dijous, 29 de maig del 2014
LA PROVA DEL COTO
Un bon amic m'ha regalat una entrada per a dissabte anar a veure el Mallorca-Las Palmas. Ja sé el que pensau. Que, tenint en compte la mena de regal, no deu ser tan bon amic. Però sí. Ho es. El que passa que tambè es mallorquinista. Molt mallorquinista. Estima molt el Mallorca i m'ha demanat, per favor, i quassi plorant que, "ja que tens poques feines, ves a fer una mica de bulto". aixó tan sols es demana als bons amics... I anirè. Clar que sí. El que passa que no aplaudirè. Ni molt manco. Primera perque ferho be entra dins el sou dels jugadors (i l'entrenador). Si hi alguna cosa que m'agradi pensarè un "qué bo", i punt. Ara, si les coses van malament, tampoc xiularè. Soc fret. Tan als esdeveniments esportius com al teatre aplaudeixo molt poques vegades (tan sols a la meva neta quan surt sobre l'escenari de l'Auditorium, i punt. Ara, tampoc crido en contra. El que sí farè serà anar.hi amb una gabitsa que tinc vermella. Ja que vaig a fer bulto, al manco vull contribuir a que la banda, volía dir jugadors, però la veritat que no s'ho mereixen, que surti a intentar guanyar els tres punts per el Mallorca, vegin que els de la tribuna estem amb ells. Que no es veritat. Mentiría si digués que sí. I molt manco amb Olaizola (vatuadell de bubotes). En tot cas estam amb l'entitat. A mí, per exemple, que no em considero mallorquinista, encara que m'hagi emocionat moltes vegades amb el Mallorca (especialment en temps de Cuper, Luis, i el mateix Serra Ferrer, Bauzà i altres) em sabría greu que el Mallorca tornes a devallar per segona temporada consecutiva. I em sabría greu no per la devallada en sí, que ja n'hi ha, sino per el risc de desaparició que aixó suposaria. Per lo únic... Per aixó, per tant, dissabte anirè a Son Moix amb la jaca vermella. I tindrè els dits creuats durant els noranta minuts. Encara que ja els començo a creuar ara. I els començò a creuar perque el dissabte, amb aquest partit, el Mallorca pasarà la prova del cotó. Ja sabeu, recordau l'anunci aquell de Don Límpio i les rajoles del bany després d'haverles fet netes. Donç bé, dissabte es la prova del cotó per el Mallorca, ja que si, regalant les entrades, -no regalant entradaes, sino que regalant les entrades, que es molt distint- no hi ha més de deu mil persones a la tribuna, mal assumpte. Aixó sería greu. Molt greu, i deixaría clar que aquesta tropa encapçalada per Serra Ferrer, més Cerdá, Claaseen i Terrasa, amb la colaboració incuestionable de la plantilla, han deixat a la entitat més mal ferida del que poguem pensar. En poques paraules, que si jo hi vaig puc dir, sense posarme vermell, que sería bó que els que poguessim, i els vengui de gust, anessin al partit. ¡Ha!, i per cert, meam si aquesta tropa de Serra Ferrer i companya prenen exemple de Cursach i Crespí i, així com aquets han regalat les accions de l'Atlético Baleares, ells fan el mateix amb les del Real Mallorca. Per cert, una pregunta, meam si qualque entés la sap contestar. Serra i Cerdá tenen les accions sindicades. Un no pot vendre sense el permis de l'altre i, em sembla que, en tot cas, han de vendre al mateix. Ara be, ¿i si en Serra, per tal de llevarse del mig, i tancar el seu fitxatge amb el Betis, es fa la punyeta de les accions del Mallorca i les regala...?
dimecres, 28 de maig del 2014
PARDALADES A BALQUENA
El Mallorca, el Real Mallorca s'ha convertit en una font de situacions i comentaris cridaners. Un aljub de pardalades. La darrera, que no es tan nova, que a la caixa no hi ha els doblers necessaris per a complir amb els compromissos atquirits. Primera rialla. Llavors podem seguir amb els comentaris duts a terme per la cara visible del tándem técnic. O sia, n'Olaizola. Un comentaris que molta de gent es demana a quí van dirigits, si als aficcionats o a la plantilla. Per exemple, no em digueu que no sigui de rialles aquest comentari, fet per Olaizola dos díes abans del partit a Girona. "Con esta plantilla me tiro por un barranco con los ojos cerrados". ¿A quí vol convencer Olaizola? ¿als aficionats o als jugadors? Als aficionats, a molts d'ells, amb aquestes paraules els tracta de boianos. De bambols. Perque els aficcionats saben que aquets mateixos jugadors, al manco la majoría, son els mateixos que la passada temporada devallaren de Primera a Segona i que ara están camí, els mateixos, de Segona B. I si es dirigeix als jugadors, que els ho digui al vestidor i no tracti de tarats als seguidors. I no parlem de l'afegitó: "Lo que más quiero en esta vida es a mi madre, a mis hijos y a este escudo". Pobre al.lot... I arribam al diumenge, després del partit: "He visto un equipo más alegre e intenso que ha tenido muchas situaciones de gol". Al final, empat a un gol i després d'anar per rrera molts de minuts. Ara be, no acaben aquí els detalls mallorquinistes que freguen l'acudit. Per exemple, l'israelià Hemet, al que sempre he admirat per la seva, suposada, serietat, abans del partit front al Girona declarava que "con Olaizola la plantilla está más alegre..." ¿Que passa, que canten flamenc i ballen flamenc, o es compten acudits un a l'altre...? Una altra pardalada. I per tancar, una referida a aquest barrut (perdò, volía dir senyor) que ejerceix de president, el tal Cerdà. Dissabte al vespres, i mentre veia el partit de la final de Champions al seu poble, li feren envant i ¿solució? presentar, com es costum en ell, una denuncia. Que no es la primera. En poques paraules, aixó es el Real Mallorca. Una font de pardalades, una rrera l'altra. I ho repeteixó una vegada més, em sabría greu (molt de greu) per la entidat i els meus amics mallorquinistes, però hi ha molta de gent que es mereix un disgust.
EL PALMA AIR EUROPA NO COMPRA RES...
