PARDALADES A BALQUENA

El Mallorca, el Real Mallorca s'ha convertit en una font de situacions i comentaris cridaners. Un aljub de pardalades. La darrera, que no es tan nova, que a la caixa no hi ha els doblers necessaris per a complir amb els compromissos atquirits. Primera rialla. Llavors podem seguir amb els comentaris duts a terme per la cara visible del tándem técnic. O sia, n'Olaizola. Un comentaris que molta de gent es demana a quí van dirigits, si als aficcionats o a la plantilla. Per exemple, no em digueu que no sigui de rialles aquest comentari, fet per Olaizola dos díes abans del partit a Girona. "Con esta plantilla me tiro por un barranco con los ojos cerrados". ¿A quí vol convencer Olaizola? ¿als aficionats o als jugadors? Als aficionats, a molts d'ells, amb aquestes paraules els tracta de boianos. De bambols. Perque els aficcionats saben que aquets mateixos jugadors, al manco la majoría, son els mateixos que la passada temporada devallaren de Primera a Segona i que ara están camí, els mateixos, de Segona B. I si es dirigeix als jugadors, que els ho digui al vestidor i no tracti de tarats als seguidors. I no parlem de l'afegitó: "Lo que más quiero en esta vida es a mi madre, a mis hijos y a este escudo". Pobre al.lot... I arribam al diumenge, després del partit: "He visto un equipo más alegre e intenso que ha tenido muchas situaciones de gol". Al final, empat a un gol i després d'anar per rrera molts de minuts. Ara be, no acaben aquí els detalls mallorquinistes que freguen l'acudit. Per exemple, l'israelià Hemet, al que sempre he admirat per la seva, suposada, serietat, abans del partit front al Girona declarava que "con Olaizola la plantilla está más alegre..." ¿Que passa, que canten flamenc i ballen flamenc, o es compten acudits un a l'altre...? Una altra pardalada. I per tancar, una referida a aquest barrut (perdò, volía dir senyor) que ejerceix de president, el tal Cerdà. Dissabte al vespres, i mentre veia el partit de la final de Champions al seu poble, li feren envant i ¿solució? presentar, com es costum en ell, una denuncia. Que no es la primera. En poques paraules, aixó es el Real Mallorca. Una font de pardalades, una rrera l'altra. I ho repeteixó una vegada més, em sabría greu (molt de greu) per la entidat i els meus amics mallorquinistes, però hi ha molta de gent que es mereix un disgust.