NO ANAVA TAN MALAMENT (3)

Al seu día, així com escrivía que el primer equip del Mallorca li venía gros a Olaizola, deia el mateix respecte al meu amic Miquel Angel Nadal. Li mancava, i manca, currículum. Res més. Perque no basta que Miquel Angel ho hagi sigut tot al fútbol. Però com a jugador. Li falten taules com a entrenador. I pel que sembla no anava tan malament quan (era l'únic) que mantenía aquesta postura. I definitivament, al manco de moment, Miquel Angel (Nadal) no serà l'entrenandor de la primera plantilla. Ha demostrat ser un homo intel.ligent i amb seny posant al Nanu Soler. Clar que Nadal pot fer una gran feina al Mallorca ¡per suposat! al carrec que ocupa actualment, controlant la part esportiva, i fent valer el seu pes i nivell, i evitar que els impresentables directius es passin a l'hora d'els desastres. ¿Que en seguiran fent? clar que sí. Son molt ases, però al manco ara hi haurà algù de pes que els plantarà cara. El que he dit. No anava tan malament quan escrivía que Nadal no era el més adequat per entrenar el Mallorca. Però insisteixó, a on està pot fer una extraordinaria feina. Sort.

NO ANAVA TAN MALAMENT (2)

El seu dia, quan el Consell d'Administració del Real Mallorca ve decidir que Javier Olaizola i Pep Alomar es fecin carrec del primer equip del Mallorca, vaig esser l'unic (l'unic, i sino, que ho demostrin) que va escriure que Olaizola no estava preparat per aquesta tasca. I ho reitero. Dic mes, si no hagues estat perque n'Olaizola tenía el seu costat a Pep Alomar, la discrecció personificada, a aquets moments el Mallorca seria a Segona Divisió B. I consti, que no hi és per un gol. Per un sol gol. Vull dir amb aixó que n'Olaizola va fer ben poca cosa. El seu merit es molt escas al front de la primera plantilla mallorquinista. De nou punts en joc tan sols en va sumar cinq... Llavors, tots els periodistes (tots) animaven al responsables del Mallorca perque Olaizola seguis al front del primer equip. I ell (n'Olaizola) clar, es feia estimar. Però Olaizola, ho deia abans i ho repeteixo ara, no està, al manco de moment, capacitat per dur un equip d'aquest nivell. Aixó apart de que tambè ens podríem demanar si el seu caracter es el més adequat. I res, que el temps ha passat`i sembla ha quedat clar que no anava tan malament quan escrivía que la primera plantilla del Mallorca li venía grossa a Olaizola. Encara que ha hagut d'arribar Miquel Angel Nadal, un homo amb seny, per a posar Olaizola al seu lloc, o sía, al front del segon equip. (i que ho besi).

NO ANAVA TAN MALAMENT (1)

Avui, llegint la Premsa, he arribat a la conclusió de que no anava malament, ja fa anys, quan deia que Gregorio Manzano era mala persona. Respecte a aquest tema, mai he hagut de rectificar. Ningú ha sigut capaç, ningú, de demostrarme el contrari. En tot cas, el meu amic Maties Rebassa fou l'unic que al seu moment va intervenir per tal d'aturar una guerra que no hagues arribat a cap lloc. Era quan (jo) ocupava el carrec de sot director d'Esports d'IB3TV, tasca que alternava escrivint el meu article semanal (Foc i Fum) a Diario de Mallorca. Article, per cert, que convè deixar clar, per evitar mals entesos, que vaig esser jo el que el va prendre la decisió de deixar d'escriure. Que quedi clar. Donç bé. A aquell temps, crec que la segona etapa de Manzano al Mallorca, a l'home de Linares no li agradaven certes coses que publicava, i, per tal de posar fi a les meves crítiques, en Manzano va deixar de fer declaracions a IB3TV, cosa que, com podeu suposar, jo no podía permetre de cap de les maneres. I per tant al seu moment vaig aprofitar l'oferiment de mediació que em va fer Maties Rebassa. Hi va haver una reunió a tres bandes i, quan semblava que tot estava arreglat, i sense que jo hagues romput la meva paraula, en Manzano sí va rompre la seva i, a la sigüent oportunitat va seguir amb les mateixes respecte a IB3. Per sort, la temporada la acabava, Manzano no va seguír i la historia va acabar així. Amb una rompuda de pacte per part de Manzano. Vull dir amb aixó que jo sí puc repetir, una i altra vegada, que aquest subjecte es mala persona. Que es un prepotent i un xulo de collons. I un barrut. Perque si una persona que actúa com ha actuat ell amb el Mallorca, el club que l'ha fet un homo com entrenador, no es més que un barrut. ¿Qué vull dir, amb aixó? senzillament, que a mí no importa que em vengui en Mateu Alkemany o el misser Joan Buades, a dir qui es en Manzano. Jo ho se fa molta, molta d'estona, i ara ha arribat la meva. Un dia fent com els moros, em vaig seure al portal de casa meva esperant. I la oportunitat ha arribat. Ara he vist passar el cadaver de Manzano. Perque Manzano, guanyi o perdi aquest judici (desitjo amb tot el cor que el perdi i que, a més, li facin pagar les costes) aquí, a Mallorca, per la afició del Mallorca, ja es un cadaver, encara que no puc dir que ho sento. De totes maneres, d'una cosa estic convinçut, i es que no anava tan malament quan deia que Manzano era mala gent...

