¿Com anem?

Amics meus, avui em poso en contacte amb vosaltres per saludar a tot hom despres de quassi dos mesos de no dir res. Hetengut un accident greu, diuen que molt greu, amb la moto. Despres de dos meses avui he sortit de la clinica. Tinc mal i vaig coix, peto estic animat. Una abracada a tot hom.

IB3TV, AIXO ES EL QUE HI HA

Sembla que a IB3TV s'han pres seriosament aixó de tocar els collons putejant el català tot el que puguin. Avui matí, fent zaping, m'he trobat amb una serie en castellà. Llavors, sembla que a l'horabaixa en donen una altra, a més de la película de pistolers i totes les películes. I llavors tenim la nova normativa, digeu llibre d'estil, digueu biblia en vers, respete a la forma de parlar dels presentadors. Una normativa per cert, que fa que jo ara no sábiga si visc a fora vila de la part forana o a on putes... De totes maneres, tranquils, que entre els lingüistes gonelles, animats per els de la Fundació Jaume nosequé i els del Sirculo, ho arraglaran. Però no es de la nova normativa del que vui parlar avui, sino de que al temps d'Esports surti un jugador del Mallorca que es diu Enric Nosequé, però ENRIC, i parli en castellà. Llavors es dedica tota una peça al fet de que el colombià James ja s'ha incorporat al Real Madrid, i seguidament tambè es comenta com li va a Cristiano la seva gira (promocional) pel Japó. ¿I a mí qué putes m'interessa tot aixó. Ja ho he dit altres vegades i ho repetixo. Jo del que vull que m'informi IB3TV es de les coses de casa. Del Mallorca, del Baleares, del Palma Air Europa, del Futsal Palma, del Bàsquet Pla, sobre si sortirà o no, o a on jugarà... De l'Espanya Hoquei i dels esportistes balears en general. Si vull saber res del Madrid o el Barça, ja sé a quina televisió/ons he d'anar per estar al corrent. Però aqueste televisions no parlen del que jo (i moltes altres persones) volem sentir... I parlant del Barça, tambè avui IB3TV ha ofert una exclusiva de primer nivel. Han parlat "del primer entrenament del día". I després ha sortit en Marc (MARC) Bartra, parlant, tambè, en castellà ¿Tambè hi haurà sortit per TV3? ¡Ah!, i no perdiguem de vista la noticia referent a una selecció espanyola de fútbol, que compta amb dues jugadores illenques. Un equip respecte al qual l'estimat Dani Barjacoba ens aconsellava estiguessim atents "al crit de guerra", que m'ha posat la pell de gallina quan he sentit el crit de "¡España, un equipo...!" ¿I qué té d'especial aixó, estimats? Tots els crits de guerra esportius no deixen de ser una pardalada. I aquest no es la excepció... I per acabar la peça (reportatge) de Rafel Nadal jugant a poker (promocionant la marca que ell anuncia). Sempre he estat un admirador de Rafel Nadal. Lo únic que li he retret es que faci publicitat de joc. Es com si una figura de primer nivell, com ho es en Nadal, fes propaganda de com agafar una moixa amb una determinada marca de guisqui, brandy o ginebra. Amb aixó promocionaria l'etilisme. Donç bé, promocionant el poker, Nadal promociona, ens agradi o no, la ludopatía... I malgrat aixó, IB3TV fent un reportatje d'una reunió (promocionada) d'amics sobre aquest vici. Amb un Juan Carlos Navarro, per exemple, al que Nadal fa una menció especial, que posa una cara de pomes agres de collon. En fí, aixó es el que hi ha. Al que li agradi que en mengi i el que no, a porgar fum...

QUINA CREU

Els meus amics d'IB3 (Radio i Televisio), que no son, que quedi clar, tots els que hi fan feina, tenen un bon berenar. Dençà que Bauzá i companyia, entre ells aquest homonet de cap gros, de professió garriguer i nascut a Murcia, pujaren al poder del Govern autonómic, la gent d'IB3 (Radio i Televisió) te motius per estar emprenyats día sí i dia tambè. I aquesta setmana, més que mai. Ja que aquesta setmana si que es pot dir alló de que, com no heu volgut tassa, donç preneu tassa i mija. Per una banda han hagut d'aguantar el retorn de Castro (no tots els Castro son gent de comportament elogiable) com a director d'Informatius, rellevant al tambè impresentable Juan Mestre. De Castro en podría contar alguna de bona. Una d'elles, molt bona, i que d'entrada em va deixar descol.locat, em va sutceir a mí, als pocs dies de desembarcar a IB3TV. Però ho deixarem per un altre día. Perque aquest homonet de cara guapa, que sembla que no ha romput un plat mai, ja havia estat director d'Informatius d'IB3TV. Com en el meu cas, (i de els molts d'altres) formava part de l'equip fundador. Era el temps de Matas, i si be la llibertat d'expresió no feia llarg, si que n'hi havia una miqueta mes que ara. Encara recordo els betlems que montavem amb el meu amic Marc Cornet els dissabtes i diumenges horabaixa... Deu meuet, com ens divertiem a costa dels polítics... Donç bé, arribat el Pacte de Progrés, aquest pollastre, el tal Castro, va esser degudament indemnitzat i s'en va anar al puta carrer. Quedi clar que generalment no estic d'acord amb aquesta mida, però ell havia fet mérits més que suficients. Però no penseu que passes gana. Ni molt manco. El seu amic, Sinto Farrús, a quí havia donat a guanyar qualque dobleret extra, li va donar axaipluc a les seves empreses i el va anomenar no se qué, però cosa grosa. I llavors va venir el moment de que pogues tornar a IB3. Ara, en aquest cas com a director de la Radio. Peró com a la radio no la escolta ni Deu, la cosa no va passar d'aquí fins ara, que l'han anomenat, anau a saber per quina regla de tres, responsable dels informatius de la Televisió. Peró aquest no ha estat l'unic glop d'aquesta setmana per els amics, en particular, i companys en general, de IB3 (Radio i Televisió). Tambè tenim el nomenament del tal Buenafuente com a director de la Radio, en substitució de Castro. Un Buenafuente al que li hem de dar menjar apart. Un altre impresentable. I per acabar amb el berenar d'aquesta setmana, el tema de l'idioma. Un tema que si els mallorquins, els balears, tinguessim un minim de dignitat i vergonya, faría que a partir d'ara escoltessin i miressin IB3 els que han dut a terme aquest desastre. Perque en el tema de l'idioma han estat aquets. No ho dubteu. Matas ha fet desastres. I es mereix anar a la presó, però amb ell mai es va questionar l'unitat de la llengüa com es questiona ara. Repeteixo, em sap greu per els meus amics, i tambè per els companys dignes (els indignes que els donin per el cul) que fan feina a IB3. Haurán de passar per el tub. I ho entenc. Tal vegada, amb vint, trenta o quaranta anys, jo faría el mateix, ja que avui en día, amb les coses de menjar, o sia, amb la feina, no s'hi juga. No hi ha marge. No tenen altre opció. Una abraçada, amic/es. Companys/es.

NO ANAVA TAN MALAMENT (I 4)

Per acabar aquesta petita serie d'escrits sobre l'actualitat del Real Mallorca ho vull fer amb una referencia a quí encara (per desgracia) es el president de l'entitat, a la vegada que l'accionista minoritari que vol sucar al maxim aquest cinq per cent escas que controla per tal de tocar els collons. Una tocada de collons que haurà afectat, i molt, a Llorenç Serra Ferrer. Ara mès es mereix. Em refereixo al de sa Pobla. Més es mereix per haver-se posat en mans d'aquest impresentable. Perque en Llorenç, al seu día va demanar disculpes per haver dut a Cerdà al Mallorca. I disculpes aceptades. Encara que el problema no ha sigut que Cerdá es convertis en accionista, sino que arribes a acumular tan de poder. Ho vaig dir al seu moment i, pel que sembla, no anava tan malament. En Cerdá, igualment que Manzano, es un altre barrut i poca vergonya. Amb aixó, en que en Cerdà ja no hauría de ser al Real Mallorca, si que hi ha hagfut coincidencia entre tots els periodistes (manco un, que cobra d'ell). Cerdà no pot seguir ni un miniut més. Però no només ho han dit els periodistes. Ara ha sortit Mateu Alemany, un homo suposo que poc dubtós sobre la seva capacitat per a dur un tinglado d'aquets tipus (i amb aixó no vull dir que sigui San Pancracio). El d'Andratx no s'ha tallat gens ni mica, ni un pel, a l'hora de dir que si a ell l'haguessin escridassat com han escridessat a Cerdá, "als trenta segons jo ja no sería al club". I aixó es el llotgic. I aquestes paraules demostren que, tampoc amb aquest tema anava tan malament quan escrivía que Cerdá havia de partir. Però clar, una cosa es la dignitat, i una altra molt distinta ser un barrut i tenir al Mallorca com a vehicle per, un día o l'altre, poder fer negoci, un bon negoci, amb aquesta merda de percentatge que manega. I clar, tenint en compte que les ermpreses que el pollencí te a Barcelona sembla que no li acaben d'anar de lo millor, si de tan en quan pot menjar un plat de calent gracies al Mallorca, millor que millor. I es que quan som barruts i poca vergonyes ho som i s'ha acabat.

NO ANAVA TAN MALAMENT (3)

Al seu día, així com escrivía que el primer equip del Mallorca li venía gros a Olaizola, deia el mateix respecte al meu amic Miquel Angel Nadal. Li mancava, i manca, currículum. Res més. Perque no basta que Miquel Angel ho hagi sigut tot al fútbol. Però com a jugador. Li falten taules com a entrenador. I pel que sembla no anava tan malament quan (era l'únic) que mantenía aquesta postura. I definitivament, al manco de moment, Miquel Angel (Nadal) no serà l'entrenandor de la primera plantilla. Ha demostrat ser un homo intel.ligent i amb seny posant al Nanu Soler. Clar que Nadal pot fer una gran feina al Mallorca ¡per suposat! al carrec que ocupa actualment, controlant la part esportiva, i fent valer el seu pes i nivell, i evitar que els impresentables directius es passin a l'hora d'els desastres. ¿Que en seguiran fent? clar que sí. Son molt ases, però al manco ara hi haurà algù de pes que els plantarà cara. El que he dit. No anava tan malament quan escrivía que Nadal no era el més adequat per entrenar el Mallorca. Però insisteixó, a on està pot fer una extraordinaria feina. Sort.

NO ANAVA TAN MALAMENT (2)

El seu dia, quan el Consell d'Administració del Real Mallorca ve decidir que Javier Olaizola i Pep Alomar es fecin carrec del primer equip del Mallorca, vaig esser l'unic (l'unic, i sino, que ho demostrin) que va escriure que Olaizola no estava preparat per aquesta tasca. I ho reitero. Dic mes, si no hagues estat perque n'Olaizola tenía el seu costat a Pep Alomar, la discrecció personificada, a aquets moments el Mallorca seria a Segona Divisió B. I consti, que no hi és per un gol. Per un sol gol. Vull dir amb aixó que n'Olaizola va fer ben poca cosa. El seu merit es molt escas al front de la primera plantilla mallorquinista. De nou punts en joc tan sols en va sumar cinq... Llavors, tots els periodistes (tots) animaven al responsables del Mallorca perque Olaizola seguis al front del primer equip. I ell (n'Olaizola) clar, es feia estimar. Però Olaizola, ho deia abans i ho repeteixo ara, no està, al manco de moment, capacitat per dur un equip d'aquest nivell. Aixó apart de que tambè ens podríem demanar si el seu caracter es el més adequat. I res, que el temps ha passat`i sembla ha quedat clar que no anava tan malament quan escrivía que la primera plantilla del Mallorca li venía grossa a Olaizola. Encara que ha hagut d'arribar Miquel Angel Nadal, un homo amb seny, per a posar Olaizola al seu lloc, o sía, al front del segon equip. (i que ho besi).

NO ANAVA TAN MALAMENT (1)

Avui, llegint la Premsa, he arribat a la conclusió de que no anava malament, ja fa anys, quan deia que Gregorio Manzano era mala persona. Respecte a aquest tema, mai he hagut de rectificar. Ningú ha sigut capaç, ningú, de demostrarme el contrari. En tot cas, el meu amic Maties Rebassa fou l'unic que al seu moment va intervenir per tal d'aturar una guerra que no hagues arribat a cap lloc. Era quan (jo) ocupava el carrec de sot director d'Esports d'IB3TV, tasca que alternava escrivint el meu article semanal (Foc i Fum) a Diario de Mallorca. Article, per cert, que convè deixar clar, per evitar mals entesos, que vaig esser jo el que el va prendre la decisió de deixar d'escriure. Que quedi clar. Donç bé. A aquell temps, crec que la segona etapa de Manzano al Mallorca, a l'home de Linares no li agradaven certes coses que publicava, i, per tal de posar fi a les meves crítiques, en Manzano va deixar de fer declaracions a IB3TV, cosa que, com podeu suposar, jo no podía permetre de cap de les maneres. I per tant al seu moment vaig aprofitar l'oferiment de mediació que em va fer Maties Rebassa. Hi va haver una reunió a tres bandes i, quan semblava que tot estava arreglat, i sense que jo hagues romput la meva paraula, en Manzano sí va rompre la seva i, a la sigüent oportunitat va seguir amb les mateixes respecte a IB3. Per sort, la temporada la acabava, Manzano no va seguír i la historia va acabar així. Amb una rompuda de pacte per part de Manzano. Vull dir amb aixó que jo sí puc repetir, una i altra vegada, que aquest subjecte es mala persona. Que es un prepotent i un xulo de collons. I un barrut. Perque si una persona que actúa com ha actuat ell amb el Mallorca, el club que l'ha fet un homo com entrenador, no es més que un barrut. ¿Qué vull dir, amb aixó? senzillament, que a mí no importa que em vengui en Mateu Alkemany o el misser Joan Buades, a dir qui es en Manzano. Jo ho se fa molta, molta d'estona, i ara ha arribat la meva. Un dia fent com els moros, em vaig seure al portal de casa meva esperant. I la oportunitat ha arribat. Ara he vist passar el cadaver de Manzano. Perque Manzano, guanyi o perdi aquest judici (desitjo amb tot el cor que el perdi i que, a més, li facin pagar les costes) aquí, a Mallorca, per la afició del Mallorca, ja es un cadaver, encara que no puc dir que ho sento. De totes maneres, d'una cosa estic convinçut, i es que no anava tan malament quan deia que Manzano era mala gent...

