dimarts, 29 d’abril del 2014

EL DIA QUE ALVES LA VA CAGAR



Ahir donava, a través de Twiter, la enhorabona a Dani Alves per el seu gest de menjar-se el platan que un salvatje -rapidament identificat i expulsat como a soci del club de per vida- li va tirar al camp del Vila.real quan anava a treure un corner. Un gest, el de Dani Alves, que per la seva senzillesa (recollir el platan, pelar-ho i menjarsel, ja era prou elocuent i que deia molt a favor seu, de Dani Alves.
      El gest, no importa dirho, ha tingut molta repercusió a rel del mon i han sigut milions els que, imitantant a Alves li han volgut donar suport, a la vegada que deixaven clara la seva postura respecte al racisme.
      Ara be, que Alves, amb un gest senzill hagi conseguit el recolsament del mon sencer contra el racisme no vol dir que aixó doni patent de cors al jugador del Barça, encara que, tambè es cert, tot.hom te dret a que, al manco un pic a la vida, se li escalfi la boca.
       I aixó, parlar, a Radio O Globo, de Brasil, amb la boca escalfada, es el que -suposam- ha fet avui (dimarts) Dani Alves. Perque fruït d'un escalfament -volem suposar- son les paraules del jugador del Barça, quí no es va tallar a l'hora de assegurar que "en España hay mucho racismo en contra de los extranjeros". Em sembla que Alves s'ha equivocat. Així ho penso i així ho dic. Clar que a Espanya hi ha racisme, però penso que no més ni manco respecte dels paisos dels seus indrets. Ho dirè d'una altra manera, més clara i més planera. Digui el que digui Dani Alves, Espanya es de els paisos manco racistes d'Europa.
       No està bé mossegar la mà que et dona de menjar. I ell, Dani Alves, de moment es part d'aquest futbol espanyol. El que li dona de menjar Li agradi o no.
         Es cert que amb el gest de menjar-se el platan, com si tal cosa, a la cantonada de la gespa del Madrigal, i que llavors tregués el corner com si res hagues passat, converteix a Alves en un auténtic icona munndial en la lluita contra el racisme. Ara be, convendría que algú del seu entorn li fes veure que res d'aixó et dona palès de cors per a, per exemple, ficar a tothom dins el mateix sac.
        Respecte a que "Espanya es ven com a un país del primer mon", aquí no hi entraré perque tal vegada n'Alvés tengui una mica de rao. Però aixó es responsabilitats dels politics i nosaltres, la pobre gent del carrer, no hi podem fer res. Perque si poguessim decidir, que tengui per segur Alves i un milió com ell, que Espanya no hagués pres part al conflicte de Irak. Com tampoc s'hauría ficat dins bassiots bélics als que no hi pintavem/pintam res, i així i tot ens costa molts de doblers. Els doblers que no tenim, precisament. Ara, dit aixó, que sia un brasiler, i a més un jugador de fútbol -milionari, aixó sí, pero un jugador de fútbol després de tot- el que digui que Espanya es un país "atrassats", francament, em fa com a riure.
      ¡Huep! I no es que vulgui ara comparar Espanya amb Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Japó, Xina, Canadà o França, i sens dubta, mija dotzena més de paissos, però penso que Dani Alves, per el simple fet de que se li hagui escalfat la boca, sigui el que ens fiqui al cul del mon. En poque paraules, avui (dimarts) es el día que Dani Alves l'ha cagada. Em sap greu.

dilluns, 28 d’abril del 2014

¿A QUÈ JUGA, TONI TATXA?



