A LA VORERA

¿Com anem?

Amics meus, avui em poso en contacte amb vosaltres per saludar a tot hom despres de quassi dos mesos de no dir res. Hetengut un accident greu, diuen que molt greu, amb la moto. Despres de dos meses avui he sortit de la clinica. Tinc mal i vaig coix, peto estic animat. Una abracada a tot hom.

IB3TV, AIXO ES EL QUE HI HA

Sembla que a IB3TV s'han pres seriosament aixó de tocar els collons putejant el català tot el que puguin. Avui matí, fent zaping, m'he trobat amb una serie en castellà. Llavors, sembla que a l'horabaixa en donen una altra, a més de la película de pistolers i totes les películes. I llavors tenim la nova normativa, digeu llibre d'estil, digueu biblia en vers, respete a la forma de parlar dels presentadors. Una normativa per cert, que fa que jo ara no sábiga si visc a fora vila de la part forana o a on putes... De totes maneres, tranquils, que entre els lingüistes gonelles, animats per els de la Fundació Jaume nosequé i els del Sirculo, ho arraglaran. Però no es de la nova normativa del que vui parlar avui, sino de que al temps d'Esports surti un jugador del Mallorca que es diu Enric Nosequé, però ENRIC, i parli en castellà. Llavors es dedica tota una peça al fet de que el colombià James ja s'ha incorporat al Real Madrid, i seguidament tambè es comenta com li va a Cristiano la seva gira (promocional) pel Japó. ¿I a mí qué putes m'interessa tot aixó. Ja ho he dit altres vegades i ho repetixo. Jo del que vull que m'informi IB3TV es de les coses de casa. Del Mallorca, del Baleares, del Palma Air Europa, del Futsal Palma, del Bàsquet Pla, sobre si sortirà o no, o a on jugarà... De l'Espanya Hoquei i dels esportistes balears en general. Si vull saber res del Madrid o el Barça, ja sé a quina televisió/ons he d'anar per estar al corrent. Però aqueste televisions no parlen del que jo (i moltes altres persones) volem sentir... I parlant del Barça, tambè avui IB3TV ha ofert una exclusiva de primer nivel. Han parlat "del primer entrenament del día". I després ha sortit en Marc (MARC) Bartra, parlant, tambè, en castellà ¿Tambè hi haurà sortit per TV3? ¡Ah!, i no perdiguem de vista la noticia referent a una selecció espanyola de fútbol, que compta amb dues jugadores illenques. Un equip respecte al qual l'estimat Dani Barjacoba ens aconsellava estiguessim atents "al crit de guerra", que m'ha posat la pell de gallina quan he sentit el crit de "¡España, un equipo...!" ¿I qué té d'especial aixó, estimats? Tots els crits de guerra esportius no deixen de ser una pardalada. I aquest no es la excepció... I per acabar la peça (reportatge) de Rafel Nadal jugant a poker (promocionant la marca que ell anuncia). Sempre he estat un admirador de Rafel Nadal. Lo únic que li he retret es que faci publicitat de joc. Es com si una figura de primer nivell, com ho es en Nadal, fes propaganda de com agafar una moixa amb una determinada marca de guisqui, brandy o ginebra. Amb aixó promocionaria l'etilisme. Donç bé, promocionant el poker, Nadal promociona, ens agradi o no, la ludopatía... I malgrat aixó, IB3TV fent un reportatje d'una reunió (promocionada) d'amics sobre aquest vici. Amb un Juan Carlos Navarro, per exemple, al que Nadal fa una menció especial, que posa una cara de pomes agres de collon. En fí, aixó es el que hi ha. Al que li agradi que en mengi i el que no, a porgar fum...

QUINA CREU

Els meus amics d'IB3 (Radio i Televisio), que no son, que quedi clar, tots els que hi fan feina, tenen un bon berenar. Dençà que Bauzá i companyia, entre ells aquest homonet de cap gros, de professió garriguer i nascut a Murcia, pujaren al poder del Govern autonómic, la gent d'IB3 (Radio i Televisió) te motius per estar emprenyats día sí i dia tambè. I aquesta setmana, més que mai. Ja que aquesta setmana si que es pot dir alló de que, com no heu volgut tassa, donç preneu tassa i mija. Per una banda han hagut d'aguantar el retorn de Castro (no tots els Castro son gent de comportament elogiable) com a director d'Informatius, rellevant al tambè impresentable Juan Mestre. De Castro en podría contar alguna de bona. Una d'elles, molt bona, i que d'entrada em va deixar descol.locat, em va sutceir a mí, als pocs dies de desembarcar a IB3TV. Però ho deixarem per un altre día. Perque aquest homonet de cara guapa, que sembla que no ha romput un plat mai, ja havia estat director d'Informatius d'IB3TV. Com en el meu cas, (i de els molts d'altres) formava part de l'equip fundador. Era el temps de Matas, i si be la llibertat d'expresió no feia llarg, si que n'hi havia una miqueta mes que ara. Encara recordo els betlems que montavem amb el meu amic Marc Cornet els dissabtes i diumenges horabaixa... Deu meuet, com ens divertiem a costa dels polítics... Donç bé, arribat el Pacte de Progrés, aquest pollastre, el tal Castro, va esser degudament indemnitzat i s'en va anar al puta carrer. Quedi clar que generalment no estic d'acord amb aquesta mida, però ell havia fet mérits més que suficients. Però no penseu que passes gana. Ni molt manco. El seu amic, Sinto Farrús, a quí havia donat a guanyar qualque dobleret extra, li va donar axaipluc a les seves empreses i el va anomenar no se qué, però cosa grosa. I llavors va venir el moment de que pogues tornar a IB3. Ara, en aquest cas com a director de la Radio. Peró com a la radio no la escolta ni Deu, la cosa no va passar d'aquí fins ara, que l'han anomenat, anau a saber per quina regla de tres, responsable dels informatius de la Televisió. Peró aquest no ha estat l'unic glop d'aquesta setmana per els amics, en particular, i companys en general, de IB3 (Radio i Televisió). Tambè tenim el nomenament del tal Buenafuente com a director de la Radio, en substitució de Castro. Un Buenafuente al que li hem de dar menjar apart. Un altre impresentable. I per acabar amb el berenar d'aquesta setmana, el tema de l'idioma. Un tema que si els mallorquins, els balears, tinguessim un minim de dignitat i vergonya, faría que a partir d'ara escoltessin i miressin IB3 els que han dut a terme aquest desastre. Perque en el tema de l'idioma han estat aquets. No ho dubteu. Matas ha fet desastres. I es mereix anar a la presó, però amb ell mai es va questionar l'unitat de la llengüa com es questiona ara. Repeteixo, em sap greu per els meus amics, i tambè per els companys dignes (els indignes que els donin per el cul) que fan feina a IB3. Haurán de passar per el tub. I ho entenc. Tal vegada, amb vint, trenta o quaranta anys, jo faría el mateix, ja que avui en día, amb les coses de menjar, o sia, amb la feina, no s'hi juga. No hi ha marge. No tenen altre opció. Una abraçada, amic/es. Companys/es.

NO ANAVA TAN MALAMENT (I 4)

Per acabar aquesta petita serie d'escrits sobre l'actualitat del Real Mallorca ho vull fer amb una referencia a quí encara (per desgracia) es el president de l'entitat, a la vegada que l'accionista minoritari que vol sucar al maxim aquest cinq per cent escas que controla per tal de tocar els collons. Una tocada de collons que haurà afectat, i molt, a Llorenç Serra Ferrer. Ara mès es mereix. Em refereixo al de sa Pobla. Més es mereix per haver-se posat en mans d'aquest impresentable. Perque en Llorenç, al seu día va demanar disculpes per haver dut a Cerdà al Mallorca. I disculpes aceptades. Encara que el problema no ha sigut que Cerdá es convertis en accionista, sino que arribes a acumular tan de poder. Ho vaig dir al seu moment i, pel que sembla, no anava tan malament. En Cerdá, igualment que Manzano, es un altre barrut i poca vergonya. Amb aixó, en que en Cerdà ja no hauría de ser al Real Mallorca, si que hi ha hagfut coincidencia entre tots els periodistes (manco un, que cobra d'ell). Cerdà no pot seguir ni un miniut més. Però no només ho han dit els periodistes. Ara ha sortit Mateu Alemany, un homo suposo que poc dubtós sobre la seva capacitat per a dur un tinglado d'aquets tipus (i amb aixó no vull dir que sigui San Pancracio). El d'Andratx no s'ha tallat gens ni mica, ni un pel, a l'hora de dir que si a ell l'haguessin escridassat com han escridessat a Cerdá, "als trenta segons jo ja no sería al club". I aixó es el llotgic. I aquestes paraules demostren que, tampoc amb aquest tema anava tan malament quan escrivía que Cerdá havia de partir. Però clar, una cosa es la dignitat, i una altra molt distinta ser un barrut i tenir al Mallorca com a vehicle per, un día o l'altre, poder fer negoci, un bon negoci, amb aquesta merda de percentatge que manega. I clar, tenint en compte que les ermpreses que el pollencí te a Barcelona sembla que no li acaben d'anar de lo millor, si de tan en quan pot menjar un plat de calent gracies al Mallorca, millor que millor. I es que quan som barruts i poca vergonyes ho som i s'ha acabat.

NO ANAVA TAN MALAMENT (3)

Al seu día, així com escrivía que el primer equip del Mallorca li venía gros a Olaizola, deia el mateix respecte al meu amic Miquel Angel Nadal. Li mancava, i manca, currículum. Res més. Perque no basta que Miquel Angel ho hagi sigut tot al fútbol. Però com a jugador. Li falten taules com a entrenador. I pel que sembla no anava tan malament quan (era l'únic) que mantenía aquesta postura. I definitivament, al manco de moment, Miquel Angel (Nadal) no serà l'entrenandor de la primera plantilla. Ha demostrat ser un homo intel.ligent i amb seny posant al Nanu Soler. Clar que Nadal pot fer una gran feina al Mallorca ¡per suposat! al carrec que ocupa actualment, controlant la part esportiva, i fent valer el seu pes i nivell, i evitar que els impresentables directius es passin a l'hora d'els desastres. ¿Que en seguiran fent? clar que sí. Son molt ases, però al manco ara hi haurà algù de pes que els plantarà cara. El que he dit. No anava tan malament quan escrivía que Nadal no era el més adequat per entrenar el Mallorca. Però insisteixó, a on està pot fer una extraordinaria feina. Sort.

NO ANAVA TAN MALAMENT (2)

El seu dia, quan el Consell d'Administració del Real Mallorca ve decidir que Javier Olaizola i Pep Alomar es fecin carrec del primer equip del Mallorca, vaig esser l'unic (l'unic, i sino, que ho demostrin) que va escriure que Olaizola no estava preparat per aquesta tasca. I ho reitero. Dic mes, si no hagues estat perque n'Olaizola tenía el seu costat a Pep Alomar, la discrecció personificada, a aquets moments el Mallorca seria a Segona Divisió B. I consti, que no hi és per un gol. Per un sol gol. Vull dir amb aixó que n'Olaizola va fer ben poca cosa. El seu merit es molt escas al front de la primera plantilla mallorquinista. De nou punts en joc tan sols en va sumar cinq... Llavors, tots els periodistes (tots) animaven al responsables del Mallorca perque Olaizola seguis al front del primer equip. I ell (n'Olaizola) clar, es feia estimar. Però Olaizola, ho deia abans i ho repeteixo ara, no està, al manco de moment, capacitat per dur un equip d'aquest nivell. Aixó apart de que tambè ens podríem demanar si el seu caracter es el més adequat. I res, que el temps ha passat`i sembla ha quedat clar que no anava tan malament quan escrivía que la primera plantilla del Mallorca li venía grossa a Olaizola. Encara que ha hagut d'arribar Miquel Angel Nadal, un homo amb seny, per a posar Olaizola al seu lloc, o sía, al front del segon equip. (i que ho besi).

