JA ERA HORA

El Rei ho deixa anar. Ja era hora. Per molt de seny que es tengui, quan arriba a certa edat es millor deixarho anar. No vull entrar ara a debatre sí Monarquia o República. Ja s’ho farán els que realment ho tenguin clar. Jo el que vull es treure punta a un fet que ha agafat amb els calçons baixos a tot Deu. Començant per el president del Gobierno, amb aquest fet Mariano Rajoy ha passat a la historia. Tots els presidents de la democracia española tenen un detall al seu curriculum que els ajuda a tenir un lloc a la historia. Arias Navarro, que dubto meresqui estar al llistat de demócrata, va tenir l’honor de dir alló de “Franco, ha muerto”. A Suarez li va ajudar el “puedo prometer y prometo”, per legalitzar el partit Comunista i per el cop d’Estat del 23 de febrer. I no oblidem a Calvo Sotelo, sembla que un bon homo que va pasar amb més pena que gloria. El seu detall més significatiu podría ser la seva implicació, involuntaria, en el 23 de febrer. Després va entrar González, un homo que ha passat a la historia per la seva postura de “no però sí” respecte a l’entrada a l’OTAN. Aixó a més dels morts als que els seus compinxes intentaren fer desapareixer amb calç. I a aquest el va rellevar un tal Aznar, aquell de els peus damunt la taula a la reunió dels quatre pinxos de las Azores, i que va passar a la historia per el seu recolçament a la guerra de Irak i per les noces de la seva filla… I arribam a Zapatero, aquella guapura castellana que no va tenir collons de veure venir, o reconeixer, la crisi que venía i que encara estam patint. I de Rajoy ¿qué voleu qué diguem? Ja ho hem dit. Pasarà a la historia per innutil i covard. I tambè per anunciar que Juan Carlos s’en va a l’atur… Respecte a Juan Carlos, una pregunta ¿quina és l’auténtica rao de la seva abdicació? Ha dit que ja ho tenía previst del mes de gener ençà, però hi ha moltes coses que no em quadren. Després del gener, per exemple, encara va dir que ell sortiría com a Rey “con los pies por delante”. O sía, que moriría Rey. ¿Qué ha passat? De moment no es sap. Però ha passat. Ja es sabrà. I si ens demanam quina ha estat l’auténtica rao de la abbdicació del Rey, tambè em demano qué pasarà a partir d’ara amb el matrimoni Borbon/Grecia. Bé, m’ho demano relativament, ja que vull dir que ho tenc poc més o manco clar. Per exemple, estic per asegurar que Marivent es convertirá en la residencia quasi permanent de la Reina, mentre que el Borbón (ja ho veurem) afincat a qualsevol punt del mon aprofitarà per ampliar el seu coneixement d’alamany… Ja ho veurem,quan sigui cuït…