EL DIA QUE ALVES LA VA CAGAR

Ahir donava, a través de Twiter, la enhorabona a Dani Alves per el seu gest de menjar-se el platan que un salvatje -rapidament identificat i expulsat como a soci del club de per vida- li va tirar al camp del Vila.real quan anava a treure un corner. Un gest, el de Dani Alves, que per la seva senzillesa (recollir el platan, pelar-ho i menjarsel, ja era prou elocuent i que deia molt a favor seu, de Dani Alves.
      El gest, no importa dirho, ha tingut molta repercusió a rel del mon i han sigut milions els que, imitantant a Alves li han volgut donar suport, a la vegada que deixaven clara la seva postura respecte al racisme.
      Ara be, que Alves, amb un gest senzill hagi conseguit el recolsament del mon sencer contra el racisme no vol dir que aixó doni patent de cors al jugador del Barça, encara que, tambè es cert, tot.hom te dret a que, al manco un pic a la vida, se li escalfi la boca.
       I aixó, parlar, a Radio O Globo, de Brasil, amb la boca escalfada, es el que -suposam- ha fet avui (dimarts) Dani Alves. Perque fruït d'un escalfament -volem suposar- son les paraules del jugador del Barça, quí no es va tallar a l'hora de assegurar que "en España hay mucho racismo en contra de los extranjeros". Em sembla que Alves s'ha equivocat. Així ho penso i així ho dic. Clar que a Espanya hi ha racisme, però penso que no més ni manco respecte dels paisos dels seus indrets. Ho dirè d'una altra manera, més clara i més planera. Digui el que digui Dani Alves, Espanya es de els paisos manco racistes d'Europa.
       No està bé mossegar la mà que et dona de menjar. I ell, Dani Alves, de moment es part d'aquest futbol espanyol. El que li dona de menjar Li agradi o no.
         Es cert que amb el gest de menjar-se el platan, com si tal cosa, a la cantonada de la gespa del Madrigal, i que llavors tregués el corner com si res hagues passat, converteix a Alves en un auténtic icona munndial en la lluita contra el racisme. Ara be, convendría que algú del seu entorn li fes veure que res d'aixó et dona palès de cors per a, per exemple, ficar a tothom dins el mateix sac.
        Respecte a que "Espanya es ven com a un país del primer mon", aquí no hi entraré perque tal vegada n'Alvés tengui una mica de rao. Però aixó es responsabilitats dels politics i nosaltres, la pobre gent del carrer, no hi podem fer res. Perque si poguessim decidir, que tengui per segur Alves i un milió com ell, que Espanya no hagués pres part al conflicte de Irak. Com tampoc s'hauría ficat dins bassiots bélics als que no hi pintavem/pintam res, i així i tot ens costa molts de doblers. Els doblers que no tenim, precisament. Ara, dit aixó, que sia un brasiler, i a més un jugador de fútbol -milionari, aixó sí, pero un jugador de fútbol després de tot- el que digui que Espanya es un país "atrassats", francament, em fa com a riure.
      ¡Huep! I no es que vulgui ara comparar Espanya amb Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Japó, Xina, Canadà o França, i sens dubta, mija dotzena més de paissos, però penso que Dani Alves, per el simple fet de que se li hagui escalfat la boca, sigui el que ens fiqui al cul del mon. En poque paraules, avui (dimarts) es el día que Dani Alves l'ha cagada. Em sap greu.

¿A QUÈ JUGA, TONI TATXA?

Juro que començo a estar fart de dedicar tant de temps al Real Mallorca, però acabo de llegir el diari i m'anassabento del numeret montat ahir per Toni Planas, més conegut com a Tatxa, al decurs de l'entrenament de la primera plantilla del Mallorca a Son Bibiloni, recinte al que no fa més d'un més quasi em va mossegar a la gargamela quan li vaig dir que, si no pegaven un cop damunt la taula, en lloc de llepar tan el cul, el Mallorca desaparexeria.
       ¡"El Mallorca no desapareixerà mai. Encara que estigui a Tercera Regional"!, em va contestar un Tatxa al que els anys, pel que veig, ja no perdonen. Perque dir, a aquestes alçades, que el Mallorca no desapareixerà mai, tenint en compte els deutes que te a rere, i els compromisos adquirits per aixugarlos, cosa imposible si devallassin a Segona B, dir aixó, repeteixó, es no tenir.ne ni idea. O actuar com els astrussos...
        Toni Tatxa, jo no ho dubto, ha estat un mallorquinista de cor al decurs de la seva vida. Ara bè, així com altres rrera el Mallorca hi han perdut els pels del cul, a ell li anat millor les coses. Sempre ha sigut un homo d'amén, amén... no ha creat problemes i ha sigut ben compensat. La darrera d'aquestes compensacions va ser quan el convertiren en cap de seguretat del Real Mallorca, amb un sou de collons i uns coneixements respecte als que es obligat demanar.nos qué te a veure l'anterior feina de Tatxa, com a extraordinari i molt respetable taverner, amb la que va desenvolupar desde el primer moment que el Mallorca va entrar a Son Moix.
        Però un día Tatxa es va jubilar -vull pensar- ara s'avorreix i, com sembla que ja no menja de la ma del Real Mallorca, ara es dedica a seure al costat del meu estimat (encara que equivocat en el moment de les accions) Miquel Mesquida o a recriminar a Tolo Ramon, fotograf de Diario de Mallorca, que faci la seva feina a Son Bibiloni, amb qual cosa Tatxa deixà clar, clarissim, que aixó de la llibertat d'informació, i tambè la de expresió, no va amb ell.
        I es que la manca de llibertat d'expresió sempre, o quasi sempre, ha sigut marca de la casa, al Real Mallorca. Podría contar i no aturaria, però encara recordo quan Engonga demanava a Joan Frontera, per aquells temps cap de Premsa del club, que no em deixes entrar a Son Bibiloni. I com Olaizola, al que ara alguns promocionen per pujar a l'altar de primer entrenador, ens recordava, al meu amic Joan Rotger i a mí, que ell era "vasco, y se cómo trabajan los de ETA. Por tanto, si un día tengo que machacaros la cabeza no tendrè ningún problema". Tot aixó dies després de que un altre -jugador (?) del Mallorca- em fotes un rosari de bufetades a fora de Son Bibiloni. Em refereixo al tal Paco Sanz. El jugador més car, o un de els mes cars, de l'historia del Mallorca, si tenim amb compte que tan sols va jugar mija part d'un partit de Copa front el Sóller i que cobrava 45 milions de pesetes per temporada... I tot perque havía criticat al seu pare. Crítiques damunt uns fets que temps després es confirmaríen i que conduiren a que quedés fora del Real Madrid. Aquest però, Paco Sanz, va anar a judici. I va haver d'afrontar una sanció i una indemnizatció que encara, aquesta es la veritat, deu radolar per els Jutjats, perque vaig pensar alló de que "se la fiquín al cul..."
      Conto aixó per deixar clar que el de Toni Tatxa no es el primer cas al Real Mallorca que ha donat proves d'anar contra la llibertat d'expresió. I en podría contar moltes altres, però aquestes son les que jo he viscudes i a d'elles no pasarè. De totes maneres, que estigui en contra de la forma d'actuar de Toni Tatxa ahir a Son Bibiloni, no vol dir que no doni el meu -pobre- suport al comunicat que va emetre divendres la Federació de Penyes. Aixó ja ho comentava ahir. Una altra historia es que pugui estar d'acord -que no hi estic- amb el moment i dia que es va fer públic. Aixó tambè ho vaig deixar entendre, encara que tancava l'assumpte amb el comentari de que aixó eres "figues d'un altre paner".

PD.- I ara m'en vaig al Palau d'Esports de Son Moix, a on desitjo veure guanyar al Palma Air Europa. Espero tambè que la gent s'animi i es produeixi una bona entrada. El problema es que -sempre hi ha un problema- es rumoretja que hi assitirà en Rodolfo Fernández jr. Mala sort...