IBERDROLA, O COM FER EL RIDICUL

Ahir, dimecres, a un diari de tirada nacional, vaig topar amb un anunci, a pàgina sencera que, a un moment dat, em va fer pensar que m'havia equivocat i que havia agafat un diari atrassat. Per tant, vaig girar la vista cap al foliat(la part superior, a la que es posa la data i el número de página) i no, no em vaig equivocar. Era un diari del día i l'anunci en questió era d'una companya d'electricitat. Concretment d'Iberdrola i la veritat que, tenint en compte que la selecciò espanyola de fútbol fou eliminada del Mundial amb un tres i no res, vaig trobar ridicul a més poder el missatge. O sía el text,que anava acompanyat d'una foto, d'apreciable tamany, de l'equip espanyol. "La selección nos ha hecho disfrutar de grandes momentos", deia la primera frase de l'esmentat missatge. Suposo que aquets 'grandes momentos' a que es refereix es remonten, per exemple, al Mundial de Sudáfrica... La sigüent frase ja era més acertada. "Gracias por hacer historia". I era acertada perque en feren d'historia. Clar que sí... I parlant de foto, a la mateixa es veu als jugadors aixecant la Copa del Mon i tots lluint la medalleta d'or. Per tancar el missatge es deia "seguimos con vosotros", quan 'vosotros', o sia, ells, ja fa quinze dies que han tornat a Espanya. Per tancar amb un "Iberdrola, socio patrocinador principal de la selección española de fútbol". En poques paraules, o la publicitat d'Iberdrola està en mans d'un incompetent i no s'he n'han adonat, o be algú va ficar la gamba fent que es publiqués aquest anunci. Clar que tambè podría passar una altra cosa. Que el responsable d'Iberdrola que comanà la campanya a l'agencia cobri una comisió (no seria el primer), i no volgués perdre la posibilitat de parar el quarot. Sia per el que sia, enhorabona a la gent d'Iberdrola. Ficaren la gamba, o els feren ficar la gamba, de manera clamorosa.

FER GANES DE RIURE

Fa unes semanes escrivia que em semblava denigrant la postura dels politics balears, hoteleres i medis informatius respecte a tant d'insistir, i donar voltes, sobre si els reis (els joves) han de seguir tinguent Marivent com a residencia de estiueg. Deia, a aquell comentari, que em semblava una postura denigrant. Comentava tambe que amb aquesta forma d'actuar, es fregava el paper de pidolaire. I avui hi he d'insistir. I mes despres de que, tambe avui, s'hagi sabut d'un posible interes de Felipe i Leticia de canviar Palma per Almeria. Feim ganes de riure. Tanmateix anniran a on els surti de els nassos. I d'aixo, de nassos, el rei en va ben servit. O per millor dir, malgrat que ell te una bona colla d'amics a l'Illa, si ell diu "no" a Mallorca, sera "no" a Mallorca. Per tant, que facin el que trobin que han de fer i punt. A ella, per les raons que sia no li agrada Mallorca. O al manco no hi vol estiuetjar i per tant, barco. Bon viatge faci la cadernera. Ara, jo no seguiria fent el ridicul.

COSES DE LA EDAT

Es evident que els anys ja em fan males jugades i, a vegades, la caçarola em falla. Al Bullit den Tomeu que he escrit avui, i parlo de els mallorquins que han guanyat la Lliga ACB, o asimilat, m'he oblidat, sense mala intencio, de en Rodolfo Fernandez, Martin Ferrer i Alfons Alzamora. Quasi res, diu el diari. Ho sento i demano disculpes.

CONRADO I LA JUSTICIA (NO) IGUAL PER A TOTS

José Francisco Conrado de Villalonga, que fou conseller de Cultura del Govern de les Illes Balears (ja quasi de temps prehistorics) i que, em sembla, ocupa un alt carrec a La Caixa, avui signa un article a Diario de Mallorca, en qualitat d'articulista vocacional (o no)sobre la conveniencia de que el Rey Juan Carlos hagi estat aforat. Segóns Conrado, així "se evitarà que algún 'pirado' interponga una querella criminal o una demanda civil al Rey y que sea tramitada en cualquier juzgado de Primera Instancia..." I jo em demano, ¿i per quina regla de tres ha de ser un 'pirat' el que prenguí aquesta mida? ¿No pot esser una persona condreta i amb el cap sobre les espat-lles? ¿Qué passa, que Conrado està convinçut de que tot el que ha esdevingut al llarg d'quets quasi quaranta anys a Zarzuela es 'trigo límpio'? Però no acaba aquí l'assumpte. L'esmentat Conrado de Villalonga, hereu d'una de les families amb més 'pedigrí' botifarrer de l'Illa, acaba l'esmentat article dient: "Piensen por un momento en el espectáculo que daría España si alguien lograse sentar al Rey ante un juez instructor. Seguro que más de uno si pudiera, lo haría". Senyor Conrado ¿de quín espectácle parla voste? Si algú aconseguis seure al Rey a la banqueta, encara que llavors el declaressin innocent, sería una reválida, no ho dubti voste, per la democrácia espanyola. I si no acepta aquesta teoría ¿qué pensa voste, senyor Conrado, de que a França hagin empurat, i detingut, a Nicolas Sarkozy, ex cap d'Estat anterior a l'actual? ¿Es aixó, i baix el seu punt de vista, un espectácle? Per a mí, no. Amb absolut. El fet es, ni més ni manco, que una extraordinaria lliçò de democracia. I amb aixó no vull dir, que quedí clar, que desitgi que el Rey o Sarkozy vagin a la trena. No. Ni molt manco. Tan sols demano que se els tracti com a els altres. En poques paraules, que la justicia sigui igual per a tot.hom. Es lo únic que demano. ¡Ah!, i per acabar li vull dir que si jo tingués pinçans, i sapigues com ferho, tal vegada m'agradaría fer seure al Rey Juan Carlos a la banqueta. Malgrat tan sol fos per la bona imatge d'Espanya.

ENTRE LA BONA FEINA I MENJAR-NOS EL MOC

No tot son males noticies a l'esport balear. Que el Real Mallorca seguesqui sient una casa de barrets no vol dir que tot sia un desastre. Ni tampoc per el fet de que Rafel Nadal fos eliminat per un al.lot que ningú coneixía. Poc més se li pot demanar a Nadal. I soc de els convinçuts que tot el que sumi en el futur el de Manacor, serà per afagitó, de propina. Tampoc Jorge Lorenzo sembla passar per el millor moment, però penssem amb la dita espanyola, aquella de que 'el que tuvo, retuvo'. I Jorge Lorenzo ha tingut molt, i segurament ens tornarà a donar alegríes. Però com hem dit al començament, no tot son males noticies. Lo curios es que les bones esàn ocupades, en un elevat percentatge, per temes de bàsquet. Un d'ells, per exemple, que ja son tres els jugadors mallorquins que han guanyat la Lliga de la máxima competició espanyola de bàsquet, ara ACB (o Endesa...) La llista s'obri amb Miquel Puig i segueix amb Rafel Rullán, ambdos al Real Madrid, i es tanca amb Alex Abrines, al Barça. Llavors tenim, i aquest cas el comentam apart, l'ascens a LEB Or, per la vía esportiva, del Palma Air Europa. I seguint, ens trobam amb la convocatoría, per a la selecció espanyola cadet, de Erika Michavilla, jugadora del Viu Bàsquet, de Bunyola, i filla del que fou pivot del Patronat (el Patronat de les Avingudes) Joaquín Michavilla. Ara, aixó no es tot. El seleccionador nacional absolut, Fernando Orenga, ha fet pública la llista de jugadors que conformaran la selecció espanyola per anar a l'Europeu. Una llista de dotze jugadors i de la qual tres ¡tres! una quarta part, està conformada per jugadors de les Illes: Rodolfo Fernández, Sergi Llull i Alex Abrines, el que vol dir que, al manco de moment i de cara a la galería, el bàsquet balear gaudeix de bona salut, sient destacable, molt destacable, aquest alt nombre de representants de les Illes a la máxima selecció masculina, tenint en compte que la població supera, en poc, el miliò d'habitants, el que vol dir que Balears deu ser l'autonomía amb més representants, al manco per cápita. I mentres, aquí, quasi ens menjam el moc...

SOMNIAR TRUITES, O NO...

El Palma Air Europa sembla que ja es equip de LEB Or. Enhorabona. Enhorabona per a dos motius. El primer per haverho aconseguit. El segón per haver ANAT per el camí esportiu, aprofitant la renuncia del Fuenlabrada i en base a la seva tercera plaça. O sía, esgotant un dret esportiu que, de manera inquestionable, li toca de totes totes. Encara que aixó no vol dir que no surti el viu de torn i aprofiti per a dir, una vegada i l'altra, que el Palma Air Europa ha pujat als despatxos. Però que digúin el que vulguin. El cert es que la gent del Bahía San Agustín, club matriu del Palma Air Europa, em consta, no han fet ni una passa, ¡ni una! per a conseguir la plaça per un altre camí que no fos l'esportiu. Enhorabona una altra vegada. I sort. Molta de sort a partir d'ara. Perque els farà falta. Malgrat sia per questions d'edat, he viscut, molt d'aprop, el devenir de tots els equips mallorquins que, a un moment o altre han jugat a la segona categoría del bàsquet espanyol, anomenada d'una o altra manera segons el moment. Tot va començar amb el Perles Manacor, va seguir el Molinar, i després el CIDE. Llavors va venir el Yanko, encara que amb aquest nom no arribaren a jugar mai a 'Segona Divisió', ja que una vegada aconquerit l'ascens, el patrocinador es va retirar i fou un 'loco', amb el bon sentit de la paraula, (Joan Pons) el que va agafar el testimoni, sortint amb el nom de Inlomasa. Que la veritat sia dita, tal vegada hagues estat millor que aquest equip no sortis. Si no recordo malament, no guanyà més de dos partits... Tambè tenim el Patronat (Kollflex)i llavors va venir l'altre Patronat, (Syrius o Prohaci, el que volgueu) el de les alegríes i grans despeses gracies a que manegava els doblers de l'anterior Patronat després de vendre, per a molts, molts de doblers, la pista Pare Ventura, situada a un solar molt estrategic de les Avingudes, just aferrat del quarter d'Enginyers. A aquets el va seguir el projecte del Bàsquet Inca, engrecador en molts de moments, però al que tambè es perderen els papers a altres. Tan es així que, per intentar salvar els mobles, i a instancies del Govern, l'acabaren reconvertint en el Mallorca, que va protagonitzar un final trist i llamentable, en tots els sentits. Siguent Xavi Sastre, el que ara es director esportiu del Bahía San Agustín, tal vegada l'unic que va salvar amb nota la darrera época del bàsquet de semi elit a Inca. Va fer moltes de coses, i la majoría ben fetes. I pel que m'an contat, molts de mses sense cobrar... I per tancar la llista, el Palma Aquamagica, que va sortir fruit d'una fusió de l'Alcúdia i l'Aracena, equip català, amb rels aandaluses, de LEB Plata, siguent ja com a Palma quan es va aconquerir la LEB Or. Aquets dos projectes, Patronat (Siruys o Prohaci) i Palma Aquamagica, son els que més aprop han estat de l'ACB encara que aixó sí, després d'aver gastat molts, molts de doblers. El que hem dit, molts de projectes, però cap va arribar a bon port. Ara creuarem els dits. No perque el Palma Air Europa pugi a l'ACB. No somniem truites. Basta que es convertesqui en un projecte ilusionant i sólid. No demanem res més. El que ha de fer el Palma es procurar arrelar dins l'anim de la gent, com explicava l'altra día Alberto Corbacho a Diario de Mallorca, i a partir d'aquí, que la gent, l'aficionat, la gent jove, arribi a considerar al Palma algo seu per, amb el temps, amb molt de temps, i sense presses, i l'ajut de tots, intentar pegar el bot. Ara, aixó sí, sense fer bogeries. Que una bogería em sembla, per exemple, que alguns maneguin la posibilitat de que un día es pugui comprar aquesta plaça a l'ACB. Aixó son desbarats. I per aquí, em sembla, no hi pasaran, no hi cauran, no hi han de caure, els que comanden al Palma Air Europa. Que no facin cas als il.lumintas, encara que em sembla que aquesta gent te les idees clares. Una altra historia es si Palma, Mallorca, es mereix tenir un equip a ACB. Son molts els que s'omplen la boca de parlar d'una gran afició, però no es veritat. Som (escric som) uns golfos, i per a molts de doblers que guanyem, sempre serà benvinguda una invitació. Malgrat l'entrada tan sols valguí cinq euros, que es, per exemple, el que valién les entrades, tenc entés, als partits de play off del Palma Air Europa. Tots volem un equip a l'ACB, ara be, pocs, molts pocs, son els que tenen ganes d'implicarse, d'una manera o l'altre, i donar una ma. Vull dir amb aixó que la bona feina de tants i tants de directius, que han fet el posible perque a Mallorca poguessim veure un bàsquet minimament digne, i no parlem de molts d'entrenadors, que han tret materia humana per un tub, de la que s'aprofiten els clubs peninsulars, aquesta bona feina, repeteixo, no es veu compensada per la afició. Encara que aixó pot canviar. Sempre i quan, clar està, es facin les coses ben fetes.

154, A REPARTIR ENTRE 16...

La Fiscalía ha arxivat la querella presentada per l'Assamblea de Docents, per un posible delicte de prevaricació, per els viatjes a Menorca de la consellera de (in)Cultura del Govern de les Illes Balears, Joana Maria Camps. Segons la querella, en sis mesos la consellera va viatjar a Menorca 32 vegades. La majoría eren caps de setmana, però tambè hi ha hagut cassos en que ha passat despeses d'alguna setmana sencera, al que s'ha d'afagir l'estada de vint i sis dies que hi va passar una vegada. Però la Fiscalía ha dit que no hi ha cas i punt. Fins aquí hem arribat. Però la senyora Mabel Cabrer, portaveu del PP, no vol amollar l'os i crec que per quarta vegada en el que portam d'any, ha sutgerit que els de la Assamblea i els de MES, "hauríen de demanar perdò". Feia estona que no posava damunt la taula aquesta exigencia. La darrera vegada ja fa unes setmanes... Fou quan el jutges digueren que Bauzá podía compartir la presidencia del Govern amb la titularitat d'una farmacia, opció que negaren a Aina Salom com a consellera de Sanitat amb el Pacte de Progrés. En poques paraules, que cada dos per tres, segons la senyora Cabrer, l'oposició, i tot el que es mogui fora de l'entorn del PP, ha de demanar perdò si, pel que sía, i l'organisme que sia, se els dona la rao de qualsevol contenciós. Te (ho dic en singular) més cara que esquena. Perque encara es l'hora que s'hagui sentit cap petitició de disculpes, de part de la mateixa senyora Cabrer, per els desastres, no entrarem em detalls perque no acabariem mai, duts a terme per el govern de Jaume Matas, del que la senyora Cabrer, per cert, es l'única que segueix 'viva'. Un d'ells, per exemple, i amb ell tancarem, el cas Noos, que, ha provocat que el jutge Castro hagi repartit la friolera de cent cinquanta cuatre delictes entre la tambè friolera de setze imputats, entre ells, la germana i el cunyat (els guapos) de l'actual Rei d'Espanya. El que hem dit, que la senyora Cabrer te més cara que esquena...

PELS DE PUNTA O CARN DE GALLINA...

Si a Mallorca hi ha una persona per la qual hagi sentit admiració el seu temps de polític, aquest es el que fou batle de Ciutat, Ramon Aguiló. Sempre he tingut clar que ha sigut, amb diferencia, el millor batle de Palma i si no m'han de mal interpretar, diría que tambè l'estimo, encara que tan sols sia per les moltes hores (moltes) de bon bàsquet, el millor del mon, que gracies a ell i la seva gestió, així com d'en Pep Lluis Madico i Joan Ordines, vaig poder gaudir al Palau de Son Moix. I quasi la majoría de vegades, sense perder.hi doblers. Campionat del Mon de categoría Junior, inclos... Ara, que senti admiració i estima per Ramon Aguiló no vol dir, ni molt manco, que estigui d'acord amb tot el que escriu ara, que s'ha reconvertit en un articulista de prestigi. I el darrer detall que fa no estigui d'acord amb un texte de Ramon Aguiló es refereix al que va escriure, ja fa dies, damunt la vaga de fam de Jaume Sastre. Un fet en el que es pot o no estarhi d'acord. Jo, per exemple, no hi estic d'acord. Penso que la vida es massa preciosa perque juguem amb ella d'aquesta manera. Ara bè, son decisions que s'han de respectar i les respecto. Com admiro, malgrat pugui semblar una incongruencia, la lluita, de Sastre i molta de gent, per defensar la llengüa de la destral den Bauzá i la seva colla. Donç bè, repecte a la vaga de fam de Jaume Sastre, Aguiló va escriure un article al que estirava les orelles a Joan Huguet i Tofol Soler per haver anat a veure, i fotografiarse, amb Jaume Sastre. No sè, ho ignoro, el que va escriure Aguiló sobre aquest fet, ara, aixó va provocar una carta de Joan Huguet damunt Diario de Mallorca, dirigida a Ramon Aguiló, a la que intentava posar les coses en clar. I Aguiló ha contestat. Ho feia al Diario d'ahir, i, si bè no entrarè, no ho vull fer, en les explicacions d'Aguiló, si vul fer referencia a tres retxes que ja va escriure al article originari de la polémica, que al seu dia em passaren per malla i que ara m'han posat els pels de punta. O m'han fet carn de gallina. No puc evitarho. I aixó ho diu un que tal vegada sería més feliç amb les Illes fora d'Espanya que a dins. Si ho poso de manifest es, única i exclusivament, per a dir que no m'agrada que, ni Aguiló ni ningú, ens valori de "fanáticos -nacionalistas- en plena misión de arrastrar a toda la comunidad educativa al precipicio..." I més desde el moment que tan sols empram la paraula. Al mateix article, Aguiló s'esten en opinións sobre Huguet, Soler i el mateix Antich en motiu de la seva visita a Sastre. I aquí, encara que tampoc estic d'acord amb el que diu d'ells, no hi entrarè. Ja es defenssaran ells. Ara, el que no m'agrada es que a mí, en qualitat de nacionalista, i els que penssen com jo, ens fiqui dins el sac dels fanatics. Ell (Aguiló) te un punt de vista i una postura molt respectable. I els que pensen (i actuen, sense violencia) com jo, una altra i tambè respectable. I res més.

DE NEGOCIS FORADATS I ALTRES COSES

Quan José Ramón Bauzá va accedir a la presidencia del PP, primer, i del Govern, despres, va començar a donar lliçons de tota mena. Especialment d'austeritat i neteja de gent assenyalada (sense que alguns d'ells haguin arribat a estar tocats) per la Justicia. En el primer dels apartats, (austeritat) els més afectats foren els traballadors públics, apartat aquest en el que soc tocat d'ala per part de dona. Si la memoria no em falla, crec que podríem comptar a dotzenes, sino a centenars, els traballadors de empreses públiques que feren fora i que llavors, quan la Justicia es va pronunciar, hagueren de reetmetre o indemnitzar. Va ser, tal vegada, la primera al front... Després va decidir que els funcionaris de carrera (la meva dona ho és, per cert) no poguessin seguir fent feina fins els setanta, com senyala le Llei, i els obliga a retirar.se als saixanta cinq anys. Una decisió que tambè està recorreguda i que, cas de que els jutges donin la rao als traballadors, ens podría sortir per un (altre) ull de la cara. De moment tenc entés que son uns vint els funcionaris que han recorregut aquesta decret de Bauzá. El darrer, un dels missers del Govern, i si guanyen, a més de que haurán de ser reetmesos, la sentencia tindrà efectes retroactius. El que he dit, una altra bauzanada que ens sortirà per un (altre) ull de la cara. I ara, la darrera. La publica avui DM. No se sí els altres diaris tambè. Segons el Tribunal Superior, el Govern haurà d'indemnitzar amb mig milió d'euros als apotecaris per el retard del Govern en pagar els trenta sis milions d'euros que els va arribar a deure en medicines. Un altre negoci foradat de Bauzá i la seva colla. Arribats a aquests extrems, em demano sí no sería millor que aquesta genteta, Bauzá i la seva colla, deixessin les coses tal com estan. Que passi l'any que manca perque els facin fora (aixó ho diuen els optimistes) i així no espenyarà(n) res més. Pel que fa als polítics que el seu día va apartar de la primera línia pel fet d'estar imputats, no vull dir que en el cas de que es confirmí la malifeta i siguin condemnats, no s'haguin de prende mides, ara, una cosa es aixó i una altra molt distinta el que ha sutzeit amb Jaume Font i Francesc Fiol. Sense descartar que l'historia es repeteixi amb, per exemple, Pere Rotger. Tenc l'impresió, tan sols es una impresió, que aquest homo, en Bauzá, es considera algo així com el meluc del mon. Que ell es l'unica poma sana del cistell de la política espanyola, quan em sembla que es un més amb la roba a l'estenedor. En poques paraules, i acabo amb aquestes retxes dedicades a en Botó. Em sembla que de lo únic de que pot presumir es d'ahaver dat ordre de que el quadre de Jaume Matas fos retirat de la pared de la Capella del Consolat quan es va confirmar la primera condemna. Per a tota la resta de mides, en podríem discutir molt. Però per avui ho deixarem.

NO ENTENC RES

El consell d'administracio ahir va anomenar director esportiu al meu estimat Miquel Angel Nadal. No entenc res. I no entenc res per varios motius. Primer, em demano com es posible que Nadal acepti un carrec sapiguent que (si no hi ha alguna cosa amagada) en quinze dies pot ser fora del club si aquest s'arriba a vendre. I no ho entenc perque, per molt amic que sia de Miquel Angel, i per molt que l'aprecii, no crec que sia la persona indicada per ocupar aquest carrec. Perque baix el meu punt de vista, un director esportiu ha de tenir cartera. Molta cartera, i dubto, o molt m'equivoco, que Nadal tengui, ara, aquesta cartera. Per tant, insisteixo. Ni Nadal es el director esportiu adequat a aquets moment, ni Olaizola esta capacitat per a ser l'entrenador de cap a fi de la temporada. I que no em parlin del curriculum de Nadal. Efectivament, es impresionant, pero com a jugador, no com a tencnic. En poques paraules, el que he dit. No entenc res. PD: Aquest comentari d'avui l'he escrit a la tableta, i degut a que es una mica incomode el tema dels acents, m'haureu de perdonar...

GRACIES, JAUME SASTRE

Personalment no conec a Jaume Sastre, el mestre de Sant Joan que, tenc entés, exerceix a LLucmajor. De totes maneres, fa molts d'anys que sento parlar d'ell. He seguit sempre, a través dels medis informatius, les seves accions. Amb unes hi puc estar d'acord, amb altres no. A mí, per exemple, m'arribava al cor quan es plantava devant la porta de la Feria de Abril vestit a l'ample i amb una somera. Crec recordar que Catalina Cirer va patir més de dos anys les consequencies d'aquesta endemesa. No en parlem de quan va anar a Govern Civil (crec) a pagar una multa amb calderilla. Genial. I no tan genial, però si contundent, i tambè li vaig dar tot el meu suport moral (que suposo que de poc li serveix i manco el necessita) quan es va plantar a Costa de los Pinos per emprenyar al tal Pedro Jota, el hombre de los tirantes y el corsé, per el tema de la piscina. En poques paraules, moltes de les seves actuacions eren genials. Amb altres temes no he acabat d'estari d'acord, però bono, son manco les negatives (baix el meu punt de vista) que les positives. Ara, en Jaume Sastre ens ha dat una altra lliçò de defenssa de la nostra llengüa. Aquesta llengüa que es volen carregar aquesta colla de mala gent que, baix el meu pobre punt de vista, no tenen ni puta idea del que parlen ni del que volen fer. Podríem començar per el mateix president del Govern, seguir per la desaconsellable consellera de Cultura i amb un grapat de diputats, que s'atraveix a posar en dubta, sense tenir ni puta idea, la unitat de la llengüa. Les Illes Balears i el País Valencià deuen ser les zones de l'Estat Espanyol amb més filolegs per metre quadrat... I precisament per aixó, i per el betlem que han montat a les escoles la parella que conformen l'apotecari de Marratxí i la venedora de pisos de Ciutadella, precisament per aixó, repeteteixo, Jaume Sastre les ha passades magres, molt magres, durant quaranta dies. Ara ha posat fí (afortunadament) a la seva vaga de fam. Esperem que al manco n'hagui sortit més ben plantat, si aixó es possible... El que es segur es que, una vegada recuperat, seguirà emprenyant. Ho espero i desitjo. I mentre aixó arriba, mentre arriben les noves accions d'un Jaume Sastre recuperat, jo tan sols puc dir ¡gracies, Jaume!, per tot el que has fet, o per moltes de les coses que has fet, i per moltes de les que seguirás fent. I meam quin día ens trobam, a Sant Joan, Llucmajor, Bunyola, Costitx, Palma o Alcúdia, per a fer un cafetò. Sort i enhorabona.

BANDERITA TU ERES ROJA...

Ha començat el Mundial de Fútbol. Els diaris ja en van farcits. A la televisió i la radio, quasi no es parla d'altra cosa. Estic d'uns nirvis, que no podeu imaginar. Per si aixó de la premsa, radio i televisió que he comentat no fos suficient, llavors tan sols em mancava anar a Google i que et vengui la página amb la paraula Google formada a força de banderetes i amb una piloteta que va botant de lletra a lletra. Es difícil, molt difícil, que puguis mantenir-te al marge de l'esdeveniment. Per a molt que passis. Jo ho entenc. Son majoría, inmensa majoría, els que no entenen que un pugui passar de Messi, Ronaldo, Piqué, Xavi, Casillas o 'aquella' que els adora. Els que estem amb aquesta situació som uns rarets. Ho reconeixo. I més raret haig de semblar jo mateix si, fins i tot, ja paso del Mundial de bàsquet. Estic farcit de pilota. D'aquestes coses, en vull saber el mínim. I el que jo vulgui saber, ja ho anirè a cercar. Per favor, estic fins als d'allons que em donin Mundial de fútbol per a berenar, dinar o sopar. I llavors, per si fos poc, aguantar les converses de sa taverna. Per favor, jo tan sols demano que em deixin triar a mí. No m'agobieu. M'estau agobiant. Ara, mentre escric aquestes rexes a la terrassa, no podeu imaginar lo be que em sento de sols pensar en les posibilitats que hi ha que l'equip d'Espanya perdi el seu primer partit. Sí, el que ha començat fa mija hora, front a Holanda. I lo be que em sentiría si es perdés el segon, el tercer i els que facin falta perque tornin aviat cap a casa. ¿Qué conseguiríem amb aixó? Dues coses fonamentals baix el punt de vista. La primera que els jugadors es llevaríen de sobre el problema de cóm invertir, qué fer, amb els vuitanta milions de pessetes que els quedaría de prima si guanyessin i després de cootitzar a Hissenda. Vaja mal de cap. I segona, amb l'equip espanyol de tornada, tambè devallaría, bastant, el nivell d'atenció per part dels mijans d'informació. Però no cregueu que la tabarra futbolera dels mijans de comunicació es lo únic que me embafa d'aquets tipus de esdeveniments. Hi ha tambè el tema de les banderetes. Per exemple, avui he baixat el mig día a Ciutat a cercar la neta de escola i m'he trobat una quantitat inmensa de balcons de Luis Salvador amb la seva banedereta. Sí, no he pogut evitar pensar amb aquella estrofa que tinc a dins el cervell sense haver.hi manera de poder recordar com hi va entrar. Aquella estrofa que diu alló de "banderita tu eres roja/banderita tu eres gualda/llevas sangre/llevas oro/en el fondo de tu alma". Si d'alguna cosa estic segur es que no ho vaig aprende a cap de les escoles a les que vaig anar. Els meus mestres passaven d'aquestes coses. I si es al Seminari, no en parlem. Ni en Serra ni en Puigros, els meus prefectes, dos poblers de ronyons closos, no hi creien massa. Ara be, no tan sols he vist banderes per Luis Salvador. A l'horabaixa, que he tornat baixar a Ciutat, n'he vistes per a tot arreu. He passat per davant d'una tenda de cotxes i, tan sols per aturarte a mirar un cotxe, ja et regalaven una bandereta. "El dia que yo me muera/si estoy lejos de mi Patria/sólo quiero que me cubran/con la bandera de España..." ¡Ah! i no parlem del fet d'anar per la carretera tan tranquil, damunt la moto, o amb el peu a la post del cotxe, i que et passi algú 'con la bandera al viento...' O que entris a un baar a prende una canya a manca d'una hora per a començar el partit, com ha estat el cas avui horabaixa mateix, i et trobis el local farcit de banderes. I es que ja ho diu aquesta altre estrofa: "coimo el vino de Jerez/o el vinillo de Rioja/son los colores que tiene/la banderita española... En poques paraules, que no es pagat un Mundial perque per uns dies la gent es pugui tirar a l'esquena el caramull de problemes que vivim. Ara, mentre duri el Mundial, sembla que ningú recordarà que estam amb un 25 per cent d'aturats. Que hi ha una crissi de collons. Que a cada día que passa, els sous son més explotats. Que els jubilats, molts, les passen magres. De la corrupció política, no en parlem... Ni que ara, en lloc de dos reis, en tindrem quatre. El que he dit. No es pagat haver d'aguantar un Mundial, i les seves consequencies, si al mancó ajuda a oblidar el dia a día. Per tant, qui no es conhorta es perque no vol. Jo em conhortarè escriguent pardalades com aquesta d'avui, acabarè de llegir un llibre que tenc en marxa i prendre la fresca a baix del porxo. ¡Ah! i cada loco, con su tema. Tambè seguirè gaudint del meu llaçet de la senyera que ja fa anys duc pensajada dins el meu cotxe. Cadasquú, s'ho manega com vol...

A ESTABUL, EL MERCAT DE LA VIAGRA

Es una broma. Aquesta quiosc existeix realment, ara, no te res a veure amb la viagra. Es un mercat de fruites. ¡Ah! ho havia oblidat, aixo no es mes que una prova.

10 MILIONS SON 10 MILIONS...

Fa uns dies llegía que el Consell de Mallorca havía "adjudicat, per 26,6 milions d'euros, la construcció dels nous accessos a Son Ferriol i l'hospital de Son Llatzer, en el segon tram del desdoblament de la carretera que enllaça el Coll den Rebassa amb l'autopista d'Inca". Una obra, ho dic clarament, que a mí, particularment, em sembla faraónica i fora de lloc. Però no es d'aixó, de si es o no oportuna aquesta obra. El que m'ha critad l'atenció es que "el presupost inicial de licitació era de 35,8 milions d'euros, però s'ha aconsseguit una rebaixa de 10 milions en la adjudicació". I aquí es a on volía anar a parar. Entre el presupost inicial i la licitació final hi ha una diferencia de, ni més ni manco, que deu milions d'euros, o el que es el mateix, més de mil cinc-cent milions de pessetes. Per tant, estam parlant de una diferencia de collons. Una diferencia, ho hem de dir, que fa sospitar. Fa sospitar que (1) els técnics del Consell es varen equivocar, i es varen equivocar de molt, perque quasi una tercera pert es molt, i, per tant, sí es així no hi sería de més que es demanessin responsabilitats. O (2) que les empreses que han guanyat la adujudicació, en lloc de posar esquerda posaran fems de Son Reus (es un dir)... Volem dir amb aixó que cal suposar que els responsables del Consell haurán intentat esbrinar el perque d'aquesta diferencia. I sí, com hem dit, els funcionaris del Consell l'han cagada, que es preguin mides. I si no es així, suposo s'hauran repassat degudament els projectes, per evitar que ens donin moix per llebre. Encara que, tambè cal dir.ho, sempre cal la posibilitat de que aquestes empreses s'hagin estimat més tirar per baix i tenir feina, que estar mans plegades. Si es així, anehorabona.

ELS AGRADA LA PASTA

Els jugadors de la selecció espanyola de fútbol s'enbutxacaran la friolera de 720.000 euros (uns 120 milions de les antigues pessetes) si es proclamen campions del mon a Brasil. Tenint en compte com estan les coses a aquest país que es diu Espanya, ens sembla una auténtica pocavergonyada. La majoría de gent està que roega claus. Tan es així que el tema s'ha tractat al Congrés dels Diputats. La diputada Laia Oritz, per exemple, va demanar a Mariano Rajoy que hi intervengui directament, però sembla que per una orella li ha entrat i per l'altra li ha sortit. Aquesta quantitat, per sí fos poc, es un vint per cent més del que ja cobraren per proclamarse campions a Sudáfrica. Tot aixó a un país amb una taxa d'atur que es la que es. Amb moltes de cases que tots els membres estan sense feina. A un moment al que els experts diuen que hi ha molts de nins que passen gana. I així i tot, ja ho veis, a els senyorets del fútbol sels pagarà el que se els pagarà per, tan sols, fer una feina ben feta, quan un metge, un mestre, un quimic, o qualsevol professional de la mena que sia, s'ha de conhortar amb el seou i aixecat dret... De tot aixó tan sols hi ha una cosa positiva. I es que quan Espanya va guanyar la Eurocopa a Austria, els pocavergonyes de jugadors tributaren al mateix pais centre europeu el vint per cent de la prima guanyada (218.000 euros) mentre que a Espanya haguessin cotitzat un 43 per cent. I el mateix va passar a Sudáfrica, amb la prima del Mundial. Àra bé, sembla que aixó se els hi ha acabat, ja que amb motiu de l'Europeu a Polonia i Ucraïna, la UEFA va presionar perque declaressin als seus pais d'origen. Ja s'ha guanyat alguna cosa... Així i tot, tambè convè deixar clar que a l'Estat sembla que aixó, aquesta prima, no li costa ni un euro. Tots els doblers de primes surten del calaix de la Federació Espanyola que, segons sembla, es una máquina de fer doblers. Tan es així que fa uns tres o quatre anys la Federació Espanyola, crec recordar, retorna al Consejo Superior de Deportes els doblers que li pertoquen, amb la condició de que reverteixin a les federacions autonómiques d'aquest esport. Per aquesta banda, poques coses li podem retreure a Villar sobre un tema que, més que res, es una questió d'imatge per part de uns jugadors que, està més que demostrar, el que més estimen es la pasta. I no precisamenyt la italiana.

UNS AUTÉNTICS PIDOLAIRES

Estic avargonyt. Ho dic ben de veres. Empegueït. Penso que tenc motius més  que sobrats. Avui mateix, llegint la premsa, quasi m'he posat vermell de indignació. Segons Gabriel Escarrer, vicepresident de Meliá, "los ciudadanos de Balears han de hacer todo lo posible para que el futuro Rey de España venga a Mallorca y siga siendo el mejor embajador turístico que podamos tener", per a llavors afagir "creo que en la medida que el pueblo mallorquín le agradezca y se aproxime y sea amable, estoy convencido que le atraeremos".
         O sía, que els hoteleres, amb Escarrer al davant, no es cansen de demanar almoina. Perque demanar almoina em sembla aquesta comedia que s'ha iniciat de la abdicació de Juan Carlos ençà. Com si els Reis, siguin els que siguin, no fossin lliures d'estiuetjar a on els surti de les bolles. I consti, que tan sols repassant el llistat de persones poc més o manco importants (o conegudes) que han visitat Marivent, soc un de els convinçuts de que, en contra del que mantenen alguns, els Reis (Juan Carlos i Sofia) sobornats o no (barco teniem) han sigut uns extraordinaris promotors per a Mallorca, però tambè soc un de els convinçuts de que els que venen ara (Felipe i Leticia) tenen dret a que no els atalabin. Aixó per una banda. I per l'altra, si el senyor Escarrer te ganes de fer la pilota, menjar el membre o el que sia al Rei (i fer el que sia a la Reina) sient "amables" i altres herbes, que ho faci. No tenc cap inconvenient, ara, als mallorquins, que ens deixi en pau.
       Però els Escarrer, i els hoteleres en general, no son els únics que fan el ridicul en aquest sentit. No son els únics en demanar almoina. Ja que aixó es, demanar almoina. Al llistat de pidolaires tambè hi hem d'afagir els politics. Tant els municipals com els autonómics. Els del Consell, de moment, son els únics que no s'han fet notar tant en aquest sentit, ara, tant Isern, com Bauzá, o la portaveu del Govern, i algún altre que em pugui haver passat per alt, fan auténtica pena. Es, senzillament, vergonyós.

JA ERA HORA

El Rei ho deixa anar. Ja era hora. Per molt de seny que es tengui, quan arriba a certa edat es millor deixarho anar. No vull entrar ara a debatre sí Monarquia o República. Ja s’ho farán els que realment ho tenguin clar. Jo el que vull es treure punta a un fet que ha agafat amb els calçons baixos a tot Deu. Començant per el president del Gobierno, amb aquest fet Mariano Rajoy ha passat a la historia. Tots els presidents de la democracia española tenen un detall al seu curriculum que els ajuda a tenir un lloc a la historia. Arias Navarro, que dubto meresqui estar al llistat de demócrata, va tenir l’honor de dir alló de “Franco, ha muerto”. A Suarez li va ajudar el “puedo prometer y prometo”, per legalitzar el partit Comunista i per el cop d’Estat del 23 de febrer. I no oblidem a Calvo Sotelo, sembla que un bon homo que va pasar amb més pena que gloria. El seu detall més significatiu podría ser la seva implicació, involuntaria, en el 23 de febrer. Després va entrar González, un homo que ha passat a la historia per la seva postura de “no però sí” respecte a l’entrada a l’OTAN. Aixó a més dels morts als que els seus compinxes intentaren fer desapareixer amb calç. I a aquest el va rellevar un tal Aznar, aquell de els peus damunt la taula a la reunió dels quatre pinxos de las Azores, i que va passar a la historia per el seu recolçament a la guerra de Irak i per les noces de la seva filla… I arribam a Zapatero, aquella guapura castellana que no va tenir collons de veure venir, o reconeixer, la crisi que venía i que encara estam patint. I de Rajoy ¿qué voleu qué diguem? Ja ho hem dit. Pasarà a la historia per innutil i covard. I tambè per anunciar que Juan Carlos s’en va a l’atur… Respecte a Juan Carlos, una pregunta ¿quina és l’auténtica rao de la seva abdicació? Ha dit que ja ho tenía previst del mes de gener ençà, però hi ha moltes coses que no em quadren. Després del gener, per exemple, encara va dir que ell sortiría com a Rey “con los pies por delante”. O sía, que moriría Rey. ¿Qué ha passat? De moment no es sap. Però ha passat. Ja es sabrà. I si ens demanam quina ha estat l’auténtica rao de la abbdicació del Rey, tambè em demano qué pasarà a partir d’ara amb el matrimoni Borbon/Grecia. Bé, m’ho demano relativament, ja que vull dir que ho tenc poc més o manco clar. Per exemple, estic per asegurar que Marivent es convertirá en la residencia quasi permanent de la Reina, mentre que el Borbón (ja ho veurem) afincat a qualsevol punt del mon aprofitarà per ampliar el seu coneixement d’alamany… Ja ho veurem,quan sigui cuït…

NOU PREGUNTES...

El passat dimecres vaig anar al Club Diario de Mallorca per escoltar a la monja argentina, Sor Lucia Caram. Tenía curiositat i, la veritat sia dita, no em va decebre. El que sí em va decebre fou el que va succeir, al marge de la conferencia en sí, al decurs de l’acte, començant per la mateixa presentació, a carrec de Miquel Borrás, responsable del Club Diario de Mallorca. I em va decebre per la senzilla raó de que, al manco baix el meu punt de vista, una de les seves obligacions era saber amb quín idioma, si castellà o català, volía parlar Sor Luciar, un fet que pot semblar intranscendent a alguns, però important baix el meu punt de vista. Si Borrás hagues pactat amb Sor Lucia el tema de l’idioma, se n’hagues adonat de que ella prefería parlar en català. Ignoro la rao, però en va donar repetides mostres al decurs de la xarla. Per tant, si Borrás hagués comprovat que la religiosa s’inclinava per el català, el lògic hauría estat que la presentación fos en català, la monja enganxa amb català, i per envant t’en vas. Però no. Borrás va dur a terme la presentación de Sor Lucia en castellà i llavors, quan aquesta havía de començar a xerrar, va demanar sí en castellà o català. La majoría li va respondre que en català i en català va començar. I ara arribam al besso d’aquest comentari. Als tres, quatre o cinq minuts de xerrar, desde les butaques una veu demanava, de forma imperiosa, que la monja parlés “en castellano, por favor…” Sor Lucia va quedar amb la cara a quadres i, després d’una segons de dubta, i uns comentaris de Borrás que intentava llevar ferró, la monja va reiniciar la xarla en castellà. I jo em demano ¿per qué les coses son així? ¿es aixó lògic? ¿No havía guanyat la opció majoritaria de que es volía la conferencia en català? ¿I si la majoría hagués dit en castellà, i als cinq minuts es sent una veu que demani “en català, si es plau…” qué hagues passat? ¿quina hagués estat la reacció de la majoría? Resposta, segur que el s’haurien menjat. En canví al del “castellano, por favor”, ningú li va contestar. Tots tragarem i pensarem “amen”. ¿per qué aixó es així? ¿per qué sempre em de dur les de perdre? ¿per qué no ens han de respectar com nosaltres els respectam a ells? En poques paraules, aixó es el que hi ha. I per acabar, permeteu que juguí amb els refranys i digui que de fora vindrán, i a casa teva et faran callar…

LA PROVA DEL COTO

Un bon amic m'ha regalat una entrada per a dissabte anar a veure el Mallorca-Las Palmas. Ja sé el que pensau. Que, tenint en compte la mena de regal, no deu ser tan bon amic. Però sí. Ho es. El que passa que tambè es mallorquinista. Molt mallorquinista. Estima molt el Mallorca i m'ha demanat, per favor, i quassi plorant que, "ja que tens poques feines, ves a fer una mica de bulto". aixó tan sols es demana als bons amics... I anirè. Clar que sí. El que passa que no aplaudirè. Ni molt manco. Primera perque ferho be entra dins el sou dels jugadors (i l'entrenador). Si hi alguna cosa que m'agradi pensarè un "qué bo", i punt. Ara, si les coses van malament, tampoc xiularè. Soc fret. Tan als esdeveniments esportius com al teatre aplaudeixo molt poques vegades (tan sols a la meva neta quan surt sobre l'escenari de l'Auditorium, i punt. Ara, tampoc crido en contra. El que sí farè serà anar.hi amb una gabitsa que tinc vermella. Ja que vaig a fer bulto, al manco vull contribuir a que la banda, volía dir jugadors, però la veritat que no s'ho mereixen, que surti a intentar guanyar els tres punts per el Mallorca, vegin que els de la tribuna estem amb ells. Que no es veritat. Mentiría si digués que sí. I molt manco amb Olaizola (vatuadell de bubotes). En tot cas estam amb l'entitat. A mí, per exemple, que no em considero mallorquinista, encara que m'hagi emocionat moltes vegades amb el Mallorca (especialment en temps de Cuper, Luis, i el mateix Serra Ferrer, Bauzà i altres) em sabría greu que el Mallorca tornes a devallar per segona temporada consecutiva. I em sabría greu no per la devallada en sí, que ja n'hi ha, sino per el risc de desaparició que aixó suposaria. Per lo únic... Per aixó, per tant, dissabte anirè a Son Moix amb la jaca vermella. I tindrè els dits creuats durant els noranta minuts. Encara que ja els començo a creuar ara. I els començò a creuar perque el dissabte, amb aquest partit, el Mallorca pasarà la prova del cotó. Ja sabeu, recordau l'anunci aquell de Don Límpio i les rajoles del bany després d'haverles fet netes. Donç bé, dissabte es la prova del cotó per el Mallorca, ja que si, regalant les entrades, -no regalant entradaes, sino que regalant les entrades, que es molt distint- no hi ha més de deu mil persones a la tribuna, mal assumpte. Aixó sería greu. Molt greu, i deixaría clar que aquesta tropa encapçalada per Serra Ferrer, més Cerdá, Claaseen i Terrasa, amb la colaboració incuestionable de la plantilla, han deixat a la entitat més mal ferida del que poguem pensar. En poques paraules, que si jo hi vaig puc dir, sense posarme vermell, que sería bó que els que poguessim, i els vengui de gust, anessin al partit. ¡Ha!, i per cert, meam si aquesta tropa de Serra Ferrer i companya prenen exemple de Cursach i Crespí i, així com aquets han regalat les accions de l'Atlético Baleares, ells fan el mateix amb les del Real Mallorca. Per cert, una pregunta, meam si qualque entés la sap contestar. Serra i Cerdá tenen les accions sindicades. Un no pot vendre sense el permis de l'altre i, em sembla que, en tot cas, han de vendre al mateix. Ara be, ¿i si en Serra, per tal de llevarse del mig, i tancar el seu fitxatge amb el Betis, es fa la punyeta de les accions del Mallorca i les regala...?

PARDALADES A BALQUENA

El Mallorca, el Real Mallorca s'ha convertit en una font de situacions i comentaris cridaners. Un aljub de pardalades. La darrera, que no es tan nova, que a la caixa no hi ha els doblers necessaris per a complir amb els compromissos atquirits. Primera rialla. Llavors podem seguir amb els comentaris duts a terme per la cara visible del tándem técnic. O sia, n'Olaizola. Un comentaris que molta de gent es demana a quí van dirigits, si als aficcionats o a la plantilla. Per exemple, no em digueu que no sigui de rialles aquest comentari, fet per Olaizola dos díes abans del partit a Girona. "Con esta plantilla me tiro por un barranco con los ojos cerrados". ¿A quí vol convencer Olaizola? ¿als aficionats o als jugadors? Als aficionats, a molts d'ells, amb aquestes paraules els tracta de boianos. De bambols. Perque els aficcionats saben que aquets mateixos jugadors, al manco la majoría, son els mateixos que la passada temporada devallaren de Primera a Segona i que ara están camí, els mateixos, de Segona B. I si es dirigeix als jugadors, que els ho digui al vestidor i no tracti de tarats als seguidors. I no parlem de l'afegitó: "Lo que más quiero en esta vida es a mi madre, a mis hijos y a este escudo". Pobre al.lot... I arribam al diumenge, després del partit: "He visto un equipo más alegre e intenso que ha tenido muchas situaciones de gol". Al final, empat a un gol i després d'anar per rrera molts de minuts. Ara be, no acaben aquí els detalls mallorquinistes que freguen l'acudit. Per exemple, l'israelià Hemet, al que sempre he admirat per la seva, suposada, serietat, abans del partit front al Girona declarava que "con Olaizola la plantilla está más alegre..." ¿Que passa, que canten flamenc i ballen flamenc, o es compten acudits un a l'altre...? Una altra pardalada. I per tancar, una referida a aquest barrut (perdò, volía dir senyor) que ejerceix de president, el tal Cerdà. Dissabte al vespres, i mentre veia el partit de la final de Champions al seu poble, li feren envant i ¿solució? presentar, com es costum en ell, una denuncia. Que no es la primera. En poques paraules, aixó es el Real Mallorca. Una font de pardalades, una rrera l'altra. I ho repeteixó una vegada més, em sabría greu (molt de greu) per la entidat i els meus amics mallorquinistes, però hi ha molta de gent que es mereix un disgust.

EL PALMA AIR EUROPA NO COMPRA RES...

El meu estimat amic Jaume Bauzá publicava dilluns, a la seva secció de contraportada del suplement d'Esports de Diario de Mallorca, aquest comentari en referencia al Palma Air Europa: "La ruta del Oro se dirige por otros vericuetos después de que el Palma Air Europa quedara descabalgado del ascenso por el Prat. No es ningún secreto que el conjunto palmesano está dispuesto a comprar la plaza en LEB Oro si, como parece, el Fuenlabrada -o el propio Prat- renuncian a la categoría. Subir en los despachos no sería especialmente deshonroso para un equipo que hace justo un año renunció a ascender con todas las de la ley. Y sería una pena no pelearlo ahora que ha germinado una afición por el baloncesto en la isla que parecía olvidada". Benvolgut Jaume, com aficcionat al bàsquet, moltes gracies per dedicar unes retxes al meu esport a la teva lletgida secció. Ara bè, ¿em permets unes puntualitzacions? ¿sí? Gracies. Primera, el Palma Air Europa no vol comprar cap plaça a LEB Or. ¿Que aprofitaríen la renuncia del Fuenlabrada o Prat? Per suposat, però aixó no sería, com tambè dius tú, pujar als despatxos, sino que ferho en base a uns drets esportius adquits sobre la pista. Quí pujaría al despatxos sería el quart o cinque classificat comprant la plaça al Fuenlabrada o al Prat. Igualment que per el PAE sería pujar per drets esportius si s'amplies la categoría, ja que, com es lot.gic, el que primaría en primer lloc seríen els drets esportius. I ja per acabar, Jaumet, ara no ha brotat ("germinado") cap afició. A un, li agrada o no una cosa. Una altre assumpte es que ho pugui gaudir. I el nostre problema, els dels aficcionats al bàsquet, es que no em pogut gaudir d'un bàsquet de determinat nivell, no perque la aficció hagi anat a meyns... Una abraçada, Jaume.

MANCA DE RESPECTE DE XAVI SASTRE

Acabo de veure una peça (entrevista curta) de Xavi Sastre, director esporiu del Bahía San Agustin (Palma Air Europa) per IB3TV i, a un moment dat, Sastre assumeix que hi ha Hagut algunes errades al decurs d'aquesta temporada. El periodiste li ha demanat quienes eren aqueste errades, a lo que el director esportiu del Palma Air Europa ha respost amb un "aixó son coses que queden entre el meu president i jo..." I està bé la fidelitat que demostra Sastre, ara, tampoc hi seria de més que mostrés un minim de respecte per a la resta dels altre quinze o setze directius. El carrec de president, entrenador i director esportiu son importants, sense cap mena de dubta, però la aportació, en forma del que sia, que pugui fer el darrer mot de la directiva al decurs del que sia, mereix un minim de respecte. Per tant, no hi seria de més, penso, que a la propera reunió de la Junta Directiva del Bahia San Agustín, en Xavi Sasrte fes un acte de contricció public de les esmentades (encara que no confessades) errades. Res més.

IB3, MESTRES, HERNANDEZ I EL MERDER DEL SALAT...

El meu amic Miquel Adrover es fa resó avui a Diario de Mallorca d'un tema que, cas de que sia veritat, que no ho dubto, em sembla realment esperpentic. Es referent a la determinació de que els presentadors de radio i televisió d'IB3 salin les informacions a segons quins moments i condicions de l'informatiu. Ho dic francament, no sé si plorar o riure. Tenc ganes de les dues coses. Diu el meu amic Adrover que "la dirección de IB3 ya ha decidido que el criterio para que sus periodistas y presentadores utilicen el artículo salat en las emisiones será estar de pie. Los que permanezcan sentados podrán seguir utilizar el literario. Suena a broma, pero no lo es. El argumento fue el esgrimido ante los trabajadores de deportes y el tiempo por parte de los responsables del ente público en una reunión celebrada esta misma semana. Los periodistas que emitan sus informaciones erguidos tendrán que utilizar el registro coloquial. En cambio, los que estén sentados en una silla detrás de la mesa podrán usar el estándar. IB3 convocó a unos 20 periodistas que se encargan de la información deportiva y la meteorológica. Estaban presentes el director de informativos, Juan Mestre;" (conegut per les seves querencies matistes, encara que ara les disimula) "el responsable de deportes, Carlos Hernández;" (conegut a la casa com el Faxahernández) "la asesora lingüística, Mariantonia Lladó y un representante de la productora adjudicataria de los informativos, CBM. Los trabajadores mostraron su rechazo frontal a la medida anunciada" por el director general del ente, José Manuel Ruiz, en el Parlament: “Salarán deportes y el tiempo”. Cuando pidieron explicaciones sobre el criterio, según varios trabajadores consultados, la asesora lingüística del ente público pronunció un discurso de unos 30 minutos y les comunicó que los que están de pie en televisión no tienen papeles en las manos, están más cerca del espectador y, por consiguiente, pueden hacer uso del registro coloquial". (¡jaaaaaaa!) "En cambio, entiende la asesora, que los presentadores que permanecen sentados deben hacer uso del registro culto. Con esta respuesta intentaron apaciguar los ánimos de los trabajadores que no entienden por qué unos tienen que hablar de una forma y los otros de otra." Per cert, "Los nacidos en Pollença o en Cataluña, territorios que no utilizan el salat, no tendrán que cumplir el nuevo ordenamiento idiomático." (quin meeeerdeeer) "Podrán usar el registro literario estando de pie, tumbados o sentados en el sofá. La norma de los cabezas pensantes" (?) "lingüísticos de nuestra televisión pública puede provocar situaciones rocambolescas. Se puede dar el caso de que en el espacio del tiempo del informativo del mediodía se hable en salat porque el presetador esté de pie y no sea ni de Pollença ni de Cataluña. Y que en el espacio del tiempo de la noche se use el literario, pese a que su presentador esté de pie, porque el informante es del municipio del ilustre poeta mossèn Miquel Costa i Llobera. El asunto se complicará hasta rizar el rizo cuando un periodista de deportes realice la presentación de una noticia en salat y dé paso a un vídeo locutado por un compañero nacido en Barcelona. Habrá que escuchar entonces la amalgama de registros lingüísticos que llegan a juntarse en una sola pieza informativa. Presunto acuerdo entre IB3 y la UIB que la Universitat se encargó de desmentir Los responsables de IB3 aseguraron a sus trabajadores que utilizaban esta fórmula, salar en deportes y el tiempo y lo de los presentadores de pie o sentados, porque así lo habían acordado con la UIB. Sin embargo, el pasado jueves la Universitat se encargó de desmentir cualquier acuerdo con el ente público. Lo hizo con un durísimo manifiesto en contra de las políticas lingüísticas del ente público emitido por el Departamento de Filología Catalana y órgano científico en materia de lengua decretado por el Estatut." I aixó es tot. Que jo trobo que ja n'hi ha. Per la meva part, prefereixo no afagrihi cap lletra. Ja n'hi ha prou.

