NO TENEN VERGONYA

Dir que la majoría de polítics, no tots, peró sí molts, no coneixen la vergonya no es dir res nou. I quedi clar, que si bé a mí tan em fa el que ara comentarè, no puc evitar trobar.ho de molt mal gust. Em refereixo a la passetjada que el dijous horabaixa, abans de sortir la processó, feren per el pati de la Misericordia els peperos Juan Ramón Bauzá i els seus escolanets, l'inquera Maria Salom, candidata a la presidencia del Consell de Mallorca, organisme que ha posat a parir -amb rao o sense, peró aquesta es una altra questió- i de la que ara no dubta en treure profit. El tercer acompanyant era Isern, candidat a la bat.lia de Ciutat i que, pel que anuncia, està molt en la linia den Joserra i madó Maria Salom de España (lo de España es per el llinatge del seu homo, no ho mal interpreteu...). Idó bé, repetesc que em sembla de molt mal gust anar a cercar vots a segons quins llocs i moments. Com de mal gust trobo que el mateix Joserra acepti una convidada que li va fer la mare de l'esmentat Isern, candidat a la batlia de Palma, en qualitat de presidenta de les Cofraries de Sineu, perquè figurés en lloc preferent de la presidencia de la processó de Sineu, igualment que en Pep Meliá, al que va convidar el batle Oliver.   

A SEVILLA AMB EL PLATJA PALMA

El proper dia 14 de maig, el Platja de Palma, campió del grup E d'EBA, clasificació que ha aconquerit sense quassi tocar voreres, disputa el partit d'anada de la primera eliminatòria de playoff. Arriba l'hora de la veritat per l'equip de s'Arenal. Res del fet fins ara serveix i cal començar de ben nou. I per aquest recomençament, en primera instancia els esperen els sevillans de Morón de la Frontera, un dur rival.
Així les coses, i per tal de recolzar l'equip en tan transcendental trobada, la directiva del club, amb la col·laboració d'Air Europa, ha preparat un viatge d'alló més engrescador, i a més a uns preus tirats, per als afeccionats que desitgin gaudir del partit i al mateix temps fer turisme per l'atractiva capital andalusa o el seu entorn.
El viatge, no hi es de més facem una mica de propaganda, ja que el fet ho val, inclou avió, trasllats, entrades al partit (20 hores) i estada a un hotel de 4 estrelles. La sortida és el dissabte a les 10:20 i el retorn el diumenge a les 16:25. En poques paraules, trenta hores de bauxa i divertimento a tota màsquina. Per cert, us recomano que després del partit de dissabte i sopar, pegueu un bot a Casa Anselma, al barri de Triana. ¡Es maaaassa! Tal vegada no hi seria de més que miressiu de reservar cadira.
¡Ah!, m'oblidava, el preu per persona és de 80 euros en A/D, 90 euros en mitja pensió i 100 euros en pensió completa (moderi dissabte i moderi diumenge). Apa donç ¡a Sevilla!, que tieee algo epezziaaaa...

EL MALLORCA, QUASI SALVAT I NADAL, COM SEMPRE

El Real Mallorca ha sumat ¡per fi!, els tres punts que els mancaven per tenir, poc més o manco, assegurada la permanencia a Primera Divisió. Una temporada més. Enhorabona. Ara, per tant, tal vegada hagi arribat el moment de, sense presió de cap tipus, començar a planificar la propera temporada. I que es deixin de coberbos i romanços, i no escoltin als de sempre, que no fan més que emprenyar la boga quan parlen tan i tan d'Europa. La infraestructura del Real Mallorca, i sembla que no s'en volen adonar, es la de d'un club petit i modest. I a més d'aixó, fa un parell de temporades que l'aficció s'ha desinflat una miqueta, com ho prova el difícil que resulta omplir Son Moix. Els que manen, per tan, s'han de deixar de bajanades i planificar la propera temporada amb els peus a terra i filant el més prim possible. Recordin, els que demanen ous de dos vermells, que cada vegada que el Real Mallorca ha jugat a Europa ha tingut problemes per a mantenir-se a la Lliga degut a que, per questions presupostaries, no poden disposar de dues plantilles. S'han de conhortar amb tan sols una, i magre... Així i tot, enhorabona, mallorquinistes.
I una altra noticia bona, pel que fa a l'esport, es que Rafel Nadal ha guanyat, per sisena vegada, el Trofeo Conde de Codó, de Barcelona. Aquí, com la cosa entra en la normalitat més absoluta, poques coses calen dir si no es també, donar-li la enhorabona.

TIRAR ELS DOBLERS PUBLICS

Versió en català del Foc i Fum, publicat a l’edició d’avui a Diario de Mallorca

El Consell de Mallorca ha concedit 40.000 euros de subvenció a la Federació de Penyes del Mallorca en concepte d'ajuda pel desplaçament en autocar des de la part forana fins a l’estadi de Son Moix. No crec que s'hagi comès il·legalitat alguna. Però immoral, tenint en compte la que cau avui dia, si que em sembla immoral. Hi ha mil! finalitats molt més ètiques que la que ens ocupa. Ah! i admeto que el polític de torn em qualifiqui de demagog. Com si diu missa...