NO ANAVA TAN MALAMENT (1)

Avui, llegint la Premsa, he arribat a la conclusió de que no anava malament, ja fa anys, quan deia que Gregorio Manzano era mala persona. Respecte a aquest tema, mai he hagut de rectificar. Ningú ha sigut capaç, ningú, de demostrarme el contrari. En tot cas, el meu amic Maties Rebassa fou l'unic que al seu moment va intervenir per tal d'aturar una guerra que no hagues arribat a cap lloc. Era quan (jo) ocupava el carrec de sot director d'Esports d'IB3TV, tasca que alternava escrivint el meu article semanal (Foc i Fum) a Diario de Mallorca. Article, per cert, que convè deixar clar, per evitar mals entesos, que vaig esser jo el que el va prendre la decisió de deixar d'escriure. Que quedi clar. Donç bé. A aquell temps, crec que la segona etapa de Manzano al Mallorca, a l'home de Linares no li agradaven certes coses que publicava, i, per tal de posar fi a les meves crítiques, en Manzano va deixar de fer declaracions a IB3TV, cosa que, com podeu suposar, jo no podía permetre de cap de les maneres. I per tant al seu moment vaig aprofitar l'oferiment de mediació que em va fer Maties Rebassa. Hi va haver una reunió a tres bandes i, quan semblava que tot estava arreglat, i sense que jo hagues romput la meva paraula, en Manzano sí va rompre la seva i, a la sigüent oportunitat va seguir amb les mateixes respecte a IB3. Per sort, la temporada la acabava, Manzano no va seguír i la historia va acabar així. Amb una rompuda de pacte per part de Manzano. Vull dir amb aixó que jo sí puc repetir, una i altra vegada, que aquest subjecte es mala persona. Que es un prepotent i un xulo de collons. I un barrut. Perque si una persona que actúa com ha actuat ell amb el Mallorca, el club que l'ha fet un homo com entrenador, no es més que un barrut. ¿Qué vull dir, amb aixó? senzillament, que a mí no importa que em vengui en Mateu Alkemany o el misser Joan Buades, a dir qui es en Manzano. Jo ho se fa molta, molta d'estona, i ara ha arribat la meva. Un dia fent com els moros, em vaig seure al portal de casa meva esperant. I la oportunitat ha arribat. Ara he vist passar el cadaver de Manzano. Perque Manzano, guanyi o perdi aquest judici (desitjo amb tot el cor que el perdi i que, a més, li facin pagar les costes) aquí, a Mallorca, per la afició del Mallorca, ja es un cadaver, encara que no puc dir que ho sento. De totes maneres, d'una cosa estic convinçut, i es que no anava tan malament quan deia que Manzano era mala gent...

IBERDROLA, O COM FER EL RIDICUL

Ahir, dimecres, a un diari de tirada nacional, vaig topar amb un anunci, a pàgina sencera que, a un moment dat, em va fer pensar que m'havia equivocat i que havia agafat un diari atrassat. Per tant, vaig girar la vista cap al foliat(la part superior, a la que es posa la data i el número de página) i no, no em vaig equivocar. Era un diari del día i l'anunci en questió era d'una companya d'electricitat. Concretment d'Iberdrola i la veritat que, tenint en compte que la selecciò espanyola de fútbol fou eliminada del Mundial amb un tres i no res, vaig trobar ridicul a més poder el missatge. O sía el text,que anava acompanyat d'una foto, d'apreciable tamany, de l'equip espanyol. "La selección nos ha hecho disfrutar de grandes momentos", deia la primera frase de l'esmentat missatge. Suposo que aquets 'grandes momentos' a que es refereix es remonten, per exemple, al Mundial de Sudáfrica... La sigüent frase ja era més acertada. "Gracias por hacer historia". I era acertada perque en feren d'historia. Clar que sí... I parlant de foto, a la mateixa es veu als jugadors aixecant la Copa del Mon i tots lluint la medalleta d'or. Per tancar el missatge es deia "seguimos con vosotros", quan 'vosotros', o sia, ells, ja fa quinze dies que han tornat a Espanya. Per tancar amb un "Iberdrola, socio patrocinador principal de la selección española de fútbol". En poques paraules, o la publicitat d'Iberdrola està en mans d'un incompetent i no s'he n'han adonat, o be algú va ficar la gamba fent que es publiqués aquest anunci. Clar que tambè podría passar una altra cosa. Que el responsable d'Iberdrola que comanà la campanya a l'agencia cobri una comisió (no seria el primer), i no volgués perdre la posibilitat de parar el quarot. Sia per el que sia, enhorabona a la gent d'Iberdrola. Ficaren la gamba, o els feren ficar la gamba, de manera clamorosa.