MATAS VOL FER TASQUES COMUNITARIES

Lleigeixo a la Premsa que "Matas pide al Goberno que le cambie la cárcel por trabajos comunitarios". Un plantejament sobre el que he llegit opinions en contra, quan jo, i ho dic seriosament, hi estic totalment a favor. Per exemple, imaginau que el Gobierno (parlam de el de Madrid, del que comanda de veritat) doni el seu vist i plau a aquesta posibilitat. I que es posi el tema en mans de l'Audiencia o l'organisme pertinent (no tenc ni puta idea de quin podría ser) de les Illes. I que aquest organisme treu comptes de quants de municipis hi ha a les quatre illes poblades. Una vegada trets els comptes, es decideix que el delinquent Matas ha de dedicar quatre hores diaries (desplaçament apart) a agrenar carrers i plaçes d'un poble cada día. ¿Quaranta, cinquanta, seixanta pobles? Tants de dies de castic com pobles hi ha a les Illes. I llavors, a casa seva. Un cotxe del Govern (una furgona, no creieu) que l'acompany diariament, i durant les quatre hores, un municipal que li estigui a sobre i no el perdi de vista. I perque no se embruti, se li compra una granota, d'aquestes que en diuen un 'mono' i a la part de rrera se li posa un lletreret que digui "castigat". ¡Ah! els dissabtes i diumenges podría tenir lliure, perque pogues anar a Sa Colonia a menjar peixet fresc. ¿quí no firma una sentencia cóm aquesta?

JA S'HO FARAN...

Quan es començava a parlar de destituir a Oltra com entrenador del Real Mallorca ja es posà damunt la taula els noms de Miquel Angel Nadal (bona gent o amic meu), Lluis Carreras (sembla que bona gent) i Javier Olaizola (un impresentable) com a posibles substituts. Desde el primer dia vaig mantenir que cap de els tres tenía la experiencia suficient com per a toretjar amb aquesta manada de impresentables en que s'ha convertit la plantilla del Real Mallorca, llevat de qualque cas... Però es va fitxar a Carreras. I efectivament, el temps, per a desgracia, m'ha dat la rao i Carreras ja es fora i l'equip a la vorera del penyassegat... I el sustitut de Carreras es el tandem conformat per Javier Olaizola i Pep Alomar, amb el detall de que, no sé per a quina regla de tres, sembla que el basc, diguin el que diguin ells dos a la presentació, es el que talla el bacallà. I aquí es a on volía anar a parar. Amb Olaizola com a máxim responsable técnic del Real Mallorca, tan sols em cal ddir alló de que Deu els agafi confessats. Jo em demano per a quina regla de tres es Olaizola i no Alomar el que comanda. No ho sé. Si algú ho sap i m'ho vol dir, li estarè agrait. Ara, el que sí sè es que no anam a cap lloc. Repeteixo que Olaizola, a més dels molts de punts negatius que te, i en te molts, está mancat de la experiencia necesaria. I trobo molt estrany, molt, no haver llegit, o escoltat, res d'aixó a cap mijà informatiu ¿ganes de menjarli el mabre? En canvi, Pep Alomar, que, malgrat sia en la condició d'ajudant, ha toreat a mil places de prestigi: Betis, Barça, Betis una altra vegada, i AEK d'Atenes, i ha vist torear al Gallo, i per tant, sap com tractar a aquesta tropa, apart de que, aquesta mateixa temporada ha demostrat els seus mérits com a técnic, en canvi, repetixo, Pep Alomar es manten a un segón lloc. Francament, no ho entenc. I consti, que vull a Alomar al front técnic d'aquest projecte. Incluït com a entrenador desde el començament de temporada, però no a Olaizola. Igualment que no crec en la pellassada del president aquest, un tal Cerdà, en diuen, que tan sols vol treure rendibilitat del seu pas per el Mallorca, cosa comprensible sí tenim mamb compte lo malament que va alguna de les seves (xsi no totes) de les seves empreses a Barcelona i que es va atrevir a posar el nom de Serra Ferrer damunt la taula, quan de tots es sabut que Llorenç no vol entrenar més. ¡Ah!, i per acabar, bon viatge a tots els aficionats que van a Girona, ara be, espero que els que s'aprofitin de l'oferta de Claaseen, d'anar despeses pagades, siguin dels que segueixen siguent fidels a l'equip inclús ara, a aquets moments. Ho dic perque hi ha molt de golfo i aprofitat. I res més, sort i salut...

EL PALMA AIR EUROPA I LA 'VISTA' D'IB3 TV

No ho acabo de entendre. Suposo que ja començo a ser vellet i a estar una mica desfassat del mon del periodisme. Permeteu.me que m'expliqui. Avui, no sé exactament per qué, he volgut veure l'informació esportiva d'IB3TV. Suposo que l'actualitat, la trista actualitat del Real Mallorca, hi tenía algo a veure. Però bono, no es del Mallorca del que vull parlar, encara que sí, indirectament hi està implicat. Per exemple ¿Quí no sap que el Mallorca juga diumenge a Girona un partit de máxim interés? Ho han repetit, tots els mijans, per activa i per passiva. I IB3TV més que ningú. I em sembla be. Bé, no, normal. El que ja no em sembla tan normal es que a la mateixa televisió, avui dimecres, no es faci ni una trista referencia a que el Palma Air Europa (segur que si fos el Menorca, per questió de la puta quota, serien figues d'un altre paner) divendres ¡passat demà! es juga una important carta, molt important, com es l'obligació de guanyar al Prat si volen seguir en posibilitats de pujar a LEB Or. No ho entenc. No ho acabo d'entendre. ¿Tan mal de fer es montar una noteta en pantalla amb una imatge fitxa al fons (mirau si demano poc) després de la informació referent al fútbol sala amb un "per cert, seguint en esports de sala, recordem que passat demà, divendres, el Palma Air Europa... etcétera, etcétera..." Penso que no demano molt. Nosaltres, la gent del bàsquet, ens con.hortam en poca cosa. Per tant, hi ho dic seriosament, no acabo d'entendre aquet manfutisme, aquesta poca atenció, aquest poc recolçament, aquesta ¿manca de profesionalitat? i etcétera, dels meus amics de IB3TV respecte a un dels moments més decisius de, i no ho oblidem, l'equip més important, el de máxima categoría, en definitiva el máxim representant de les Illes Balears. Ara, aixó sí, per quasualitat, o no, si el Palma Air Europa acabés aconquerint l'ascens, llavors hi haurà cua per a posarse floretes... I per tancar, tan sols em mancava veure, al final de la secció d'esports, que diumenge horabaixa, a la mateixa hora del Palma Air Europa-Prat, tenen programat, (IB3TV) transmetre el Granadina-Mallorca B, eliminatoria més que decidida després del 3-0 del partit d'anada. I prova de que la cosa està més que decidida la tenim en que el mateix Mallorca no ha tingut cap mirament en canviar d'entrenador, posant en Galvez en substitució de n'Alomar. Donç be, per a mí, baix el meu punt de vista, hagués estat més interessant oferir el quart partit del Palma Air Europa-Prat, suposant que el Palma guany divendres, i tenir el Granadina-Mallorca en reserva, que s'hagues pogut desactivar al dia sigüent, dissabte. En poques parules, em sembla que entre el futbolerisme (paraula nova, ja ho se) pardalaria, incompetencia, manca de recurssos i mil punyeteries més, fa que avui hagim decidit deixat clar que IB3TV segueix fent amics...

LA SEU, PLENA D'OUS

El meu estimat Matias Valles escriu avui, al seu Boulevard de la contraportada de Diario de Mallorca: "Se desvela aquí el secreto nupcial mejor guardado. El mallorquín Rudy Fernández, que hoy ascenderá a campeón de Europa, se casará con la canaria Helen Linde en Mallorca. La pareja ya ha buscado localización para el banquete y ha estrenado su flamante chalet en Cala Pí". I jo dic, ja tenim la seu plena d'ous. A més, estimat Massià, estic per veure que Rodolfo Fernández jr, per els que no tenim amb ell tanta confiançá com tú, es proclamí, amb el seu equip, campió d'Europa. Quan escric aixó son les 20:50 i encara no hi ha res fet. Si bé, estaría content per a Sergi Llull, tambè vull deixar clar que aquest cap de setmana ja tinc el cupo de disgust complert: Mallorca, Barça, Nadal, Lorenzo, Palma Air Europa, aquets, dues vegades... PD.- Air, escriguent de Damià Seguí, i en referencia al jugador estranger que havía aportat a l'Esporles per a jugar la lligueta d'ascens, i que havía cobrat vint mil euros per una semana, parlava d'un "polac", cagada que ha fet que el meu amic Pau Pons em fes una estirada d'orelles, i em recordés que es "polonés". Efectivament, Pau, però ja saps que els savis (j,j,j,) a vegades tambè la cagam... Per cert, el meu amic Pau està a l'atur, mirau si li trobau una feineta, i així deixarà de fitxarse amb aquestes coses...

BAUZÁ ¿COM ELS CAPELLANS'

Diu la premsa d'avui que José Ramon Bauzá, aquest apotecari que exerceix de president del Govern de les Illes Balears, dimecres va anar a Puigpunyent. Ara, no ho va fer com a president del Govern, sino com a president del seu partit. Per tant, es suposa que no hi podía anar amb cotxe oficial ni cap funcionari que l'acompanyes en qualitat de tal ¿però va ser així? ¿Segur que Bauzá va anar a Pûigpunyent amb un cotxe privat o del partit? ¿segur que no l'acompanyava cap funcionari en horari laboral? Jo, ho dic francament, no posaria la mà al foc. Em sembla que el tal Bauzá la veritat sia dita, es com els capallans. O per a millor dir, es un fals predicador. Ha castigat a gent que estava imputat (Font, Rotger i altres). Els ha llevat del mig. Per convicció o perque no li fessin nosa... A mí em sembla que més per la segona posibilitat. Bauzá, repeteixo, em sembla és com els capellans, que t'aconsellen facis el que et diuen i no el que ells fan... ¡Ah! s'he m'oblidava. La passada setmana el tal Bauzá va anar dos dies a Málaga, tambè per questions de partit. Havis de prende part a dos mitins electorals. Donç be, em demano si aquest viatge el va fer sol o l'acompanyava algú del seu gabinet presidencial del Govern. Tenc entes que eren dos. Ara tan sols m'agradaría saber, i aixó els medis informatius poden ajudarme, si els acompanyants hi anaven com a funcionaris o militants del PP... I per avui, ja n'hi ha aprou...

EL PAE, DEMÀ HA DE GUANYAR

El Palma Air Europa va perdre, ahir, el primer partit de la eliminatoria per ascendir a LEB Or, front al Prat. Repeteixo que el Prat, juntament amb el Fuenlabrada, eren els millors equips, el que no vol dir que el Palma Air Europa, d'un nivell no tan llunyà, no els pugui dar un ensurt i guanyar demà el segón partit d'aquesta eliminatoria, el que faría que llavors als mallorquins en tinguessin a prou guanyant el dos partits de Ciutat, del proper divendres i diumenge. Per a jugar aquest partit de diumenge, de totes maneres, quedí clar que el Palma Air Europa ha de guanyar demà. I ho pot fer. Ara, per tant, tan sols cal esperar.

DAMIÀ SEGUI, EL VOLEI I UN POLAC PER L'ESPORLES

Fa uns dies parlavem de la tornada de Damià Seguí al mon del voleibol. Que Seguí fou un homo que va donar a coneixer el volei a Mallorca, a les Illes, no hi ha cap mena de dubta. Però em sembla que tampoc hi ha dubtes de que, en molts de casos, Seguí va actuar com el capità Aranya, que embarcava embarcava i llavors ell quedava a terra. Donç be, l'altra dia criticava que Seguí hagués embolicat a la gent del volei de Esporles amb l'intent de posar un equip a la semi elit del volei espanyol, sense tenir en compte que Esporles es un poblet, com ho es Bunyola o Algaida, que el seu día hagueren de renunciar a tenir equips a la semi elit perque no els podíen mantenir. I aixó, agradi o no agradi a Seguí i els seus irresponsables amics, es el que podría succeir amb l'Esporles. I mentre aixó arriba, que segur arribarà si es deixa que Segui segueixi tallant el bacallà, diguem que a la lligueta d'ascens, jugada la passada setmana al pavelló Germans Escalas, de Ciutat, l'Esporles va aconquerir l'ascens sense tocar voreres. Per aquesta part, enhorabona. Però aixó no es tot. Per ajudar a que l'Esporles aconqueris la categoría de plata del volei espanyol, Damià Seguí va fitxar, tan sols per la lligueta, a un jugador polac, el qual, per manco d'una setmana de competició i un parell d'entrenaments, s'en va dur la friolera de vint mil Euros. o sia, tres milions i quasi mig de pessetes. ¿Es aixó lògic? a mí em sembla que no. Als que volen fer la pilota a Seguí, i lleparli el cul, segur que sí. Bon profit...

