EL PP VOL ACONQUERIR COSTITX

Ahir, día primer de maig, es va dur a terme, com cada any, la Fira de Costitx. Costitx en Flor es el lema, any rera any. Es, sens dubta, la fira més original de tot Mallorca. I molt guapa. La recomano per a l'any que ve a qui no la hagi vista mai. Però no es de la Fira en sí del que vull parlar, sino del fet de que Costitx, un poble petitó del centre de Mallorca, sigui l'objectiu de la gent del PP. Volen aconquerirlo sia com sia.
       Avui (divendres) el meu amic Jordi Fiol, es demanava al Facebook qué feien tants de pesos pesants del PP (crec que fins a onze) a la Fira de Costitx. Mai n'hi havía hagut tants. Al capdevant, aquesta cosa petitona i de cap gros, i de pinta forastera, que exerceix de vicepresident del Govern, el tal Gómez. I, entre altres, Mabel Cabrer. A més del batle d'Inca i el seu equip de govern, com si fossin els colanitzadors del domini no aconquerit mai.
        ¿Qué passa, a qué ve tant d'interés?. Baix el meu punt de vista, la resposta es senzilla. A més no poder. El PP no ha governat mai a Costitx. Es, com es diu en castellà, el obscuro objeto del deseo. I per tant, a partir d'ara, i aprofitant fets, desgradables i dolorosos per a la gent de Costitx, que no importa recordar ara, intentaran fer.se amb el poder. Per a ells es molt important. Costitx es una plaça petita, petitona. Molt petita. Però per ells suposa molt i estàn disposats a fer el que faci falta. Aquesta es, la de aconquerirlo, la rao, la única rao, baix el meu punt de vista, de que la Fira de Costitx estés farcida de gent important del PP.

UNS BARRUTS

I ja que hem parlat del ba.le d'Inca i el seu equip de Govern, aquesta setmana he llegit una noticia que m'ha posat els pels de punta, tan sols de pensar lo falsos, hipócrites i barruts que son. I quedi clar que no em refereixo a tot el PP en general. No. A aquest partit, igual que a tots els altres, i ha gent condreta i gent que no. Els que comanden a Inca, però, sembla que son de la segona tongada. De la gent poc seria.
       Resulta que fa anys, molts d'anys, pocs mesos després d'inaugurar el Palau d'Esports d'Inca, i tenint en compte que l'Ajuntament no es podía permetre posar.hi empleats, Pere Rotger, bal.le a aquells temps, va arribar a un acord amb un matrimoni (Damià i Catalina) perque cuidessin, de manera mínima, el Palau. ¿Qué vol dir cuidar de manera mínima? Fer nets els escusats, agrenar després d'un partit i tancar i obrir portes. I punt. A canvi, podríen explotar el bar del pavelló, amb l'ajud del seu fill, tambè sense feina.
        I així han estat molts d'anys. Sense cap paper signat pel que fa a la feina ni pel que fa a la concesió del bar. Tot era de paraula. Però ara tot s'ha vingut abaix. L'altra día uns inspecció de 'no sé qué' si Hisenda, Traball o Comerç, va anar al Palau (es comenta que hi va haver una denuncia). Trobaren a na Catalina rrera la barra i el seu fill tancant i obrint portes. Els demanaren papers de feina "no en tenim cam", respongue Catalina. "De la concesió", tampoc en teníen. Tot, recordem, havia sigut de paraula. Donç bè, a rel d'aquesta situació, ara s'ha obert un expedient a l'Ajuntament. I, segons Rafel Torres, el valent i digne (?) bal.le d'Inca, tot es deu a un acord al que arribaren amb el Bàsquet Inca, excusa que es fruït d'una barra inmensa, a més d'una manca vergonyosa de seriositat. ¿I qué hi farem? Sembla que no hi podem fer res i els hem d'aguantar. I Deu sap fins quan...