FER GANES DE RIURE

Fa unes semanes escrivia que em semblava denigrant la postura dels politics balears, hoteleres i medis informatius respecte a tant d'insistir, i donar voltes, sobre si els reis (els joves) han de seguir tinguent Marivent com a residencia de estiueg. Deia, a aquell comentari, que em semblava una postura denigrant. Comentava tambe que amb aquesta forma d'actuar, es fregava el paper de pidolaire. I avui hi he d'insistir. I mes despres de que, tambe avui, s'hagi sabut d'un posible interes de Felipe i Leticia de canviar Palma per Almeria. Feim ganes de riure. Tanmateix anniran a on els surti de els nassos. I d'aixo, de nassos, el rei en va ben servit. O per millor dir, malgrat que ell te una bona colla d'amics a l'Illa, si ell diu "no" a Mallorca, sera "no" a Mallorca. Per tant, que facin el que trobin que han de fer i punt. A ella, per les raons que sia no li agrada Mallorca. O al manco no hi vol estiuetjar i per tant, barco. Bon viatge faci la cadernera. Ara, jo no seguiria fent el ridicul.

COSES DE LA EDAT

Es evident que els anys ja em fan males jugades i, a vegades, la caçarola em falla. Al Bullit den Tomeu que he escrit avui, i parlo de els mallorquins que han guanyat la Lliga ACB, o asimilat, m'he oblidat, sense mala intencio, de en Rodolfo Fernandez, Martin Ferrer i Alfons Alzamora. Quasi res, diu el diari. Ho sento i demano disculpes.

CONRADO I LA JUSTICIA (NO) IGUAL PER A TOTS

José Francisco Conrado de Villalonga, que fou conseller de Cultura del Govern de les Illes Balears (ja quasi de temps prehistorics) i que, em sembla, ocupa un alt carrec a La Caixa, avui signa un article a Diario de Mallorca, en qualitat d'articulista vocacional (o no)sobre la conveniencia de que el Rey Juan Carlos hagi estat aforat. Segóns Conrado, així "se evitarà que algún 'pirado' interponga una querella criminal o una demanda civil al Rey y que sea tramitada en cualquier juzgado de Primera Instancia..." I jo em demano, ¿i per quina regla de tres ha de ser un 'pirat' el que prenguí aquesta mida? ¿No pot esser una persona condreta i amb el cap sobre les espat-lles? ¿Qué passa, que Conrado està convinçut de que tot el que ha esdevingut al llarg d'quets quasi quaranta anys a Zarzuela es 'trigo límpio'? Però no acaba aquí l'assumpte. L'esmentat Conrado de Villalonga, hereu d'una de les families amb més 'pedigrí' botifarrer de l'Illa, acaba l'esmentat article dient: "Piensen por un momento en el espectáculo que daría España si alguien lograse sentar al Rey ante un juez instructor. Seguro que más de uno si pudiera, lo haría". Senyor Conrado ¿de quín espectácle parla voste? Si algú aconseguis seure al Rey a la banqueta, encara que llavors el declaressin innocent, sería una reválida, no ho dubti voste, per la democrácia espanyola. I si no acepta aquesta teoría ¿qué pensa voste, senyor Conrado, de que a França hagin empurat, i detingut, a Nicolas Sarkozy, ex cap d'Estat anterior a l'actual? ¿Es aixó, i baix el seu punt de vista, un espectácle? Per a mí, no. Amb absolut. El fet es, ni més ni manco, que una extraordinaria lliçò de democracia. I amb aixó no vull dir, que quedí clar, que desitgi que el Rey o Sarkozy vagin a la trena. No. Ni molt manco. Tan sols demano que se els tracti com a els altres. En poques paraules, que la justicia sigui igual per a tot.hom. Es lo únic que demano. ¡Ah!, i per acabar li vull dir que si jo tingués pinçans, i sapigues com ferho, tal vegada m'agradaría fer seure al Rey Juan Carlos a la banqueta. Malgrat tan sol fos per la bona imatge d'Espanya.

ENTRE LA BONA FEINA I MENJAR-NOS EL MOC

No tot son males noticies a l'esport balear. Que el Real Mallorca seguesqui sient una casa de barrets no vol dir que tot sia un desastre. Ni tampoc per el fet de que Rafel Nadal fos eliminat per un al.lot que ningú coneixía. Poc més se li pot demanar a Nadal. I soc de els convinçuts que tot el que sumi en el futur el de Manacor, serà per afagitó, de propina. Tampoc Jorge Lorenzo sembla passar per el millor moment, però penssem amb la dita espanyola, aquella de que 'el que tuvo, retuvo'. I Jorge Lorenzo ha tingut molt, i segurament ens tornarà a donar alegríes. Però com hem dit al començament, no tot son males noticies. Lo curios es que les bones esàn ocupades, en un elevat percentatge, per temes de bàsquet. Un d'ells, per exemple, que ja son tres els jugadors mallorquins que han guanyat la Lliga de la máxima competició espanyola de bàsquet, ara ACB (o Endesa...) La llista s'obri amb Miquel Puig i segueix amb Rafel Rullán, ambdos al Real Madrid, i es tanca amb Alex Abrines, al Barça. Llavors tenim, i aquest cas el comentam apart, l'ascens a LEB Or, per la vía esportiva, del Palma Air Europa. I seguint, ens trobam amb la convocatoría, per a la selecció espanyola cadet, de Erika Michavilla, jugadora del Viu Bàsquet, de Bunyola, i filla del que fou pivot del Patronat (el Patronat de les Avingudes) Joaquín Michavilla. Ara, aixó no es tot. El seleccionador nacional absolut, Fernando Orenga, ha fet pública la llista de jugadors que conformaran la selecció espanyola per anar a l'Europeu. Una llista de dotze jugadors i de la qual tres ¡tres! una quarta part, està conformada per jugadors de les Illes: Rodolfo Fernández, Sergi Llull i Alex Abrines, el que vol dir que, al manco de moment i de cara a la galería, el bàsquet balear gaudeix de bona salut, sient destacable, molt destacable, aquest alt nombre de representants de les Illes a la máxima selecció masculina, tenint en compte que la població supera, en poc, el miliò d'habitants, el que vol dir que Balears deu ser l'autonomía amb més representants, al manco per cápita. I mentres, aquí, quasi ens menjam el moc...