El meu estimat amic Jaume Bauzá publicava dilluns, a la seva secció de contraportada del suplement d'Esports de Diario de Mallorca, aquest comentari en referencia al Palma Air Europa: "La ruta del Oro se dirige por otros vericuetos después de que el Palma Air Europa quedara descabalgado del ascenso por el Prat. No es ningún secreto que el conjunto palmesano está dispuesto a comprar la plaza en LEB Oro si, como parece, el Fuenlabrada -o el propio Prat- renuncian a la categoría. Subir en los despachos no sería especialmente deshonroso para un equipo que hace justo un año renunció a ascender con todas las de la ley. Y sería una pena no pelearlo ahora que ha germinado una afición por el baloncesto en la isla que parecía olvidada". Benvolgut Jaume, com aficcionat al bàsquet, moltes gracies per dedicar unes retxes al meu esport a la teva lletgida secció. Ara bè, ¿em permets unes puntualitzacions? ¿sí? Gracies. Primera, el Palma Air Europa no vol comprar cap plaça a LEB Or. ¿Que aprofitaríen la renuncia del Fuenlabrada o Prat? Per suposat, però aixó no sería, com tambè dius tú, pujar als despatxos, sino que ferho en base a uns drets esportius adquits sobre la pista. Quí pujaría al despatxos sería el quart o cinque classificat comprant la plaça al Fuenlabrada o al Prat. Igualment que per el PAE sería pujar per drets esportius si s'amplies la categoría, ja que, com es lot.gic, el que primaría en primer lloc seríen els drets esportius. I ja per acabar, Jaumet, ara no ha brotat ("germinado") cap afició. A un, li agrada o no una cosa. Una altre assumpte es que ho pugui gaudir. I el nostre problema, els dels aficcionats al bàsquet, es que no em pogut gaudir d'un bàsquet de determinat nivell, no perque la aficció hagi anat a meyns... Una abraçada, Jaume.
dimarts, 27 de maig del 2014
MANCA DE RESPECTE DE XAVI SASTRE
Acabo de veure una peça (entrevista curta) de Xavi Sastre, director esporiu del Bahía San Agustin (Palma Air Europa) per IB3TV i, a un moment dat, Sastre assumeix que hi ha Hagut algunes errades al decurs d'aquesta temporada. El periodiste li ha demanat quienes eren aqueste errades, a lo que el director esportiu del Palma Air Europa ha respost amb un "aixó son coses que queden entre el meu president i jo..." I està bé la fidelitat que demostra Sastre, ara, tampoc hi seria de més que mostrés un minim de respecte per a la resta dels altre quinze o setze directius. El carrec de president, entrenador i director esportiu son importants, sense cap mena de dubta, però la aportació, en forma del que sia, que pugui fer el darrer mot de la directiva al decurs del que sia, mereix un minim de respecte. Per tant, no hi seria de més, penso, que a la propera reunió de la Junta Directiva del Bahia San Agustín, en Xavi Sasrte fes un acte de contricció public de les esmentades (encara que no confessades) errades. Res més.
dissabte, 24 de maig del 2014
IB3, MESTRES, HERNANDEZ I EL MERDER DEL SALAT...
El meu amic Miquel Adrover es fa resó avui a Diario de Mallorca d'un tema que, cas de que sia veritat, que no ho dubto, em sembla realment esperpentic. Es referent a la determinació de que els presentadors de radio i televisió d'IB3 salin les informacions a segons quins moments i condicions de l'informatiu. Ho dic francament, no sé si plorar o riure. Tenc ganes de les dues coses. Diu el meu amic Adrover que "la dirección de IB3 ya ha decidido que el criterio para que sus periodistas y presentadores utilicen el artículo salat en las emisiones será estar de pie. Los que permanezcan sentados podrán seguir utilizar el literario. Suena a broma, pero no lo es. El argumento fue el esgrimido ante los trabajadores de deportes y el tiempo por parte de los responsables del ente público en una reunión celebrada esta misma semana. Los periodistas que emitan sus informaciones erguidos tendrán que utilizar el registro coloquial. En cambio, los que estén sentados en una silla detrás de la mesa podrán usar el estándar.
IB3 convocó a unos 20 periodistas que se encargan de la información deportiva y la meteorológica. Estaban presentes el director de informativos, Juan Mestre;" (conegut per les seves querencies matistes, encara que ara les disimula) "el responsable de deportes, Carlos Hernández;" (conegut a la casa com el Faxahernández) "la asesora lingüística, Mariantonia Lladó y un representante de la productora adjudicataria de los informativos, CBM. Los trabajadores mostraron su rechazo frontal a la medida anunciada" por el director general del ente, José Manuel Ruiz, en el Parlament: “Salarán deportes y el tiempo”. Cuando pidieron explicaciones sobre el criterio, según varios trabajadores consultados, la asesora lingüística del ente público pronunció un discurso de unos 30 minutos y les comunicó que los que están de pie en televisión no tienen papeles en las manos, están más cerca del espectador y, por consiguiente, pueden hacer uso del registro coloquial". (¡jaaaaaaa!) "En cambio, entiende la asesora, que los presentadores que permanecen sentados deben hacer uso del registro culto. Con esta respuesta intentaron apaciguar los ánimos de los trabajadores que no entienden por qué unos tienen que hablar de una forma y los otros de otra."
Per cert, "Los nacidos en Pollença o en Cataluña, territorios que no utilizan el salat, no tendrán que cumplir el nuevo ordenamiento idiomático." (quin meeeerdeeer) "Podrán usar el registro literario estando de pie, tumbados o sentados en el sofá. La norma de los cabezas pensantes" (?) "lingüísticos de nuestra televisión pública puede provocar situaciones rocambolescas. Se puede dar el caso de que en el espacio del tiempo del informativo del mediodía se hable en salat porque el presetador esté de pie y no sea ni de Pollença ni de Cataluña. Y que en el espacio del tiempo de la noche se use el literario, pese a que su presentador esté de pie, porque el informante es del municipio del ilustre poeta mossèn Miquel Costa i Llobera.
El asunto se complicará hasta rizar el rizo cuando un periodista de deportes realice la presentación de una noticia en salat y dé paso a un vídeo locutado por un compañero nacido en Barcelona. Habrá que escuchar entonces la amalgama de registros lingüísticos que llegan a juntarse en una sola pieza informativa. Presunto acuerdo entre IB3 y la UIB que la Universitat se encargó de desmentir
Los responsables de IB3 aseguraron a sus trabajadores que utilizaban esta fórmula, salar en deportes y el tiempo y lo de los presentadores de pie o sentados, porque así lo habían acordado con la UIB. Sin embargo, el pasado jueves la Universitat se encargó de desmentir cualquier acuerdo con el ente público. Lo hizo con un durísimo manifiesto en contra de las políticas lingüísticas del ente público emitido por el Departamento de Filología Catalana y órgano científico en materia de lengua decretado por el Estatut." I aixó es tot. Que jo trobo que ja n'hi ha. Per la meva part, prefereixo no afagrihi cap lletra. Ja n'hi ha prou.
MATAS VOL FER TASQUES COMUNITARIES
Lleigeixo a la Premsa que "Matas pide al Goberno que le cambie la cárcel por trabajos comunitarios". Un plantejament sobre el que he llegit opinions en contra, quan jo, i ho dic seriosament, hi estic totalment a favor. Per exemple, imaginau que el Gobierno (parlam de el de Madrid, del que comanda de veritat) doni el seu vist i plau a aquesta posibilitat. I que es posi el tema en mans de l'Audiencia o l'organisme pertinent (no tenc ni puta idea de quin podría ser) de les Illes. I que aquest organisme treu comptes de quants de municipis hi ha a les quatre illes poblades. Una vegada trets els comptes, es decideix que el delinquent Matas ha de dedicar quatre hores diaries (desplaçament apart) a agrenar carrers i plaçes d'un poble cada día. ¿Quaranta, cinquanta, seixanta pobles? Tants de dies de castic com pobles hi ha a les Illes. I llavors, a casa seva. Un cotxe del Govern (una furgona, no creieu) que l'acompany diariament, i durant les quatre hores, un municipal que li estigui a sobre i no el perdi de vista. I perque no se embruti, se li compra una granota, d'aquestes que en diuen un 'mono' i a la part de rrera se li posa un lletreret que digui "castigat". ¡Ah! els dissabtes i diumenges podría tenir lliure, perque pogues anar a Sa Colonia a menjar peixet fresc. ¿quí no firma una sentencia cóm aquesta?
dijous, 22 de maig del 2014
JA S'HO FARAN...
