A LA VORERA

¿Com anem?

Amics meus, avui em poso en contacte amb vosaltres per saludar a tot hom despres de quassi dos mesos de no dir res. Hetengut un accident greu, diuen que molt greu, amb la moto. Despres de dos meses avui he sortit de la clinica. Tinc mal i vaig coix, peto estic animat. Una abracada a tot hom.

IB3TV, AIXO ES EL QUE HI HA

Sembla que a IB3TV s'han pres seriosament aixó de tocar els collons putejant el català tot el que puguin. Avui matí, fent zaping, m'he trobat amb una serie en castellà. Llavors, sembla que a l'horabaixa en donen una altra, a més de la película de pistolers i totes les películes. I llavors tenim la nova normativa, digeu llibre d'estil, digueu biblia en vers, respete a la forma de parlar dels presentadors. Una normativa per cert, que fa que jo ara no sábiga si visc a fora vila de la part forana o a on putes... De totes maneres, tranquils, que entre els lingüistes gonelles, animats per els de la Fundació Jaume nosequé i els del Sirculo, ho arraglaran. Però no es de la nova normativa del que vui parlar avui, sino de que al temps d'Esports surti un jugador del Mallorca que es diu Enric Nosequé, però ENRIC, i parli en castellà. Llavors es dedica tota una peça al fet de que el colombià James ja s'ha incorporat al Real Madrid, i seguidament tambè es comenta com li va a Cristiano la seva gira (promocional) pel Japó. ¿I a mí qué putes m'interessa tot aixó. Ja ho he dit altres vegades i ho repetixo. Jo del que vull que m'informi IB3TV es de les coses de casa. Del Mallorca, del Baleares, del Palma Air Europa, del Futsal Palma, del Bàsquet Pla, sobre si sortirà o no, o a on jugarà... De l'Espanya Hoquei i dels esportistes balears en general. Si vull saber res del Madrid o el Barça, ja sé a quina televisió/ons he d'anar per estar al corrent. Però aqueste televisions no parlen del que jo (i moltes altres persones) volem sentir... I parlant del Barça, tambè avui IB3TV ha ofert una exclusiva de primer nivel. Han parlat "del primer entrenament del día". I després ha sortit en Marc (MARC) Bartra, parlant, tambè, en castellà ¿Tambè hi haurà sortit per TV3? ¡Ah!, i no perdiguem de vista la noticia referent a una selecció espanyola de fútbol, que compta amb dues jugadores illenques. Un equip respecte al qual l'estimat Dani Barjacoba ens aconsellava estiguessim atents "al crit de guerra", que m'ha posat la pell de gallina quan he sentit el crit de "¡España, un equipo...!" ¿I qué té d'especial aixó, estimats? Tots els crits de guerra esportius no deixen de ser una pardalada. I aquest no es la excepció... I per acabar la peça (reportatge) de Rafel Nadal jugant a poker (promocionant la marca que ell anuncia). Sempre he estat un admirador de Rafel Nadal. Lo únic que li he retret es que faci publicitat de joc. Es com si una figura de primer nivell, com ho es en Nadal, fes propaganda de com agafar una moixa amb una determinada marca de guisqui, brandy o ginebra. Amb aixó promocionaria l'etilisme. Donç bé, promocionant el poker, Nadal promociona, ens agradi o no, la ludopatía... I malgrat aixó, IB3TV fent un reportatje d'una reunió (promocionada) d'amics sobre aquest vici. Amb un Juan Carlos Navarro, per exemple, al que Nadal fa una menció especial, que posa una cara de pomes agres de collon. En fí, aixó es el que hi ha. Al que li agradi que en mengi i el que no, a porgar fum...

