dijous, 17 de juliol del 2014

NO ANAVA TAN MALAMENT (1)

Avui, llegint la Premsa, he arribat a la conclusió de que no anava malament, ja fa anys, quan deia que Gregorio Manzano era mala persona. Respecte a aquest tema, mai he hagut de rectificar. Ningú ha sigut capaç, ningú, de demostrarme el contrari. En tot cas, el meu amic Maties Rebassa fou l'unic que al seu moment va intervenir per tal d'aturar una guerra que no hagues arribat a cap lloc. Era quan (jo) ocupava el carrec de sot director d'Esports d'IB3TV, tasca que alternava escrivint el meu article semanal (Foc i Fum) a Diario de Mallorca. Article, per cert, que convè deixar clar, per evitar mals entesos, que vaig esser jo el que el va prendre la decisió de deixar d'escriure. Que quedi clar. Donç bé. A aquell temps, crec que la segona etapa de Manzano al Mallorca, a l'home de Linares no li agradaven certes coses que publicava, i, per tal de posar fi a les meves crítiques, en Manzano va deixar de fer declaracions a IB3TV, cosa que, com podeu suposar, jo no podía permetre de cap de les maneres. I per tant al seu moment vaig aprofitar l'oferiment de mediació que em va fer Maties Rebassa. Hi va haver una reunió a tres bandes i, quan semblava que tot estava arreglat, i sense que jo hagues romput la meva paraula, en Manzano sí va rompre la seva i, a la sigüent oportunitat va seguir amb les mateixes respecte a IB3. Per sort, la temporada la acabava, Manzano no va seguír i la historia va acabar així. Amb una rompuda de pacte per part de Manzano. Vull dir amb aixó que jo sí puc repetir, una i altra vegada, que aquest subjecte es mala persona. Que es un prepotent i un xulo de collons. I un barrut. Perque si una persona que actúa com ha actuat ell amb el Mallorca, el club que l'ha fet un homo com entrenador, no es més que un barrut. ¿Qué vull dir, amb aixó? senzillament, que a mí no importa que em vengui en Mateu Alkemany o el misser Joan Buades, a dir qui es en Manzano. Jo ho se fa molta, molta d'estona, i ara ha arribat la meva. Un dia fent com els moros, em vaig seure al portal de casa meva esperant. I la oportunitat ha arribat. Ara he vist passar el cadaver de Manzano. Perque Manzano, guanyi o perdi aquest judici (desitjo amb tot el cor que el perdi i que, a més, li facin pagar les costes) aquí, a Mallorca, per la afició del Mallorca, ja es un cadaver, encara que no puc dir que ho sento. De totes maneres, d'una cosa estic convinçut, i es que no anava tan malament quan deia que Manzano era mala gent...

dijous, 10 de juliol del 2014

IBERDROLA, O COM FER EL RIDICUL

Ahir, dimecres, a un diari de tirada nacional, vaig topar amb un anunci, a pàgina sencera que, a un moment dat, em va fer pensar que m'havia equivocat i que havia agafat un diari atrassat. Per tant, vaig girar la vista cap al foliat(la part superior, a la que es posa la data i el número de página) i no, no em vaig equivocar. Era un diari del día i l'anunci en questió era d'una companya d'electricitat. Concretment d'Iberdrola i la veritat que, tenint en compte que la selecciò espanyola de fútbol fou eliminada del Mundial amb un tres i no res, vaig trobar ridicul a més poder el missatge. O sía el text,que anava acompanyat d'una foto, d'apreciable tamany, de l'equip espanyol. "La selección nos ha hecho disfrutar de grandes momentos", deia la primera frase de l'esmentat missatge. Suposo que aquets 'grandes momentos' a que es refereix es remonten, per exemple, al Mundial de Sudáfrica... La sigüent frase ja era més acertada. "Gracias por hacer historia". I era acertada perque en feren d'historia. Clar que sí... I parlant de foto, a la mateixa es veu als jugadors aixecant la Copa del Mon i tots lluint la medalleta d'or. Per tancar el missatge es deia "seguimos con vosotros", quan 'vosotros', o sia, ells, ja fa quinze dies que han tornat a Espanya. Per tancar amb un "Iberdrola, socio patrocinador principal de la selección española de fútbol". En poques paraules, o la publicitat d'Iberdrola està en mans d'un incompetent i no s'he n'han adonat, o be algú va ficar la gamba fent que es publiqués aquest anunci. Clar que tambè podría passar una altra cosa. Que el responsable d'Iberdrola que comanà la campanya a l'agencia cobri una comisió (no seria el primer), i no volgués perdre la posibilitat de parar el quarot. Sia per el que sia, enhorabona a la gent d'Iberdrola. Ficaren la gamba, o els feren ficar la gamba, de manera clamorosa.

dimecres, 9 de juliol del 2014

FER GANES DE RIURE

Fa unes semanes escrivia que em semblava denigrant la postura dels politics balears, hoteleres i medis informatius respecte a tant d'insistir, i donar voltes, sobre si els reis (els joves) han de seguir tinguent Marivent com a residencia de estiueg. Deia, a aquell comentari, que em semblava una postura denigrant. Comentava tambe que amb aquesta forma d'actuar, es fregava el paper de pidolaire. I avui hi he d'insistir. I mes despres de que, tambe avui, s'hagi sabut d'un posible interes de Felipe i Leticia de canviar Palma per Almeria. Feim ganes de riure. Tanmateix anniran a on els surti de els nassos. I d'aixo, de nassos, el rei en va ben servit. O per millor dir, malgrat que ell te una bona colla d'amics a l'Illa, si ell diu "no" a Mallorca, sera "no" a Mallorca. Per tant, que facin el que trobin que han de fer i punt. A ella, per les raons que sia no li agrada Mallorca. O al manco no hi vol estiuetjar i per tant, barco. Bon viatge faci la cadernera. Ara, jo no seguiria fent el ridicul.

dimecres, 2 de juliol del 2014

COSES DE LA EDAT

Es evident que els anys ja em fan males jugades i, a vegades, la caçarola em falla. Al Bullit den Tomeu que he escrit avui, i parlo de els mallorquins que han guanyat la Lliga ACB, o asimilat, m'he oblidat, sense mala intencio, de en Rodolfo Fernandez, Martin Ferrer i Alfons Alzamora. Quasi res, diu el diari. Ho sento i demano disculpes.

CONRADO I LA JUSTICIA (NO) IGUAL PER A TOTS

José Francisco Conrado de Villalonga, que fou conseller de Cultura del Govern de les Illes Balears (ja quasi de temps prehistorics) i que, em sembla, ocupa un alt carrec a La Caixa, avui signa un article a Diario de Mallorca, en qualitat d'articulista vocacional (o no)sobre la conveniencia de que el Rey Juan Carlos hagi estat aforat. Segóns Conrado, així "se evitarà que algún 'pirado' interponga una querella criminal o una demanda civil al Rey y que sea tramitada en cualquier juzgado de Primera Instancia..." I jo em demano, ¿i per quina regla de tres ha de ser un 'pirat' el que prenguí aquesta mida? ¿No pot esser una persona condreta i amb el cap sobre les espat-lles? ¿Qué passa, que Conrado està convinçut de que tot el que ha esdevingut al llarg d'quets quasi quaranta anys a Zarzuela es 'trigo límpio'? Però no acaba aquí l'assumpte. L'esmentat Conrado de Villalonga, hereu d'una de les families amb més 'pedigrí' botifarrer de l'Illa, acaba l'esmentat article dient: "Piensen por un momento en el espectáculo que daría España si alguien lograse sentar al Rey ante un juez instructor. Seguro que más de uno si pudiera, lo haría". Senyor Conrado ¿de quín espectácle parla voste? Si algú aconseguis seure al Rey a la banqueta, encara que llavors el declaressin innocent, sería una reválida, no ho dubti voste, per la democrácia espanyola. I si no acepta aquesta teoría ¿qué pensa voste, senyor Conrado, de que a França hagin empurat, i detingut, a Nicolas Sarkozy, ex cap d'Estat anterior a l'actual? ¿Es aixó, i baix el seu punt de vista, un espectácle? Per a mí, no. Amb absolut. El fet es, ni més ni manco, que una extraordinaria lliçò de democracia. I amb aixó no vull dir, que quedí clar, que desitgi que el Rey o Sarkozy vagin a la trena. No. Ni molt manco. Tan sols demano que se els tracti com a els altres. En poques paraules, que la justicia sigui igual per a tot.hom. Es lo únic que demano. ¡Ah!, i per acabar li vull dir que si jo tingués pinçans, i sapigues com ferho, tal vegada m'agradaría fer seure al Rey Juan Carlos a la banqueta. Malgrat tan sol fos per la bona imatge d'Espanya.

ENTRE LA BONA FEINA I MENJAR-NOS EL MOC

No tot son males noticies a l'esport balear. Que el Real Mallorca seguesqui sient una casa de barrets no vol dir que tot sia un desastre. Ni tampoc per el fet de que Rafel Nadal fos eliminat per un al.lot que ningú coneixía. Poc més se li pot demanar a Nadal. I soc de els convinçuts que tot el que sumi en el futur el de Manacor, serà per afagitó, de propina. Tampoc Jorge Lorenzo sembla passar per el millor moment, però penssem amb la dita espanyola, aquella de que 'el que tuvo, retuvo'. I Jorge Lorenzo ha tingut molt, i segurament ens tornarà a donar alegríes. Però com hem dit al començament, no tot son males noticies. Lo curios es que les bones esàn ocupades, en un elevat percentatge, per temes de bàsquet. Un d'ells, per exemple, que ja son tres els jugadors mallorquins que han guanyat la Lliga de la máxima competició espanyola de bàsquet, ara ACB (o Endesa...) La llista s'obri amb Miquel Puig i segueix amb Rafel Rullán, ambdos al Real Madrid, i es tanca amb Alex Abrines, al Barça. Llavors tenim, i aquest cas el comentam apart, l'ascens a LEB Or, per la vía esportiva, del Palma Air Europa. I seguint, ens trobam amb la convocatoría, per a la selecció espanyola cadet, de Erika Michavilla, jugadora del Viu Bàsquet, de Bunyola, i filla del que fou pivot del Patronat (el Patronat de les Avingudes) Joaquín Michavilla. Ara, aixó no es tot. El seleccionador nacional absolut, Fernando Orenga, ha fet pública la llista de jugadors que conformaran la selecció espanyola per anar a l'Europeu. Una llista de dotze jugadors i de la qual tres ¡tres! una quarta part, està conformada per jugadors de les Illes: Rodolfo Fernández, Sergi Llull i Alex Abrines, el que vol dir que, al manco de moment i de cara a la galería, el bàsquet balear gaudeix de bona salut, sient destacable, molt destacable, aquest alt nombre de representants de les Illes a la máxima selecció masculina, tenint en compte que la població supera, en poc, el miliò d'habitants, el que vol dir que Balears deu ser l'autonomía amb més representants, al manco per cápita. I mentres, aquí, quasi ens menjam el moc...

SOMNIAR TRUITES, O NO...

El Palma Air Europa sembla que ja es equip de LEB Or. Enhorabona. Enhorabona per a dos motius. El primer per haverho aconseguit. El segón per haver ANAT per el camí esportiu, aprofitant la renuncia del Fuenlabrada i en base a la seva tercera plaça. O sía, esgotant un dret esportiu que, de manera inquestionable, li toca de totes totes. Encara que aixó no vol dir que no surti el viu de torn i aprofiti per a dir, una vegada i l'altra, que el Palma Air Europa ha pujat als despatxos. Però que digúin el que vulguin. El cert es que la gent del Bahía San Agustín, club matriu del Palma Air Europa, em consta, no han fet ni una passa, ¡ni una! per a conseguir la plaça per un altre camí que no fos l'esportiu. Enhorabona una altra vegada. I sort. Molta de sort a partir d'ara. Perque els farà falta. Malgrat sia per questions d'edat, he viscut, molt d'aprop, el devenir de tots els equips mallorquins que, a un moment o altre han jugat a la segona categoría del bàsquet espanyol, anomenada d'una o altra manera segons el moment. Tot va començar amb el Perles Manacor, va seguir el Molinar, i després el CIDE. Llavors va venir el Yanko, encara que amb aquest nom no arribaren a jugar mai a 'Segona Divisió', ja que una vegada aconquerit l'ascens, el patrocinador es va retirar i fou un 'loco', amb el bon sentit de la paraula, (Joan Pons) el que va agafar el testimoni, sortint amb el nom de Inlomasa. Que la veritat sia dita, tal vegada hagues estat millor que aquest equip no sortis. Si no recordo malament, no guanyà més de dos partits... Tambè tenim el Patronat (Kollflex)i llavors va venir l'altre Patronat, (Syrius o Prohaci, el que volgueu) el de les alegríes i grans despeses gracies a que manegava els doblers de l'anterior Patronat després de vendre, per a molts, molts de doblers, la pista Pare Ventura, situada a un solar molt estrategic de les Avingudes, just aferrat del quarter d'Enginyers. A aquets el va seguir el projecte del Bàsquet Inca, engrecador en molts de moments, però al que tambè es perderen els papers a altres. Tan es així que, per intentar salvar els mobles, i a instancies del Govern, l'acabaren reconvertint en el Mallorca, que va protagonitzar un final trist i llamentable, en tots els sentits. Siguent Xavi Sastre, el que ara es director esportiu del Bahía San Agustín, tal vegada l'unic que va salvar amb nota la darrera época del bàsquet de semi elit a Inca. Va fer moltes de coses, i la majoría ben fetes. I pel que m'an contat, molts de mses sense cobrar... I per tancar la llista, el Palma Aquamagica, que va sortir fruit d'una fusió de l'Alcúdia i l'Aracena, equip català, amb rels aandaluses, de LEB Plata, siguent ja com a Palma quan es va aconquerir la LEB Or. Aquets dos projectes, Patronat (Siruys o Prohaci) i Palma Aquamagica, son els que més aprop han estat de l'ACB encara que aixó sí, després d'aver gastat molts, molts de doblers. El que hem dit, molts de projectes, però cap va arribar a bon port. Ara creuarem els dits. No perque el Palma Air Europa pugi a l'ACB. No somniem truites. Basta que es convertesqui en un projecte ilusionant i sólid. No demanem res més. El que ha de fer el Palma es procurar arrelar dins l'anim de la gent, com explicava l'altra día Alberto Corbacho a Diario de Mallorca, i a partir d'aquí, que la gent, l'aficionat, la gent jove, arribi a considerar al Palma algo seu per, amb el temps, amb molt de temps, i sense presses, i l'ajut de tots, intentar pegar el bot. Ara, aixó sí, sense fer bogeries. Que una bogería em sembla, per exemple, que alguns maneguin la posibilitat de que un día es pugui comprar aquesta plaça a l'ACB. Aixó son desbarats. I per aquí, em sembla, no hi pasaran, no hi cauran, no hi han de caure, els que comanden al Palma Air Europa. Que no facin cas als il.lumintas, encara que em sembla que aquesta gent te les idees clares. Una altra historia es si Palma, Mallorca, es mereix tenir un equip a ACB. Son molts els que s'omplen la boca de parlar d'una gran afició, però no es veritat. Som (escric som) uns golfos, i per a molts de doblers que guanyem, sempre serà benvinguda una invitació. Malgrat l'entrada tan sols valguí cinq euros, que es, per exemple, el que valién les entrades, tenc entés, als partits de play off del Palma Air Europa. Tots volem un equip a l'ACB, ara be, pocs, molts pocs, son els que tenen ganes d'implicarse, d'una manera o l'altre, i donar una ma. Vull dir amb aixó que la bona feina de tants i tants de directius, que han fet el posible perque a Mallorca poguessim veure un bàsquet minimament digne, i no parlem de molts d'entrenadors, que han tret materia humana per un tub, de la que s'aprofiten els clubs peninsulars, aquesta bona feina, repeteixo, no es veu compensada per la afició. Encara que aixó pot canviar. Sempre i quan, clar està, es facin les coses ben fetes.