El més trist, no obstant això es que a la Fundació de l'Atlètico Baleares, amb finalitats i objectius molt més lloables que viatjar en autocar subvencionat per veure futbol, li han denegat una ajuda de 30.000 euros. Realment lamentable. Em sembla que la meva benvolguda Francina Armengol i el meu estimat Toni Alemany, aquesta vegada han pixat fora de test.
 

Amb aquesta conducta, l'única cosa que es fa és donar arguments a qui parla de discriminació, com el cortijero Fernando Crespí, que exerceix de president de l'Atlètico Baleares, a les ordres de Tolo Cursach, que és qui realment mana.

Festa mallorquinista a Bunyola

La penya de Bunyola del Real Mallorca, el dilluns va celebrar el seu cinquè aniversari amb una festa de pinyol vermell a sa plaça. Molts d’anys.

La paella, un èxit relatiu

Els membres de la Federació de Penyes del Real Mallorca no acaben de donar-se besades a ells mateixos per lo bé que, segons ells, ho van fer en el tema de la paella dissabte passat. Siguem objectius. No vull enganyar-los i reconeguem que hi ha molt que millorar. Molta cua. Massa cua. Quant a la qualitat, booooono... I dir, a les nou i deu, que s'ha acabat la paella, demanant a la gent que s'esperi “cinc minuts”, no és de rebut.

Alba Torrens i Lucas Mondelo

Ja en parlava fa un parell de dies, però ho vull repetir. La binissalemera Alba Torrens ha triomfat. Ho mereix. Vagi des d'aquí, a ella i als seus pares, la meva més sincera felicitació. Ha arribat, però amb molt sacrifici. El seu té molt mèrit.
També m'alegro per el seu entrenador, Lucas Mondelo, responsable tècnic del Halcón Avenida, equip d'Alba Torrens. Recordem que Lucas va estar diverses temporades a Palma. Va ser un dels damnificats del Jovent i també sap el que és sacrificar-se per arribar. I ara, no creguin... El seu contracte es de tan sols 24.000 euros. I pel que fa a incentius, 2.000 per objectiu aconseguit. Amb una curiositat, tenia incentiu previst per classificar a l'equip per a la final a quatre, però no per guanyar-la. Sort, Lucas

DISSABTE, TOTS AL TONI SERVERA

Dissabte, l’equip d’EBA del Bahia San Agustín, el Platja de Palma, va fer historia, ja que, guanyant a la pista del Castelló, a la que no hi havia guanyat mai en les anteriors cinq oportunitats que la va visitar, es proclamà campió matemàtic de la lliga regular del grup E d’EBA a manca de dues jornades per acabar.

                I va fer historia perque, primer, tal vegada sia la fita més important d un equip del club arenaler en els seus trenta anys d’historia. I ho ha fet amb tan sols dues derrotes en tot el que es porta de lliga regular. El que sutceiesquí en les dues jornades que resten, per tant, ja poc importa, encara que millor si s’acaba amb el mateix balanç. I també sería una fita histórica si poguessim confirmar que es un dels pocs equips mallorquíns que aconquereix un titol, encara que el de la lliga regular es oficios, a una categoría estatal. Podría ser que ni hagi hagut algún altre, encara que a aquets moments no tenim les dades a l’abast i no ho podem asegurar, però em sembla que sobrarien dits d’una mà per a contarlos.

                               Es tracta, per tant, d’un fet poc més o manco important en l’història del bàsquet mallorquí, el que fa que sia una llàstima, una auténtica llàstima, que hagi estat tan poc valorat per els medis de comunicación de Ciutat. Però ja es sap, per a molts de periodistas, el mon de l’esport, aquí, a la nostra Illa, es redueix al Mallorca, Nadal, Lorenzo, Madrid, Barça i aquest de la Fórmula 1, el tal Alonso. I llavors, si sobra qualque cosa, es reparteix. ¿qué hi farem? Per tant, el proper dissabte, a les set de l’horabaixa, el pavelló Toni Servera hauría de tornar ser escenari d’una gran entrada, com ja ho fou fa quinze diez. Els homos de Maties Cerdà, i el mateix Matíes i els seus col.laboradors, ho mereixen. Com ho mereix altre gent. Però bono, per avui, ho deixarem així. Dissabte, tots al Toni Servera.

ENHORABONA, ALBA

La mallorquina, nascuda a Binissalem, Alba Torrens, està d’enhorabona després de que el passat cap de semana el seu equip, Halcón Avenida, de Salamanca, es proclamés campió de la Eurolliga Femenina, guanyant a l’Espartak de Moscú. Però això no és tot. La binissalemera tambè va ser triada la millor jugadora de la final (MVP), un premi que, a més de fer justicia, contribueix a donar lluentor a la carrera d’una al.lota que per arribar a les actuals fites ha hagut de dur una vida farcida de sacrifici. Lluny de la seva familia i traballant molt dur.

                Alba Torrens es tambè peça importantísima de la selección española absoluta femenina i, com ho feren Marta Fernández i el seu germà Rudy, va aprendre a botar la pilota al Sant Josep, de Ciutat, el que una vegada més  prova la bona feina que es fa, o es feia fa uns anys, a aquest club pel que fa al bàsquet. Enhorabona a tot.hom. I entre aquest tot.hom, per suposat que incloem als seus pares. Tambè ho mereixen.

A LA RECERCA D'UN MISSER

De moment es sap poca cosa de l'auténtica rao per la qual Jaume Matas i el seu misser, Rafael Parera, han romput amarres. La setmana passada, quan es va fer públic que l'ex president 'aparcava' la seva relació amb l'advocat madrileny, Manuel Ollés, va quedar poc més o manco clar que les raons eren económiques, situació que molt poc probable que es pugui donar amb en Rafel Parera si tenim en compte l'amistat entre un i l'altre, ja que un amic, ja es sap, sempre es un amic... De totes maneres, fa ja bastants de mesos que es barretjava, a nivell de medis de comunicació, amb la possibilitat d'aquesta. Quan es parlava del teme es rumoretjava que les relacions entre Matas i Parera no eren de lo millor, ara, si hi ha alguna cosa poc més o manco clara es que tan sols ells dos saben per on van els tirs. Encara que hi ha una altre teoría del per qué d'aquesta situació que no conve perdre de vista.  I es la posibilitat de que tot sigui una jugada de estratègia, insistir, una i una altre vegada, en la manca de liquidat per part de l'ex ministre perque el jutge Castro acabi per picar i rebaixant la fiança. Repetesc que son, ho reconesc, especulacions, però están al carrer...

EN MANZANO TE RAÓ

Ara que ja ha passat tot, em referesc al partit entre el Real Mallorca i el Sevilla, vull dir que en Gregorio Manzano tenia tota la raó del mon quan el seu dia va criticar la forma de ser dels mallorquins, criticant la baixa afluencia de gent a l'estadi de son Moix. I consti que, al meyns per el que he publicat durant anys i anys al Diario de Mallorca, suposo que els que em segueixen tenen clar quin es el meu punt de vista respecte al prepotent homo de Bailén. Però a cadascun el que es seu. I Manzano, quan al seu dia va treure a rotlo si als mallorquins ens anava més la paella, la casa de camp o la platja abans que el fútbol, la raó li pasava per damunt. Una altra historia es que ens agradi que vengui a dirho un foraster. I a més, un foraster que era un dels més ben pagats del seu gremi. El més curiós d'aquesta història, així i tot, es el sarau que es va montar dissabte amb la xiuladaa en que es va rebre al técnic andalús. Una xiulada que a mí em va fer goig. No vull dir una cosa per l'altra, malgrat tan sols sigui a nivell de satisfacció personal. I es curiós perque, com bé comenta el meu amic Jaume Bauzà, al Diario de Mallorca, ningú recriminà aquestes paraules a Manzano el gener del 2010, que va ser quan les va dir. Una altre historia es que li hagin volgut deixar clar que no ens va agradar, ni poc ni gens, que el seu dia arribés a demanar la disolució del club per tal de ell poder cobrar el máxim del que li deuen. Ara, aquest teme, ho repetixó una vegada més, res té a veure amb el de la paella.

BARRALETS, SENY AMB EN MANZANO

El Sevilla juga aquest vespre a Palma. Glòria al Sevilla. Però lluny de Palma i sense Gori Pomera d'entrenador. Amb aquest, a l'enemic ni aigua. I consti, que el meu desig no es postula de cap manera, des del mallorquinisme. Es tracta que Manzano és, per a mi, un subjecte al qual cal donar de menjar a part (tinc raons personals que ho avalen) i punt.


I per avui ja n'hi ha aprou. Els que vulguin llegir aquestes quatre retxes en castellà, que aquí han estat una mica retocades, poden ferho a Diario de Mallorca. A reveure i ¡visca la República! Dit això, des d'aquí faig vots perquè la paella d'aquesta nit sigui tot un èxit i que a Manzano, encara que no la provi, se li faci mal de ventre en base d'una derrota. Ara bé, al'hora de fer Renou cal saber fins on es pot arribar. És necessari, Molt necessari, tenir seny. I per això, no hi sería de més es tingués en compte que Manzano no és l'únic culpable de la situació del Reial Mallorca. Ho dic per l'exemple del president Cladera en relació a un menú de 8 euros amb llagosta i no sé què més. Manzano, ens agradi o no, no va ser l'únic que va menjar d'aquesta llagosta. Per tant, insisteixo que seny ...
Canviant de teme, el calvianer Kevin, l'altre dia declarava que "els joves volen demostrar que la temporada passada podien ser al primer equip". Donç be, des d'aquí vull recomanar-li que no surti a demostrar res. L'aficionat, el mallorquinista, es conformarà amb que ho faci el millor que sàpiga perquè el Sevilla no guanyi, i punt. Kevin, creu-me, i t'ho dic amb afecte. De moment et van bé les coses, però encara no has empatat amb ningú. Segueix treballant i arribaràs, però deixa't de reivindicacions absurdes que no et portaran a cap lloc.
   El Lluís Sitjar tambè ha donat a xerrar aquesta setmana. L'Ajuntament de Palma ha estat clar aquesta setmana i hi estic totalment d'acord. És una vergonya i també intolerable així com es troba el vell estadi. Diguin el que diguin els seus propietaris, es una runa total. ¡I perillosa! Ara, la darrera novetat ha estat la proposta del PSOE en el sentit de canviar la propietat del Sitjar per la de Son Moix, sense que costi cap euro a ningú. En principi, dic en principi, sembla una bona idea, encara que es massa prest per a veure-ho clar. Per cert, l'estat i situació del Lluís Sitjar és tan vergonyós i intolerable com el del meu Palau d'Esports de Son Moix ...
Com vergonyós i intolerable és que la Federació Balear de Tennis es muntes un negociet amb el Centre de Tecnificació de Tennis de Manacor. I consti, que ignoro qui els va concedir aquest dret, si els rojos actuals, els uemites ara tranvestits, o els peperos d'abans. Però tan em fa. És intolerable.
I ara, parlem una miqueta del Atlético Baleares, ja que el cortijero Fernando Crespí va prendre possessió del càrrec de president, amb l'objectiu d'executar, o dur a terme, les ordres de quí realment comanda, en Tolo Cursach. Sort al Baleares. Amb Crespí de president la necessitarà. Per cert, vaig repassar la llista de directius i gairebé n'hi ha tants com a socis. El meu amic Toni Marí estarà content . Ell sap del que parlo... 

PERE TERRASA, EL MALLORCA I EL BALEARES

D'entrada vull deixar clar que del novembre ençà ja no faig feina a IB3TV. Per tant, aixó ja no es motiu de que puguin dir que el que segueix es una defensa aferrissada de Pere Terrasa, director general d'IB3. Si li ve de gust, ell ja es prou grandet per a ferho. El que vull fer aquí es contar una historia de de despropòsits. Llegiu, per favor...
Hi ha gent que li agrada més sortir als diaris que un caramel a un nin. I una d'aquestes persones es Miquel Pou Vicens, homo que comparteix la seva condició de baleárico amb la de culè. En nom del Barça ja va tenir els seus dies de glòria, ara intenta repetir.ho amb el Baleares. M'explicaré.
 Per els que no ho sàpiguen diré que en Miquel Pou Vicens, auxiliar administratiu de l'Universitat, es aficionat al fútbol i com a tal exerceix de soci de la prestigiosa penya llevantina del Barça, Tamarells, a la vegada que, suposo, es tambè soci de l'Atlético Baleares. O al menys es directiu responsable de l'area de social del club blanquiblau. Idó be, aquest personatje ja va sortir als diaris fa un parell de mesos, quan pretenía presentar-se a les eleccions del Barça. Era temps de mancança de material i alguns mitjans li feren una mica de cas. Així i tot, aviat es va desinflar. Ni tan sols va aconseguir prou signatures com aval. Per tant, fou un vist i no vist. Així i tot, l'homo no es va desanimar i ara n'ha montada una altre.
Fa uns dies va presentar un escrit, davant la Fiscalia Anticorrupció, centrat en la figura de Pere Terrassa, director general del grup audiovisual, IB3, carrec que comparteix amb la condició d'accionista del Real Mallorca. I per aquí van els tirs. La gent de l'Atlético Baleares, amb guerra amb IB3TV, degut a que no els donen els doblers que ells creuen es mereixen, intenten enganxar a Pere Terrassa, intentant esbrinar si es legal la seva condició de màxim responsable de lens radio-televisiu amb la d'accioniste de la societat mallorquinista. A l'esmentat escrit a la Fiscalia, Miquel Pou Vicens també demana si IB3 paga al Mallorca alguna quantitat fora de lloc, sense cap tipus de contraprestació.
   A partir d'aquí, per tant, manca saber que dirà o farà la gent de la Fiscalia. Una posibilitat es que, arran de l'esmentada denúncia, el jutge faci tornar els contracte enrere. Aixó no ho duría a Lluc. I la veritat que em semblaria be. Molt be, ja que donar aquesta doblerada (tres milions d'euros) al Mallorca em sembla una bestiesa. Com una bestiesa em sembla que es doni un euro als equips de Segona Divisió B de fútbol, als de bàsquet (Menorca i Mallorca) o a la Tercera Divisió de fútbol.
Tothom vul xuclar de la mamella d'IB3. També els baleáricos. Sense tenir en compte que estam parlant d'una televisió autonómica d'un petit país al que som 'quatre i el cabo'. I si no poden xuclar, com en el cas del Baleares, res millor que ¡a la barra! i a emprenyar la boga.
I aixó es el que fa el personatge d'aquesta història, l'esmentat Miquel Pou Vicens. Intentar tocar els collons per a veure si així surt als diaris, encara que, em sembla, avui per avui no li han fet massa cas. Pobre homo... Quin disgust deu portar damunt. I quin disgust es portarà quan li diguin que no hi ha res contra Pere Terrasa. Repetesc que, tal vegada, es podría fer renegociar el conveni entre el Mallorca i IB3, peró en Pere Terrasa no pinta res, a aquesta historia. I tot per una senzilla raó. Ell no ha signat res, absolutament res, amb el Mallorca. Qui primer ho va fer va ser Maria Umbert, per indicació del Deu Matas. A aquell temps jo ja feia feina a la televisió autonómica i, si fa no fa, se de el que parlo. Com tambè va ser el Deu Matas quí va ordenar que es donessin cent vuintanta mil euros a repartir entre els equips de Tercera Divisió. I no parlem de les bestieses que el mateix Deu Matas va incitar a fer amb el Menorca Bàsquet. Quedí clar que Toni Martorell, que va substitur a l'Umbert, tambè va revisar el conveni, sent Vicenç Grande propietari i president del Mallorca. Peró en Terrasa, no. Aquí, per tant, els baleáricos sembla que han trobat os. Com os trobaran en el teme de si pot compartir el carrec de director general d'IB3 amb el d'accionista del Mallorca ¿qué pensen, que en Terrasa es molt bambol? Podría ser que ho fos una mica, però no massa. Vull dir amb aixó que, a mí em consta, en Terrasa va remoure cel i terra, missers particulars, de l'empresa i del Govern, per a saber si la situació era o no legal. Donç be, tots li daren la seva bendició, ja que la incompatibilitat sería a partir d'un deu per cent d'accions del Mallorca, i fins aquí em sembla que encara no hi ha arribat. Per tant, ja ho saben aquesta genteta del Baleares, a seguir fent randa...

DE PALMERO, A CONSELLER

Jaume Crespí, batle de Deià, tasca que fins fa poc compartía amb la de xofer d'un camió de fems, ha tret rendiment al seu paper de 'palmero' den Joserra, com ho prova que l'inquera Maria Salom, l'hagí fiicat de número vuit a les llistes del Consell. O sía, que el bon homo podrá aparcar el camió, es suposa que per un periode de quatre anys i llimatarse a aixecar la maneta quan el seu cap de files li mani. I si ho fa be, el camió podría seguir aparcat fins i tot vuit o dotze anys. El curiós de tot aixó es que ara, al seu curriculum no surt la  condició de xofer. Ni molt manco. Ara resulta que el bon homo te 'estudios de hostelería.' Com jo de torero...

Alguien engaña a Francina

Alguien engaña, en el campo profesional, a mi estimada Francina Armengol. Y tengo pruebas. Primera, el martes, en ´Cartas al director´ de este diario, una indignada madre (Patricia Moreno) se quejaba, y de ser cierto con razón, del ridículo trato dispensado por el Consell a un grupo de gimnastas en Andratx.

Punto dos: El miércoles, antes del Joventut Mariana–Ros Casares, de Liga Femenina de bàsquet, en Sóller, la presidenta del Consell entregó "a la mallorquina Marta Fernández una placa en reconocimiento de sus méritos". Unos méritos que nadie discute, pero si su mallorquinidad.

rudy fernández sí nació en Palma, aunque de forma casual. Pero su hermana, queridos ignorantes (interesados o no) ya vino nacida de Barcelona. Fue el 21 de diciembre de 1981. Por si queréis saber más: mide 1,79 y su peso está entre los 62 y 64 kilos. Se inició, eso sí, en el palmesano Sant Josep, pero en el 97 (ja ha plogut) se fue al Siglo XXI para no regresar. ¡Ah!, tiene aparcada en el segundo curso la carrera de Periodismo. En consecuencia, Francina, dado que no estamos en tiempos de ir haciendo el ridículo, pide explicaciones i talla caps. No miris prim.

Pau Cendrós, un diez. "Me consta que no soy ninguna maravilla, pero siempre me dejo la piel". 

Quien sí se anduvo con tiento y no permitió que le engañara el fantasma de turno fue Serra Ferrer. En su día, el tal Segarra que ejerce de propietario y presidente del Sporting Mahonés, se postuló para entrar en el accionariado del Mallorca, pero el de Sa Pobla, que coneix als coixos d´asseguts, le dijo aquello de "no, gracias". Y Serra acertó. El Sporting se hunde.

El lunes, el cortijero Fernando Crespí será proclamado presidente del Atlético Baleares. Será la segunda vez que ello suceda. Pero ninguna habrá sido elegido mediante votación, sino proclamado ante la falta de contrincante, debido al poco interés que el cargo despierta. 

Mi estimado Jaume Vallès publicaba el otro día que "el Atlético Baleares quiere comprar el San Francisco". Buena noticia, sí señor. Pero permíteme, Jaumet, una puntualización. El Baleares no tiene dinero para tal operación. Quien quiere comprar al San Francisco es Tito Cursach por cuestión de negocios. 

Un poco de todo: ¿Qué pinta Ramon Socías en un acto municipal, como es inaugurar una calle con el nombre del fundador del Alfonso XIII? / Me comentan que mi amigo Jaume Font filtrea con Baldomero Oliver. Mal asunto. El de sa Pobla debe estar desesperado. / Samuel Etoo a un periodista en Camerún: "Gente como usted no merece existir". ¡Sí señor, este es mi Samuelito. / TVE cerrará el balance del primer año sin publicidad con un déficit de 47,1 millones de euros. Oliart lleva razón al querer vender las motos, cuyo coste es de 40 millones.

UN GOBIERNO DE CHICOS PARA TODO

Els espanyols, tant els que ho son de cor com els que ho som per obligació, quan parlam del polítics ens queixam de vici. Poden ser bons o dolents. Els pot agradar, o no, ficar mà al calaix. Poden ser competents, o no... Peró el que no es els pot negar la seva condició de tot terreny. Serveixen per a qualsevol cosa. O al menys els empren per a qualsevol cosa. Una de les proves més evidents es el felanitxer, Joan Mesquida. Aquest homo, va debutar al primer pla del món de la política com a conseller d'Economía del Govern de les Illes Balears, quan el primer Pacte de Progrés. Llavors l'anomenaren responsable de la Guardia Civil, per  anar més lluny assumint també la responsabilitat de la Policia Nacional. I va arribar el día que el feren máxim responsable polític de la gestió del camp turístic espanyol, tasca que sembla du a terme amb acert. Ara, aixó no es tot. Al decurs d'aquesta setmana, en Joan Mesquida ha estat a la quiniela per a substituir a Lesavesky, (que es presenta de candidat a batl.le de Madrid) al front del Consejo Superior del Deporte, com a máxim responsable polític del mon de l'esport espanyol, carrec que al final han donat a un català. En poques paraules, que tenim uns polítics que no ens mereixem. Serveixen per a qualsevol cosa. O no...