SOMNIAR TRUITES, O NO...

El Palma Air Europa sembla que ja es equip de LEB Or. Enhorabona. Enhorabona per a dos motius. El primer per haverho aconseguit. El segón per haver ANAT per el camí esportiu, aprofitant la renuncia del Fuenlabrada i en base a la seva tercera plaça. O sía, esgotant un dret esportiu que, de manera inquestionable, li toca de totes totes. Encara que aixó no vol dir que no surti el viu de torn i aprofiti per a dir, una vegada i l'altra, que el Palma Air Europa ha pujat als despatxos. Però que digúin el que vulguin. El cert es que la gent del Bahía San Agustín, club matriu del Palma Air Europa, em consta, no han fet ni una passa, ¡ni una! per a conseguir la plaça per un altre camí que no fos l'esportiu. Enhorabona una altra vegada. I sort. Molta de sort a partir d'ara. Perque els farà falta. Malgrat sia per questions d'edat, he viscut, molt d'aprop, el devenir de tots els equips mallorquins que, a un moment o altre han jugat a la segona categoría del bàsquet espanyol, anomenada d'una o altra manera segons el moment. Tot va començar amb el Perles Manacor, va seguir el Molinar, i després el CIDE. Llavors va venir el Yanko, encara que amb aquest nom no arribaren a jugar mai a 'Segona Divisió', ja que una vegada aconquerit l'ascens, el patrocinador es va retirar i fou un 'loco', amb el bon sentit de la paraula, (Joan Pons) el que va agafar el testimoni, sortint amb el nom de Inlomasa. Que la veritat sia dita, tal vegada hagues estat millor que aquest equip no sortis. Si no recordo malament, no guanyà més de dos partits... Tambè tenim el Patronat (Kollflex)i llavors va venir l'altre Patronat, (Syrius o Prohaci, el que volgueu) el de les alegríes i grans despeses gracies a que manegava els doblers de l'anterior Patronat després de vendre, per a molts, molts de doblers, la pista Pare Ventura, situada a un solar molt estrategic de les Avingudes, just aferrat del quarter d'Enginyers. A aquets el va seguir el projecte del Bàsquet Inca, engrecador en molts de moments, però al que tambè es perderen els papers a altres. Tan es així que, per intentar salvar els mobles, i a instancies del Govern, l'acabaren reconvertint en el Mallorca, que va protagonitzar un final trist i llamentable, en tots els sentits. Siguent Xavi Sastre, el que ara es director esportiu del Bahía San Agustín, tal vegada l'unic que va salvar amb nota la darrera época del bàsquet de semi elit a Inca. Va fer moltes de coses, i la majoría ben fetes. I pel que m'an contat, molts de mses sense cobrar... I per tancar la llista, el Palma Aquamagica, que va sortir fruit d'una fusió de l'Alcúdia i l'Aracena, equip català, amb rels aandaluses, de LEB Plata, siguent ja com a Palma quan es va aconquerir la LEB Or. Aquets dos projectes, Patronat (Siruys o Prohaci) i Palma Aquamagica, son els que més aprop han estat de l'ACB encara que aixó sí, després d'aver gastat molts, molts de doblers. El que hem dit, molts de projectes, però cap va arribar a bon port. Ara creuarem els dits. No perque el Palma Air Europa pugi a l'ACB. No somniem truites. Basta que es convertesqui en un projecte ilusionant i sólid. No demanem res més. El que ha de fer el Palma es procurar arrelar dins l'anim de la gent, com explicava l'altra día Alberto Corbacho a Diario de Mallorca, i a partir d'aquí, que la gent, l'aficionat, la gent jove, arribi a considerar al Palma algo seu per, amb el temps, amb molt de temps, i sense presses, i l'ajut de tots, intentar pegar el bot. Ara, aixó sí, sense fer bogeries. Que una bogería em sembla, per exemple, que alguns maneguin la posibilitat de que un día es pugui comprar aquesta plaça a l'ACB. Aixó son desbarats. I per aquí, em sembla, no hi pasaran, no hi cauran, no hi han de caure, els que comanden al Palma Air Europa. Que no facin cas als il.lumintas, encara que em sembla que aquesta gent te les idees clares. Una altra historia es si Palma, Mallorca, es mereix tenir un equip a ACB. Son molts els que s'omplen la boca de parlar d'una gran afició, però no es veritat. Som (escric som) uns golfos, i per a molts de doblers que guanyem, sempre serà benvinguda una invitació. Malgrat l'entrada tan sols valguí cinq euros, que es, per exemple, el que valién les entrades, tenc entés, als partits de play off del Palma Air Europa. Tots volem un equip a l'ACB, ara be, pocs, molts pocs, son els que tenen ganes d'implicarse, d'una manera o l'altre, i donar una ma. Vull dir amb aixó que la bona feina de tants i tants de directius, que han fet el posible perque a Mallorca poguessim veure un bàsquet minimament digne, i no parlem de molts d'entrenadors, que han tret materia humana per un tub, de la que s'aprofiten els clubs peninsulars, aquesta bona feina, repeteixo, no es veu compensada per la afició. Encara que aixó pot canviar. Sempre i quan, clar està, es facin les coses ben fetes.

154, A REPARTIR ENTRE 16...

