dimarts, 22 de juliol del 2014

IB3TV, AIXO ES EL QUE HI HA

Sembla que a IB3TV s'han pres seriosament aixó de tocar els collons putejant el català tot el que puguin. Avui matí, fent zaping, m'he trobat amb una serie en castellà. Llavors, sembla que a l'horabaixa en donen una altra, a més de la película de pistolers i totes les películes. I llavors tenim la nova normativa, digeu llibre d'estil, digueu biblia en vers, respete a la forma de parlar dels presentadors. Una normativa per cert, que fa que jo ara no sábiga si visc a fora vila de la part forana o a on putes... De totes maneres, tranquils, que entre els lingüistes gonelles, animats per els de la Fundació Jaume nosequé i els del Sirculo, ho arraglaran. Però no es de la nova normativa del que vui parlar avui, sino de que al temps d'Esports surti un jugador del Mallorca que es diu Enric Nosequé, però ENRIC, i parli en castellà. Llavors es dedica tota una peça al fet de que el colombià James ja s'ha incorporat al Real Madrid, i seguidament tambè es comenta com li va a Cristiano la seva gira (promocional) pel Japó. ¿I a mí qué putes m'interessa tot aixó. Ja ho he dit altres vegades i ho repetixo. Jo del que vull que m'informi IB3TV es de les coses de casa. Del Mallorca, del Baleares, del Palma Air Europa, del Futsal Palma, del Bàsquet Pla, sobre si sortirà o no, o a on jugarà... De l'Espanya Hoquei i dels esportistes balears en general. Si vull saber res del Madrid o el Barça, ja sé a quina televisió/ons he d'anar per estar al corrent. Però aqueste televisions no parlen del que jo (i moltes altres persones) volem sentir... I parlant del Barça, tambè avui IB3TV ha ofert una exclusiva de primer nivel. Han parlat "del primer entrenament del día". I després ha sortit en Marc (MARC) Bartra, parlant, tambè, en castellà ¿Tambè hi haurà sortit per TV3? ¡Ah!, i no perdiguem de vista la noticia referent a una selecció espanyola de fútbol, que compta amb dues jugadores illenques. Un equip respecte al qual l'estimat Dani Barjacoba ens aconsellava estiguessim atents "al crit de guerra", que m'ha posat la pell de gallina quan he sentit el crit de "¡España, un equipo...!" ¿I qué té d'especial aixó, estimats? Tots els crits de guerra esportius no deixen de ser una pardalada. I aquest no es la excepció... I per acabar la peça (reportatge) de Rafel Nadal jugant a poker (promocionant la marca que ell anuncia). Sempre he estat un admirador de Rafel Nadal. Lo únic que li he retret es que faci publicitat de joc. Es com si una figura de primer nivell, com ho es en Nadal, fes propaganda de com agafar una moixa amb una determinada marca de guisqui, brandy o ginebra. Amb aixó promocionaria l'etilisme. Donç bé, promocionant el poker, Nadal promociona, ens agradi o no, la ludopatía... I malgrat aixó, IB3TV fent un reportatje d'una reunió (promocionada) d'amics sobre aquest vici. Amb un Juan Carlos Navarro, per exemple, al que Nadal fa una menció especial, que posa una cara de pomes agres de collon. En fí, aixó es el que hi ha. Al que li agradi que en mengi i el que no, a porgar fum...

