SOMNIAR TRUITES, O NO...

El Palma Air Europa sembla que ja es equip de LEB Or. Enhorabona. Enhorabona per a dos motius. El primer per haverho aconseguit. El segón per haver ANAT per el camí esportiu, aprofitant la renuncia del Fuenlabrada i en base a la seva tercera plaça. O sía, esgotant un dret esportiu que, de manera inquestionable, li toca de totes totes. Encara que aixó no vol dir que no surti el viu de torn i aprofiti per a dir, una vegada i l'altra, que el Palma Air Europa ha pujat als despatxos. Però que digúin el que vulguin. El cert es que la gent del Bahía San Agustín, club matriu del Palma Air Europa, em consta, no han fet ni una passa, ¡ni una! per a conseguir la plaça per un altre camí que no fos l'esportiu. Enhorabona una altra vegada. I sort. Molta de sort a partir d'ara. Perque els farà falta. Malgrat sia per questions d'edat, he viscut, molt d'aprop, el devenir de tots els equips mallorquins que, a un moment o altre han jugat a la segona categoría del bàsquet espanyol, anomenada d'una o altra manera segons el moment. Tot va començar amb el Perles Manacor, va seguir el Molinar, i després el CIDE. Llavors va venir el Yanko, encara que amb aquest nom no arribaren a jugar mai a 'Segona Divisió', ja que una vegada aconquerit l'ascens, el patrocinador es va retirar i fou un 'loco', amb el bon sentit de la paraula, (Joan Pons) el que va agafar el testimoni, sortint amb el nom de Inlomasa. Que la veritat sia dita, tal vegada hagues estat millor que aquest equip no sortis. Si no recordo malament, no guanyà més de dos partits... Tambè tenim el Patronat (Kollflex)i llavors va venir l'altre Patronat, (Syrius o Prohaci, el que volgueu) el de les alegríes i grans despeses gracies a que manegava els doblers de l'anterior Patronat després de vendre, per a molts, molts de doblers, la pista Pare Ventura, situada a un solar molt estrategic de les Avingudes, just aferrat del quarter d'Enginyers. A aquets el va seguir el projecte del Bàsquet Inca, engrecador en molts de moments, però al que tambè es perderen els papers a altres. Tan es així que, per intentar salvar els mobles, i a instancies del Govern, l'acabaren reconvertint en el Mallorca, que va protagonitzar un final trist i llamentable, en tots els sentits. Siguent Xavi Sastre, el que ara es director esportiu del Bahía San Agustín, tal vegada l'unic que va salvar amb nota la darrera época del bàsquet de semi elit a Inca. Va fer moltes de coses, i la majoría ben fetes. I pel que m'an contat, molts de mses sense cobrar... I per tancar la llista, el Palma Aquamagica, que va sortir fruit d'una fusió de l'Alcúdia i l'Aracena, equip català, amb rels aandaluses, de LEB Plata, siguent ja com a Palma quan es va aconquerir la LEB Or. Aquets dos projectes, Patronat (Siruys o Prohaci) i Palma Aquamagica, son els que més aprop han estat de l'ACB encara que aixó sí, després d'aver gastat molts, molts de doblers. El que hem dit, molts de projectes, però cap va arribar a bon port. Ara creuarem els dits. No perque el Palma Air Europa pugi a l'ACB. No somniem truites. Basta que es convertesqui en un projecte ilusionant i sólid. No demanem res més. El que ha de fer el Palma es procurar arrelar dins l'anim de la gent, com explicava l'altra día Alberto Corbacho a Diario de Mallorca, i a partir d'aquí, que la gent, l'aficionat, la gent jove, arribi a considerar al Palma algo seu per, amb el temps, amb molt de temps, i sense presses, i l'ajut de tots, intentar pegar el bot. Ara, aixó sí, sense fer bogeries. Que una bogería em sembla, per exemple, que alguns maneguin la posibilitat de que un día es pugui comprar aquesta plaça a l'ACB. Aixó son desbarats. I per aquí, em sembla, no hi pasaran, no hi cauran, no hi han de caure, els que comanden al Palma Air Europa. Que no facin cas als il.lumintas, encara que em sembla que aquesta gent te les idees clares. Una altra historia es si Palma, Mallorca, es mereix tenir un equip a ACB. Son molts els que s'omplen la boca de parlar d'una gran afició, però no es veritat. Som (escric som) uns golfos, i per a molts de doblers que guanyem, sempre serà benvinguda una invitació. Malgrat l'entrada tan sols valguí cinq euros, que es, per exemple, el que valién les entrades, tenc entés, als partits de play off del Palma Air Europa. Tots volem un equip a l'ACB, ara be, pocs, molts pocs, son els que tenen ganes d'implicarse, d'una manera o l'altre, i donar una ma. Vull dir amb aixó que la bona feina de tants i tants de directius, que han fet el posible perque a Mallorca poguessim veure un bàsquet minimament digne, i no parlem de molts d'entrenadors, que han tret materia humana per un tub, de la que s'aprofiten els clubs peninsulars, aquesta bona feina, repeteixo, no es veu compensada per la afició. Encara que aixó pot canviar. Sempre i quan, clar està, es facin les coses ben fetes.