La Fiscalía ha arxivat la querella presentada per l'Assamblea de Docents, per un posible delicte de prevaricació, per els viatjes a Menorca de la consellera de (in)Cultura del Govern de les Illes Balears, Joana Maria Camps. Segons la querella, en sis mesos la consellera va viatjar a Menorca 32 vegades. La majoría eren caps de setmana, però tambè hi ha hagut cassos en que ha passat despeses d'alguna setmana sencera, al que s'ha d'afagir l'estada de vint i sis dies que hi va passar una vegada. Però la Fiscalía ha dit que no hi ha cas i punt. Fins aquí hem arribat. Però la senyora Mabel Cabrer, portaveu del PP, no vol amollar l'os i crec que per quarta vegada en el que portam d'any, ha sutgerit que els de la Assamblea i els de MES, "hauríen de demanar perdò". Feia estona que no posava damunt la taula aquesta exigencia. La darrera vegada ja fa unes setmanes... Fou quan el jutges digueren que Bauzá podía compartir la presidencia del Govern amb la titularitat d'una farmacia, opció que negaren a Aina Salom com a consellera de Sanitat amb el Pacte de Progrés. En poques paraules, que cada dos per tres, segons la senyora Cabrer, l'oposició, i tot el que es mogui fora de l'entorn del PP, ha de demanar perdò si, pel que sía, i l'organisme que sia, se els dona la rao de qualsevol contenciós. Te (ho dic en singular) més cara que esquena. Perque encara es l'hora que s'hagui sentit cap petitició de disculpes, de part de la mateixa senyora Cabrer, per els desastres, no entrarem em detalls perque no acabariem mai, duts a terme per el govern de Jaume Matas, del que la senyora Cabrer, per cert, es l'única que segueix 'viva'. Un d'ells, per exemple, i amb ell tancarem, el cas Noos, que, ha provocat que el jutge Castro hagi repartit la friolera de cent cinquanta cuatre delictes entre la tambè friolera de setze imputats, entre ells, la germana i el cunyat (els guapos) de l'actual Rei d'Espanya. El que hem dit, que la senyora Cabrer te més cara que esquena...

PELS DE PUNTA O CARN DE GALLINA...

Si a Mallorca hi ha una persona per la qual hagi sentit admiració el seu temps de polític, aquest es el que fou batle de Ciutat, Ramon Aguiló. Sempre he tingut clar que ha sigut, amb diferencia, el millor batle de Palma i si no m'han de mal interpretar, diría que tambè l'estimo, encara que tan sols sia per les moltes hores (moltes) de bon bàsquet, el millor del mon, que gracies a ell i la seva gestió, així com d'en Pep Lluis Madico i Joan Ordines, vaig poder gaudir al Palau de Son Moix. I quasi la majoría de vegades, sense perder.hi doblers. Campionat del Mon de categoría Junior, inclos... Ara, que senti admiració i estima per Ramon Aguiló no vol dir, ni molt manco, que estigui d'acord amb tot el que escriu ara, que s'ha reconvertit en un articulista de prestigi. I el darrer detall que fa no estigui d'acord amb un texte de Ramon Aguiló es refereix al que va escriure, ja fa dies, damunt la vaga de fam de Jaume Sastre. Un fet en el que es pot o no estarhi d'acord. Jo, per exemple, no hi estic d'acord. Penso que la vida es massa preciosa perque juguem amb ella d'aquesta manera. Ara bè, son decisions que s'han de respectar i les respecto. Com admiro, malgrat pugui semblar una incongruencia, la lluita, de Sastre i molta de gent, per defensar la llengüa de la destral den Bauzá i la seva colla. Donç bè, repecte a la vaga de fam de Jaume Sastre, Aguiló va escriure un article al que estirava les orelles a Joan Huguet i Tofol Soler per haver anat a veure, i fotografiarse, amb Jaume Sastre. No sè, ho ignoro, el que va escriure Aguiló sobre aquest fet, ara, aixó va provocar una carta de Joan Huguet damunt Diario de Mallorca, dirigida a Ramon Aguiló, a la que intentava posar les coses en clar. I Aguiló ha contestat. Ho feia al Diario d'ahir, i, si bè no entrarè, no ho vull fer, en les explicacions d'Aguiló, si vul fer referencia a tres retxes que ja va escriure al article originari de la polémica, que al seu dia em passaren per malla i que ara m'han posat els pels de punta. O m'han fet carn de gallina. No puc evitarho. I aixó ho diu un que tal vegada sería més feliç amb les Illes fora d'Espanya que a dins. Si ho poso de manifest es, única i exclusivament, per a dir que no m'agrada que, ni Aguiló ni ningú, ens valori de "fanáticos -nacionalistas- en plena misión de arrastrar a toda la comunidad educativa al precipicio..." I més desde el moment que tan sols empram la paraula. Al mateix article, Aguiló s'esten en opinións sobre Huguet, Soler i el mateix Antich en motiu de la seva visita a Sastre. I aquí, encara que tampoc estic d'acord amb el que diu d'ells, no hi entrarè. Ja es defenssaran ells. Ara, el que no m'agrada es que a mí, en qualitat de nacionalista, i els que penssen com jo, ens fiqui dins el sac dels fanatics. Ell (Aguiló) te un punt de vista i una postura molt respectable. I els que pensen (i actuen, sense violencia) com jo, una altra i tambè respectable. I res més.