Juro que començo a estar fart de dedicar tant de temps al Real Mallorca, però acabo de llegir el diari i m'anassabento del numeret montat ahir per Toni Planas, més conegut com a Tatxa, al decurs de l'entrenament de la primera plantilla del Mallorca a Son Bibiloni, recinte al que no fa més d'un més quasi em va mossegar a la gargamela quan li vaig dir que, si no pegaven un cop damunt la taula, en lloc de llepar tan el cul, el Mallorca desaparexeria.
       ¡"El Mallorca no desapareixerà mai. Encara que estigui a Tercera Regional"!, em va contestar un Tatxa al que els anys, pel que veig, ja no perdonen. Perque dir, a aquestes alçades, que el Mallorca no desapareixerà mai, tenint en compte els deutes que te a rere, i els compromisos adquirits per aixugarlos, cosa imposible si devallassin a Segona B, dir aixó, repeteixó, es no tenir.ne ni idea. O actuar com els astrussos...
        Toni Tatxa, jo no ho dubto, ha estat un mallorquinista de cor al decurs de la seva vida. Ara bè, així com altres rrera el Mallorca hi han perdut els pels del cul, a ell li anat millor les coses. Sempre ha sigut un homo d'amén, amén... no ha creat problemes i ha sigut ben compensat. La darrera d'aquestes compensacions va ser quan el convertiren en cap de seguretat del Real Mallorca, amb un sou de collons i uns coneixements respecte als que es obligat demanar.nos qué te a veure l'anterior feina de Tatxa, com a extraordinari i molt respetable taverner, amb la que va desenvolupar desde el primer moment que el Mallorca va entrar a Son Moix.
        Però un día Tatxa es va jubilar -vull pensar- ara s'avorreix i, com sembla que ja no menja de la ma del Real Mallorca, ara es dedica a seure al costat del meu estimat (encara que equivocat en el moment de les accions) Miquel Mesquida o a recriminar a Tolo Ramon, fotograf de Diario de Mallorca, que faci la seva feina a Son Bibiloni, amb qual cosa Tatxa deixà clar, clarissim, que aixó de la llibertat d'informació, i tambè la de expresió, no va amb ell.
        I es que la manca de llibertat d'expresió sempre, o quasi sempre, ha sigut marca de la casa, al Real Mallorca. Podría contar i no aturaria, però encara recordo quan Engonga demanava a Joan Frontera, per aquells temps cap de Premsa del club, que no em deixes entrar a Son Bibiloni. I com Olaizola, al que ara alguns promocionen per pujar a l'altar de primer entrenador, ens recordava, al meu amic Joan Rotger i a mí, que ell era "vasco, y se cómo trabajan los de ETA. Por tanto, si un día tengo que machacaros la cabeza no tendrè ningún problema". Tot aixó dies després de que un altre -jugador (?) del Mallorca- em fotes un rosari de bufetades a fora de Son Bibiloni. Em refereixo al tal Paco Sanz. El jugador més car, o un de els mes cars, de l'historia del Mallorca, si tenim amb compte que tan sols va jugar mija part d'un partit de Copa front el Sóller i que cobrava 45 milions de pesetes per temporada... I tot perque havía criticat al seu pare. Crítiques damunt uns fets que temps després es confirmaríen i que conduiren a que quedés fora del Real Madrid. Aquest però, Paco Sanz, va anar a judici. I va haver d'afrontar una sanció i una indemnizatció que encara, aquesta es la veritat, deu radolar per els Jutjats, perque vaig pensar alló de que "se la fiquín al cul..."
      Conto aixó per deixar clar que el de Toni Tatxa no es el primer cas al Real Mallorca que ha donat proves d'anar contra la llibertat d'expresió. I en podría contar moltes altres, però aquestes son les que jo he viscudes i a d'elles no pasarè. De totes maneres, que estigui en contra de la forma d'actuar de Toni Tatxa ahir a Son Bibiloni, no vol dir que no doni el meu -pobre- suport al comunicat que va emetre divendres la Federació de Penyes. Aixó ja ho comentava ahir. Una altra historia es que pugui estar d'acord -que no hi estic- amb el moment i dia que es va fer públic. Aixó tambè ho vaig deixar entendre, encara que tancava l'assumpte amb el comentari de que aixó eres "figues d'un altre paner".

PD.- I ara m'en vaig al Palau d'Esports de Son Moix, a on desitjo veure guanyar al Palma Air Europa. Espero tambè que la gent s'animi i es produeixi una bona entrada. El problema es que -sempre hi ha un problema- es rumoretja que hi assitirà en Rodolfo Fernández jr. Mala sort...



