EL DIA QUE ALVES LA VA CAGAR

Ahir donava, a través de Twiter, la enhorabona a Dani Alves per el seu gest de menjar-se el platan que un salvatje -rapidament identificat i expulsat como a soci del club de per vida- li va tirar al camp del Vila.real quan anava a treure un corner. Un gest, el de Dani Alves, que per la seva senzillesa (recollir el platan, pelar-ho i menjarsel, ja era prou elocuent i que deia molt a favor seu, de Dani Alves.
      El gest, no importa dirho, ha tingut molta repercusió a rel del mon i han sigut milions els que, imitantant a Alves li han volgut donar suport, a la vegada que deixaven clara la seva postura respecte al racisme.
      Ara be, que Alves, amb un gest senzill hagi conseguit el recolsament del mon sencer contra el racisme no vol dir que aixó doni patent de cors al jugador del Barça, encara que, tambè es cert, tot.hom te dret a que, al manco un pic a la vida, se li escalfi la boca.
       I aixó, parlar, a Radio O Globo, de Brasil, amb la boca escalfada, es el que -suposam- ha fet avui (dimarts) Dani Alves. Perque fruït d'un escalfament -volem suposar- son les paraules del jugador del Barça, quí no es va tallar a l'hora de assegurar que "en España hay mucho racismo en contra de los extranjeros". Em sembla que Alves s'ha equivocat. Així ho penso i així ho dic. Clar que a Espanya hi ha racisme, però penso que no més ni manco respecte dels paisos dels seus indrets. Ho dirè d'una altra manera, més clara i més planera. Digui el que digui Dani Alves, Espanya es de els paisos manco racistes d'Europa.
       No està bé mossegar la mà que et dona de menjar. I ell, Dani Alves, de moment es part d'aquest futbol espanyol. El que li dona de menjar Li agradi o no.
         Es cert que amb el gest de menjar-se el platan, com si tal cosa, a la cantonada de la gespa del Madrigal, i que llavors tregués el corner com si res hagues passat, converteix a Alves en un auténtic icona munndial en la lluita contra el racisme. Ara be, convendría que algú del seu entorn li fes veure que res d'aixó et dona palès de cors per a, per exemple, ficar a tothom dins el mateix sac.
        Respecte a que "Espanya es ven com a un país del primer mon", aquí no hi entraré perque tal vegada n'Alvés tengui una mica de rao. Però aixó es responsabilitats dels politics i nosaltres, la pobre gent del carrer, no hi podem fer res. Perque si poguessim decidir, que tengui per segur Alves i un milió com ell, que Espanya no hagués pres part al conflicte de Irak. Com tampoc s'hauría ficat dins bassiots bélics als que no hi pintavem/pintam res, i així i tot ens costa molts de doblers. Els doblers que no tenim, precisament. Ara, dit aixó, que sia un brasiler, i a més un jugador de fútbol -milionari, aixó sí, pero un jugador de fútbol després de tot- el que digui que Espanya es un país "atrassats", francament, em fa com a riure.
      ¡Huep! I no es que vulgui ara comparar Espanya amb Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Japó, Xina, Canadà o França, i sens dubta, mija dotzena més de paissos, però penso que Dani Alves, per el simple fet de que se li hagui escalfat la boca, sigui el que ens fiqui al cul del mon. En poque paraules, avui (dimarts) es el día que Dani Alves l'ha cagada. Em sap greu.