Quan es començava a parlar de destituir a Oltra com entrenador del Real Mallorca ja es posà damunt la taula els noms de Miquel Angel Nadal (bona gent o amic meu), Lluis Carreras (sembla que bona gent) i Javier Olaizola (un impresentable) com a posibles substituts. Desde el primer dia vaig mantenir que cap de els tres tenía la experiencia suficient com per a toretjar amb aquesta manada de impresentables en que s'ha convertit la plantilla del Real Mallorca, llevat de qualque cas... Però es va fitxar a Carreras. I efectivament, el temps, per a desgracia, m'ha dat la rao i Carreras ja es fora i l'equip a la vorera del penyassegat... I el sustitut de Carreras es el tandem conformat per Javier Olaizola i Pep Alomar, amb el detall de que, no sé per a quina regla de tres, sembla que el basc, diguin el que diguin ells dos a la presentació, es el que talla el bacallà. I aquí es a on volía anar a parar. Amb Olaizola com a máxim responsable técnic del Real Mallorca, tan sols em cal ddir alló de que Deu els agafi confessats. Jo em demano per a quina regla de tres es Olaizola i no Alomar el que comanda. No ho sé. Si algú ho sap i m'ho vol dir, li estarè agrait. Ara, el que sí sè es que no anam a cap lloc. Repeteixo que Olaizola, a més dels molts de punts negatius que te, i en te molts, está mancat de la experiencia necesaria. I trobo molt estrany, molt, no haver llegit, o escoltat, res d'aixó a cap mijà informatiu ¿ganes de menjarli el mabre? En canvi, Pep Alomar, que, malgrat sia en la condició d'ajudant, ha toreat a mil places de prestigi: Betis, Barça, Betis una altra vegada, i AEK d'Atenes, i ha vist torear al Gallo, i per tant, sap com tractar a aquesta tropa, apart de que, aquesta mateixa temporada ha demostrat els seus mérits com a técnic, en canvi, repetixo, Pep Alomar es manten a un segón lloc. Francament, no ho entenc. I consti, que vull a Alomar al front técnic d'aquest projecte. Incluït com a entrenador desde el començament de temporada, però no a Olaizola. Igualment que no crec en la pellassada del president aquest, un tal Cerdà, en diuen, que tan sols vol treure rendibilitat del seu pas per el Mallorca, cosa comprensible sí tenim mamb compte lo malament que va alguna de les seves (xsi no totes) de les seves empreses a Barcelona i que es va atrevir a posar el nom de Serra Ferrer damunt la taula, quan de tots es sabut que Llorenç no vol entrenar més. ¡Ah!, i per acabar, bon viatge a tots els aficionats que van a Girona, ara be, espero que els que s'aprofitin de l'oferta de Claaseen, d'anar despeses pagades, siguin dels que segueixen siguent fidels a l'equip inclús ara, a aquets moments. Ho dic perque hi ha molt de golfo i aprofitat. I res més, sort i salut...
dimecres, 21 de maig del 2014
EL PALMA AIR EUROPA I LA 'VISTA' D'IB3 TV
No ho acabo de entendre. Suposo que ja començo a ser vellet i a estar una mica desfassat del mon del periodisme. Permeteu.me que m'expliqui. Avui, no sé exactament per qué, he volgut veure l'informació esportiva d'IB3TV. Suposo que l'actualitat, la trista actualitat del Real Mallorca, hi tenía algo a veure. Però bono, no es del Mallorca del que vull parlar, encara que sí, indirectament hi està implicat. Per exemple ¿Quí no sap que el Mallorca juga diumenge a Girona un partit de máxim interés? Ho han repetit, tots els mijans, per activa i per passiva. I IB3TV més que ningú. I em sembla be. Bé, no, normal. El que ja no em sembla tan normal es que a la mateixa televisió, avui dimecres, no es faci ni una trista referencia a que el Palma Air Europa (segur que si fos el Menorca, per questió de la puta quota, serien figues d'un altre paner) divendres ¡passat demà! es juga una important carta, molt important, com es l'obligació de guanyar al Prat si volen seguir en posibilitats de pujar a LEB Or. No ho entenc. No ho acabo d'entendre. ¿Tan mal de fer es montar una noteta en pantalla amb una imatge fitxa al fons (mirau si demano poc) després de la informació referent al fútbol sala amb un "per cert, seguint en esports de sala, recordem que passat demà, divendres, el Palma Air Europa... etcétera, etcétera..." Penso que no demano molt. Nosaltres, la gent del bàsquet, ens con.hortam en poca cosa. Per tant, hi ho dic seriosament, no acabo d'entendre aquet manfutisme, aquesta poca atenció, aquest poc recolçament, aquesta ¿manca de profesionalitat? i etcétera, dels meus amics de IB3TV respecte a un dels moments més decisius de, i no ho oblidem, l'equip més important, el de máxima categoría, en definitiva el máxim representant de les Illes Balears. Ara, aixó sí, per quasualitat, o no, si el Palma Air Europa acabés aconquerint l'ascens, llavors hi haurà cua per a posarse floretes... I per tancar, tan sols em mancava veure, al final de la secció d'esports, que diumenge horabaixa, a la mateixa hora del Palma Air Europa-Prat, tenen programat, (IB3TV) transmetre el Granadina-Mallorca B, eliminatoria més que decidida després del 3-0 del partit d'anada. I prova de que la cosa està més que decidida la tenim en que el mateix Mallorca no ha tingut cap mirament en canviar d'entrenador, posant en Galvez en substitució de n'Alomar. Donç be, per a mí, baix el meu punt de vista, hagués estat més interessant oferir el quart partit del Palma Air Europa-Prat, suposant que el Palma guany divendres, i tenir el Granadina-Mallorca en reserva, que s'hagues pogut desactivar al dia sigüent, dissabte. En poques parules, em sembla que entre el futbolerisme (paraula nova, ja ho se) pardalaria, incompetencia, manca de recurssos i mil punyeteries més, fa que avui hagim decidit deixat clar que IB3TV segueix fent amics...
diumenge, 18 de maig del 2014
LA SEU, PLENA D'OUS
El meu estimat Matias Valles escriu avui, al seu Boulevard de la contraportada de Diario de Mallorca: "Se desvela aquí el secreto nupcial mejor guardado. El mallorquín Rudy Fernández, que hoy ascenderá a campeón de Europa, se casará con la canaria Helen Linde en Mallorca. La pareja ya ha buscado localización para el banquete y ha estrenado su flamante chalet en Cala Pí". I jo dic, ja tenim la seu plena d'ous. A més, estimat Massià, estic per veure que Rodolfo Fernández jr, per els que no tenim amb ell tanta confiançá com tú, es proclamí, amb el seu equip, campió d'Europa. Quan escric aixó son les 20:50 i encara no hi ha res fet. Si bé, estaría content per a Sergi Llull, tambè vull deixar clar que aquest cap de setmana ja tinc el cupo de disgust complert: Mallorca, Barça, Nadal, Lorenzo, Palma Air Europa, aquets, dues vegades...