POBRE HOMO

En Matas, don (?) o ex Molt Honorable Jaume, ha demanat al jutje José Castro que li rebaixi fins a 750.000 euros la fiança de tres milions i mig que li va imposar. Peró aixó no es tot. El que fou president del Govern, que judicialment ha acabat convertint-se amb un dels empurats més famosos d'Espanya, tambè ha romput amarres amb el seu advocat de Madrid, Manuel Ollé, i s'haurà de conhortar amb tan sols els serveis del mallorquí, Rafael Parera. I es que, segons sembla, els comptes no li surten a mestre Matas. Entre pagar despeses del pis de Madrid (hipoteca o lloguer, tan fa), hipoteca del palauet de Palma, l'apartament de sa Colónia, que tambè el deu pagar qualqú, malgrat estigui en nom de la seva mare, més els interessos per els tres milions i mig que li va deixar el Banco de Valéncia, els feig es massa feixuc. I llavors, clar, els niños Matas (a l'intimitat, aquesta familia habla castellano), tambè deuen costar el seu. I si la senyora segueix anant de compres amb billets de cinq-cents, no es extrany que s'hagin d'estrenyer la corretja. Que no sia res...  

AVUI, TOTS AL TONI SERVERA

El pavelló Toni Servera serà avui horabaixa, a partir de les vuit i mitja, escenari d'un interessant partit de bàsquet. He escrit interessant, no memorable, ja que, siguem coherents, la categoría al que pertany es d'EBA. El partit serà entre el Platja de Palma, que dençà que ha començat la temporada comanda la taula, i el seu inmediat seguidor, el valencià Alfàs. Si guanyen els mallorquins es col-locarien amb dos punts per damunt, el que vol dir que els de Matíes Cerdà donarien una important passa de cara a la consecució del titol, lo que faria que afrontessin els play off amb inmillorables condicions. Per tant, tots els que els hi agradi el bàsquet, avui horabaixa al Toni Servera. Ja sabem que no es un partit de Lliga Europea o ACB. Ni de LEB Or. Ni tans sols LEB Plata, peró tant fa. Hi haurà espectacle.

ELS BALEARICOS VAN GRASSOS

El baleáricos, al menys els propers a l'impresentable Fernando Crespí, aquets díes van grassos. Resulta que degut a les declaracions de l'altre impresentable, Nando Pons, tant a Diario de Mallorca com a una televisió local, mitjans als que va envestir a Pere Terrasa, director general d'IB3, els esmentats baleáricos es pensen que ha començat la caça i recerca de Pere Terrasa. En poques paraules, es pensen que entre Nando Pons i les seves envestides (la de els baleáricos) en Pere Terrasa te les hores contades com a máxim responsable de l'ens radio/televisiu. I la veritat es que no han anat mai tan errats de comptes. Es posible que Terrasa tengui les hores, els dies, les setmanes o els mesos contats. Ara bé, poden tenir per segur que no es per les seves presions. Ells, els balearicos, Nando Pons i altres herbes, no pinten una regadora a l'hora de influir en un tema d'aquesta mena. Aixó, quí ho decideix son els polítics. I la lògica diu que, si hi ha canvi de cromos al Parlament de les Illes, lo més probable, que no segur, es que boti en Pere Terrasa. Repetesc, si aquest bota després de les eleccions será perque, per una banda no acaba de fer el pes als peperos, i per altra perque n'hi voldran posar un del que estiguin segurs que es de la seva corda. ¡Ah!, i que quedi clar que no defenso en Pere Terrasa. Lo únic que faig es llevar la bena dels ulls del baleáricos i prou.

PONS, UN HOMO AMB MOLTA DE BARRA

Acabo de llegir la entrevista a Nando Pons Niza, signada per els meus amics, Ricard Cabot i Sebastià Adrover al nostre Diario de Mallorca i, francament, he quedat bastant, bastant decebut. Penso que moltes de les respostes de l'entrevistat no son de rebut. Podría ser, dic que podría ser, que en qualque questió puntual tengui una mica de rao, peró la cosa no passa d'aquí. En Nando Pons em segueix semblant un homo amb molta de barra. que no ha mirat gens prim a la l'hora de fer-se passar per víctima després de convertirse en milionari gracies al seu Real Mallorca. S' ha passat anys i panys donant lliçons de mallorquinisme i, a més d'haver xuclat de la mamella fins que la vaca ha estat seca, amunt es l'ofés. Per cert, a l'entrevista deixa clara la seva condició d'abonat del Real Mallorca, ara be, asegura que estirà estona a tornar a Son Moix. Tan fa. Segur que ningú l'anyorarà.

DIUEN QUE EN 'BALDO' TORNA

En Baldomero Oliver, un dels polítics més incompetents del mercat polític mallorquí, sembla que vol seguir. Per a ell no ha estat suficient el desgavell del que n'es responsable al Palau d'Esports de Palma. Fa ja més de quatre anys que el cap de fibló va fotre la teulada a l'aire i així segueix encara. I tot per la incompetencia den Baldo, homo de la cuadrilla den Miquel Nadal i companya. Ara, el taxista -¡uep! res a dir tinc contra els taxistes, ara be, cadesqú, a la seva feina- sembla que es deixa estimar i festejar per el pobler Jaume Font, capdevanter de la Lliga Regionalista, el que vendría a demostrar que, ens agradi o no, i per molt que es canviin els noms de els partits i per molt que es puguin canviar de camisa els polítics, al cap i a la fí sempre son els mateixos. 

DERROTES QUE FAN MAL

El Menorca Bàsquet va patir diumenge una d'aqueste derrotes que fan mal. Molt de mal. Durant els quaranta minuts l'equip menorquí va plantar cara a un dels tres millors equips del bàsquet espanyol, peró a manca de dos segons, i desde vuit metres, els hi aferraren un triple que va deixar als menorquins destroçats. Tal vegada sia millor així, perque allargar i allargar la agonía no es gens bo. El Menorca està farcit de problemes. De tota mena. Económics i, en consequencia, esportius. Per tant, com més aviat s'acabi tot, millor. ¿Qué es una llástima? ¡clar que sí! perque a Menorca sempre, ¡sempre! s'ha fet molt bona feina en l'esport de la cistella. Peró el sotil económic de l'illa es molt baix i no hi ha més a dir. El que no ho vulgui reconeixer, es que es cec. Pitjor per ell. A més, fins i tot la afició, la que fins ara tenía fama de ser una de les millors de l'ACB, ja comença a donar l'esquena a l'equip. Fa quinze díes, amb el Barça de visitant, no es va omplir la pista, ni molt manco. El diumenge, amb el Caja Laboral, ni tan sols arribaren al quatre mil espectadors. 3.580 foren exactament. Aixó s'acaba. I la veritat que es una llástima, peró ¿qué hi podem fer?

EN MATAS ESQUEINA

En Matas no està, poc ni gens, content amb el que demana el fiscal per el primer dels temes que el seuran a la banqueta. Valora aquesta decisió de electoralista. I tal vegada tengui rao. I si el que us demanau es si tenc dubptes respecte a la forma d'actuar de els nostres 'justicieros', us diré que sí. Es més, n'estic ferit. Peró bono, no parlam de mí, parlam d'en Matas. Dic que en Matas tal vegada tengui rao per la sencilla questió de que, si li demanen nou anys de trena per el tema de en Toni Alemany, que es el xocolata del lloro en tot el cas del Palma Arena, ¿qué li demanaran quan arribin al bessó? Quedí clar que m'agradaría veure en Matas a la trena. I tambè la Munar (si es recupera de la malaltaía, i Deu faci que sí). I en Miquel Nadal i tots els que hagin posat mà al calaix equivocat... Si es que hi ha motius per a tancarlos, clar...  Ara, tambè m'agradaría veure com la Justicia es basa en un mínim de lògica.  

QUESTIÓ DE PROFESIONALITAT

Dissabte al matí, damunt les vuit i mija, a IB3Radio parlaven d'esports. A mí m'interessava saber el que havía fet el Bàsquet Mallorca. Parlaren de la ¡Tercera! Divisió de fútbol, de Segona B, del Menorca Bàsquet, i aquí vaig pensar que parlaríen del Mallorca Bàsquet. Peró no. Es posaren a parlar de la Fórmula 1, com si donar cobertura a aquesta modalitat fos una de les finalitats prioritaries d'una emisora de radio autonómica, i més ferho per devant de temes més propers. Peró aixó no es tot. A més que no digueren ni una punyetera paraula damunt el Mallorca Bàsquet, oferiren uns totals (declaracions) de Fernando Alonso 'robades' a la Sexta. Ho digueren ells mateixós, no m'ho invento. I jo em demano ¿es logica aquesta manera d'actuar? Penso que no, ara...

El Menorca, un enfermo en fase terminal

A principios de temporada, a punto de iniciar mi camino jubilar, aconsejé a Jordi Calleja, mi jefe inmediato superior en IB3TV, la conveniencia de andarse "con tiento a la hora de apostar por el Menorca Bàsquet. La situación económica no es boyante y, en consecuencia, tampoco la deportiva". En base a ello, "quizá sea conveniente –comenté a Calleja– planificar la campaña del Menorca a corto y no a largo plazo, para así evitar quedar con el culo al aire". 

EL MENORCA BÀSQUET está sentenciado y, si hagó público este comentario es sólo para evitar que puedan acusarme de oportunista. Quien quiso verlo, hace ya muchos meses, pudo darse cuenta de la delicada situación del equipo menorquín.

ANTES DE SEGUIR quiero reiterar, una vez más, mi convencimiento de lo bien que se trabaja en Menorca en el campo del baloncesto y lo mucho que entiende de este deporte la gente de Menorca Bàsquet. Quiero dejar claro, en definitiva, el buen trabajo que se ha hecho en los últimos quince años.