QUINA CREU

Els meus amics d'IB3 (Radio i Televisio), que no son, que quedi clar, tots els que hi fan feina, tenen un bon berenar. Dençà que Bauzá i companyia, entre ells aquest homonet de cap gros, de professió garriguer i nascut a Murcia, pujaren al poder del Govern autonómic, la gent d'IB3 (Radio i Televisió) te motius per estar emprenyats día sí i dia tambè. I aquesta setmana, més que mai. Ja que aquesta setmana si que es pot dir alló de que, com no heu volgut tassa, donç preneu tassa i mija. Per una banda han hagut d'aguantar el retorn de Castro (no tots els Castro son gent de comportament elogiable) com a director d'Informatius, rellevant al tambè impresentable Juan Mestre. De Castro en podría contar alguna de bona. Una d'elles, molt bona, i que d'entrada em va deixar descol.locat, em va sutceir a mí, als pocs dies de desembarcar a IB3TV. Però ho deixarem per un altre día. Perque aquest homonet de cara guapa, que sembla que no ha romput un plat mai, ja havia estat director d'Informatius d'IB3TV. Com en el meu cas, (i de els molts d'altres) formava part de l'equip fundador. Era el temps de Matas, i si be la llibertat d'expresió no feia llarg, si que n'hi havia una miqueta mes que ara. Encara recordo els betlems que montavem amb el meu amic Marc Cornet els dissabtes i diumenges horabaixa... Deu meuet, com ens divertiem a costa dels polítics... Donç bé, arribat el Pacte de Progrés, aquest pollastre, el tal Castro, va esser degudament indemnitzat i s'en va anar al puta carrer. Quedi clar que generalment no estic d'acord amb aquesta mida, però ell havia fet mérits més que suficients. Però no penseu que passes gana. Ni molt manco. El seu amic, Sinto Farrús, a quí havia donat a guanyar qualque dobleret extra, li va donar axaipluc a les seves empreses i el va anomenar no se qué, però cosa grosa. I llavors va venir el moment de que pogues tornar a IB3. Ara, en aquest cas com a director de la Radio. Peró com a la radio no la escolta ni Deu, la cosa no va passar d'aquí fins ara, que l'han anomenat, anau a saber per quina regla de tres, responsable dels informatius de la Televisió. Peró aquest no ha estat l'unic glop d'aquesta setmana per els amics, en particular, i companys en general, de IB3 (Radio i Televisió). Tambè tenim el nomenament del tal Buenafuente com a director de la Radio, en substitució de Castro. Un Buenafuente al que li hem de dar menjar apart. Un altre impresentable. I per acabar amb el berenar d'aquesta setmana, el tema de l'idioma. Un tema que si els mallorquins, els balears, tinguessim un minim de dignitat i vergonya, faría que a partir d'ara escoltessin i miressin IB3 els que han dut a terme aquest desastre. Perque en el tema de l'idioma han estat aquets. No ho dubteu. Matas ha fet desastres. I es mereix anar a la presó, però amb ell mai es va questionar l'unitat de la llengüa com es questiona ara. Repeteixo, em sap greu per els meus amics, i tambè per els companys dignes (els indignes que els donin per el cul) que fan feina a IB3. Haurán de passar per el tub. I ho entenc. Tal vegada, amb vint, trenta o quaranta anys, jo faría el mateix, ja que avui en día, amb les coses de menjar, o sia, amb la feina, no s'hi juga. No hi ha marge. No tenen altre opció. Una abraçada, amic/es. Companys/es.

NO ANAVA TAN MALAMENT (I 4)