divendres, 18 de juliol del 2014

QUINA CREU

Els meus amics d'IB3 (Radio i Televisio), que no son, que quedi clar, tots els que hi fan feina, tenen un bon berenar. Dençà que Bauzá i companyia, entre ells aquest homonet de cap gros, de professió garriguer i nascut a Murcia, pujaren al poder del Govern autonómic, la gent d'IB3 (Radio i Televisió) te motius per estar emprenyats día sí i dia tambè. I aquesta setmana, més que mai. Ja que aquesta setmana si que es pot dir alló de que, com no heu volgut tassa, donç preneu tassa i mija. Per una banda han hagut d'aguantar el retorn de Castro (no tots els Castro son gent de comportament elogiable) com a director d'Informatius, rellevant al tambè impresentable Juan Mestre. De Castro en podría contar alguna de bona. Una d'elles, molt bona, i que d'entrada em va deixar descol.locat, em va sutceir a mí, als pocs dies de desembarcar a IB3TV. Però ho deixarem per un altre día. Perque aquest homonet de cara guapa, que sembla que no ha romput un plat mai, ja havia estat director d'Informatius d'IB3TV. Com en el meu cas, (i de els molts d'altres) formava part de l'equip fundador. Era el temps de Matas, i si be la llibertat d'expresió no feia llarg, si que n'hi havia una miqueta mes que ara. Encara recordo els betlems que montavem amb el meu amic Marc Cornet els dissabtes i diumenges horabaixa... Deu meuet, com ens divertiem a costa dels polítics... Donç bé, arribat el Pacte de Progrés, aquest pollastre, el tal Castro, va esser degudament indemnitzat i s'en va anar al puta carrer. Quedi clar que generalment no estic d'acord amb aquesta mida, però ell havia fet mérits més que suficients. Però no penseu que passes gana. Ni molt manco. El seu amic, Sinto Farrús, a quí havia donat a guanyar qualque dobleret extra, li va donar axaipluc a les seves empreses i el va anomenar no se qué, però cosa grosa. I llavors va venir el moment de que pogues tornar a IB3. Ara, en aquest cas com a director de la Radio. Peró com a la radio no la escolta ni Deu, la cosa no va passar d'aquí fins ara, que l'han anomenat, anau a saber per quina regla de tres, responsable dels informatius de la Televisió. Peró aquest no ha estat l'unic glop d'aquesta setmana per els amics, en particular, i companys en general, de IB3 (Radio i Televisió). Tambè tenim el nomenament del tal Buenafuente com a director de la Radio, en substitució de Castro. Un Buenafuente al que li hem de dar menjar apart. Un altre impresentable. I per acabar amb el berenar d'aquesta setmana, el tema de l'idioma. Un tema que si els mallorquins, els balears, tinguessim un minim de dignitat i vergonya, faría que a partir d'ara escoltessin i miressin IB3 els que han dut a terme aquest desastre. Perque en el tema de l'idioma han estat aquets. No ho dubteu. Matas ha fet desastres. I es mereix anar a la presó, però amb ell mai es va questionar l'unitat de la llengüa com es questiona ara. Repeteixo, em sap greu per els meus amics, i tambè per els companys dignes (els indignes que els donin per el cul) que fan feina a IB3. Haurán de passar per el tub. I ho entenc. Tal vegada, amb vint, trenta o quaranta anys, jo faría el mateix, ja que avui en día, amb les coses de menjar, o sia, amb la feina, no s'hi juga. No hi ha marge. No tenen altre opció. Una abraçada, amic/es. Companys/es.

dijous, 17 de juliol del 2014

NO ANAVA TAN MALAMENT (I 4)

Per acabar aquesta petita serie d'escrits sobre l'actualitat del Real Mallorca ho vull fer amb una referencia a quí encara (per desgracia) es el president de l'entitat, a la vegada que l'accionista minoritari que vol sucar al maxim aquest cinq per cent escas que controla per tal de tocar els collons. Una tocada de collons que haurà afectat, i molt, a Llorenç Serra Ferrer. Ara mès es mereix. Em refereixo al de sa Pobla. Més es mereix per haver-se posat en mans d'aquest impresentable. Perque en Llorenç, al seu día va demanar disculpes per haver dut a Cerdà al Mallorca. I disculpes aceptades. Encara que el problema no ha sigut que Cerdá es convertis en accionista, sino que arribes a acumular tan de poder. Ho vaig dir al seu moment i, pel que sembla, no anava tan malament. En Cerdá, igualment que Manzano, es un altre barrut i poca vergonya. Amb aixó, en que en Cerdà ja no hauría de ser al Real Mallorca, si que hi ha hagfut coincidencia entre tots els periodistes (manco un, que cobra d'ell). Cerdà no pot seguir ni un miniut més. Però no només ho han dit els periodistes. Ara ha sortit Mateu Alemany, un homo suposo que poc dubtós sobre la seva capacitat per a dur un tinglado d'aquets tipus (i amb aixó no vull dir que sigui San Pancracio). El d'Andratx no s'ha tallat gens ni mica, ni un pel, a l'hora de dir que si a ell l'haguessin escridassat com han escridessat a Cerdá, "als trenta segons jo ja no sería al club". I aixó es el llotgic. I aquestes paraules demostren que, tampoc amb aquest tema anava tan malament quan escrivía que Cerdá havia de partir. Però clar, una cosa es la dignitat, i una altra molt distinta ser un barrut i tenir al Mallorca com a vehicle per, un día o l'altre, poder fer negoci, un bon negoci, amb aquesta merda de percentatge que manega. I clar, tenint en compte que les ermpreses que el pollencí te a Barcelona sembla que no li acaben d'anar de lo millor, si de tan en quan pot menjar un plat de calent gracies al Mallorca, millor que millor. I es que quan som barruts i poca vergonyes ho som i s'ha acabat.