UN BOCAMOLLA DE LLINATGE CAÑETE

Es un fenomen. Un masclista de collons. Milionari, que no es dolent, sempre que, clar, ho dugui amb dignitat. I per suposat, un bocamolla. Em refereixo al tal Miguel Arias Cañete, aquest homo que fins fa poc ha exercit de ministre de Nosequé i que ara l'envien a Europa, per exercir com a parlamentari europeu per el 'trist' sou de setanta milions de pessetes al decurs de els cinq anys que te la legislatura europea. Evidentment, Deu dona faves a quí no te barram... A aquesta quantitat hi hem d'afagir els complements que pugui cobrar per el que sia, més dietes i altres pardalades. I no oblidem que, per anar i venir, de Espanya a Bruseles, i al reves, viatja en Primera. Tambè de franc, per suposat... Donç bé, al debat televisiu (que, per cert, quasi no va veure ni Deu) que dugueren a terme el dijous, el tal Cañete i la socialista Valenciano, el mascle de la barba la va tornar a cagar, com en ell es quasi costum. Cagada que encara va ser més grossa quan el dia siguent, o sia, el divendres, aquest pobre homo declarava que al debat no havía deixat clara la seva "superioritat intelectual" per no semblar masclista. Troç d'ase... Va dir tambè que un debat entre un homo i una dona "es molt complicat, ja que si fas abús de superioritat intelectual, sembles un masclista que envolta a una dona indefensa". Aquest es en Cañete... Ara, aquest homo te altres sortides de pota que fan historia. Per exemple, podríem recordar quan, fa poquet, va assegurar que ell es menjava els yogours malgrat estessin caducats... Tambè, quan el seu amic (?) Jaume Matas era ministre de Medi Ambien amb Aznar. Per aquell temps, el polític ¿i delinquent? mallorquí va posar damunt la taula el projecte del trasvessament l'Ebre, teme que va resultar molt polémic i que va fer sortir bófigues. Donç be, sempre recordaré com el dia de la presentació en societat del projecte de trasvassament, en Cañete, en qualitat de ministre d'Agricultura que era a aquell temps va i li etzitbà a un pages valencià, amb les cameres de televisió com a testimoni, un "te juro por mis cojones que ésto se va a aprovar..." En poques paraules, una altra sortida de botador de la que no deixa de ser curios que els medis informatius ara hagin oblidat. De totes maneres, oblidat o no, es evident que en Cañetes es un bocamolla... ¡Ah! per cert, el trasvasement de l'Ebre, presentat per Matas, no es duguè aa terme, malgrat els 'cojones' del tal Cañete.

SANG I FETGE I POLITICA, FATS; ESPORTS I TEMPS, SALATS

"IB3 decideix salar els esports i el temps..." publicaven avui els diaris. Per suposat que m'he demanat el per qué la mida tan sols s'aplicava als esports i temps. "Clar, he pensat, les coses més importants. A qui més quí manco li interessa saber les darreres novetats del Barça i del Real Madrid. A alguns, encara que manco, tambè de l'Atlético de Madrid, Valencia i Bilbao o Sevilla. Per el Real Mallorca encara n'hi ha que s'interessen. Pocs, però n'hi ha. I per el Atlético Baleares, un parell... I un altre parell per el Palma Air Europa", i pel que fa al temps, "clar, he pensat, sempre es bo estar a l'aguait del que ens conten en Miquel Salamanca o en Joan Barceló. O en Marc o na Xesca." El director general d'IB3 ha tingut bon criteri, he penssat. Ens farà passar per el tub amb el puta salat, però estic content de que a la fí hagi tingut el bon criteri de valorar com cal els blocs, posant l'esport i el temps per damunt la sang i el fetge i la política". Ingenu de mí. M'he atrevit a pensar que l'esport i el temps eren més importants que la sang i el fetge, la política (la puta política) o la economía. (La puta economía de De Guindos, Montoro...) Però no. Sembla que anava errat, molt errat de comptes. Llavors he sabut que es salaran els esports i el temps perque requereixen manco formalitat que parlar de sang i fetge, política o economía. No et fot, no en volía sentir d'altra... Ara resulta que es més interessant (o important) el que puguin dir Bauzá, Gómez, Cabrer o Armengol que no pas en Carreras, per el Mallorca, o en Cepeda per el Palma Air Europa. El que em de sentir i veure... De totes maneres, qui no es consola es perque no vol. A partir d'ara, i sempre amb base al criteri d'aquest tal Ruiz, director general d'IB3, i tenint en compta que l'esport requereix manco formalitat que la resta de temes, ara ens podrem divertir més quan una transmisió de fútbol de Terecera Divisió. ¿Imaginau, per exemple, en Toni Terrades amollant per televisió un "¡vatua d'ell, en Pepito ha marrat un gol...!" Ningú podrà dir que ha flastomat. En tot cas, aixó sí, haurà fet una frase mancada de formalitat. I si qualque vegada li surt un "¡reputes, sagrades!, una altra vegada la pilota al travasser..." tampoc em de pensar o dir que hagi fet llarg. Senzillament, s'haurà amparat en la informalitat que requereix una transmisió esportiva. I s'ha acabat el broquil. No li em de dar més voltes. Aixó es el que hi ha i al que no li agradi, que hi posi flors... A partir d'ara, ens agradi o no, a l'hora de dinar o sopar, esports i temps salats...

EL PALMA AIR EUROPA I LA MARE DE DEU NOM JOANA

Al Palma Air Europa li ha tocat enfrontarse al Prat, equip filial del Joventut de Badalona, a la darrera eliminatoria per pujar a LEB Or. L'equip català va quedar segón clasificat de la Lliga regular, de la que el Fuenlabrada en fou el campió, gracies a lo qual va aconquerir l'ascens directe, mentre el Palma Air Europa va quedar tercer. El factor pista, per tant, es del Prat, el que vol dir que els dos primers partits, demà i diumenge, es jugarà a terres catalanes, sient molt important, molt, que els mallorquins tornin amb una victoria. Fins aqui pel que fa a l'informacio pura i dura. Ara, per tant, entram al terreny de la especulació de, per exemple, quin de els dos equips té més posibilitats. Per a mí, i mentre no es demostri el contrari, son els catalans els que surten amb més números. Ells, el Prat i el Fuenlabrada, han sigut, baix el meu punt de vista, els dos millors. Llavors podríem discutir sí el lloc de teóric tercer millor equip es el Palma Air Europa o Cáceres. De totes maneres, una cosa està clara i es inquestionable; el tercer clasificat fou el PAE i el quart el Caceres. I aixó, al cap i a la fi, es el que compta. ¡Ah! i que no s'enfadi ningú perque donem la condició de favorit al Prat, ja que així, si el PAE passa,tindrà més merit. I dita ja la nostra respecte a aquesta eliminatoria, permeteu conti una maldad. Un d’els protagonistes es un bon amic i extraordinari periodista i ahir, mentre preniem un cafè em demanava, tot misteriós ell, si era veritat que, cas de no guanyar l'ascens a la pista, la gent del PAE compraría la categoria. La meva resposta va ser que volía “pensar que no", afegint després que "pel que jo sè, pujar als despatxos va contra la filosofia de la gent del Bahía San Agustin", club matriu del Palma Air Europa. Aixó en primer lloc, per llavors afegir que, "sí la temporada passada es va renunciar, entre altres raons, per problemes a l'hora d'assumir la taxa de inscripció, més el pertinent aval , ¿com vols que afegesquin al banyat comprant la categoría"? Però el meu amic no es va tallar a l'hora de comentarme que li constava que "a un dinar de gent del basquet es va posar aquesta possibilitat damunt la taula...", plantejament que vaig tallar responguent que també s'havia comentat que "la Mare de Deu nom Joana" i que "els bancs de l'esglesia ballen". I que Deu ens agafi confessats, amen.

M'HO VA CONTAR LOLA...

Maria Isabel Cabrer,aquesta dona que xucla de la política fa anys i panys, i més coneguda amb el nom de guerra de Mabel, aquesta setmana ha sigut la figura de la política balear. La seva sortida, de comparar als socialistes del PSIB i als de MES amb el nazis, a rel del tema de la puta targeta blava, ha sigut una ficada de pota de collons. De totes maneres, qui ho sap m'ha assegura que sa madona segueix anant per el carrer tan xalesta. I es que quan no tenen vergonya, no tenen de que avergonyr-se i punt. Però no es de madò Cabrer, com a primera persona d'aquesta article, de la que ens volem ocupar. El que vull comentar avui (o per a millor dir, contar)es el que comentava ahir na Lola (Otero) una amiga meva d'aixó del Face respecte a una empresa (gran empresa) mallorquina implicada en el tema de les targetes. Segons Lola, que beu en bones fonts, resulta que el Govern ha contractat a Iberostar per a una concentració de Gent Gran Estades Esportives i Familiars, esdeveniment dut a terme aquest passat cap de setmana. O sía, (Ho direm en castellà perque avui al día son majoría els castellano parlants entre els nostres peperos) "vosotros os apuntais a la cosa esta de la tarjeta y nosotros, para compensaros, os damos unos cuantos chollitos... ¿vale, tios? venga, enrrollaros, joerrr..." Perque clar, encara que na Lola es demani ¿"quí paga"? es segur que algú, i no soc jo, ni ella, ha de pagar... Però no acaba aquí l'historia. Lola tambè es demana si els sembla etic, a la gent del PP (quina pregunta Lola, no tenen ética) que es prepari una altra concentració de més de mil persones per el cap de setmana de les eleccions europees a l'Iberostar Cala Barca ¿"Això no es fascisme"? es demana Lola, "pues que baje Dios y lo vea, aunque me temo que usted (em sembla que es refereix a madó Cabrer) es la típica fascista que ve la paja en el ojo ajeno y no ve la viga en el suyo", per acabar dient que "ja estic una mica farta, de tant fariseisme..." I nosaltres, tambè.

SOBRE ELS NADAL I ELS CAP DE FAVA DE SEMPRE

Diría mentides si ara volgués presumir d’amistat amb Rafel Nadal. Aixó ho deixo per els privilegiats. He parlat amb ell dues a tres vegades, en moments puntuals i punt. I el mateix puc dir respecte al seu conco, Toni. Ja no es el mateix amb l’altra conco, en Miquel Angel. Amb aquest sí puc dir que hi ha una mica de confiança. Faig aquest aclariment per a deixar clar que el que pugui dir a partir d’ara no es un homenatge a l’amic. Ni molt manco. Sempre, de sempre, he sigut un admirador de els Nadal. O per a millor dir, de el seu comportament a fora del terreny de joc. Amb aquest cas em refereixo tant a Toni, com a Miquel Angel o Rafel. No vull dir que siguin la perfecció personificada. Ningù ho es. Però si dirè que, al manco dins el terreny de joc, em semblen gent exemplar. El darrer exemple el tenim en les paraules de Rafel Nadal després de guanyar diumenge a Madrid al nipò Kei Nishikori. “M’estava destroçant”, va dir Rafel a la roda de premsa posterior al partit que el mallorquí va guanyar per retirada del japonès per lesió a l’esquena, per a llavors afagir que havía “passat moments molt complicats”. Tenc saixanta vuit anys. I d’ells, més de quaranta he fet de periodista i puc asegurar que, o be jo ja faig cadufos i no recordó a un esportista que sigui tan clar després d’una victoria. Tambè podría ser, clar, que els anys no passin de bades i la memoria em faci una mala jugada. Però sí en Rafel va parlar clar ¿qué en podem dir del conco Toni?. No es va tallar gens ni mica. “No mereixíem la victoria. L’altra (Nishikori) sí, perque ell ha jugat millor al decurs de tot el partit. Es una victoria injusta i hem dut molta de sort”. Més clar, aigua… Un deu per els dos Nadals. Conco i nebot. Aixó es fer escola. Bona escola. Molts no es cansen de retreure a Rafel el seu espanyolisme i que no parli més el català a les seves rodes de prensa. A mí em toca tres ous. I ho dic seriosament. I crec que son pocs, molts pocs, els que em puguin dar lliçons de sentiments catalanistes, però jo, per damunt les banderes, per damunt els idiomas, escullo les persones i, al manco mentre no es demostri el contrari, tan Toni Nadal com Rafel, son grans persones. Precisament per aixó m’ha semblat una bestiesa que, pel que puguin haver dit, o podrían haver dit, quatre lletraferits caps de fava, Rafel Nadal no fos investit Doctor Honoris de l’Universitat de les Illes Balears. Amb aquest sentit entenc molt be que al rector Huguet, “molestaría que una altra universitat nomenés honoris causa a Rafel Nadal”. I a mí tambè. Però tranquils, que aixó arribarà. Ho veurem. Com a mí tambè m’ha sabut greu que hagi estat, precisament, Madrid, la ciutat a la que se l’anommenés fill adoptiu ‘nosequemes’, mentre aquí, a Ciutat, ens quedam mirant el melic i amb cara de bambols pensant que aixó no va amb nosaltres... Aixó es el que hi ha. Som, evidentment, més vius que els altres…

