DAMIÀ SEGUI, EL VOLEI I ELS IRRESPONSABLES

El mon de l’esport està farcit de somniadors de truites. Uns somniadors de truites que, en alguns casos, freguen la condició d’irresponsables. La darrera prova la podríem tenir en la lligueta d’ascens a la Primera Divisió del volei masculí espanyol, que es juga al poliesportiu dels Germans Escalas de Palma, a la que hi participa l’Esporles. Hi ha infinitat de exemples que demostren lo absurd, o poc viables, que son alguns projectes esportius. I més si la base d’aquest projecte està damunt ciments falsos. Un d’aquets casos es, per exemple, el Manacor de futbol sala, equip que juga a la máxima categoría del fútbol espanyol i al que un día, els seus responssables, amparats en problemes de pista, devallaren a Palma. L’auténtica rao, de totes maneres, era aprofitar un suposat major recolçament per part de els aficionats de Ciutat. Un major recolçament que no s’ha produït per la senzilla rao de que el fútbol sala, sia per el que sia, no acaba d’arrelar a Mallorca. Tenim un primer exemple amb el Buades i ara segueix igual. Tan sols el dia que ve el Barça les tribunes del Palma Arena, o el Palau d’Esports de Son Moix tenen una bona entrada. L’esmentat cas del fútbol sala es molt parescut al volei. Son Moix tan sols tenía una bona entrada el día que venía el Real Madrid. La resta de partits, normalment, i llevat de qualque cas excepcional, eren en familia. Fos l’equip que fos el mallorquí. Podía ser el Son Amar de Damià Seguí, el Ciutat, de Xavier Cabotà, o el Palma, de Ramos, aquest, ereu de els altres dos. Del Palma, per cert, cal recordar que el club matriu era el Portol, però com a Pórtol era imposible mantenir un equip d’aquest nivell, tambè el devallaren a Palma i fins que, per manca de recolçament, va desapareixer. Del Palma, per cert, una anécdota. Al seus temps jo feia feina a IB3 TV i ofiriem els partits de Copa d’Europa. Els oferiem en diferit, damunt la una de la nit, perque la audiencia era de pena. Però una altra cosa, quan es transmitíaa tambè s’havia d’obviar di,r de cap de les maneres, el número de espectadors. La Federació Internacional de Volei tenía estipulat un mínim de espectadors als partits de competició europea i si no era així el club local era multat. El Palma va fer aquest mínim exigit i, per molt alerta que anés Angel Aguiló a l’hora de les transmisions, li envergaren més de mija dotzena de multes per aquest a rao. Deixant de banda el fútbol sala i el volei, el Bàsquet Inca es una altra prova de que projectes costosos, com els esmentats, es molt difícil que puguin tirar envant lluny de la capital. I si a algú no li basten els exemples que hem posat, recordem tambè els problemas tinguts el seu día per el Patronat, o el Palma Aqua Magica. O els que te, ara mateix, el Palama Air Europa, equip que aquets diez està lluitant per pujar a LEB Oro, després d’haver renunciat ja a dues pujades consecutives, el que demostra que, al manco aquesta gent, els responsables del Palma Air Europa, tenen els peus a terra. He conegut un altre exemple de gent assenyada, i seria injust no fer referencia a ells. I crec que ni ha hagut algún altre. Em refereixo al Bunyola de volei, que han renunciat dues vegades a pujar a categoría nacional perque no els sortien els comptes. Un en masculins i un altre en femenins. Ara, no tots tenen aquest seny i responsabilitat. I un d’ells es Damià Seguí, un homo que sí, es veritat, a un moment donat va convertir Palma en la capital espanyola del volei, fins que no va poder aguantar i abandonà. I del seus projecte, del Son Amar, sortiría primer el Ciutat i el Portol (Palma) després. Tots projectes enfonsats en questió de mesos. Donç bè, ara, a Damià Seguí (de 81 anys) no se li ha acudit altra idea, que frega la barbaritat, de pujar l’Esporles a la máxima lliga española quan a Mallorca, repeteixo, no hi ha mercat per un equip d’aquesta categoría, perque el volei no ha acabat d’aferrar, i quan Esporles es un poble que sí, fan molt bona feina amb l’esport, però aquest esport, a un poble tan petit, te unes fites molt clares. Per tant ¿qué pot pasar sí un día l’equip de l’Esporles puja a Divisió d’Honor? Senzillament, que la primera temporada l’ajuntament s’endeutarà fins a les orelles per a llavors, com tot, devallar l’equip a Ciutat, i després d’una o dues temporades, acabar desaparaguent. Lo més preocupant, de totes maneres, no es que Damià Seguí segueixi amb les seves deries de grandesa quan es tracta de volei. Lo preocupant, baix el meu punt de vista, es que al reportatje que es publicava el dimecres a Diario de Mallorca, signat per un tal (suposo que colaborador) A. Ruiz, s’animés al mateix Seguí, dient d’ell que es “ambiciós com a pocs”, quan s’hauría d’haver escrit que es un irresponsable de collons. Igualment quan es diu d’ell que “está como chico con zapatos nuevos” o que, “tozudo como es, no parará hasta ver al equipo entre los mejores de España”. En poques paraules, que en Damià Seguí es un irresponsable, ara, els que li donen ales, dient d’ell alabançes, en lloc de posarli els problemas damunt la taula, son tan irresponsables come ell. Com Irresponsables foren al seu dia els polítics de Bunyola que es deixaren embaucar per el mateix Seguí, quan els prometía el que no hi ha als llibres, per tal de que fecin un pavelló com el que tenim, per a llavors, per unes desavanencies impositores, Seguí i els seus projectes desapareixer i a Bunyola ens hem quedat amb el mort… ¡Ah!, i per acabar, molta de sort a l’Esporles. Desitjo, clar que sí, que pugin, ara, crec que conec una miqueta al batle d’aquest poble i el tinc per un homo de seny. Espero que no deixi que li beguin el seny…