DE NEGOCIS FORADATS I ALTRES COSES

Quan José Ramón Bauzá va accedir a la presidencia del PP, primer, i del Govern, despres, va començar a donar lliçons de tota mena. Especialment d'austeritat i neteja de gent assenyalada (sense que alguns d'ells haguin arribat a estar tocats) per la Justicia. En el primer dels apartats, (austeritat) els més afectats foren els traballadors públics, apartat aquest en el que soc tocat d'ala per part de dona. Si la memoria no em falla, crec que podríem comptar a dotzenes, sino a centenars, els traballadors de empreses públiques que feren fora i que llavors, quan la Justicia es va pronunciar, hagueren de reetmetre o indemnitzar. Va ser, tal vegada, la primera al front... Després va decidir que els funcionaris de carrera (la meva dona ho és, per cert) no poguessin seguir fent feina fins els setanta, com senyala le Llei, i els obliga a retirar.se als saixanta cinq anys. Una decisió que tambè està recorreguda i que, cas de que els jutges donin la rao als traballadors, ens podría sortir per un (altre) ull de la cara. De moment tenc entés que son uns vint els funcionaris que han recorregut aquesta decret de Bauzá. El darrer, un dels missers del Govern, i si guanyen, a més de que haurán de ser reetmesos, la sentencia tindrà efectes retroactius. El que he dit, una altra bauzanada que ens sortirà per un (altre) ull de la cara. I ara, la darrera. La publica avui DM. No se sí els altres diaris tambè. Segons el Tribunal Superior, el Govern haurà d'indemnitzar amb mig milió d'euros als apotecaris per el retard del Govern en pagar els trenta sis milions d'euros que els va arribar a deure en medicines. Un altre negoci foradat de Bauzá i la seva colla. Arribats a aquests extrems, em demano sí no sería millor que aquesta genteta, Bauzá i la seva colla, deixessin les coses tal com estan. Que passi l'any que manca perque els facin fora (aixó ho diuen els optimistes) i així no espenyarà(n) res més. Pel que fa als polítics que el seu día va apartar de la primera línia pel fet d'estar imputats, no vull dir que en el cas de que es confirmí la malifeta i siguin condemnats, no s'haguin de prende mides, ara, una cosa es aixó i una altra molt distinta el que ha sutzeit amb Jaume Font i Francesc Fiol. Sense descartar que l'historia es repeteixi amb, per exemple, Pere Rotger. Tenc l'impresió, tan sols es una impresió, que aquest homo, en Bauzá, es considera algo així com el meluc del mon. Que ell es l'unica poma sana del cistell de la política espanyola, quan em sembla que es un més amb la roba a l'estenedor. En poques paraules, i acabo amb aquestes retxes dedicades a en Botó. Em sembla que de lo únic de que pot presumir es d'ahaver dat ordre de que el quadre de Jaume Matas fos retirat de la pared de la Capella del Consolat quan es va confirmar la primera condemna. Per a tota la resta de mides, en podríem discutir molt. Però per avui ho deixarem.

NO ENTENC RES

El consell d'administracio ahir va anomenar director esportiu al meu estimat Miquel Angel Nadal. No entenc res. I no entenc res per varios motius. Primer, em demano com es posible que Nadal acepti un carrec sapiguent que (si no hi ha alguna cosa amagada) en quinze dies pot ser fora del club si aquest s'arriba a vendre. I no ho entenc perque, per molt amic que sia de Miquel Angel, i per molt que l'aprecii, no crec que sia la persona indicada per ocupar aquest carrec. Perque baix el meu punt de vista, un director esportiu ha de tenir cartera. Molta cartera, i dubto, o molt m'equivoco, que Nadal tengui, ara, aquesta cartera. Per tant, insisteixo. Ni Nadal es el director esportiu adequat a aquets moment, ni Olaizola esta capacitat per a ser l'entrenador de cap a fi de la temporada. I que no em parlin del curriculum de Nadal. Efectivament, es impresionant, pero com a jugador, no com a tencnic. En poques paraules, el que he dit. No entenc res. PD: Aquest comentari d'avui l'he escrit a la tableta, i degut a que es una mica incomode el tema dels acents, m'haureu de perdonar...

GRACIES, JAUME SASTRE

Personalment no conec a Jaume Sastre, el mestre de Sant Joan que, tenc entés, exerceix a LLucmajor. De totes maneres, fa molts d'anys que sento parlar d'ell. He seguit sempre, a través dels medis informatius, les seves accions. Amb unes hi puc estar d'acord, amb altres no. A mí, per exemple, m'arribava al cor quan es plantava devant la porta de la Feria de Abril vestit a l'ample i amb una somera. Crec recordar que Catalina Cirer va patir més de dos anys les consequencies d'aquesta endemesa. No en parlem de quan va anar a Govern Civil (crec) a pagar una multa amb calderilla. Genial. I no tan genial, però si contundent, i tambè li vaig dar tot el meu suport moral (que suposo que de poc li serveix i manco el necessita) quan es va plantar a Costa de los Pinos per emprenyar al tal Pedro Jota, el hombre de los tirantes y el corsé, per el tema de la piscina. En poques paraules, moltes de les seves actuacions eren genials. Amb altres temes no he acabat d'estari d'acord, però bono, son manco les negatives (baix el meu punt de vista) que les positives. Ara, en Jaume Sastre ens ha dat una altra lliçò de defenssa de la nostra llengüa. Aquesta llengüa que es volen carregar aquesta colla de mala gent que, baix el meu pobre punt de vista, no tenen ni puta idea del que parlen ni del que volen fer. Podríem començar per el mateix president del Govern, seguir per la desaconsellable consellera de Cultura i amb un grapat de diputats, que s'atraveix a posar en dubta, sense tenir ni puta idea, la unitat de la llengüa. Les Illes Balears i el País Valencià deuen ser les zones de l'Estat Espanyol amb més filolegs per metre quadrat... I precisament per aixó, i per el betlem que han montat a les escoles la parella que conformen l'apotecari de Marratxí i la venedora de pisos de Ciutadella, precisament per aixó, repeteteixo, Jaume Sastre les ha passades magres, molt magres, durant quaranta dies. Ara ha posat fí (afortunadament) a la seva vaga de fam. Esperem que al manco n'hagui sortit més ben plantat, si aixó es possible... El que es segur es que, una vegada recuperat, seguirà emprenyant. Ho espero i desitjo. I mentre aixó arriba, mentre arriben les noves accions d'un Jaume Sastre recuperat, jo tan sols puc dir ¡gracies, Jaume!, per tot el que has fet, o per moltes de les coses que has fet, i per moltes de les que seguirás fent. I meam quin día ens trobam, a Sant Joan, Llucmajor, Bunyola, Costitx, Palma o Alcúdia, per a fer un cafetò. Sort i enhorabona.

