CARA I CREU A VITORIA PER EL PALMA AIR EUROPA I EL MALLORCA

Avui ha sigut un horabaixa de radio i ordenador. Era obligat estar al corrent del que sutzeia a Vitoria. Al seu complex esportiu de Mendizorroza. A les cinq, al pavelló, el Palma Air Europa es jugava seguir viu a les eliminatories per pujar a LEB Or. Al final, als darrerers segons, els de Cepeda han dat la volta al marcador i han acabat guanyant d'un punt. Quan basta, basta. Ara, dilluns, a les 20:30, tercera i darrera oportunitat per els dos equips. Tan sols un de els dos seguirà. Esperem -ho desitjam- que siguin els nostres, per així evitar el que, baix el meu molt particular punt de vista, sería un fracás, en contra de l'opinió de gent molt més entesa en la matería. Perque una cosa tinc clara. No serà un fracas si el Palma Air Europa no puja i cau eliminat a una tercera eliminatoria, o més envant, però si ho sería, repeteixo que segons jo, caure a la primera...
     I després del bàsquet, uns metres lluny, a l'estadi de fútbol, el Mallorca s'enfrontava a l'Alabes i, tot normal. Nova derrota dels mallorquinistes. La quarta seguida, lo que els coloca a una passa del penyassegat, el que vol dir que, amb un tres i no res, els mallorquinistes es podríen trobar en zona de descens, el  que sería un auténtic desastre per els barralets. De moment, la campanya d'aquets, si es pot valorar d'auténtic fracás. Però es que a més de fracás pot acabar en drama. I d'aixó, diguin els que diguin els seus menjadors de mabre, el gran responsable es Serra Ferrer. Tambè ho podríem fer extensiu a la resta del Consell d'Administracií, però que es sàpiga, ni Terrasa o Claassen, han tingut res a veure amb els fitxatges  altres herbes. D'aixó, mentre no es demostri el contrari, el responsable es en Serra. I d'altres desastres, el pocavergonya de Biel Cerdà, encara que no penseu, no soc dels que penssin que Terrasa i Claseen son Sant Josep i la Verge Maria.
       En poque paraules, que cara i creu per el Palma Air Europa i Real Mallorca a Mendizorroza. El que pot sutceir a partir d'ara, ningú ho sap. Ara, mai -mai- hi serà de més es tengui en compte lo be, amb sort o sense, que fan la feina la gent del bàsquet, i lo molt que deixen a desitjar els del fútbol.