PD.- Air, escriguent de Damià Seguí, i en referencia al jugador estranger que havía aportat a l'Esporles per a jugar la lligueta d'ascens, i que havía cobrat vint mil euros per una semana, parlava d'un "polac", cagada que ha fet que el meu amic Pau Pons em fes una estirada d'orelles, i em recordés que es "polonés". Efectivament, Pau, però ja saps que els savis (j,j,j,) a vegades tambè la cagam... Per cert, el meu amic Pau està a l'atur, mirau si li trobau una feineta, i així deixarà de fitxarse amb aquestes coses...
dissabte, 17 de maig del 2014
BAUZÁ ¿COM ELS CAPELLANS'
Diu la premsa d'avui que José Ramon Bauzá, aquest apotecari que exerceix de president del Govern de les Illes Balears, dimecres va anar a Puigpunyent. Ara, no ho va fer com a president del Govern, sino com a president del seu partit. Per tant, es suposa que no hi podía anar amb cotxe oficial ni cap funcionari que l'acompanyes en qualitat de tal ¿però va ser així? ¿Segur que Bauzá va anar a Pûigpunyent amb un cotxe privat o del partit? ¿segur que no l'acompanyava cap funcionari en horari laboral? Jo, ho dic francament, no posaria la mà al foc.
Em sembla que el tal Bauzá la veritat sia dita, es com els capallans. O per a millor dir, es un fals predicador. Ha castigat a gent que estava imputat (Font, Rotger i altres). Els ha llevat del mig. Per convicció o perque no li fessin nosa... A mí em sembla que més per la segona posibilitat. Bauzá, repeteixo, em sembla és com els capellans, que t'aconsellen facis el que et diuen i no el que ells fan... ¡Ah! s'he m'oblidava. La passada setmana el tal Bauzá va anar dos dies a Málaga, tambè per questions de partit. Havis de prende part a dos mitins electorals. Donç be, em demano si aquest viatge el va fer sol o l'acompanyava algú del seu gabinet presidencial del Govern. Tenc entes que eren dos. Ara tan sols m'agradaría saber, i aixó els medis informatius poden ajudarme, si els acompanyants hi anaven com a funcionaris o militants del PP... I per avui, ja n'hi ha aprou...
EL PAE, DEMÀ HA DE GUANYAR
El Palma Air Europa va perdre, ahir, el primer partit de la eliminatoria per ascendir a LEB Or, front al Prat. Repeteixo que el Prat, juntament amb el Fuenlabrada, eren els millors equips, el que no vol dir que el Palma Air Europa, d'un nivell no tan llunyà, no els pugui dar un ensurt i guanyar demà el segón partit d'aquesta eliminatoria, el que faría que llavors als mallorquins en tinguessin a prou guanyant el dos partits de Ciutat, del proper divendres i diumenge. Per a jugar aquest partit de diumenge, de totes maneres, quedí clar que el Palma Air Europa ha de guanyar demà. I ho pot fer. Ara, per tant, tan sols cal esperar.
DAMIÀ SEGUI, EL VOLEI I UN POLAC PER L'ESPORLES
Fa uns dies parlavem de la tornada de Damià Seguí al mon del voleibol. Que Seguí fou un homo que va donar a coneixer el volei a Mallorca, a les Illes, no hi ha cap mena de dubta. Però em sembla que tampoc hi ha dubtes de que, en molts de casos, Seguí va actuar com el capità Aranya, que embarcava embarcava i llavors ell quedava a terra.
Donç be, l'altra dia criticava que Seguí hagués embolicat a la gent del volei de Esporles amb l'intent de posar un equip a la semi elit del volei espanyol, sense tenir en compte que Esporles es un poblet, com ho es Bunyola o Algaida, que el seu día hagueren de renunciar a tenir equips a la semi elit perque no els podíen mantenir. I aixó, agradi o no agradi a Seguí i els seus irresponsables amics, es el que podría succeir amb l'Esporles. I mentre aixó arriba, que segur arribarà si es deixa que Segui segueixi tallant el bacallà, diguem que a la lligueta d'ascens, jugada la passada setmana al pavelló Germans Escalas, de Ciutat, l'Esporles va aconquerir l'ascens sense tocar voreres. Per aquesta part, enhorabona.
Però aixó no es tot. Per ajudar a que l'Esporles aconqueris la categoría de plata del volei espanyol, Damià Seguí va fitxar, tan sols per la lligueta, a un jugador polac, el qual, per manco d'una setmana de competició i un parell d'entrenaments, s'en va dur la friolera de vint mil Euros. o sia, tres milions i quasi mig de pessetes. ¿Es aixó lògic? a mí em sembla que no. Als que volen fer la pilota a Seguí, i lleparli el cul, segur que sí. Bon profit...
UN BOCAMOLLA DE LLINATGE CAÑETE
Es un fenomen. Un masclista de collons. Milionari, que no es dolent, sempre que, clar, ho dugui amb dignitat. I per suposat, un bocamolla. Em refereixo al tal Miguel Arias Cañete, aquest homo que fins fa poc ha exercit de ministre de Nosequé i que ara l'envien a Europa, per exercir com a parlamentari europeu per el 'trist' sou de setanta milions de pessetes al decurs de els cinq anys que te la legislatura europea. Evidentment, Deu dona faves a quí no te barram...
A aquesta quantitat hi hem d'afagir els complements que pugui cobrar per el que sia, més dietes i altres pardalades. I no oblidem que, per anar i venir, de Espanya a Bruseles, i al reves, viatja en Primera. Tambè de franc, per suposat...
Donç bé, al debat televisiu (que, per cert, quasi no va veure ni Deu) que dugueren a terme el dijous, el tal Cañete i la socialista Valenciano, el mascle de la barba la va tornar a cagar, com en ell es quasi costum. Cagada que encara va ser més grossa quan el dia siguent, o sia, el divendres, aquest pobre homo declarava que al debat no havía deixat clara la seva "superioritat intelectual" per no semblar masclista. Troç d'ase...
Va dir tambè que un debat entre un homo i una dona "es molt complicat, ja que si fas abús de superioritat intelectual, sembles un masclista que envolta a una dona indefensa". Aquest es en Cañete...
Ara, aquest homo te altres sortides de pota que fan historia. Per exemple, podríem recordar quan, fa poquet, va assegurar que ell es menjava els yogours malgrat estessin caducats... Tambè, quan el seu amic (?) Jaume Matas era ministre de Medi Ambien amb Aznar. Per aquell temps, el polític ¿i delinquent? mallorquí va posar damunt la taula el projecte del trasvessament l'Ebre, teme que va resultar molt polémic i que va fer sortir bófigues. Donç be, sempre recordaré com el dia de la presentació en societat del projecte de trasvassament, en Cañete, en qualitat de ministre d'Agricultura que era a aquell temps va i li etzitbà a un pages valencià, amb les cameres de televisió com a testimoni, un "te juro por mis cojones que ésto se va a aprovar..." En poques paraules, una altra sortida de botador de la que no deixa de ser curios que els medis informatius ara hagin oblidat. De totes maneres, oblidat o no, es evident que en Cañetes es un bocamolla... ¡Ah! per cert, el trasvasement de l'Ebre, presentat per Matas, no es duguè aa terme, malgrat els 'cojones' del tal Cañete.
divendres, 16 de maig del 2014
SANG I FETGE I POLITICA, FATS; ESPORTS I TEMPS, SALATS
"IB3 decideix salar els esports i el temps..." publicaven avui els diaris. Per suposat que m'he demanat el per qué la mida tan sols s'aplicava als esports i temps. "Clar, he pensat, les coses més importants. A qui més quí manco li interessa saber les darreres novetats del Barça i del Real Madrid. A alguns, encara que manco, tambè de l'Atlético de Madrid, Valencia i Bilbao o Sevilla. Per el Real Mallorca encara n'hi ha que s'interessen. Pocs, però n'hi ha. I per el Atlético Baleares, un parell... I un altre parell per el Palma Air Europa", i pel que fa al temps, "clar, he pensat, sempre es bo estar a l'aguait del que ens conten en Miquel Salamanca o en Joan Barceló. O en Marc o na Xesca."
El director general d'IB3 ha tingut bon criteri, he penssat. Ens farà passar per el tub amb el puta salat, però estic content de que a la fí hagi tingut el bon criteri de valorar com cal els blocs, posant l'esport i el temps per damunt la sang i el fetge i la política".
Ingenu de mí. M'he atrevit a pensar que l'esport i el temps eren més importants que la sang i el fetge, la política (la puta política) o la economía. (La puta economía de De Guindos, Montoro...) Però no. Sembla que anava errat, molt errat de comptes. Llavors he sabut que es salaran els esports i el temps perque requereixen manco formalitat que parlar de sang i fetge, política o economía. No et fot, no en volía sentir d'altra... Ara resulta que es més interessant (o important) el que puguin dir Bauzá, Gómez, Cabrer o Armengol que no pas en Carreras, per el Mallorca, o en Cepeda per el Palma Air Europa. El que em de sentir i veure...
De totes maneres, qui no es consola es perque no vol. A partir d'ara, i sempre amb base al criteri d'aquest tal Ruiz, director general d'IB3, i tenint en compta que l'esport requereix manco formalitat que la resta de temes, ara ens podrem divertir més quan una transmisió de fútbol de Terecera Divisió. ¿Imaginau, per exemple, en Toni Terrades amollant per televisió un "¡vatua d'ell, en Pepito ha marrat un gol...!" Ningú podrà dir que ha flastomat. En tot cas, aixó sí, haurà fet una frase mancada de formalitat. I si qualque vegada li surt un "¡reputes, sagrades!, una altra vegada la pilota al travasser..." tampoc em de pensar o dir que hagi fet llarg. Senzillament, s'haurà amparat en la informalitat que requereix una transmisió esportiva. I s'ha acabat el broquil. No li em de dar més voltes. Aixó es el que hi ha i al que no li agradi, que hi posi flors... A partir d'ara, ens agradi o no, a l'hora de dinar o sopar, esports i temps salats...
dijous, 15 de maig del 2014
EL PALMA AIR EUROPA I LA MARE DE DEU NOM JOANA
Al Palma Air Europa li ha tocat enfrontarse al Prat, equip filial del Joventut de Badalona, a la darrera eliminatoria per pujar a LEB Or. L'equip català va quedar segón clasificat de la Lliga regular, de la que el Fuenlabrada en fou el campió, gracies a lo qual va aconquerir l'ascens directe, mentre el Palma Air Europa va quedar tercer. El factor pista, per tant, es del Prat, el que vol dir que els dos primers partits, demà i diumenge, es jugarà a terres catalanes, sient molt important, molt, que els mallorquins tornin amb una victoria.
Fins aqui pel que fa a l'informacio pura i dura. Ara, per tant, entram al terreny de la especulació de, per exemple, quin de els dos equips té més posibilitats.
Per a mí, i mentre no es demostri el contrari, son els catalans els que surten amb més números. Ells, el Prat i el Fuenlabrada, han sigut, baix el meu punt de vista, els dos millors. Llavors podríem discutir sí el lloc de teóric tercer millor equip es el Palma Air Europa o Cáceres. De totes maneres, una cosa està clara i es inquestionable; el tercer clasificat fou el PAE i el quart el Caceres. I aixó, al cap i a la fi, es el que compta. ¡Ah! i que no s'enfadi ningú perque donem la condició de favorit al Prat, ja que així, si el PAE passa,tindrà més merit.
I dita ja la nostra respecte a aquesta eliminatoria, permeteu conti una maldad. Un d’els protagonistes es un bon amic i extraordinari periodista i ahir, mentre preniem un cafè em demanava, tot misteriós ell, si era veritat que, cas de no guanyar l'ascens a la pista, la gent del PAE compraría la categoria.
La meva resposta va ser que volía “pensar que no", afegint després que "pel que jo sè, pujar als despatxos va contra la filosofia de la gent del Bahía San Agustin", club matriu del Palma Air Europa. Aixó en primer lloc, per llavors afegir que, "sí la temporada passada es va renunciar, entre altres raons, per problemes a l'hora d'assumir la taxa de inscripció, més el pertinent aval , ¿com vols que afegesquin al banyat comprant la categoría"?
Però el meu amic no es va tallar a l'hora de comentarme que li constava que "a un dinar de gent del basquet es va posar aquesta possibilitat damunt la taula...", plantejament que vaig tallar responguent que també s'havia comentat que "la Mare de Deu nom Joana" i que "els bancs de l'esglesia ballen". I que Deu ens agafi confessats, amen.
dimarts, 13 de maig del 2014
M'HO VA CONTAR LOLA...
Maria Isabel Cabrer,aquesta dona que xucla de la política fa anys i panys, i més coneguda amb el nom de guerra de Mabel, aquesta setmana ha sigut la figura de la política balear. La seva sortida, de comparar als socialistes del PSIB i als de MES amb el nazis, a rel del tema de la puta targeta blava, ha sigut una ficada de pota de collons. De totes maneres, qui ho sap m'ha assegura que sa madona segueix anant per el carrer tan xalesta. I es que quan no tenen vergonya, no tenen de que avergonyr-se i punt.
Però no es de madò Cabrer, com a primera persona d'aquesta article, de la que ens volem ocupar. El que vull comentar avui (o per a millor dir, contar)es el que comentava ahir na Lola (Otero) una amiga meva d'aixó del Face respecte a una empresa (gran empresa) mallorquina implicada en el tema de les targetes.
Segons Lola, que beu en bones fonts, resulta que el Govern ha contractat a Iberostar per a una concentració de Gent Gran Estades Esportives i Familiars, esdeveniment dut a terme aquest passat cap de setmana. O sía, (Ho direm en castellà perque avui al día son majoría els castellano parlants entre els nostres peperos) "vosotros os apuntais a la cosa esta de la tarjeta y nosotros, para compensaros, os damos unos cuantos chollitos... ¿vale, tios? venga, enrrollaros, joerrr..." Perque clar, encara que na Lola es demani ¿"quí paga"? es segur que algú, i no soc jo, ni ella, ha de pagar...