NO ANAVA TAN MALAMENT (3)

Al seu día, així com escrivía que el primer equip del Mallorca li venía gros a Olaizola, deia el mateix respecte al meu amic Miquel Angel Nadal. Li mancava, i manca, currículum. Res més. Perque no basta que Miquel Angel ho hagi sigut tot al fútbol. Però com a jugador. Li falten taules com a entrenador. I pel que sembla no anava tan malament quan (era l'únic) que mantenía aquesta postura. I definitivament, al manco de moment, Miquel Angel (Nadal) no serà l'entrenandor de la primera plantilla. Ha demostrat ser un homo intel.ligent i amb seny posant al Nanu Soler. Clar que Nadal pot fer una gran feina al Mallorca ¡per suposat! al carrec que ocupa actualment, controlant la part esportiva, i fent valer el seu pes i nivell, i evitar que els impresentables directius es passin a l'hora d'els desastres. ¿Que en seguiran fent? clar que sí. Son molt ases, però al manco ara hi haurà algù de pes que els plantarà cara. El que he dit. No anava tan malament quan escrivía que Nadal no era el més adequat per entrenar el Mallorca. Però insisteixó, a on està pot fer una extraordinaria feina. Sort.

NO ANAVA TAN MALAMENT (2)

El seu dia, quan el Consell d'Administració del Real Mallorca ve decidir que Javier Olaizola i Pep Alomar es fecin carrec del primer equip del Mallorca, vaig esser l'unic (l'unic, i sino, que ho demostrin) que va escriure que Olaizola no estava preparat per aquesta tasca. I ho reitero. Dic mes, si no hagues estat perque n'Olaizola tenía el seu costat a Pep Alomar, la discrecció personificada, a aquets moments el Mallorca seria a Segona Divisió B. I consti, que no hi és per un gol. Per un sol gol. Vull dir amb aixó que n'Olaizola va fer ben poca cosa. El seu merit es molt escas al front de la primera plantilla mallorquinista. De nou punts en joc tan sols en va sumar cinq... Llavors, tots els periodistes (tots) animaven al responsables del Mallorca perque Olaizola seguis al front del primer equip. I ell (n'Olaizola) clar, es feia estimar. Però Olaizola, ho deia abans i ho repeteixo ara, no està, al manco de moment, capacitat per dur un equip d'aquest nivell. Aixó apart de que tambè ens podríem demanar si el seu caracter es el més adequat. I res, que el temps ha passat`i sembla ha quedat clar que no anava tan malament quan escrivía que la primera plantilla del Mallorca li venía grossa a Olaizola. Encara que ha hagut d'arribar Miquel Angel Nadal, un homo amb seny, per a posar Olaizola al seu lloc, o sía, al front del segon equip. (i que ho besi).