Per acabar aquesta petita serie d'escrits sobre l'actualitat del Real Mallorca ho vull fer amb una referencia a quí encara (per desgracia) es el president de l'entitat, a la vegada que l'accionista minoritari que vol sucar al maxim aquest cinq per cent escas que controla per tal de tocar els collons. Una tocada de collons que haurà afectat, i molt, a Llorenç Serra Ferrer. Ara mès es mereix. Em refereixo al de sa Pobla. Més es mereix per haver-se posat en mans d'aquest impresentable. Perque en Llorenç, al seu día va demanar disculpes per haver dut a Cerdà al Mallorca. I disculpes aceptades. Encara que el problema no ha sigut que Cerdá es convertis en accionista, sino que arribes a acumular tan de poder. Ho vaig dir al seu moment i, pel que sembla, no anava tan malament. En Cerdá, igualment que Manzano, es un altre barrut i poca vergonya. Amb aixó, en que en Cerdà ja no hauría de ser al Real Mallorca, si que hi ha hagfut coincidencia entre tots els periodistes (manco un, que cobra d'ell). Cerdà no pot seguir ni un miniut més. Però no només ho han dit els periodistes. Ara ha sortit Mateu Alemany, un homo suposo que poc dubtós sobre la seva capacitat per a dur un tinglado d'aquets tipus (i amb aixó no vull dir que sigui San Pancracio). El d'Andratx no s'ha tallat gens ni mica, ni un pel, a l'hora de dir que si a ell l'haguessin escridassat com han escridessat a Cerdá, "als trenta segons jo ja no sería al club". I aixó es el llotgic. I aquestes paraules demostren que, tampoc amb aquest tema anava tan malament quan escrivía que Cerdá havia de partir. Però clar, una cosa es la dignitat, i una altra molt distinta ser un barrut i tenir al Mallorca com a vehicle per, un día o l'altre, poder fer negoci, un bon negoci, amb aquesta merda de percentatge que manega. I clar, tenint en compte que les ermpreses que el pollencí te a Barcelona sembla que no li acaben d'anar de lo millor, si de tan en quan pot menjar un plat de calent gracies al Mallorca, millor que millor. I es que quan som barruts i poca vergonyes ho som i s'ha acabat.

NO ANAVA TAN MALAMENT (3)

Al seu día, així com escrivía que el primer equip del Mallorca li venía gros a Olaizola, deia el mateix respecte al meu amic Miquel Angel Nadal. Li mancava, i manca, currículum. Res més. Perque no basta que Miquel Angel ho hagi sigut tot al fútbol. Però com a jugador. Li falten taules com a entrenador. I pel que sembla no anava tan malament quan (era l'únic) que mantenía aquesta postura. I definitivament, al manco de moment, Miquel Angel (Nadal) no serà l'entrenandor de la primera plantilla. Ha demostrat ser un homo intel.ligent i amb seny posant al Nanu Soler. Clar que Nadal pot fer una gran feina al Mallorca ¡per suposat! al carrec que ocupa actualment, controlant la part esportiva, i fent valer el seu pes i nivell, i evitar que els impresentables directius es passin a l'hora d'els desastres. ¿Que en seguiran fent? clar que sí. Son molt ases, però al manco ara hi haurà algù de pes que els plantarà cara. El que he dit. No anava tan malament quan escrivía que Nadal no era el més adequat per entrenar el Mallorca. Però insisteixó, a on està pot fer una extraordinaria feina. Sort.

NO ANAVA TAN MALAMENT (2)

El seu dia, quan el Consell d'Administració del Real Mallorca ve decidir que Javier Olaizola i Pep Alomar es fecin carrec del primer equip del Mallorca, vaig esser l'unic (l'unic, i sino, que ho demostrin) que va escriure que Olaizola no estava preparat per aquesta tasca. I ho reitero. Dic mes, si no hagues estat perque n'Olaizola tenía el seu costat a Pep Alomar, la discrecció personificada, a aquets moments el Mallorca seria a Segona Divisió B. I consti, que no hi és per un gol. Per un sol gol. Vull dir amb aixó que n'Olaizola va fer ben poca cosa. El seu merit es molt escas al front de la primera plantilla mallorquinista. De nou punts en joc tan sols en va sumar cinq... Llavors, tots els periodistes (tots) animaven al responsables del Mallorca perque Olaizola seguis al front del primer equip. I ell (n'Olaizola) clar, es feia estimar. Però Olaizola, ho deia abans i ho repeteixo ara, no està, al manco de moment, capacitat per dur un equip d'aquest nivell. Aixó apart de que tambè ens podríem demanar si el seu caracter es el més adequat. I res, que el temps ha passat`i sembla ha quedat clar que no anava tan malament quan escrivía que la primera plantilla del Mallorca li venía grossa a Olaizola. Encara que ha hagut d'arribar Miquel Angel Nadal, un homo amb seny, per a posar Olaizola al seu lloc, o sía, al front del segon equip. (i que ho besi).