BANDERITA TU ERES ROJA...

Ha començat el Mundial de Fútbol. Els diaris ja en van farcits. A la televisió i la radio, quasi no es parla d'altra cosa. Estic d'uns nirvis, que no podeu imaginar. Per si aixó de la premsa, radio i televisió que he comentat no fos suficient, llavors tan sols em mancava anar a Google i que et vengui la página amb la paraula Google formada a força de banderetes i amb una piloteta que va botant de lletra a lletra. Es difícil, molt difícil, que puguis mantenir-te al marge de l'esdeveniment. Per a molt que passis. Jo ho entenc. Son majoría, inmensa majoría, els que no entenen que un pugui passar de Messi, Ronaldo, Piqué, Xavi, Casillas o 'aquella' que els adora. Els que estem amb aquesta situació som uns rarets. Ho reconeixo. I més raret haig de semblar jo mateix si, fins i tot, ja paso del Mundial de bàsquet. Estic farcit de pilota. D'aquestes coses, en vull saber el mínim. I el que jo vulgui saber, ja ho anirè a cercar. Per favor, estic fins als d'allons que em donin Mundial de fútbol per a berenar, dinar o sopar. I llavors, per si fos poc, aguantar les converses de sa taverna. Per favor, jo tan sols demano que em deixin triar a mí. No m'agobieu. M'estau agobiant. Ara, mentre escric aquestes rexes a la terrassa, no podeu imaginar lo be que em sento de sols pensar en les posibilitats que hi ha que l'equip d'Espanya perdi el seu primer partit. Sí, el que ha començat fa mija hora, front a Holanda. I lo be que em sentiría si es perdés el segon, el tercer i els que facin falta perque tornin aviat cap a casa. ¿Qué conseguiríem amb aixó? Dues coses fonamentals baix el punt de vista. La primera que els jugadors es llevaríen de sobre el problema de cóm invertir, qué fer, amb els vuitanta milions de pessetes que els quedaría de prima si guanyessin i després de cootitzar a Hissenda. Vaja mal de cap. I segona, amb l'equip espanyol de tornada, tambè devallaría, bastant, el nivell d'atenció per part dels mijans d'informació. Però no cregueu que la tabarra futbolera dels mijans de comunicació es lo únic que me embafa d'aquets tipus de esdeveniments. Hi ha tambè el tema de les banderetes. Per exemple, avui he baixat el mig día a Ciutat a cercar la neta de escola i m'he trobat una quantitat inmensa de balcons de Luis Salvador amb la seva banedereta. Sí, no he pogut evitar pensar amb aquella estrofa que tinc a dins el cervell sense haver.hi manera de poder recordar com hi va entrar. Aquella estrofa que diu alló de "banderita tu eres roja/banderita tu eres gualda/llevas sangre/llevas oro/en el fondo de tu alma". Si d'alguna cosa estic segur es que no ho vaig aprende a cap de les escoles a les que vaig anar. Els meus mestres passaven d'aquestes coses. I si es al Seminari, no en parlem. Ni en Serra ni en Puigros, els meus prefectes, dos poblers de ronyons closos, no hi creien massa. Ara be, no tan sols he vist banderes per Luis Salvador. A l'horabaixa, que he tornat baixar a Ciutat, n'he vistes per a tot arreu. He passat per davant d'una tenda de cotxes i, tan sols per aturarte a mirar un cotxe, ja et regalaven una bandereta. "El dia que yo me muera/si estoy lejos de mi Patria/sólo quiero que me cubran/con la bandera de España..." ¡Ah! i no parlem del fet d'anar per la carretera tan tranquil, damunt la moto, o amb el peu a la post del cotxe, i que et passi algú 'con la bandera al viento...' O que entris a un baar a prende una canya a manca d'una hora per a començar el partit, com ha estat el cas avui horabaixa mateix, i et trobis el local farcit de banderes. I es que ja ho diu aquesta altre estrofa: "coimo el vino de Jerez/o el vinillo de Rioja/son los colores que tiene/la banderita española... En poques paraules, que no es pagat un Mundial perque per uns dies la gent es pugui tirar a l'esquena el caramull de problemes que vivim. Ara, mentre duri el Mundial, sembla que ningú recordarà que estam amb un 25 per cent d'aturats. Que hi ha una crissi de collons. Que a cada día que passa, els sous son més explotats. Que els jubilats, molts, les passen magres. De la corrupció política, no en parlem... Ni que ara, en lloc de dos reis, en tindrem quatre. El que he dit. No es pagat haver d'aguantar un Mundial, i les seves consequencies, si al mancó ajuda a oblidar el dia a día. Per tant, qui no es conhorta es perque no vol. Jo em conhortarè escriguent pardalades com aquesta d'avui, acabarè de llegir un llibre que tenc en marxa i prendre la fresca a baix del porxo. ¡Ah! i cada loco, con su tema. Tambè seguirè gaudint del meu llaçet de la senyera que ja fa anys duc pensajada dins el meu cotxe. Cadasquú, s'ho manega com vol...