IBERDROLA, O COM FER EL RIDICUL

Ahir, dimecres, a un diari de tirada nacional, vaig topar amb un anunci, a pàgina sencera que, a un moment dat, em va fer pensar que m'havia equivocat i que havia agafat un diari atrassat. Per tant, vaig girar la vista cap al foliat(la part superior, a la que es posa la data i el número de página) i no, no em vaig equivocar. Era un diari del día i l'anunci en questió era d'una companya d'electricitat. Concretment d'Iberdrola i la veritat que, tenint en compte que la selecciò espanyola de fútbol fou eliminada del Mundial amb un tres i no res, vaig trobar ridicul a més poder el missatge. O sía el text,que anava acompanyat d'una foto, d'apreciable tamany, de l'equip espanyol. "La selección nos ha hecho disfrutar de grandes momentos", deia la primera frase de l'esmentat missatge. Suposo que aquets 'grandes momentos' a que es refereix es remonten, per exemple, al Mundial de Sudáfrica... La sigüent frase ja era més acertada. "Gracias por hacer historia". I era acertada perque en feren d'historia. Clar que sí... I parlant de foto, a la mateixa es veu als jugadors aixecant la Copa del Mon i tots lluint la medalleta d'or. Per tancar el missatge es deia "seguimos con vosotros", quan 'vosotros', o sia, ells, ja fa quinze dies que han tornat a Espanya. Per tancar amb un "Iberdrola, socio patrocinador principal de la selección española de fútbol". En poques paraules, o la publicitat d'Iberdrola està en mans d'un incompetent i no s'he n'han adonat, o be algú va ficar la gamba fent que es publiqués aquest anunci. Clar que tambè podría passar una altra cosa. Que el responsable d'Iberdrola que comanà la campanya a l'agencia cobri una comisió (no seria el primer), i no volgués perdre la posibilitat de parar el quarot. Sia per el que sia, enhorabona a la gent d'Iberdrola. Ficaren la gamba, o els feren ficar la gamba, de manera clamorosa.

FER GANES DE RIURE

Fa unes semanes escrivia que em semblava denigrant la postura dels politics balears, hoteleres i medis informatius respecte a tant d'insistir, i donar voltes, sobre si els reis (els joves) han de seguir tinguent Marivent com a residencia de estiueg. Deia, a aquell comentari, que em semblava una postura denigrant. Comentava tambe que amb aquesta forma d'actuar, es fregava el paper de pidolaire. I avui hi he d'insistir. I mes despres de que, tambe avui, s'hagi sabut d'un posible interes de Felipe i Leticia de canviar Palma per Almeria. Feim ganes de riure. Tanmateix anniran a on els surti de els nassos. I d'aixo, de nassos, el rei en va ben servit. O per millor dir, malgrat que ell te una bona colla d'amics a l'Illa, si ell diu "no" a Mallorca, sera "no" a Mallorca. Per tant, que facin el que trobin que han de fer i punt. A ella, per les raons que sia no li agrada Mallorca. O al manco no hi vol estiuetjar i per tant, barco. Bon viatge faci la cadernera. Ara, jo no seguiria fent el ridicul.

COSES DE LA EDAT

Es evident que els anys ja em fan males jugades i, a vegades, la caçarola em falla. Al Bullit den Tomeu que he escrit avui, i parlo de els mallorquins que han guanyat la Lliga ACB, o asimilat, m'he oblidat, sense mala intencio, de en Rodolfo Fernandez, Martin Ferrer i Alfons Alzamora. Quasi res, diu el diari. Ho sento i demano disculpes.

CONRADO I LA JUSTICIA (NO) IGUAL PER A TOTS

José Francisco Conrado de Villalonga, que fou conseller de Cultura del Govern de les Illes Balears (ja quasi de temps prehistorics) i que, em sembla, ocupa un alt carrec a La Caixa, avui signa un article a Diario de Mallorca, en qualitat d'articulista vocacional (o no)sobre la conveniencia de que el Rey Juan Carlos hagi estat aforat. Segóns Conrado, així "se evitarà que algún 'pirado' interponga una querella criminal o una demanda civil al Rey y que sea tramitada en cualquier juzgado de Primera Instancia..." I jo em demano, ¿i per quina regla de tres ha de ser un 'pirat' el que prenguí aquesta mida? ¿No pot esser una persona condreta i amb el cap sobre les espat-lles? ¿Qué passa, que Conrado està convinçut de que tot el que ha esdevingut al llarg d'quets quasi quaranta anys a Zarzuela es 'trigo límpio'? Però no acaba aquí l'assumpte. L'esmentat Conrado de Villalonga, hereu d'una de les families amb més 'pedigrí' botifarrer de l'Illa, acaba l'esmentat article dient: "Piensen por un momento en el espectáculo que daría España si alguien lograse sentar al Rey ante un juez instructor. Seguro que más de uno si pudiera, lo haría". Senyor Conrado ¿de quín espectácle parla voste? Si algú aconseguis seure al Rey a la banqueta, encara que llavors el declaressin innocent, sería una reválida, no ho dubti voste, per la democrácia espanyola. I si no acepta aquesta teoría ¿qué pensa voste, senyor Conrado, de que a França hagin empurat, i detingut, a Nicolas Sarkozy, ex cap d'Estat anterior a l'actual? ¿Es aixó, i baix el seu punt de vista, un espectácle? Per a mí, no. Amb absolut. El fet es, ni més ni manco, que una extraordinaria lliçò de democracia. I amb aixó no vull dir, que quedí clar, que desitgi que el Rey o Sarkozy vagin a la trena. No. Ni molt manco. Tan sols demano que se els tracti com a els altres. En poques paraules, que la justicia sigui igual per a tot.hom. Es lo únic que demano. ¡Ah!, i per acabar li vull dir que si jo tingués pinçans, i sapigues com ferho, tal vegada m'agradaría fer seure al Rey Juan Carlos a la banqueta. Malgrat tan sol fos per la bona imatge d'Espanya.