NO ANAVA TAN MALAMENT (I 4)

Per acabar aquesta petita serie d'escrits sobre l'actualitat del Real Mallorca ho vull fer amb una referencia a quí encara (per desgracia) es el president de l'entitat, a la vegada que l'accionista minoritari que vol sucar al maxim aquest cinq per cent escas que controla per tal de tocar els collons. Una tocada de collons que haurà afectat, i molt, a Llorenç Serra Ferrer. Ara mès es mereix. Em refereixo al de sa Pobla. Més es mereix per haver-se posat en mans d'aquest impresentable. Perque en Llorenç, al seu día va demanar disculpes per haver dut a Cerdà al Mallorca. I disculpes aceptades. Encara que el problema no ha sigut que Cerdá es convertis en accionista, sino que arribes a acumular tan de poder. Ho vaig dir al seu moment i, pel que sembla, no anava tan malament. En Cerdá, igualment que Manzano, es un altre barrut i poca vergonya. Amb aixó, en que en Cerdà ja no hauría de ser al Real Mallorca, si que hi ha hagfut coincidencia entre tots els periodistes (manco un, que cobra d'ell). Cerdà no pot seguir ni un miniut més. Però no només ho han dit els periodistes. Ara ha sortit Mateu Alemany, un homo suposo que poc dubtós sobre la seva capacitat per a dur un tinglado d'aquets tipus (i amb aixó no vull dir que sigui San Pancracio). El d'Andratx no s'ha tallat gens ni mica, ni un pel, a l'hora de dir que si a ell l'haguessin escridassat com han escridessat a Cerdá, "als trenta segons jo ja no sería al club". I aixó es el llotgic. I aquestes paraules demostren que, tampoc amb aquest tema anava tan malament quan escrivía que Cerdá havia de partir. Però clar, una cosa es la dignitat, i una altra molt distinta ser un barrut i tenir al Mallorca com a vehicle per, un día o l'altre, poder fer negoci, un bon negoci, amb aquesta merda de percentatge que manega. I clar, tenint en compte que les ermpreses que el pollencí te a Barcelona sembla que no li acaben d'anar de lo millor, si de tan en quan pot menjar un plat de calent gracies al Mallorca, millor que millor. I es que quan som barruts i poca vergonyes ho som i s'ha acabat.