NO ANAVA TAN MALAMENT (1)

Avui, llegint la Premsa, he arribat a la conclusió de que no anava malament, ja fa anys, quan deia que Gregorio Manzano era mala persona. Respecte a aquest tema, mai he hagut de rectificar. Ningú ha sigut capaç, ningú, de demostrarme el contrari. En tot cas, el meu amic Maties Rebassa fou l'unic que al seu moment va intervenir per tal d'aturar una guerra que no hagues arribat a cap lloc. Era quan (jo) ocupava el carrec de sot director d'Esports d'IB3TV, tasca que alternava escrivint el meu article semanal (Foc i Fum) a Diario de Mallorca. Article, per cert, que convè deixar clar, per evitar mals entesos, que vaig esser jo el que el va prendre la decisió de deixar d'escriure. Que quedi clar. Donç bé. A aquell temps, crec que la segona etapa de Manzano al Mallorca, a l'home de Linares no li agradaven certes coses que publicava, i, per tal de posar fi a les meves crítiques, en Manzano va deixar de fer declaracions a IB3TV, cosa que, com podeu suposar, jo no podía permetre de cap de les maneres. I per tant al seu moment vaig aprofitar l'oferiment de mediació que em va fer Maties Rebassa. Hi va haver una reunió a tres bandes i, quan semblava que tot estava arreglat, i sense que jo hagues romput la meva paraula, en Manzano sí va rompre la seva i, a la sigüent oportunitat va seguir amb les mateixes respecte a IB3. Per sort, la temporada la acabava, Manzano no va seguír i la historia va acabar així. Amb una rompuda de pacte per part de Manzano. Vull dir amb aixó que jo sí puc repetir, una i altra vegada, que aquest subjecte es mala persona. Que es un prepotent i un xulo de collons. I un barrut. Perque si una persona que actúa com ha actuat ell amb el Mallorca, el club que l'ha fet un homo com entrenador, no es més que un barrut. ¿Qué vull dir, amb aixó? senzillament, que a mí no importa que em vengui en Mateu Alkemany o el misser Joan Buades, a dir qui es en Manzano. Jo ho se fa molta, molta d'estona, i ara ha arribat la meva. Un dia fent com els moros, em vaig seure al portal de casa meva esperant. I la oportunitat ha arribat. Ara he vist passar el cadaver de Manzano. Perque Manzano, guanyi o perdi aquest judici (desitjo amb tot el cor que el perdi i que, a més, li facin pagar les costes) aquí, a Mallorca, per la afició del Mallorca, ja es un cadaver, encara que no puc dir que ho sento. De totes maneres, d'una cosa estic convinçut, i es que no anava tan malament quan deia que Manzano era mala gent...

dijous, 10 de juliol del 2014

IBERDROLA, O COM FER EL RIDICUL

Ahir, dimecres, a un diari de tirada nacional, vaig topar amb un anunci, a pàgina sencera que, a un moment dat, em va fer pensar que m'havia equivocat i que havia agafat un diari atrassat. Per tant, vaig girar la vista cap al foliat(la part superior, a la que es posa la data i el número de página) i no, no em vaig equivocar. Era un diari del día i l'anunci en questió era d'una companya d'electricitat. Concretment d'Iberdrola i la veritat que, tenint en compte que la selecciò espanyola de fútbol fou eliminada del Mundial amb un tres i no res, vaig trobar ridicul a més poder el missatge. O sía el text,que anava acompanyat d'una foto, d'apreciable tamany, de l'equip espanyol. "La selección nos ha hecho disfrutar de grandes momentos", deia la primera frase de l'esmentat missatge. Suposo que aquets 'grandes momentos' a que es refereix es remonten, per exemple, al Mundial de Sudáfrica... La sigüent frase ja era més acertada. "Gracias por hacer historia". I era acertada perque en feren d'historia. Clar que sí... I parlant de foto, a la mateixa es veu als jugadors aixecant la Copa del Mon i tots lluint la medalleta d'or. Per tancar el missatge es deia "seguimos con vosotros", quan 'vosotros', o sia, ells, ja fa quinze dies que han tornat a Espanya. Per tancar amb un "Iberdrola, socio patrocinador principal de la selección española de fútbol". En poques paraules, o la publicitat d'Iberdrola està en mans d'un incompetent i no s'he n'han adonat, o be algú va ficar la gamba fent que es publiqués aquest anunci. Clar que tambè podría passar una altra cosa. Que el responsable d'Iberdrola que comanà la campanya a l'agencia cobri una comisió (no seria el primer), i no volgués perdre la posibilitat de parar el quarot. Sia per el que sia, enhorabona a la gent d'Iberdrola. Ficaren la gamba, o els feren ficar la gamba, de manera clamorosa.