Però no acaba aquí l'historia. Lola tambè es demana si els sembla etic, a la gent del PP (quina pregunta Lola, no tenen ética) que es prepari una altra concentració de més de mil persones per el cap de setmana de les eleccions europees a l'Iberostar Cala Barca ¿"Això no es fascisme"? es demana Lola, "pues que baje Dios y lo vea, aunque me temo que usted (em sembla que es refereix a madó Cabrer) es la típica fascista que ve la paja en el ojo ajeno y no ve la viga en el suyo", per acabar dient que "ja estic una mica farta, de tant fariseisme..." I nosaltres, tambè.
dilluns, 12 de maig del 2014
SOBRE ELS NADAL I ELS CAP DE FAVA DE SEMPRE
Diría mentides si ara volgués presumir d’amistat amb Rafel Nadal. Aixó ho deixo per els privilegiats. He parlat amb ell dues a tres vegades, en moments puntuals i punt. I el mateix puc dir respecte al seu conco, Toni. Ja no es el mateix amb l’altra conco, en Miquel Angel. Amb aquest sí puc dir que hi ha una mica de confiança. Faig aquest aclariment per a deixar clar que el que pugui dir a partir d’ara no es un homenatge a l’amic. Ni molt manco.
Sempre, de sempre, he sigut un admirador de els Nadal. O per a millor dir, de el seu comportament a fora del terreny de joc. Amb aquest cas em refereixo tant a Toni, com a Miquel Angel o Rafel. No vull dir que siguin la perfecció personificada. Ningù ho es. Però si dirè que, al manco dins el terreny de joc, em semblen gent exemplar.
El darrer exemple el tenim en les paraules de Rafel Nadal després de guanyar diumenge a Madrid al nipò Kei Nishikori. “M’estava destroçant”, va dir Rafel a la roda de premsa posterior al partit que el mallorquí va guanyar per retirada del japonès per lesió a l’esquena, per a llavors afagir que havía “passat moments molt complicats”. Tenc saixanta vuit anys. I d’ells, més de quaranta he fet de periodista i puc asegurar que, o be jo ja faig cadufos i no recordó a un esportista que sigui tan clar després d’una victoria. Tambè podría ser, clar, que els anys no passin de bades i la memoria em faci una mala jugada.
Però sí en Rafel va parlar clar ¿qué en podem dir del conco Toni?. No es va tallar gens ni mica. “No mereixíem la victoria. L’altra (Nishikori) sí, perque ell ha jugat millor al decurs de tot el partit. Es una victoria injusta i hem dut molta de sort”. Més clar, aigua… Un deu per els dos Nadals. Conco i nebot. Aixó es fer escola. Bona escola.
Molts no es cansen de retreure a Rafel el seu espanyolisme i que no parli més el català a les seves rodes de prensa. A mí em toca tres ous. I ho dic seriosament. I crec que son pocs, molts pocs, els que em puguin dar lliçons de sentiments catalanistes, però jo, per damunt les banderes, per damunt els idiomas, escullo les persones i, al manco mentre no es demostri el contrari, tan Toni Nadal com Rafel, son grans persones.
Precisament per aixó m’ha semblat una bestiesa que, pel que puguin haver dit, o podrían haver dit, quatre lletraferits caps de fava, Rafel Nadal no fos investit Doctor Honoris de l’Universitat de les Illes Balears. Amb aquest sentit entenc molt be que al rector Huguet, “molestaría que una altra universitat nomenés honoris causa a Rafel Nadal”. I a mí tambè. Però tranquils, que aixó arribarà. Ho veurem. Com a mí tambè m’ha sabut greu que hagi estat, precisament, Madrid, la ciutat a la que se l’anommenés fill adoptiu ‘nosequemes’, mentre aquí, a Ciutat, ens quedam mirant el melic i amb cara de bambols pensant que aixó no va amb nosaltres... Aixó es el que hi ha. Som, evidentment, més vius que els altres…
divendres, 9 de maig del 2014
DAMIÀ SEGUI, EL VOLEI I ELS IRRESPONSABLES
El mon de l’esport està farcit de somniadors de truites. Uns somniadors de truites que, en alguns casos, freguen la condició d’irresponsables. La darrera prova la podríem tenir en la lligueta d’ascens a la Primera Divisió del volei masculí espanyol, que es juga al poliesportiu dels Germans Escalas de Palma, a la que hi participa l’Esporles.
Hi ha infinitat de exemples que demostren lo absurd, o poc viables, que son alguns projectes esportius. I més si la base d’aquest projecte està damunt ciments falsos. Un d’aquets casos es, per exemple, el Manacor de futbol sala, equip que juga a la máxima categoría del fútbol espanyol i al que un día, els seus responssables, amparats en problemes de pista, devallaren a Palma. L’auténtica rao, de totes maneres, era aprofitar un suposat major recolçament per part de els aficionats de Ciutat. Un major recolçament que no s’ha produït per la senzilla rao de que el fútbol sala, sia per el que sia, no acaba d’arrelar a Mallorca. Tenim un primer exemple amb el Buades i ara segueix igual. Tan sols el dia que ve el Barça les tribunes del Palma Arena, o el Palau d’Esports de Son Moix tenen una bona entrada.
L’esmentat cas del fútbol sala es molt parescut al volei. Son Moix tan sols tenía una bona entrada el día que venía el Real Madrid. La resta de partits, normalment, i llevat de qualque cas excepcional, eren en familia. Fos l’equip que fos el mallorquí. Podía ser el Son Amar de Damià Seguí, el Ciutat, de Xavier Cabotà, o el Palma, de Ramos, aquest, ereu de els altres dos.
Del Palma, per cert, cal recordar que el club matriu era el Portol, però com a Pórtol era imposible mantenir un equip d’aquest nivell, tambè el devallaren a Palma i fins que, per manca de recolçament, va desapareixer.
Del Palma, per cert, una anécdota. Al seus temps jo feia feina a IB3 TV i ofiriem els partits de Copa d’Europa. Els oferiem en diferit, damunt la una de la nit, perque la audiencia era de pena. Però una altra cosa, quan es transmitíaa tambè s’havia d’obviar di,r de cap de les maneres, el número de espectadors. La Federació Internacional de Volei tenía estipulat un mínim de espectadors als partits de competició europea i si no era així el club local era multat. El Palma va fer aquest mínim exigit i, per molt alerta que anés Angel Aguiló a l’hora de les transmisions, li envergaren més de mija dotzena de multes per aquest a rao.
Deixant de banda el fútbol sala i el volei, el Bàsquet Inca es una altra prova de que projectes costosos, com els esmentats, es molt difícil que puguin tirar envant lluny de la capital. I si a algú no li basten els exemples que hem posat, recordem tambè els problemas tinguts el seu día per el Patronat, o el Palma Aqua Magica. O els que te, ara mateix, el Palama Air Europa, equip que aquets diez està lluitant per pujar a LEB Oro, després d’haver renunciat ja a dues pujades consecutives, el que demostra que, al manco aquesta gent, els responsables del Palma Air Europa, tenen els peus a terra.
He conegut un altre exemple de gent assenyada, i seria injust no fer referencia a ells. I crec que ni ha hagut algún altre. Em refereixo al Bunyola de volei, que han renunciat dues vegades a pujar a categoría nacional perque no els sortien els comptes. Un en masculins i un altre en femenins.
Ara, no tots tenen aquest seny i responsabilitat. I un d’ells es Damià Seguí, un homo que sí, es veritat, a un moment donat va convertir Palma en la capital espanyola del volei, fins que no va poder aguantar i abandonà. I del seus projecte, del Son Amar, sortiría primer el Ciutat i el Portol (Palma) després. Tots projectes enfonsats en questió de mesos.
Donç bè, ara, a Damià Seguí (de 81 anys) no se li ha acudit altra idea, que frega la barbaritat, de pujar l’Esporles a la máxima lliga española quan a Mallorca, repeteixo, no hi ha mercat per un equip d’aquesta categoría, perque el volei no ha acabat d’aferrar, i quan Esporles es un poble que sí, fan molt bona feina amb l’esport, però aquest esport, a un poble tan petit, te unes fites molt clares.
Per tant ¿qué pot pasar sí un día l’equip de l’Esporles puja a Divisió d’Honor? Senzillament, que la primera temporada l’ajuntament s’endeutarà fins a les orelles per a llavors, com tot, devallar l’equip a Ciutat, i després d’una o dues temporades, acabar desaparaguent.
Lo més preocupant, de totes maneres, no es que Damià Seguí segueixi amb les seves deries de grandesa quan es tracta de volei. Lo preocupant, baix el meu punt de vista, es que al reportatje que es publicava el dimecres a Diario de Mallorca, signat per un tal (suposo que colaborador) A. Ruiz, s’animés al mateix Seguí, dient d’ell que es “ambiciós com a pocs”, quan s’hauría d’haver escrit que es un irresponsable de collons. Igualment quan es diu d’ell que “está como chico con zapatos nuevos” o que, “tozudo como es, no parará hasta ver al equipo entre los mejores de España”.
En poques paraules, que en Damià Seguí es un irresponsable, ara, els que li donen ales, dient d’ell alabançes, en lloc de posarli els problemas damunt la taula, son tan irresponsables come ell. Com Irresponsables foren al seu dia els polítics de Bunyola que es deixaren embaucar per el mateix Seguí, quan els prometía el que no hi ha als llibres, per tal de que fecin un pavelló com el que tenim, per a llavors, per unes desavanencies impositores, Seguí i els seus projectes desapareixer i a Bunyola ens hem quedat amb el mort…
¡Ah!, i per acabar, molta de sort a l’Esporles. Desitjo, clar que sí, que pugin, ara, crec que conec una miqueta al batle d’aquest poble i el tinc per un homo de seny. Espero que no deixi que li beguin el seny…
dimecres, 7 de maig del 2014
QUATRE COSETES DEL ATLETICO BALEARES
L'Atlético Baleares, suposo ja ho sabeu, ja te un nou consell d'administració. Els medis de Comunicació ho han venut com una passa de gegant de cara a la sortida de la greu crisí que afronta aquesta entidat, encara que, la veritat sia dita, que un grup de amics, perque son aixó, un grup d'amics, a més de baleáricos de cor, decidis rellevar al consell d'administració dimitit no va ser gens facil. Va ser l'administrador judicial, Demetrio Madrid, qui va haver de posar damunt la taula que, si no hi havía recanvi, s'afrontava una situació perillosissima, deixant clar que no li quedava més remei que disoldre l'entidat.
A partir d'aquí, que ningú pensi que la crisi está tancada. Hi pot haver sorpreses. I grosses. Ja us tindrè al corrent. Ara lo important es el que fan, a partir d'aquest moment, els propietaris del Baleares, com son Tolo Cursach, Fernando Crespí i l'hoteler Horrach. Si ells desapareixen, si venen o traspassen les accions, el Baleares podría seguir viu. I es probable que siguí així. En cas contrari, el futur està negre...
I parlant de l'administrador judicial Demetrio Madrid, sembla que es tracta d'un bon fitxatge de la jutgesa encarregada de gestionar el concurs de creditors del Baleares. M'asseguren que una de les máximes que l'esmentada jutgesa va fer arribar a Madrid va ser que una de les prioritats era "salvar al Baleares", i a parttir d'aquí, que intentés arreglar la resta de la desfeta. Hi ja ha posat fil a la gulla. Per exemple, ficant ma a l'equip juvenil de Lliga Nacional, la nineta de els ulls de Fernando Crespí. Llotgic si tenim amb compte que hi juga un fill seu. I una de les primeres mides es que el Baleares no es pot permetre el luxe de mantenir pisos llogats perque hi visquin els jugadors forans d'aquest equip juvenil. Ni es pot permetre, tampoc, que l'entrenador d'aquest equip cobri la friolera de mil cinquent euros mensuals. Sembla que la mateica quantitat, o molt parescuda, al que cobra Nico López, entrenador del primer equip. A aquestes despeses hi hem d'afegir les dels ajudants de l'entrenador en questió, el que fa que , tan sols entécnics, l'assumpte pugi a uns tres mil euros mensuals. Una quantitat inassumible per el Baleares. Per tant, per a l'any que ve, sí a un equip a la Lliga Nacional Juvenil, ara, amb els peus a terra i contant cada euro que es gasti...
I més coses positives de Demetrio Madrid, administrador judicial del Baleares. Diumenge es la darrera jornada de Lliga. A part de que es produesquí o no una carambola perque el primer equip es pugui clasificar per les eliminatories, el cert es que ja està classificat per a jugar la Copa, concepte per el que el Baleares rebrà una subvenció de trenta mil euros de la Federació Espanyola. Donç be, sembla que aquets doblers ja tenen destinatari, i s'aprofitaríen per afrontar toda la paparassa de inscripcions i fitxes.
En poques paraules, que el Atlético Baleares no ha sortit de els problemes. Ni a prop ferhi. De totes maneres, te un parell de dies, setmanes o mesos per a seguir respirant i acabar trobant una sortida. Una sortida que passa, i ningú en parla, per la reclamació milionaria (en pessetes) del llantarner Gómez, i del jugador Toñito, solució que podría passar, per exemple, per la sortida de Cursach i Crespí de l'accionariat. Ja ho veurem com acaba l'historia...
diumenge, 4 de maig del 2014
SOBRE LA VERGONYA DEL MALLORCA
He tingut un dia una mica mogut i fins ara no he sabut de la (nova) derrota del Real Mallorca. No ho acabo de creure. I el mes fotut es que es du el mateix camí de la passada temporada. No ens adonarem i l'equip serà de Segona Divisió B, i d'aquesta manera es signarà, per molt dur que pugui semblar es així, la seva de saparició. Perque el Mallorca, no ho hem d'oblidar, està en concurs de creditors. O dit d'una altra manera, han d'afrontar les conquencies d'un concurs de creditors. A aquest moment el deute es de trenta milions d'euros i ja em diran de quina manera es poden afronatar els pagaments marcats el seu dia per el jutge. A tot aixó, mantenir Son Moix i Son Bibiloni te uns costos, i podríem seguir...
