dijous, 17 d’abril del 2014

MIRACLE A INCA

El Bàsquet Inca encara dona per escriure i, en base al que em contaren, es podría dir que la Mare de Deu es va aparaixer als darreres avaladors de l'equip d'Inca o que, efectivament, els miracles existeixen. L'historia es la següent. A la temporada 2010-2011, decet directius del Bàsquet Inca, encara que no necessariament tots ho eren, signaren un credit amb Sa Nostra per un montant de 200.000 euros, per tal de poder presentar el pertinent aval devant la Federació Espanyola de Bàsquet. Però aquesta temporada les coses vingueren mal dades per el club d'Inca, els deutes els ofegaren i a final de temporada la Federació va ejecutar l'esmentat aval per pagar deutes. S'havien de tornar al banc, per tant, 200.000 euros. O el que es el mateix, una mica més de trenta tres milions de pesetes. Pero els dies, setmanes, mesos i anys han anat passant i Sa Nostra no recuperava aquets doblers, i així es va arribar a la fusio de Sa Nostra amb altres caixes, fruit de lo que va neixer el banc actual. Per arribar a aquesta situació Sa Nostra va haver de fer net de tots els productes o deutes tóxics que tenía. I aquesta, amb el Bàsquet Inca, ho era. Per tant, decidiren vendre el deute a una empresa espezialitzada amb aquest tipus de negocis. I el va vendre per 6.000 euros. I a partir d'aquí es quan es produeix el miracle, ja que l'esmentada empresa ara ofereix al Bàsquet Inca la posibilitat de saldar -donant de temps fins el proper dia 30- el deute per un total de 20.000 euros ¡un deu per cent! del total, el que vol dir que el 17 avalistes que signaren en Sa Nostra, en lloc d'assumir cada un de ells quasi dotze mil euros (11.764) -uns dos milions de pessetes- ara tan sols haurán d'afrontar un deute de 1.176 euros. Tot un regal.
     De totes maneneres, a l'aire hi queda un altre credit de 350.000 euros, encara que a la vista de els fets, es suposa que haurà seguit el mateix camí que l'anterior, el que vol dir que, si es així, d'haver de pagar, cada un de els decet implicats, més de cinq milions de pesetes, tot es podría arreglar en poc més o manco cinq centes mil. En poques paraules, un regalás...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada