SOBRE LA VERGONYA DEL MALLORCA

He tingut un dia una mica mogut i fins ara no he sabut de la (nova) derrota del Real Mallorca. No ho acabo de creure. I el mes fotut es que es du el mateix camí de la passada temporada. No ens adonarem i l'equip serà de Segona Divisió B, i d'aquesta manera es signarà, per molt dur que pugui semblar es així, la seva de saparició. Perque el Mallorca, no ho hem d'oblidar, està en concurs de creditors. O dit d'una altra manera, han d'afrontar les conquencies d'un concurs de creditors. A aquest moment el deute es de trenta milions d'euros i ja em diran de quina manera es poden afronatar els pagaments marcats el seu dia per el jutge. A tot aixó, mantenir Son Moix i Son Bibiloni te uns costos, i podríem seguir...
     Em sap molt de greu la situació. I em sap molt de greu, en primer lloc, per l'entidat en sí. Malgrat no pugui presumir de mallorquinista, mentiría si digués que no sento res. Com mentiría si digues el mateix d'entidats históriques com el Baleares, Constancia o Poblense. I em sap greu per els meus amics mallorquinistes.
     ¿Culpables? Molts. Començant per els propietaris. Tots. No en salvem cap. Ni un. No tenen vergonya i han pres el pel a la gent. Una gent que sembla no se n'ha adonat de la auténtica situació, com ho dona a entendre el darrer invent, el de les camisetes negres convidant a la directiva a que dimitesqui. No hi ha cap directiva. El Mallorca d'avui ja no es el Mallorca den Miquel Contestí. El Mallorca es un negoci, segur que foradat, però negoci al cap i a la fi. A ningú se li ocurrià, penso jo, dir al propietari d'un bar, posem per exemple, que foti al camp perque el seu cafè no ens agrada. En tots cas, el recurs que ens queda es el de no tornar a aquest bar...
     Vull dir amb aixó que la afició ha jugat malament, molt malament, les cartes. Han equivocat la estrategia ¿qué quina hauría d'haver siguda? ¡Ah! aixó no ho sè. Si ho sapigues tal vegada serìa milionari. I s'han equivocat els penyistes. Els d'abans i els d'ara. Han dividit massa i han acabat embullant a la gent.
      I de els jugadors, no parlem. Penso que si els valoro de mercenaris pocavergonyes no farè llarg. Quan s'he n'han adonat ja estaven dins la merda i ara no saben com a sortir.ne. No es mereixen ni el bon día de cap aficionat.
       Pel que fa a els entrenadors, em sap greu que hagin fracassat perque tant Oltra com Carreras semblen bona gent i no bubotes com alguns dels que darrerament han passat per aquí. El que passa es que Oltra, pel que sía, no va saber trobar el botò necessari i Carreras sembla mancat de la experiencia necesaria per aquets casos. Ara bé, ell no es el culpable. N'es al que el va fitxar. A ell es al que s'han de demanar responsabilitats. Com responsabilitats s'hauríen hagut de demanar si el contractat hagues sigut un encara més inexpert Miquel Angel Nadal. I esperau, que aixó encara no ha acabat. D'aquí a un parell d'hores tendríen collons d'anunciar la contractació d'Olaizola. Otro que tal baila...

FERITS DE MORT

En poques paraules, el Mallorca està ferit de mort. I al llistat de culpables no ens oblidem de posar.hi als periodistes. Aquets periodistes pardidistes. Uns perque han cobrat (o cobren) altres per a llepar el cul, llavors hi ha els innocents i podem tancar amb un tercer grup que no sap a on te la ma dreta. No tots. Quedi clar. Pero la llista es sucosa.
      A partir d'aquí, per tant, als mallorquinistes tan sols ja els queda treure a Santa Rita a passetjar. Ja fa molts d'anys que no ho fan, però es un de els pocs recursos que els queda. I no en parlem si tambè decideixen tornar a sembrar alls...

PD.- Per acabar, tal com pinten les coses per ca el Mallorca, em sembla al manco ridicul que hi hagi mallorquinistes, com he llegit a les xarxes, que s'alegrin de que l'empat d'avui al mig dia posi en dificultats al Baleares de cara a les eliminatories per pujar, i comdenni al Constncia al descens a Tercera. En poques paraules, que n'hi ha que a més de no menjar, tampoc deixen menjar. Pobre gent...