       

XIMO, UN IRRESPONSABLE BOCAMOLLA

El passat divendres, la Federació de Penyes del Real Mallorca, amb el suport dels Supporters i la FDS, feien pública una nota a la que donaven una estirada d'orelles a directius i jugadors del Mallorca. Podríem discutir si el moment de fer pública aquesta nota de premsa, tenint en compte la proximitat de l'important partit de Mendizorroza, era el més oportu o no. Però aixó son figues d'un altre paner...
      Lasumpte es que al decurs d'aquesta roda de premsa, Miquel Mesquida, president de la Federació de Penyes, va fer un comentari en referencia al rendiment de tres jugadors mallorquins -mallorquinitat de la que podríem parlar.ne- Kevin, Nsue i Ximo. Aquest comentari va provocar que els tres foren xiulats a la sala de Premsa de Son Moix per la resta de penyistes. I en Ximo ho va saber. No sé sí perque al viatge d'anada havía llegit o no el diari. I dic que no ho sé perque tampoc puc assegurar que aquesta al.lot sápiga llegir i escriure. Tal vegada ho sabía perque algú li va contar. El més probable.
     El cert es que dissabte, després del partit, Ximo va tenir la barra i coratge de contestar a Miquel Mesquida. Va dir que no coneixía de res a Mesquida, i que si aquest volía alguna cosa, se li presentes i el coneixería, com si estessim parlant d'un concurs de bellesa, al que es necesari coneixer als concursants. Però no estam parlant d'un concurs de bellesa. I a més, quan Ximo hagi acumulat la meitat dels merits, en feines per el Mallorca, com han fet Mesquida i moltes més persones, ja els demanarà comptes, cosa que em sembla no podrà fer mai.
     Vull dir amb aixó que Mesquida, i altres persones, han fet molt per el Mallorca. Alguns n'han tret profit, però la majoría -com en Miquel Mesquida- ho han fet de forma desinteressada, cosa de la que no pot presumir, ni de aprop ferhi, en Ximo. Un Ximo que encara, li agradi o no, no es ningú. I tal vegada sia el manco indicat per a donar lliçons de mallorquinisme o profesionalitat. Després de tot, cal recordar que va a ser a Ximo al que, encara sient juvenil, la Guardia Civil va enganxar a un control de  alcoholemia, al que va donar positiu i  va passar la nit al calabós de la Guardia Civil, per al día siguent presentar.lo al jutge. Aquest en Ximo. Un gran profesional. I aquestes son les coses que fan aconsellable que tengui la boca tancada, ja que, a més de no ser ningú, es un boca molla i un irresponsable. I just de pensar que en mans de gent com aquest està el Mallorca, ja fa calfrets. Anem be.
     ¡Ah! i amb aixó acabo. Si Ximo vol aceptar un consell, no li convè, gens ni mica, anar a un enfrontament verbal amb Miquel Mesquida. Ell -en Ximo- no el coneix. Jo sí. En Miquel es un amic/germà per a mí. Sè del que parlo. I si en Ximo va a l'enfrontament, quedarà malparat. En Mesquida, li puc assegurar, no li te gens de por i, a més, no te pels a la llengüa.

    PD.- El Baleares ha perdut. Em sap greu. Per el meu amic Nico López i altres amics que respiren per aquest club. I per els jugadors, que no baixen les mans malgrat les coses rares que es donen al Consell d'Administració. Ells ja han complert i es ben segur que jugaran les eliminatoories per pujar. Enhorabona. Han complert de sobres.
    I demàs, a les 20:45, al Palau d'Esports, el Palma Air Europa tindrá una nova oportunitat per a seguir viu a les eliminatories per ascendir. Esperem no els tornin a sorprendre.

CARA I CREU A VITORIA PER EL PALMA AIR EUROPA I EL MALLORCA

Avui ha sigut un horabaixa de radio i ordenador. Era obligat estar al corrent del que sutzeia a Vitoria. Al seu complex esportiu de Mendizorroza. A les cinq, al pavelló, el Palma Air Europa es jugava seguir viu a les eliminatories per pujar a LEB Or. Al final, als darrerers segons, els de Cepeda han dat la volta al marcador i han acabat guanyant d'un punt. Quan basta, basta. Ara, dilluns, a les 20:30, tercera i darrera oportunitat per els dos equips. Tan sols un de els dos seguirà. Esperem -ho desitjam- que siguin els nostres, per així evitar el que, baix el meu molt particular punt de vista, sería un fracás, en contra de l'opinió de gent molt més entesa en la matería. Perque una cosa tinc clara. No serà un fracas si el Palma Air Europa no puja i cau eliminat a una tercera eliminatoria, o més envant, però si ho sería, repeteixo que segons jo, caure a la primera...
     I després del bàsquet, uns metres lluny, a l'estadi de fútbol, el Mallorca s'enfrontava a l'Alabes i, tot normal. Nova derrota dels mallorquinistes. La quarta seguida, lo que els coloca a una passa del penyassegat, el que vol dir que, amb un tres i no res, els mallorquinistes es podríen trobar en zona de descens, el  que sería un auténtic desastre per els barralets. De moment, la campanya d'aquets, si es pot valorar d'auténtic fracás. Però es que a més de fracás pot acabar en drama. I d'aixó, diguin els que diguin els seus menjadors de mabre, el gran responsable es Serra Ferrer. Tambè ho podríem fer extensiu a la resta del Consell d'Administracií, però que es sàpiga, ni Terrasa o Claassen, han tingut res a veure amb els fitxatges  altres herbes. D'aixó, mentre no es demostri el contrari, el responsable es en Serra. I d'altres desastres, el pocavergonya de Biel Cerdà, encara que no penseu, no soc dels que penssin que Terrasa i Claseen son Sant Josep i la Verge Maria.
       En poque paraules, que cara i creu per el Palma Air Europa i Real Mallorca a Mendizorroza. El que pot sutceir a partir d'ara, ningú ho sap. Ara, mai -mai- hi serà de més es tengui en compte lo be, amb sort o sense, que fan la feina la gent del bàsquet, i lo molt que deixen a desitjar els del fútbol.

AQUÍ, NO DDIMITEIX NI DEU

Fa anys, molts d'anys, tal vegada tants com uns quaranta, vaig haver de dormir al calabós (brut, amb pudor de pixum i amb un detingut acusat d'haver mort a un policia a Sevilla) de Comisaria. Ara no sé quants n'hi ha a Ciutat. Abans tan sols hi havía el calabós del sotorranis de Govern Civil. ¿El meu crim? haver dit boiano a un municipal situat damunt la trona que hi havía a les Avingudes, confluencia General Riera/Toni Maqués. El sen demà em dugueren devant el jutge quí, després de demanarme la filiació i aquestes coses que es demanen, es va interessar per la traducció de la paraula boiano ¿"que significa, laa palabra boiano"? em va demanar el jutge de guardia, a lo que li vaig contestar que no tenía traducció. Que era una expresió mallorquina, i prou. Una resposta que sembla va convencer al jutge en questió, ja que va ordenar la meva inmediata posada en llibertat.
      Va ser un vespre que no he pogut oblidar mai. Com segurament no podrà oblidar el fillastre del primer tienent de batle de l'Ajuntament de Palma, Alvaro Gijón. Un pollastre de vint anys que sembla es va passar de rosca a la revetla de Sant Sebastià del 2013. Duia una moixa com un piano i va tenir qualque cosa més que paraules amb una parella de la Policia Local. Quan el detingueren el jovençà no es va tallar gens ni mica a l'hora de les amanaces, segons publica avui Diario de Mallorca. "De mí te vas a enterar toda tu vida, que soy el hijo de Alvaro Gijón, y os va a empurar. Os voy a quitar el traje".
       Dos Policies Nacionals ajudaren a reduir al 'hijo de papá' i el traginaren al Quarter de Sant Ferran. Fins aquí, tot be i normal. La normalitat s'acaba quan a Sant Ferran compareix el ara ex cap de la Policia Local, Antonio Vera, i Alvaro Gijón, el padrastre del detingut, al qual posaren en llibertat en questió d'hores després de que el mateix Gijón, abusant de la seva condició de tinent de batle, i es suposa que entre altres coses, accedis a la zona de detinguts de Sant Ferran, cosa totalment prohibida als familiars de els detinguts, fet que reconeix el mateix Gijón.
        En poques paraules, que Alvaro Gijón, un de els polítics més soberbis i estirats de Ciutat, la va cagar, ara be, ell, que jo sápiga, al moment d'escriure aquestes retxes no ha presentat -en mancaria d'altra- la seva dimisió al batle Isern. Fa uns dies va dimitir un ministre a Gran Bretanya per una questió de moralitat. I poques semanes abans ho va fer un d'Alemanya. En poques paraules, que mentre a la resta d'Eurpa sembla normal aixó de dir "adeu, fins un altre día, l'he cagada i m'hen vaig", aquí, com de costum, no dimiteix ni Deu...

BAUZA I GOMEZ, HOMOS PRÁCTICS

Tot son crítiques per el nostro estimat president del Govern de les Illes Baleares, José Ramón Bauzá i el seu guardaesquenes, don Antonio Gómez. Tot son crítiques i, ho em de reconeixer, ens passam. Tot el que ells, Bauzá i Gómez, fan es posar tots els medis al nostre abast pèrque tinguem una vida mès fácil. Mès cómoda. Un exemple clar del que dic el tenim, per exemple, en el tema de l'idioma.
      Ells, els nostres estimats Bauzá i Gómez, amb el suport dels clarividents membres de la Asociació Jaume III i el Círculo, fan tot el posible per que entrem al bon cami. Ells, Bauzá, Gómez i les seves quadrilles (¡toreros, toreros!)  tan sols volen que arribem a veure la llum. O sia de que el català es el català i el mallorquí el mallorquí. Son, en Bauzá i Gómez (i la seva tropa) molt bona gent. Tan sols volen que els catalanistes deixem de tocar els collons. Per aixó, per exemple, han decidit posar sal als informatius d'IB3. Eren massa fats i gracies a ells seran més saborosos. No us preocupeu, tan a la Radio com a la televisio, a més de profesionals competents, tambè hi ha els típics llepaculs que contriburan a que els primers passin per el cercol. I be que faran, perque es molt important que els quatre moixos que veim o escoltam IB3, gracies al ben fer de Bauzá i Gómez, a més de els seus escolans i escolanets, arribem a entrar al bon camí idiomatic.
       Son encantadors. Em refereixo a Bauzá i Gómez i a tots els seus escolans i escolanets. Hi ha que veure lo bona gent que son. Com ho prova el fet de que estiguin disposats a compartir amb tots nosaltres els seus cononeixements lingüitics que, en el cas de Bauzá i Gómez, están fora de tot dubta. A partir d'ara, per tant, Presidencia i Vicepresidencia del Govern de les Illes Balears serà una mena de finestreta única per a tots els nostres problemes. ¿Qué vull dir, amb aixó? Senzillament, que si a partir d'ara teniu qualque problema d'idioma, amb una trucada de telefon, Bauzá i Gómez ens treuran de dubtes. Per suposat que abans d'anar a una apotecaría, per tal d'evitar que l'apotecari ens doni gat per llebre, en Bauzá ens dirá quins son els supositoris millors per a baixar l'inflamació d'ousels ous. I pel que fa a Gómez, si teniu necesitar d'ajuda per tallar qualque brot de roser, podem confiar amb els seus coneixaments de garriguer. Aixó va quedar clar el passat estiu en el fot de Tramuntana. Era la primera vegada que a la vicepresidencia del Govern hi havía un garriguer i així i tot es va produir el foc més important de les Illes. Son molt competents...
         Pero aixó no es tot. Bauzá i Gómez, i la seva tropa, son uns fenomens a altres camps. Si teniu qualque pana al cotxe o a la moto, ells ho arreglaran. Les dones ja no importa vagin al ginecoleg. Ells son especalistes en temes d'ovaris. Ni els homes a l'huroleg. Bauzá i Gómez en saben molt de collons inflats. Son molt bona gent. No els mereixem. Perque si tenim problemes de cor, ja no importa anem al cardioleg. Tots a la finestreta del coneixement únic comandada per Bauzá i Gómez. Tambe, m'ha assegurat quí ho sap, saben molt d'ossos. Per tant, fora perdre el temps amb traumatolegs. I així podríem seguir amb totes les carreres o oficis. Ells, Bauzá i Gómez, i tota la seva tropa, a més de renombrats filolegs son gent molt competent en tot el que toquen. Per tant, resem, resem molt i fervorosament perque, com ja va fer amb el Caudillo, Deus els ens guardi molts d'anys. Després de tot ¿qué sería de nosaltres, pobres desgracits, sense ells?

UN 1,5, NO UN 15 PER CENT...

Perdonau, l'he cagada. Quan a l'article que segueix em refereixó a l'audiencia d'IB3 Radio parlo d'un 15 per cent. Res més lluny de la realitat. Aquesta, la realitat, es d'un 1,5. O sia, un percentatge molt distint, ja que aixó vol dir que només ¡tres! balears de cada cent, escolta IB3 Radio. Així, son les coses. I encara en presumeixen...