dimecres, 9 de juliol del 2014

FER GANES DE RIURE

Fa unes semanes escrivia que em semblava denigrant la postura dels politics balears, hoteleres i medis informatius respecte a tant d'insistir, i donar voltes, sobre si els reis (els joves) han de seguir tinguent Marivent com a residencia de estiueg. Deia, a aquell comentari, que em semblava una postura denigrant. Comentava tambe que amb aquesta forma d'actuar, es fregava el paper de pidolaire. I avui hi he d'insistir. I mes despres de que, tambe avui, s'hagi sabut d'un posible interes de Felipe i Leticia de canviar Palma per Almeria. Feim ganes de riure. Tanmateix anniran a on els surti de els nassos. I d'aixo, de nassos, el rei en va ben servit. O per millor dir, malgrat que ell te una bona colla d'amics a l'Illa, si ell diu "no" a Mallorca, sera "no" a Mallorca. Per tant, que facin el que trobin que han de fer i punt. A ella, per les raons que sia no li agrada Mallorca. O al manco no hi vol estiuetjar i per tant, barco. Bon viatge faci la cadernera. Ara, jo no seguiria fent el ridicul.

dimecres, 2 de juliol del 2014

COSES DE LA EDAT

Es evident que els anys ja em fan males jugades i, a vegades, la caçarola em falla. Al Bullit den Tomeu que he escrit avui, i parlo de els mallorquins que han guanyat la Lliga ACB, o asimilat, m'he oblidat, sense mala intencio, de en Rodolfo Fernandez, Martin Ferrer i Alfons Alzamora. Quasi res, diu el diari. Ho sento i demano disculpes.

CONRADO I LA JUSTICIA (NO) IGUAL PER A TOTS

José Francisco Conrado de Villalonga, que fou conseller de Cultura del Govern de les Illes Balears (ja quasi de temps prehistorics) i que, em sembla, ocupa un alt carrec a La Caixa, avui signa un article a Diario de Mallorca, en qualitat d'articulista vocacional (o no)sobre la conveniencia de que el Rey Juan Carlos hagi estat aforat. Segóns Conrado, així "se evitarà que algún 'pirado' interponga una querella criminal o una demanda civil al Rey y que sea tramitada en cualquier juzgado de Primera Instancia..." I jo em demano, ¿i per quina regla de tres ha de ser un 'pirat' el que prenguí aquesta mida? ¿No pot esser una persona condreta i amb el cap sobre les espat-lles? ¿Qué passa, que Conrado està convinçut de que tot el que ha esdevingut al llarg d'quets quasi quaranta anys a Zarzuela es 'trigo límpio'? Però no acaba aquí l'assumpte. L'esmentat Conrado de Villalonga, hereu d'una de les families amb més 'pedigrí' botifarrer de l'Illa, acaba l'esmentat article dient: "Piensen por un momento en el espectáculo que daría España si alguien lograse sentar al Rey ante un juez instructor. Seguro que más de uno si pudiera, lo haría". Senyor Conrado ¿de quín espectácle parla voste? Si algú aconseguis seure al Rey a la banqueta, encara que llavors el declaressin innocent, sería una reválida, no ho dubti voste, per la democrácia espanyola. I si no acepta aquesta teoría ¿qué pensa voste, senyor Conrado, de que a França hagin empurat, i detingut, a Nicolas Sarkozy, ex cap d'Estat anterior a l'actual? ¿Es aixó, i baix el seu punt de vista, un espectácle? Per a mí, no. Amb absolut. El fet es, ni més ni manco, que una extraordinaria lliçò de democracia. I amb aixó no vull dir, que quedí clar, que desitgi que el Rey o Sarkozy vagin a la trena. No. Ni molt manco. Tan sols demano que se els tracti com a els altres. En poques paraules, que la justicia sigui igual per a tot.hom. Es lo únic que demano. ¡Ah!, i per acabar li vull dir que si jo tingués pinçans, i sapigues com ferho, tal vegada m'agradaría fer seure al Rey Juan Carlos a la banqueta. Malgrat tan sol fos per la bona imatge d'Espanya.

ENTRE LA BONA FEINA I MENJAR-NOS EL MOC

No tot son males noticies a l'esport balear. Que el Real Mallorca seguesqui sient una casa de barrets no vol dir que tot sia un desastre. Ni tampoc per el fet de que Rafel Nadal fos eliminat per un al.lot que ningú coneixía. Poc més se li pot demanar a Nadal. I soc de els convinçuts que tot el que sumi en el futur el de Manacor, serà per afagitó, de propina. Tampoc Jorge Lorenzo sembla passar per el millor moment, però penssem amb la dita espanyola, aquella de que 'el que tuvo, retuvo'. I Jorge Lorenzo ha tingut molt, i segurament ens tornarà a donar alegríes. Però com hem dit al començament, no tot son males noticies. Lo curios es que les bones esàn ocupades, en un elevat percentatge, per temes de bàsquet. Un d'ells, per exemple, que ja son tres els jugadors mallorquins que han guanyat la Lliga de la máxima competició espanyola de bàsquet, ara ACB (o Endesa...) La llista s'obri amb Miquel Puig i segueix amb Rafel Rullán, ambdos al Real Madrid, i es tanca amb Alex Abrines, al Barça. Llavors tenim, i aquest cas el comentam apart, l'ascens a LEB Or, per la vía esportiva, del Palma Air Europa. I seguint, ens trobam amb la convocatoría, per a la selecció espanyola cadet, de Erika Michavilla, jugadora del Viu Bàsquet, de Bunyola, i filla del que fou pivot del Patronat (el Patronat de les Avingudes) Joaquín Michavilla. Ara, aixó no es tot. El seleccionador nacional absolut, Fernando Orenga, ha fet pública la llista de jugadors que conformaran la selecció espanyola per anar a l'Europeu. Una llista de dotze jugadors i de la qual tres ¡tres! una quarta part, està conformada per jugadors de les Illes: Rodolfo Fernández, Sergi Llull i Alex Abrines, el que vol dir que, al manco de moment i de cara a la galería, el bàsquet balear gaudeix de bona salut, sient destacable, molt destacable, aquest alt nombre de representants de les Illes a la máxima selecció masculina, tenint en compte que la població supera, en poc, el miliò d'habitants, el que vol dir que Balears deu ser l'autonomía amb més representants, al manco per cápita. I mentres, aquí, quasi ens menjam el moc...

SOMNIAR TRUITES, O NO...