DAMIÀ SEGUI, EL VOLEI I ELS IRRESPONSABLES

El mon de l’esport està farcit de somniadors de truites. Uns somniadors de truites que, en alguns casos, freguen la condició d’irresponsables. La darrera prova la podríem tenir en la lligueta d’ascens a la Primera Divisió del volei masculí espanyol, que es juga al poliesportiu dels Germans Escalas de Palma, a la que hi participa l’Esporles. Hi ha infinitat de exemples que demostren lo absurd, o poc viables, que son alguns projectes esportius. I més si la base d’aquest projecte està damunt ciments falsos. Un d’aquets casos es, per exemple, el Manacor de futbol sala, equip que juga a la máxima categoría del fútbol espanyol i al que un día, els seus responssables, amparats en problemes de pista, devallaren a Palma. L’auténtica rao, de totes maneres, era aprofitar un suposat major recolçament per part de els aficionats de Ciutat. Un major recolçament que no s’ha produït per la senzilla rao de que el fútbol sala, sia per el que sia, no acaba d’arrelar a Mallorca. Tenim un primer exemple amb el Buades i ara segueix igual. Tan sols el dia que ve el Barça les tribunes del Palma Arena, o el Palau d’Esports de Son Moix tenen una bona entrada. L’esmentat cas del fútbol sala es molt parescut al volei. Son Moix tan sols tenía una bona entrada el día que venía el Real Madrid. La resta de partits, normalment, i llevat de qualque cas excepcional, eren en familia. Fos l’equip que fos el mallorquí. Podía ser el Son Amar de Damià Seguí, el Ciutat, de Xavier Cabotà, o el Palma, de Ramos, aquest, ereu de els altres dos. Del Palma, per cert, cal recordar que el club matriu era el Portol, però com a Pórtol era imposible mantenir un equip d’aquest nivell, tambè el devallaren a Palma i fins que, per manca de recolçament, va desapareixer. Del Palma, per cert, una anécdota. Al seus temps jo feia feina a IB3 TV i ofiriem els partits de Copa d’Europa. Els oferiem en diferit, damunt la una de la nit, perque la audiencia era de pena. Però una altra cosa, quan es transmitíaa tambè s’havia d’obviar di,r de cap de les maneres, el número de espectadors. La Federació Internacional de Volei tenía estipulat un mínim de espectadors als partits de competició europea i si no era així el club local era multat. El Palma va fer aquest mínim exigit i, per molt alerta que anés Angel Aguiló a l’hora de les transmisions, li envergaren més de mija dotzena de multes per aquest a rao. Deixant de banda el fútbol sala i el volei, el Bàsquet Inca es una altra prova de que projectes costosos, com els esmentats, es molt difícil que puguin tirar envant lluny de la capital. I si a algú no li basten els exemples que hem posat, recordem tambè els problemas tinguts el seu día per el Patronat, o el Palma Aqua Magica. O els que te, ara mateix, el Palama Air Europa, equip que aquets diez està lluitant per pujar a LEB Oro, després d’haver renunciat ja a dues pujades consecutives, el que demostra que, al manco aquesta gent, els responsables del Palma Air Europa, tenen els peus a terra. He conegut un altre exemple de gent assenyada, i seria injust no fer referencia a ells. I crec que ni ha hagut algún altre. Em refereixo al Bunyola de volei, que han renunciat dues vegades a pujar a categoría nacional perque no els sortien els comptes. Un en masculins i un altre en femenins. Ara, no tots tenen aquest seny i responsabilitat. I un d’ells es Damià Seguí, un homo que sí, es veritat, a un moment donat va convertir Palma en la capital espanyola del volei, fins que no va poder aguantar i abandonà. I del seus projecte, del Son Amar, sortiría primer el Ciutat i el Portol (Palma) després. Tots projectes enfonsats en questió de mesos. Donç bè, ara, a Damià Seguí (de 81 anys) no se li ha acudit altra idea, que frega la barbaritat, de pujar l’Esporles a la máxima lliga española quan a Mallorca, repeteixo, no hi ha mercat per un equip d’aquesta categoría, perque el volei no ha acabat d’aferrar, i quan Esporles es un poble que sí, fan molt bona feina amb l’esport, però aquest esport, a un poble tan petit, te unes fites molt clares. Per tant ¿qué pot pasar sí un día l’equip de l’Esporles puja a Divisió d’Honor? Senzillament, que la primera temporada l’ajuntament s’endeutarà fins a les orelles per a llavors, com tot, devallar l’equip a Ciutat, i després d’una o dues temporades, acabar desaparaguent. Lo més preocupant, de totes maneres, no es que Damià Seguí segueixi amb les seves deries de grandesa quan es tracta de volei. Lo preocupant, baix el meu punt de vista, es que al reportatje que es publicava el dimecres a Diario de Mallorca, signat per un tal (suposo que colaborador) A. Ruiz, s’animés al mateix Seguí, dient d’ell que es “ambiciós com a pocs”, quan s’hauría d’haver escrit que es un irresponsable de collons. Igualment quan es diu d’ell que “está como chico con zapatos nuevos” o que, “tozudo como es, no parará hasta ver al equipo entre los mejores de España”. En poques paraules, que en Damià Seguí es un irresponsable, ara, els que li donen ales, dient d’ell alabançes, en lloc de posarli els problemas damunt la taula, son tan irresponsables come ell. Com Irresponsables foren al seu dia els polítics de Bunyola que es deixaren embaucar per el mateix Seguí, quan els prometía el que no hi ha als llibres, per tal de que fecin un pavelló com el que tenim, per a llavors, per unes desavanencies impositores, Seguí i els seus projectes desapareixer i a Bunyola ens hem quedat amb el mort… ¡Ah!, i per acabar, molta de sort a l’Esporles. Desitjo, clar que sí, que pugin, ara, crec que conec una miqueta al batle d’aquest poble i el tinc per un homo de seny. Espero que no deixi que li beguin el seny…

QUATRE COSETES DEL ATLETICO BALEARES

L'Atlético Baleares, suposo ja ho sabeu, ja te un nou consell d'administració. Els medis de Comunicació ho han venut com una passa de gegant de cara a la sortida de la greu crisí que afronta aquesta entidat, encara que, la veritat sia dita, que un grup de amics, perque son aixó, un grup d'amics, a més de baleáricos de cor, decidis rellevar al consell d'administració dimitit no va ser gens facil. Va ser l'administrador judicial, Demetrio Madrid, qui va haver de posar damunt la taula que, si no hi havía recanvi, s'afrontava una situació perillosissima, deixant clar que no li quedava més remei que disoldre l'entidat.
      A partir d'aquí, que ningú pensi que la crisi está tancada. Hi pot haver sorpreses. I grosses. Ja us tindrè al corrent. Ara lo important es el que fan, a partir d'aquest moment, els propietaris del Baleares, com son Tolo Cursach, Fernando Crespí i l'hoteler Horrach. Si ells desapareixen, si venen o traspassen les accions, el Baleares podría seguir viu. I es probable que siguí així. En cas contrari, el futur està negre...
     I parlant de l'administrador judicial Demetrio Madrid, sembla que es tracta d'un bon fitxatge de la jutgesa encarregada de gestionar el concurs de creditors del Baleares. M'asseguren que una de les máximes que l'esmentada jutgesa va fer arribar a Madrid va ser que una de les prioritats era "salvar al Baleares", i a parttir d'aquí, que intentés arreglar la resta de la desfeta. Hi ja ha posat fil a la gulla. Per exemple, ficant ma a l'equip juvenil de Lliga Nacional, la nineta de els ulls de Fernando Crespí. Llotgic si tenim amb compte que hi juga un fill seu. I una de les primeres mides es que el Baleares no es pot permetre el luxe de mantenir pisos llogats perque hi visquin els jugadors forans d'aquest equip juvenil. Ni es pot permetre, tampoc, que l'entrenador d'aquest equip cobri la friolera de mil cinquent euros mensuals. Sembla que la mateica quantitat, o molt parescuda, al que cobra Nico López, entrenador del primer equip. A aquestes despeses hi hem d'afegir les dels ajudants de l'entrenador en questió, el que fa que , tan sols entécnics, l'assumpte pugi a uns tres mil euros mensuals. Una quantitat inassumible per el Baleares. Per tant, per a l'any que ve, sí a un equip a la Lliga Nacional Juvenil, ara, amb els peus a terra i contant cada euro que es gasti...
      I més coses positives de Demetrio Madrid, administrador judicial del Baleares. Diumenge es la darrera jornada de Lliga. A part de que es produesquí o no una carambola perque el primer equip es pugui clasificar per les eliminatories, el cert es que ja està classificat per a jugar la Copa, concepte per el que el Baleares rebrà una subvenció de trenta mil euros de la Federació Espanyola. Donç be, sembla que aquets doblers ja tenen destinatari, i s'aprofitaríen per afrontar toda la paparassa de inscripcions i fitxes.
        En poques paraules, que el Atlético Baleares no ha sortit de els problemes. Ni a prop ferhi. De totes maneres, te un parell de dies, setmanes o mesos per a seguir respirant i acabar trobant una sortida. Una sortida que passa, i ningú en parla, per la reclamació milionaria (en pessetes) del llantarner Gómez, i del jugador Toñito, solució que podría passar, per exemple, per la sortida de Cursach i Crespí de l'accionariat. Ja ho veurem com acaba l'historia...

SOBRE LA VERGONYA DEL MALLORCA

He tingut un dia una mica mogut i fins ara no he sabut de la (nova) derrota del Real Mallorca. No ho acabo de creure. I el mes fotut es que es du el mateix camí de la passada temporada. No ens adonarem i l'equip serà de Segona Divisió B, i d'aquesta manera es signarà, per molt dur que pugui semblar es així, la seva de saparició. Perque el Mallorca, no ho hem d'oblidar, està en concurs de creditors. O dit d'una altra manera, han d'afrontar les conquencies d'un concurs de creditors. A aquest moment el deute es de trenta milions d'euros i ja em diran de quina manera es poden afronatar els pagaments marcats el seu dia per el jutge. A tot aixó, mantenir Son Moix i Son Bibiloni te uns costos, i podríem seguir...
     Em sap molt de greu la situació. I em sap molt de greu, en primer lloc, per l'entidat en sí. Malgrat no pugui presumir de mallorquinista, mentiría si digués que no sento res. Com mentiría si digues el mateix d'entidats históriques com el Baleares, Constancia o Poblense. I em sap greu per els meus amics mallorquinistes.
     ¿Culpables? Molts. Començant per els propietaris. Tots. No en salvem cap. Ni un. No tenen vergonya i han pres el pel a la gent. Una gent que sembla no se n'ha adonat de la auténtica situació, com ho dona a entendre el darrer invent, el de les camisetes negres convidant a la directiva a que dimitesqui. No hi ha cap directiva. El Mallorca d'avui ja no es el Mallorca den Miquel Contestí. El Mallorca es un negoci, segur que foradat, però negoci al cap i a la fi. A ningú se li ocurrià, penso jo, dir al propietari d'un bar, posem per exemple, que foti al camp perque el seu cafè no ens agrada. En tots cas, el recurs que ens queda es el de no tornar a aquest bar...
     Vull dir amb aixó que la afició ha jugat malament, molt malament, les cartes. Han equivocat la estrategia ¿qué quina hauría d'haver siguda? ¡Ah! aixó no ho sè. Si ho sapigues tal vegada serìa milionari. I s'han equivocat els penyistes. Els d'abans i els d'ara. Han dividit massa i han acabat embullant a la gent.
      I de els jugadors, no parlem. Penso que si els valoro de mercenaris pocavergonyes no farè llarg. Quan s'he n'han adonat ja estaven dins la merda i ara no saben com a sortir.ne. No es mereixen ni el bon día de cap aficionat.
       Pel que fa a els entrenadors, em sap greu que hagin fracassat perque tant Oltra com Carreras semblen bona gent i no bubotes com alguns dels que darrerament han passat per aquí. El que passa es que Oltra, pel que sía, no va saber trobar el botò necessari i Carreras sembla mancat de la experiencia necesaria per aquets casos. Ara bé, ell no es el culpable. N'es al que el va fitxar. A ell es al que s'han de demanar responsabilitats. Com responsabilitats s'hauríen hagut de demanar si el contractat hagues sigut un encara més inexpert Miquel Angel Nadal. I esperau, que aixó encara no ha acabat. D'aquí a un parell d'hores tendríen collons d'anunciar la contractació d'Olaizola. Otro que tal baila...

FERITS DE MORT

En poques paraules, el Mallorca està ferit de mort. I al llistat de culpables no ens oblidem de posar.hi als periodistes. Aquets periodistes pardidistes. Uns perque han cobrat (o cobren) altres per a llepar el cul, llavors hi ha els innocents i podem tancar amb un tercer grup que no sap a on te la ma dreta. No tots. Quedi clar. Pero la llista es sucosa.
      A partir d'aquí, per tant, als mallorquinistes tan sols ja els queda treure a Santa Rita a passetjar. Ja fa molts d'anys que no ho fan, però es un de els pocs recursos que els queda. I no en parlem si tambè decideixen tornar a sembrar alls...

PD.- Per acabar, tal com pinten les coses per ca el Mallorca, em sembla al manco ridicul que hi hagi mallorquinistes, com he llegit a les xarxes, que s'alegrin de que l'empat d'avui al mig dia posi en dificultats al Baleares de cara a les eliminatories per pujar, i comdenni al Constncia al descens a Tercera. En poques paraules, que n'hi ha que a més de no menjar, tampoc deixen menjar. Pobre gent...