ELS AGRADA LA PASTA

Els jugadors de la selecció espanyola de fútbol s'enbutxacaran la friolera de 720.000 euros (uns 120 milions de les antigues pessetes) si es proclamen campions del mon a Brasil. Tenint en compte com estan les coses a aquest país que es diu Espanya, ens sembla una auténtica pocavergonyada. La majoría de gent està que roega claus. Tan es així que el tema s'ha tractat al Congrés dels Diputats. La diputada Laia Oritz, per exemple, va demanar a Mariano Rajoy que hi intervengui directament, però sembla que per una orella li ha entrat i per l'altra li ha sortit. Aquesta quantitat, per sí fos poc, es un vint per cent més del que ja cobraren per proclamarse campions a Sudáfrica. Tot aixó a un país amb una taxa d'atur que es la que es. Amb moltes de cases que tots els membres estan sense feina. A un moment al que els experts diuen que hi ha molts de nins que passen gana. I així i tot, ja ho veis, a els senyorets del fútbol sels pagarà el que se els pagarà per, tan sols, fer una feina ben feta, quan un metge, un mestre, un quimic, o qualsevol professional de la mena que sia, s'ha de conhortar amb el seou i aixecat dret... De tot aixó tan sols hi ha una cosa positiva. I es que quan Espanya va guanyar la Eurocopa a Austria, els pocavergonyes de jugadors tributaren al mateix pais centre europeu el vint per cent de la prima guanyada (218.000 euros) mentre que a Espanya haguessin cotitzat un 43 per cent. I el mateix va passar a Sudáfrica, amb la prima del Mundial. Àra bé, sembla que aixó se els hi ha acabat, ja que amb motiu de l'Europeu a Polonia i Ucraïna, la UEFA va presionar perque declaressin als seus pais d'origen. Ja s'ha guanyat alguna cosa... Així i tot, tambè convè deixar clar que a l'Estat sembla que aixó, aquesta prima, no li costa ni un euro. Tots els doblers de primes surten del calaix de la Federació Espanyola que, segons sembla, es una máquina de fer doblers. Tan es així que fa uns tres o quatre anys la Federació Espanyola, crec recordar, retorna al Consejo Superior de Deportes els doblers que li pertoquen, amb la condició de que reverteixin a les federacions autonómiques d'aquest esport. Per aquesta banda, poques coses li podem retreure a Villar sobre un tema que, més que res, es una questió d'imatge per part de uns jugadors que, està més que demostrar, el que més estimen es la pasta. I no precisamenyt la italiana.