El Palma Air Europa sembla que ja es equip de LEB Or. Enhorabona. Enhorabona per a dos motius. El primer per haverho aconseguit. El segón per haver ANAT per el camí esportiu, aprofitant la renuncia del Fuenlabrada i en base a la seva tercera plaça. O sía, esgotant un dret esportiu que, de manera inquestionable, li toca de totes totes. Encara que aixó no vol dir que no surti el viu de torn i aprofiti per a dir, una vegada i l'altra, que el Palma Air Europa ha pujat als despatxos. Però que digúin el que vulguin. El cert es que la gent del Bahía San Agustín, club matriu del Palma Air Europa, em consta, no han fet ni una passa, ¡ni una! per a conseguir la plaça per un altre camí que no fos l'esportiu. Enhorabona una altra vegada. I sort. Molta de sort a partir d'ara. Perque els farà falta. Malgrat sia per questions d'edat, he viscut, molt d'aprop, el devenir de tots els equips mallorquins que, a un moment o altre han jugat a la segona categoría del bàsquet espanyol, anomenada d'una o altra manera segons el moment. Tot va començar amb el Perles Manacor, va seguir el Molinar, i després el CIDE. Llavors va venir el Yanko, encara que amb aquest nom no arribaren a jugar mai a 'Segona Divisió', ja que una vegada aconquerit l'ascens, el patrocinador es va retirar i fou un 'loco', amb el bon sentit de la paraula, (Joan Pons) el que va agafar el testimoni, sortint amb el nom de Inlomasa. Que la veritat sia dita, tal vegada hagues estat millor que aquest equip no sortis. Si no recordo malament, no guanyà més de dos partits... Tambè tenim el Patronat (Kollflex)i llavors va venir l'altre Patronat, (Syrius o Prohaci, el que volgueu) el de les alegríes i grans despeses gracies a que manegava els doblers de l'anterior Patronat després de vendre, per a molts, molts de doblers, la pista Pare Ventura, situada a un solar molt estrategic de les Avingudes, just aferrat del quarter d'Enginyers. A aquets el va seguir el projecte del Bàsquet Inca, engrecador en molts de moments, però al que tambè es perderen els papers a altres. Tan es així que, per intentar salvar els mobles, i a instancies del Govern, l'acabaren reconvertint en el Mallorca, que va protagonitzar un final trist i llamentable, en tots els sentits. Siguent Xavi Sastre, el que ara es director esportiu del Bahía San Agustín, tal vegada l'unic que va salvar amb nota la darrera época del bàsquet de semi elit a Inca. Va fer moltes de coses, i la majoría ben fetes. I pel que m'an contat, molts de mses sense cobrar... I per tancar la llista, el Palma Aquamagica, que va sortir fruit d'una fusió de l'Alcúdia i l'Aracena, equip català, amb rels aandaluses, de LEB Plata, siguent ja com a Palma quan es va aconquerir la LEB Or. Aquets dos projectes, Patronat (Siruys o Prohaci) i Palma Aquamagica, son els que més aprop han estat de l'ACB encara que aixó sí, després d'aver gastat molts, molts de doblers. El que hem dit, molts de projectes, però cap va arribar a bon port. Ara creuarem els dits. No perque el Palma Air Europa pugi a l'ACB. No somniem truites. Basta que es convertesqui en un projecte ilusionant i sólid. No demanem res més. El que ha de fer el Palma es procurar arrelar dins l'anim de la gent, com explicava l'altra día Alberto Corbacho a Diario de Mallorca, i a partir d'aquí, que la gent, l'aficionat, la gent jove, arribi a considerar al Palma algo seu per, amb el temps, amb molt de temps, i sense presses, i l'ajut de tots, intentar pegar el bot. Ara, aixó sí, sense fer bogeries. Que una bogería em sembla, per exemple, que alguns maneguin la posibilitat de que un día es pugui comprar aquesta plaça a l'ACB. Aixó son desbarats. I per aquí, em sembla, no hi pasaran, no hi cauran, no hi han de caure, els que comanden al Palma Air Europa. Que no facin cas als il.lumintas, encara que em sembla que aquesta gent te les idees clares. Una altra historia es si Palma, Mallorca, es mereix tenir un equip a ACB. Son molts els que s'omplen la boca de parlar d'una gran afició, però no es veritat. Som (escric som) uns golfos, i per a molts de doblers que guanyem, sempre serà benvinguda una invitació. Malgrat l'entrada tan sols valguí cinq euros, que es, per exemple, el que valién les entrades, tenc entés, als partits de play off del Palma Air Europa. Tots volem un equip a l'ACB, ara be, pocs, molts pocs, son els que tenen ganes d'implicarse, d'una manera o l'altre, i donar una ma. Vull dir amb aixó que la bona feina de tants i tants de directius, que han fet el posible perque a Mallorca poguessim veure un bàsquet minimament digne, i no parlem de molts d'entrenadors, que han tret materia humana per un tub, de la que s'aprofiten els clubs peninsulars, aquesta bona feina, repeteixo, no es veu compensada per la afició. Encara que aixó pot canviar. Sempre i quan, clar està, es facin les coses ben fetes.