El Sevilla juga aquest vespre a Palma. Glòria al Sevilla. Però lluny de Palma i sense Gori Pomera d'entrenador. Amb aquest, a l'enemic ni aigua. I consti, que el meu desig no es postula de cap manera, des del mallorquinisme. Es tracta que Manzano és, per a mi, un subjecte al qual cal donar de menjar a part (tinc raons personals que ho avalen) i punt.
I per avui ja n'hi ha aprou. Els que vulguin llegir aquestes quatre retxes en castellà, que aquí han estat una mica retocades, poden ferho a Diario de Mallorca. A reveure i ¡visca la República! Dit això, des d'aquí faig vots perquè la paella d'aquesta nit sigui tot un èxit i que a Manzano, encara que no la provi, se li faci mal de ventre en base d'una derrota. Ara bé, al'hora de fer Renou cal saber fins on es pot arribar. És necessari, Molt necessari, tenir seny. I per això, no hi sería de més es tingués en compte que Manzano no és l'únic culpable de la situació del Reial Mallorca. Ho dic per l'exemple del president Cladera en relació a un menú de 8 euros amb llagosta i no sé què més. Manzano, ens agradi o no, no va ser l'únic que va menjar d'aquesta llagosta. Per tant, insisteixo que seny ...
Canviant de teme, el calvianer Kevin, l'altre dia declarava que "els joves volen demostrar que la temporada passada podien ser al primer equip". Donç be, des d'aquí vull recomanar-li que no surti a demostrar res. L'aficionat, el mallorquinista, es conformarà amb que ho faci el millor que sàpiga perquè el Sevilla no guanyi, i punt. Kevin, creu-me, i t'ho dic amb afecte. De moment et van bé les coses, però encara no has empatat amb ningú. Segueix treballant i arribaràs, però deixa't de reivindicacions absurdes que no et portaran a cap lloc.
El Lluís Sitjar tambè ha donat a xerrar aquesta setmana. L'Ajuntament de Palma ha estat clar aquesta setmana i hi estic totalment d'acord. És una vergonya i també intolerable així com es troba el vell estadi. Diguin el que diguin els seus propietaris, es una runa total. ¡I perillosa! Ara, la darrera novetat ha estat la proposta del PSOE en el sentit de canviar la propietat del Sitjar per la de Son Moix, sense que costi cap euro a ningú. En principi, dic en principi, sembla una bona idea, encara que es massa prest per a veure-ho clar. Per cert, l'estat i situació del Lluís Sitjar és tan vergonyós i intolerable com el del meu Palau d'Esports de Son Moix ...
Com vergonyós i intolerable és que la Federació Balear de Tennis es muntes un negociet amb el Centre de Tecnificació de Tennis de Manacor. I consti, que ignoro qui els va concedir aquest dret, si els rojos actuals, els uemites ara tranvestits, o els peperos d'abans. Però tan em fa. És intolerable.
I ara, parlem una miqueta del Atlético Baleares, ja que el cortijero Fernando Crespí va prendre possessió del càrrec de president, amb l'objectiu d'executar, o dur a terme, les ordres de quí realment comanda, en Tolo Cursach. Sort al Baleares. Amb Crespí de president la necessitarà. Per cert, vaig repassar la llista de directius i gairebé n'hi ha tants com a socis. El meu amic Toni Marí estarà content . Ell sap del que parlo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada