ENTRE LA BONA FEINA I MENJAR-NOS EL MOC

No tot son males noticies a l'esport balear. Que el Real Mallorca seguesqui sient una casa de barrets no vol dir que tot sia un desastre. Ni tampoc per el fet de que Rafel Nadal fos eliminat per un al.lot que ningú coneixía. Poc més se li pot demanar a Nadal. I soc de els convinçuts que tot el que sumi en el futur el de Manacor, serà per afagitó, de propina. Tampoc Jorge Lorenzo sembla passar per el millor moment, però penssem amb la dita espanyola, aquella de que 'el que tuvo, retuvo'. I Jorge Lorenzo ha tingut molt, i segurament ens tornarà a donar alegríes. Però com hem dit al començament, no tot son males noticies. Lo curios es que les bones esàn ocupades, en un elevat percentatge, per temes de bàsquet. Un d'ells, per exemple, que ja son tres els jugadors mallorquins que han guanyat la Lliga de la máxima competició espanyola de bàsquet, ara ACB (o Endesa...) La llista s'obri amb Miquel Puig i segueix amb Rafel Rullán, ambdos al Real Madrid, i es tanca amb Alex Abrines, al Barça. Llavors tenim, i aquest cas el comentam apart, l'ascens a LEB Or, per la vía esportiva, del Palma Air Europa. I seguint, ens trobam amb la convocatoría, per a la selecció espanyola cadet, de Erika Michavilla, jugadora del Viu Bàsquet, de Bunyola, i filla del que fou pivot del Patronat (el Patronat de les Avingudes) Joaquín Michavilla. Ara, aixó no es tot. El seleccionador nacional absolut, Fernando Orenga, ha fet pública la llista de jugadors que conformaran la selecció espanyola per anar a l'Europeu. Una llista de dotze jugadors i de la qual tres ¡tres! una quarta part, està conformada per jugadors de les Illes: Rodolfo Fernández, Sergi Llull i Alex Abrines, el que vol dir que, al manco de moment i de cara a la galería, el bàsquet balear gaudeix de bona salut, sient destacable, molt destacable, aquest alt nombre de representants de les Illes a la máxima selecció masculina, tenint en compte que la població supera, en poc, el miliò d'habitants, el que vol dir que Balears deu ser l'autonomía amb més representants, al manco per cápita. I mentres, aquí, quasi ens menjam el moc...

SOMNIAR TRUITES, O NO...

El Palma Air Europa sembla que ja es equip de LEB Or. Enhorabona. Enhorabona per a dos motius. El primer per haverho aconseguit. El segón per haver ANAT per el camí esportiu, aprofitant la renuncia del Fuenlabrada i en base a la seva tercera plaça. O sía, esgotant un dret esportiu que, de manera inquestionable, li toca de totes totes. Encara que aixó no vol dir que no surti el viu de torn i aprofiti per a dir, una vegada i l'altra, que el Palma Air Europa ha pujat als despatxos. Però que digúin el que vulguin. El cert es que la gent del Bahía San Agustín, club matriu del Palma Air Europa, em consta, no han fet ni una passa, ¡ni una! per a conseguir la plaça per un altre camí que no fos l'esportiu. Enhorabona una altra vegada. I sort. Molta de sort a partir d'ara. Perque els farà falta. Malgrat sia per questions d'edat, he viscut, molt d'aprop, el devenir de tots els equips mallorquins que, a un moment o altre han jugat a la segona categoría del bàsquet espanyol, anomenada d'una o altra manera segons el moment. Tot va començar amb el Perles Manacor, va seguir el Molinar, i després el CIDE. Llavors va venir el Yanko, encara que amb aquest nom no arribaren a jugar mai a 'Segona Divisió', ja que una vegada aconquerit l'ascens, el patrocinador es va retirar i fou un 'loco', amb el bon sentit de la paraula, (Joan Pons) el que va agafar el testimoni, sortint amb el nom de Inlomasa. Que la veritat sia dita, tal vegada hagues estat millor que aquest equip no sortis. Si no recordo malament, no guanyà més de dos partits... Tambè tenim el Patronat (Kollflex)i llavors va venir l'altre Patronat, (Syrius o Prohaci, el que volgueu) el de les alegríes i grans despeses gracies a que manegava els doblers de l'anterior Patronat després de vendre, per a molts, molts de doblers, la pista Pare Ventura, situada a un solar molt estrategic de les Avingudes, just aferrat del quarter d'Enginyers. A aquets el va seguir el projecte del Bàsquet Inca, engrecador en molts de moments, però al que tambè es perderen els papers a altres. Tan es així que, per intentar salvar els mobles, i a instancies del Govern, l'acabaren reconvertint en el Mallorca, que va protagonitzar un final trist i llamentable, en tots els sentits. Siguent Xavi Sastre, el que ara es director esportiu del Bahía San Agustín, tal vegada l'unic que va salvar amb nota la darrera época del bàsquet de semi elit a Inca. Va fer moltes de coses, i la majoría ben fetes. I pel que m'an contat, molts de mses sense cobrar... I per tancar la llista, el Palma Aquamagica, que va sortir fruit d'una fusió de l'Alcúdia i l'Aracena, equip català, amb rels aandaluses, de LEB Plata, siguent ja com a Palma quan es va aconquerir la LEB Or. Aquets dos projectes, Patronat (Siruys o Prohaci) i Palma Aquamagica, son els que més aprop han estat de l'ACB encara que aixó sí, després d'aver gastat molts, molts de doblers. El que hem dit, molts de projectes, però cap va arribar a bon port. Ara creuarem els dits. No perque el Palma Air Europa pugi a l'ACB. No somniem truites. Basta que es convertesqui en un projecte ilusionant i sólid. No demanem res més. El que ha de fer el Palma es procurar arrelar dins l'anim de la gent, com explicava l'altra día Alberto Corbacho a Diario de Mallorca, i a partir d'aquí, que la gent, l'aficionat, la gent jove, arribi a considerar al Palma algo seu per, amb el temps, amb molt de temps, i sense presses, i l'ajut de tots, intentar pegar el bot. Ara, aixó sí, sense fer bogeries. Que una bogería em sembla, per exemple, que alguns maneguin la posibilitat de que un día es pugui comprar aquesta plaça a l'ACB. Aixó son desbarats. I per aquí, em sembla, no hi pasaran, no hi cauran, no hi han de caure, els que comanden al Palma Air Europa. Que no facin cas als il.lumintas, encara que em sembla que aquesta gent te les idees clares. Una altra historia es si Palma, Mallorca, es mereix tenir un equip a ACB. Son molts els que s'omplen la boca de parlar d'una gran afició, però no es veritat. Som (escric som) uns golfos, i per a molts de doblers que guanyem, sempre serà benvinguda una invitació. Malgrat l'entrada tan sols valguí cinq euros, que es, per exemple, el que valién les entrades, tenc entés, als partits de play off del Palma Air Europa. Tots volem un equip a l'ACB, ara be, pocs, molts pocs, son els que tenen ganes d'implicarse, d'una manera o l'altre, i donar una ma. Vull dir amb aixó que la bona feina de tants i tants de directius, que han fet el posible perque a Mallorca poguessim veure un bàsquet minimament digne, i no parlem de molts d'entrenadors, que han tret materia humana per un tub, de la que s'aprofiten els clubs peninsulars, aquesta bona feina, repeteixo, no es veu compensada per la afició. Encara que aixó pot canviar. Sempre i quan, clar està, es facin les coses ben fetes.

154, A REPARTIR ENTRE 16...