Em sap molt de greu la situació. I em sap molt de greu, en primer lloc, per l'entidat en sí. Malgrat no pugui presumir de mallorquinista, mentiría si digués que no sento res. Com mentiría si digues el mateix d'entidats históriques com el Baleares, Constancia o Poblense. I em sap greu per els meus amics mallorquinistes.
¿Culpables? Molts. Començant per els propietaris. Tots. No en salvem cap. Ni un. No tenen vergonya i han pres el pel a la gent. Una gent que sembla no se n'ha adonat de la auténtica situació, com ho dona a entendre el darrer invent, el de les camisetes negres convidant a la directiva a que dimitesqui. No hi ha cap directiva. El Mallorca d'avui ja no es el Mallorca den Miquel Contestí. El Mallorca es un negoci, segur que foradat, però negoci al cap i a la fi. A ningú se li ocurrià, penso jo, dir al propietari d'un bar, posem per exemple, que foti al camp perque el seu cafè no ens agrada. En tots cas, el recurs que ens queda es el de no tornar a aquest bar...
Vull dir amb aixó que la afició ha jugat malament, molt malament, les cartes. Han equivocat la estrategia ¿qué quina hauría d'haver siguda? ¡Ah! aixó no ho sè. Si ho sapigues tal vegada serìa milionari. I s'han equivocat els penyistes. Els d'abans i els d'ara. Han dividit massa i han acabat embullant a la gent.
I de els jugadors, no parlem. Penso que si els valoro de mercenaris pocavergonyes no farè llarg. Quan s'he n'han adonat ja estaven dins la merda i ara no saben com a sortir.ne. No es mereixen ni el bon día de cap aficionat.
Pel que fa a els entrenadors, em sap greu que hagin fracassat perque tant Oltra com Carreras semblen bona gent i no bubotes com alguns dels que darrerament han passat per aquí. El que passa es que Oltra, pel que sía, no va saber trobar el botò necessari i Carreras sembla mancat de la experiencia necesaria per aquets casos. Ara bé, ell no es el culpable. N'es al que el va fitxar. A ell es al que s'han de demanar responsabilitats. Com responsabilitats s'hauríen hagut de demanar si el contractat hagues sigut un encara més inexpert Miquel Angel Nadal. I esperau, que aixó encara no ha acabat. D'aquí a un parell d'hores tendríen collons d'anunciar la contractació d'Olaizola. Otro que tal baila...
FERITS DE MORT
En poques paraules, el Mallorca està ferit de mort. I al llistat de culpables no ens oblidem de posar.hi als periodistes. Aquets periodistes pardidistes. Uns perque han cobrat (o cobren) altres per a llepar el cul, llavors hi ha els innocents i podem tancar amb un tercer grup que no sap a on te la ma dreta. No tots. Quedi clar. Pero la llista es sucosa.
A partir d'aquí, per tant, als mallorquinistes tan sols ja els queda treure a Santa Rita a passetjar. Ja fa molts d'anys que no ho fan, però es un de els pocs recursos que els queda. I no en parlem si tambè decideixen tornar a sembrar alls...
PD.- Per acabar, tal com pinten les coses per ca el Mallorca, em sembla al manco ridicul que hi hagi mallorquinistes, com he llegit a les xarxes, que s'alegrin de que l'empat d'avui al mig dia posi en dificultats al Baleares de cara a les eliminatories per pujar, i comdenni al Constncia al descens a Tercera. En poques paraules, que n'hi ha que a més de no menjar, tampoc deixen menjar. Pobre gent...
divendres, 2 de maig del 2014
EL PP VOL ACONQUERIR COSTITX
Ahir, día primer de maig, es va dur a terme, com cada any, la Fira de Costitx. Costitx en Flor es el lema, any rera any. Es, sens dubta, la fira més original de tot Mallorca. I molt guapa. La recomano per a l'any que ve a qui no la hagi vista mai. Però no es de la Fira en sí del que vull parlar, sino del fet de que Costitx, un poble petitó del centre de Mallorca, sigui l'objectiu de la gent del PP. Volen aconquerirlo sia com sia.
Avui (divendres) el meu amic Jordi Fiol, es demanava al Facebook qué feien tants de pesos pesants del PP (crec que fins a onze) a la Fira de Costitx. Mai n'hi havía hagut tants. Al capdevant, aquesta cosa petitona i de cap gros, i de pinta forastera, que exerceix de vicepresident del Govern, el tal Gómez. I, entre altres, Mabel Cabrer. A més del batle d'Inca i el seu equip de govern, com si fossin els colanitzadors del domini no aconquerit mai.
¿Qué passa, a qué ve tant d'interés?. Baix el meu punt de vista, la resposta es senzilla. A més no poder. El PP no ha governat mai a Costitx. Es, com es diu en castellà, el obscuro objeto del deseo. I per tant, a partir d'ara, i aprofitant fets, desgradables i dolorosos per a la gent de Costitx, que no importa recordar ara, intentaran fer.se amb el poder. Per a ells es molt important. Costitx es una plaça petita, petitona. Molt petita. Però per ells suposa molt i estàn disposats a fer el que faci falta. Aquesta es, la de aconquerirlo, la rao, la única rao, baix el meu punt de vista, de que la Fira de Costitx estés farcida de gent important del PP.
UNS BARRUTS
I ja que hem parlat del ba.le d'Inca i el seu equip de Govern, aquesta setmana he llegit una noticia que m'ha posat els pels de punta, tan sols de pensar lo falsos, hipócrites i barruts que son. I quedi clar que no em refereixo a tot el PP en general. No. A aquest partit, igual que a tots els altres, i ha gent condreta i gent que no. Els que comanden a Inca, però, sembla que son de la segona tongada. De la gent poc seria.
Resulta que fa anys, molts d'anys, pocs mesos després d'inaugurar el Palau d'Esports d'Inca, i tenint en compte que l'Ajuntament no es podía permetre posar.hi empleats, Pere Rotger, bal.le a aquells temps, va arribar a un acord amb un matrimoni (Damià i Catalina) perque cuidessin, de manera mínima, el Palau. ¿Qué vol dir cuidar de manera mínima? Fer nets els escusats, agrenar després d'un partit i tancar i obrir portes. I punt. A canvi, podríen explotar el bar del pavelló, amb l'ajud del seu fill, tambè sense feina.
I així han estat molts d'anys. Sense cap paper signat pel que fa a la feina ni pel que fa a la concesió del bar. Tot era de paraula. Però ara tot s'ha vingut abaix. L'altra día uns inspecció de 'no sé qué' si Hisenda, Traball o Comerç, va anar al Palau (es comenta que hi va haver una denuncia). Trobaren a na Catalina rrera la barra i el seu fill tancant i obrint portes. Els demanaren papers de feina "no en tenim cam", respongue Catalina. "De la concesió", tampoc en teníen. Tot, recordem, havia sigut de paraula. Donç bè, a rel d'aquesta situació, ara s'ha obert un expedient a l'Ajuntament. I, segons Rafel Torres, el valent i digne (?) bal.le d'Inca, tot es deu a un acord al que arribaren amb el Bàsquet Inca, excusa que es fruït d'una barra inmensa, a més d'una manca vergonyosa de seriositat. ¿I qué hi farem? Sembla que no hi podem fer res i els hem d'aguantar. I Deu sap fins quan...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)