QUINA CREU

Els meus amics d'IB3 (Radio i Televisio), que no son, que quedi clar, tots els que hi fan feina, tenen un bon berenar. Dençà que Bauzá i companyia, entre ells aquest homonet de cap gros, de professió garriguer i nascut a Murcia, pujaren al poder del Govern autonómic, la gent d'IB3 (Radio i Televisió) te motius per estar emprenyats día sí i dia tambè. I aquesta setmana, més que mai. Ja que aquesta setmana si que es pot dir alló de que, com no heu volgut tassa, donç preneu tassa i mija. Per una banda han hagut d'aguantar el retorn de Castro (no tots els Castro son gent de comportament elogiable) com a director d'Informatius, rellevant al tambè impresentable Juan Mestre. De Castro en podría contar alguna de bona. Una d'elles, molt bona, i que d'entrada em va deixar descol.locat, em va sutceir a mí, als pocs dies de desembarcar a IB3TV. Però ho deixarem per un altre día. Perque aquest homonet de cara guapa, que sembla que no ha romput un plat mai, ja havia estat director d'Informatius d'IB3TV. Com en el meu cas, (i de els molts d'altres) formava part de l'equip fundador. Era el temps de Matas, i si be la llibertat d'expresió no feia llarg, si que n'hi havia una miqueta mes que ara. Encara recordo els betlems que montavem amb el meu amic Marc Cornet els dissabtes i diumenges horabaixa... Deu meuet, com ens divertiem a costa dels polítics... Donç bé, arribat el Pacte de Progrés, aquest pollastre, el tal Castro, va esser degudament indemnitzat i s'en va anar al puta carrer. Quedi clar que generalment no estic d'acord amb aquesta mida, però ell havia fet mérits més que suficients. Però no penseu que passes gana. Ni molt manco. El seu amic, Sinto Farrús, a quí havia donat a guanyar qualque dobleret extra, li va donar axaipluc a les seves empreses i el va anomenar no se qué, però cosa grosa. I llavors va venir el moment de que pogues tornar a IB3. Ara, en aquest cas com a director de la Radio. Peró com a la radio no la escolta ni Deu, la cosa no va passar d'aquí fins ara, que l'han anomenat, anau a saber per quina regla de tres, responsable dels informatius de la Televisió. Peró aquest no ha estat l'unic glop d'aquesta setmana per els amics, en particular, i companys en general, de IB3 (Radio i Televisió). Tambè tenim el nomenament del tal Buenafuente com a director de la Radio, en substitució de Castro. Un Buenafuente al que li hem de dar menjar apart. Un altre impresentable. I per acabar amb el berenar d'aquesta setmana, el tema de l'idioma. Un tema que si els mallorquins, els balears, tinguessim un minim de dignitat i vergonya, faría que a partir d'ara escoltessin i miressin IB3 els que han dut a terme aquest desastre. Perque en el tema de l'idioma han estat aquets. No ho dubteu. Matas ha fet desastres. I es mereix anar a la presó, però amb ell mai es va questionar l'unitat de la llengüa com es questiona ara. Repeteixo, em sap greu per els meus amics, i tambè per els companys dignes (els indignes que els donin per el cul) que fan feina a IB3. Haurán de passar per el tub. I ho entenc. Tal vegada, amb vint, trenta o quaranta anys, jo faría el mateix, ja que avui en día, amb les coses de menjar, o sia, amb la feina, no s'hi juga. No hi ha marge. No tenen altre opció. Una abraçada, amic/es. Companys/es.