La Fiscalía ha arxivat la querella presentada per l'Assamblea de Docents, per un posible delicte de prevaricació, per els viatjes a Menorca de la consellera de (in)Cultura del Govern de les Illes Balears, Joana Maria Camps. Segons la querella, en sis mesos la consellera va viatjar a Menorca 32 vegades. La majoría eren caps de setmana, però tambè hi ha hagut cassos en que ha passat despeses d'alguna setmana sencera, al que s'ha d'afagir l'estada de vint i sis dies que hi va passar una vegada. Però la Fiscalía ha dit que no hi ha cas i punt. Fins aquí hem arribat. Però la senyora Mabel Cabrer, portaveu del PP, no vol amollar l'os i crec que per quarta vegada en el que portam d'any, ha sutgerit que els de la Assamblea i els de MES, "hauríen de demanar perdò". Feia estona que no posava damunt la taula aquesta exigencia. La darrera vegada ja fa unes setmanes... Fou quan el jutges digueren que Bauzá podía compartir la presidencia del Govern amb la titularitat d'una farmacia, opció que negaren a Aina Salom com a consellera de Sanitat amb el Pacte de Progrés. En poques paraules, que cada dos per tres, segons la senyora Cabrer, l'oposició, i tot el que es mogui fora de l'entorn del PP, ha de demanar perdò si, pel que sía, i l'organisme que sia, se els dona la rao de qualsevol contenciós. Te (ho dic en singular) més cara que esquena. Perque encara es l'hora que s'hagui sentit cap petitició de disculpes, de part de la mateixa senyora Cabrer, per els desastres, no entrarem em detalls perque no acabariem mai, duts a terme per el govern de Jaume Matas, del que la senyora Cabrer, per cert, es l'única que segueix 'viva'. Un d'ells, per exemple, i amb ell tancarem, el cas Noos, que, ha provocat que el jutge Castro hagi repartit la friolera de cent cinquanta cuatre delictes entre la tambè friolera de setze imputats, entre ells, la germana i el cunyat (els guapos) de l'actual Rei d'Espanya. El que hem dit, que la senyora Cabrer te més cara que esquena...

PELS DE PUNTA O CARN DE GALLINA...

Si a Mallorca hi ha una persona per la qual hagi sentit admiració el seu temps de polític, aquest es el que fou batle de Ciutat, Ramon Aguiló. Sempre he tingut clar que ha sigut, amb diferencia, el millor batle de Palma i si no m'han de mal interpretar, diría que tambè l'estimo, encara que tan sols sia per les moltes hores (moltes) de bon bàsquet, el millor del mon, que gracies a ell i la seva gestió, així com d'en Pep Lluis Madico i Joan Ordines, vaig poder gaudir al Palau de Son Moix. I quasi la majoría de vegades, sense perder.hi doblers. Campionat del Mon de categoría Junior, inclos... Ara, que senti admiració i estima per Ramon Aguiló no vol dir, ni molt manco, que estigui d'acord amb tot el que escriu ara, que s'ha reconvertit en un articulista de prestigi. I el darrer detall que fa no estigui d'acord amb un texte de Ramon Aguiló es refereix al que va escriure, ja fa dies, damunt la vaga de fam de Jaume Sastre. Un fet en el que es pot o no estarhi d'acord. Jo, per exemple, no hi estic d'acord. Penso que la vida es massa preciosa perque juguem amb ella d'aquesta manera. Ara bè, son decisions que s'han de respectar i les respecto. Com admiro, malgrat pugui semblar una incongruencia, la lluita, de Sastre i molta de gent, per defensar la llengüa de la destral den Bauzá i la seva colla. Donç bè, repecte a la vaga de fam de Jaume Sastre, Aguiló va escriure un article al que estirava les orelles a Joan Huguet i Tofol Soler per haver anat a veure, i fotografiarse, amb Jaume Sastre. No sè, ho ignoro, el que va escriure Aguiló sobre aquest fet, ara, aixó va provocar una carta de Joan Huguet damunt Diario de Mallorca, dirigida a Ramon Aguiló, a la que intentava posar les coses en clar. I Aguiló ha contestat. Ho feia al Diario d'ahir, i, si bè no entrarè, no ho vull fer, en les explicacions d'Aguiló, si vul fer referencia a tres retxes que ja va escriure al article originari de la polémica, que al seu dia em passaren per malla i que ara m'han posat els pels de punta. O m'han fet carn de gallina. No puc evitarho. I aixó ho diu un que tal vegada sería més feliç amb les Illes fora d'Espanya que a dins. Si ho poso de manifest es, única i exclusivament, per a dir que no m'agrada que, ni Aguiló ni ningú, ens valori de "fanáticos -nacionalistas- en plena misión de arrastrar a toda la comunidad educativa al precipicio..." I més desde el moment que tan sols empram la paraula. Al mateix article, Aguiló s'esten en opinións sobre Huguet, Soler i el mateix Antich en motiu de la seva visita a Sastre. I aquí, encara que tampoc estic d'acord amb el que diu d'ells, no hi entrarè. Ja es defenssaran ells. Ara, el que no m'agrada es que a mí, en qualitat de nacionalista, i els que penssen com jo, ens fiqui dins el sac dels fanatics. Ell (Aguiló) te un punt de vista i una postura molt respectable. I els que pensen (i actuen, sense violencia) com jo, una altra i tambè respectable. I res més.