DICHO ESTO, también soy un convencido de que el Menorca Bàsquet es un enfermo terminal al que Jaume Matas enchufó a la máquina que ayudó a mantenerlo con respiración artificial durante las primeras cuatro temporadas en ACB. Las razones son varias, pero todas desembocan en una: la parte económica. La primera la crisis, y la segunda el bajo techo económico –guste o no guste– de la isla de Menorca para mantener un equipo de ACB. De aquí que la primera etapa en la máxima categoría le costara al contribuyente balear, sólo en aportaciones del Govern, y sin contar las ayudas del Consell de Menorca ni del Ayuntamiento de Maó, la friolera de casi dos mil millones de pesetas. Una auténtica barbaridad. Como una barbaridad es lo que le cuesta a IB3TV el Real Mallorca. Pero esto es harina de otro costal... 

UNA BARBARIDAD, la del Menorca, a la que los actuales responsables de Govern Balear quisieron poner veto limitando la ayuda de esta campaña a quinientos cincuenta mil euros. Si a ello le añadimos que la aportación de los patrocinadores también ha sido mínima, quizá ya sea suficiente para entender el porqué de la actual situación de la entidad, cuyos jugadores, si cobraron el pasado mes fue porque el presidente, Benito Reynés, se rascó el bolsillo, peró se les ha comunicado que éste no cobrarán... 

EL MENORCA, en pocas palabras, está en quiebra. Así, sin más. Debe más (bastante más) del que tiene. Sólo a jugadores antiguos se les adeuda más de un millón de euros. Está en el aire la prima de ascenso. El Tribunal Superior de Justicia ha fallado a favor de antiguo director general, y tienen diez días para abonar 300.000 euros o Sunil puede embargarles. En cuanto a capital social, necesitan cubrir dos millones y medio de euros y no hay forma de pasar de los 100.000. En definitiva, lo dicho, el Menorca es un enfermo en fase terminal.

LAUDRUP, AMB EL CAP DAMUNT LES ESPATLLES

Els periodistes esportius, o alguns d'ells, critiquen avui, dilluns, que l'entrenador del Reial Mallorca, Michael Laudrup, no mostri massa interés en clasificar a l'equip per jugar a Europa la propera temporada, un estat d'anim que demostra que el técnic danés es un homo amb el cap damunt les espatlles i allunyat de somnis  perillosos. Perque de somni perillos val qualificar que els mallorquinistes juguin la propera temporada a Europa amb el risc que aixó suposa. Crec recordar que hi han jugat dues temporades, i ambues estaren a punt de devallar, ja que el Mallorca es un club petit i l'equip te més mancances que sobres, i per jugar a Europa, o arribar enfora amb la Copa del Rei, si no tens un planter ample, malemant rai...

De proyectos y cortijos

Sigue hablándose del proyecto mallorquinista de construir un estadio de fútbol dentro de un centro comercial, siempre y cuando, claro está, el Ayuntamiento de Palma ceda la friolera de 32.000 metros cuadrados. Sobre el mismo se ha pronunciado esta semana la clase política y, salvo la excepción de rigor, me han decepcionado.

De impresentable, no puedo evitarlo, debo valorar las opiniones de mi estimado Antonio Diéguez (PSOE) y Juan Ramón Bauzá (PP). Y no olvidemos a Miquel Munar, del travestido partido Convergència per les Illes .

Quede claro que nada tengo en contra de que el Mallorca quiera volver al Lluís Sitjar si ello no cuesta un euro público. Lo que me molesta y me indigna, es que los citados políticos, por aquello de que las elecciones están a la vuelta de la esquina, no sean lo suficientemente valientes dejando claro que están en contra de que el Ayuntamiento aporte los solicitados 32.000 metros.

Conste que también los hay de valientes. Como la misma alcaldesa Aina Calvo. O Eberhard Grosske y Pere Trías, que no se cortaron a la hora de dar un más que merecido tirón de orejas a Diéguez y Bauzá.

Y del quimérico proyecto del quasi quebrado Real Mallorca SAD (no olvidemos que SAD significa Sociedad Anónima Deportiva), pasemos a otro. En este caso al del mantenido de Cursach, el Atlético Baleares. Me aseguran que están a punto de presentar el proyecto de un estadio nuevo, a construir en las inmediaciones de Son Espases, en terrenos, precisa y casualmente, del futuro propietario del Baleares, Tolo Cursach.

El Atlético Baleares, por cierto, además de mantenido tiene también la condición de cortijo de su ex presidente y hombre de Cursach, Fernando Crespí quien, pese a que dejó el club en manos de una gestora, sigue haciendo y deshaciendo a su antojo.

Un ejemplo de cuanto digo es que el pasado domingo fue el citado presunto aspirante a presidente, Fernando Crespí, quien, acomodado en puesto preferente de la lonja del Estadio Balear, hizo desalojar al cámara y redactor de IB3 TV del lugar en el que se encontraban en la tribuna cubierta, haciéndoles desplazar a la tribuna sol. Lo curioso es que en el mismo sitio había otros equipos de televisión a los que nadie dijo nada.

Otro ejemplo es que el mismo Crespí anteayer hacía público (¿en calidad de qué y en representación de quién?) que el Baleares rompía relaciones con el Real Mallorca en base a la postura de los mallorquinistas respecto al partido de mañana entre el segundo equipo de éstos y el Atlético Baleares, a disputar en Son Bibiloni. Me han comentado que, tras hacerse pública esta decisión del cortijero Crespí, a Serra Ferrer y Jaume Cladera les tuvieron que ingresar con un ataque de ansiedad y/o de risa.