DE NEGOCIS FORADATS I ALTRES COSES

Quan José Ramón Bauzá va accedir a la presidencia del PP, primer, i del Govern, despres, va començar a donar lliçons de tota mena. Especialment d'austeritat i neteja de gent assenyalada (sense que alguns d'ells haguin arribat a estar tocats) per la Justicia. En el primer dels apartats, (austeritat) els més afectats foren els traballadors públics, apartat aquest en el que soc tocat d'ala per part de dona. Si la memoria no em falla, crec que podríem comptar a dotzenes, sino a centenars, els traballadors de empreses públiques que feren fora i que llavors, quan la Justicia es va pronunciar, hagueren de reetmetre o indemnitzar. Va ser, tal vegada, la primera al front... Després va decidir que els funcionaris de carrera (la meva dona ho és, per cert) no poguessin seguir fent feina fins els setanta, com senyala le Llei, i els obliga a retirar.se als saixanta cinq anys. Una decisió que tambè està recorreguda i que, cas de que els jutges donin la rao als traballadors, ens podría sortir per un (altre) ull de la cara. De moment tenc entés que son uns vint els funcionaris que han recorregut aquesta decret de Bauzá. El darrer, un dels missers del Govern, i si guanyen, a més de que haurán de ser reetmesos, la sentencia tindrà efectes retroactius. El que he dit, una altra bauzanada que ens sortirà per un (altre) ull de la cara. I ara, la darrera. La publica avui DM. No se sí els altres diaris tambè. Segons el Tribunal Superior, el Govern haurà d'indemnitzar amb mig milió d'euros als apotecaris per el retard del Govern en pagar els trenta sis milions d'euros que els va arribar a deure en medicines. Un altre negoci foradat de Bauzá i la seva colla. Arribats a aquests extrems, em demano sí no sería millor que aquesta genteta, Bauzá i la seva colla, deixessin les coses tal com estan. Que passi l'any que manca perque els facin fora (aixó ho diuen els optimistes) i així no espenyarà(n) res més. Pel que fa als polítics que el seu día va apartar de la primera línia pel fet d'estar imputats, no vull dir que en el cas de que es confirmí la malifeta i siguin condemnats, no s'haguin de prende mides, ara, una cosa es aixó i una altra molt distinta el que ha sutzeit amb Jaume Font i Francesc Fiol. Sense descartar que l'historia es repeteixi amb, per exemple, Pere Rotger. Tenc l'impresió, tan sols es una impresió, que aquest homo, en Bauzá, es considera algo així com el meluc del mon. Que ell es l'unica poma sana del cistell de la política espanyola, quan em sembla que es un més amb la roba a l'estenedor. En poques paraules, i acabo amb aquestes retxes dedicades a en Botó. Em sembla que de lo únic de que pot presumir es d'ahaver dat ordre de que el quadre de Jaume Matas fos retirat de la pared de la Capella del Consolat quan es va confirmar la primera condemna. Per a tota la resta de mides, en podríem discutir molt. Però per avui ho deixarem.

NO ENTENC RES

El consell d'administracio ahir va anomenar director esportiu al meu estimat Miquel Angel Nadal. No entenc res. I no entenc res per varios motius. Primer, em demano com es posible que Nadal acepti un carrec sapiguent que (si no hi ha alguna cosa amagada) en quinze dies pot ser fora del club si aquest s'arriba a vendre. I no ho entenc perque, per molt amic que sia de Miquel Angel, i per molt que l'aprecii, no crec que sia la persona indicada per ocupar aquest carrec. Perque baix el meu punt de vista, un director esportiu ha de tenir cartera. Molta cartera, i dubto, o molt m'equivoco, que Nadal tengui, ara, aquesta cartera. Per tant, insisteixo. Ni Nadal es el director esportiu adequat a aquets moment, ni Olaizola esta capacitat per a ser l'entrenador de cap a fi de la temporada. I que no em parlin del curriculum de Nadal. Efectivament, es impresionant, pero com a jugador, no com a tencnic. En poques paraules, el que he dit. No entenc res. PD: Aquest comentari d'avui l'he escrit a la tableta, i degut a que es una mica incomode el tema dels acents, m'haureu de perdonar...

GRACIES, JAUME SASTRE

Personalment no conec a Jaume Sastre, el mestre de Sant Joan que, tenc entés, exerceix a LLucmajor. De totes maneres, fa molts d'anys que sento parlar d'ell. He seguit sempre, a través dels medis informatius, les seves accions. Amb unes hi puc estar d'acord, amb altres no. A mí, per exemple, m'arribava al cor quan es plantava devant la porta de la Feria de Abril vestit a l'ample i amb una somera. Crec recordar que Catalina Cirer va patir més de dos anys les consequencies d'aquesta endemesa. No en parlem de quan va anar a Govern Civil (crec) a pagar una multa amb calderilla. Genial. I no tan genial, però si contundent, i tambè li vaig dar tot el meu suport moral (que suposo que de poc li serveix i manco el necessita) quan es va plantar a Costa de los Pinos per emprenyar al tal Pedro Jota, el hombre de los tirantes y el corsé, per el tema de la piscina. En poques paraules, moltes de les seves actuacions eren genials. Amb altres temes no he acabat d'estari d'acord, però bono, son manco les negatives (baix el meu punt de vista) que les positives. Ara, en Jaume Sastre ens ha dat una altra lliçò de defenssa de la nostra llengüa. Aquesta llengüa que es volen carregar aquesta colla de mala gent que, baix el meu pobre punt de vista, no tenen ni puta idea del que parlen ni del que volen fer. Podríem començar per el mateix president del Govern, seguir per la desaconsellable consellera de Cultura i amb un grapat de diputats, que s'atraveix a posar en dubta, sense tenir ni puta idea, la unitat de la llengüa. Les Illes Balears i el País Valencià deuen ser les zones de l'Estat Espanyol amb més filolegs per metre quadrat... I precisament per aixó, i per el betlem que han montat a les escoles la parella que conformen l'apotecari de Marratxí i la venedora de pisos de Ciutadella, precisament per aixó, repeteteixo, Jaume Sastre les ha passades magres, molt magres, durant quaranta dies. Ara ha posat fí (afortunadament) a la seva vaga de fam. Esperem que al manco n'hagui sortit més ben plantat, si aixó es possible... El que es segur es que, una vegada recuperat, seguirà emprenyant. Ho espero i desitjo. I mentre aixó arriba, mentre arriben les noves accions d'un Jaume Sastre recuperat, jo tan sols puc dir ¡gracies, Jaume!, per tot el que has fet, o per moltes de les coses que has fet, i per moltes de les que seguirás fent. I meam quin día ens trobam, a Sant Joan, Llucmajor, Bunyola, Costitx, Palma o Alcúdia, per a fer un cafetò. Sort i enhorabona.