       

diumenge, 27 d’abril del 2014

XIMO, UN IRRESPONSABLE BOCAMOLLA



El passat divendres, la Federació de Penyes del Real Mallorca, amb el suport dels Supporters i la FDS, feien pública una nota a la que donaven una estirada d'orelles a directius i jugadors del Mallorca. Podríem discutir si el moment de fer pública aquesta nota de premsa, tenint en compte la proximitat de l'important partit de Mendizorroza, era el més oportu o no. Però aixó son figues d'un altre paner...
      Lasumpte es que al decurs d'aquesta roda de premsa, Miquel Mesquida, president de la Federació de Penyes, va fer un comentari en referencia al rendiment de tres jugadors mallorquins -mallorquinitat de la que podríem parlar.ne- Kevin, Nsue i Ximo. Aquest comentari va provocar que els tres foren xiulats a la sala de Premsa de Son Moix per la resta de penyistes. I en Ximo ho va saber. No sé sí perque al viatge d'anada havía llegit o no el diari. I dic que no ho sé perque tampoc puc assegurar que aquesta al.lot sápiga llegir i escriure. Tal vegada ho sabía perque algú li va contar. El més probable.
     El cert es que dissabte, després del partit, Ximo va tenir la barra i coratge de contestar a Miquel Mesquida. Va dir que no coneixía de res a Mesquida, i que si aquest volía alguna cosa, se li presentes i el coneixería, com si estessim parlant d'un concurs de bellesa, al que es necesari coneixer als concursants. Però no estam parlant d'un concurs de bellesa. I a més, quan Ximo hagi acumulat la meitat dels merits, en feines per el Mallorca, com han fet Mesquida i moltes més persones, ja els demanarà comptes, cosa que em sembla no podrà fer mai.
     Vull dir amb aixó que Mesquida, i altres persones, han fet molt per el Mallorca. Alguns n'han tret profit, però la majoría -com en Miquel Mesquida- ho han fet de forma desinteressada, cosa de la que no pot presumir, ni de aprop ferhi, en Ximo. Un Ximo que encara, li agradi o no, no es ningú. I tal vegada sia el manco indicat per a donar lliçons de mallorquinisme o profesionalitat. Després de tot, cal recordar que va a ser a Ximo al que, encara sient juvenil, la Guardia Civil va enganxar a un control de  alcoholemia, al que va donar positiu i  va passar la nit al calabós de la Guardia Civil, per al día siguent presentar.lo al jutge. Aquest en Ximo. Un gran profesional. I aquestes son les coses que fan aconsellable que tengui la boca tancada, ja que, a més de no ser ningú, es un boca molla i un irresponsable. I just de pensar que en mans de gent com aquest està el Mallorca, ja fa calfrets. Anem be.
     ¡Ah! i amb aixó acabo. Si Ximo vol aceptar un consell, no li convè, gens ni mica, anar a un enfrontament verbal amb Miquel Mesquida. Ell -en Ximo- no el coneix. Jo sí. En Miquel es un amic/germà per a mí. Sè del que parlo. I si en Ximo va a l'enfrontament, quedarà malparat. En Mesquida, li puc assegurar, no li te gens de por i, a més, no te pels a la llengüa.

    PD.- El Baleares ha perdut. Em sap greu. Per el meu amic Nico López i altres amics que respiren per aquest club. I per els jugadors, que no baixen les mans malgrat les coses rares que es donen al Consell d'Administració. Ells ja han complert i es ben segur que jugaran les eliminatoories per pujar. Enhorabona. Han complert de sobres.
    I demàs, a les 20:45, al Palau d'Esports, el Palma Air Europa tindrá una nova oportunitat per a seguir viu a les eliminatories per ascendir. Esperem no els tornin a sorprendre.

dissabte, 26 d’abril del 2014

CARA I CREU A VITORIA PER EL PALMA AIR EUROPA I EL MALLORCA



Avui ha sigut un horabaixa de radio i ordenador. Era obligat estar al corrent del que sutzeia a Vitoria. Al seu complex esportiu de Mendizorroza. A les cinq, al pavelló, el Palma Air Europa es jugava seguir viu a les eliminatories per pujar a LEB Or. Al final, als darrerers segons, els de Cepeda han dat la volta al marcador i han acabat guanyant d'un punt. Quan basta, basta. Ara, dilluns, a les 20:30, tercera i darrera oportunitat per els dos equips. Tan sols un de els dos seguirà. Esperem -ho desitjam- que siguin els nostres, per així evitar el que, baix el meu molt particular punt de vista, sería un fracás, en contra de l'opinió de gent molt més entesa en la matería. Perque una cosa tinc clara. No serà un fracas si el Palma Air Europa no puja i cau eliminat a una tercera eliminatoria, o més envant, però si ho sería, repeteixo que segons jo, caure a la primera...
     I després del bàsquet, uns metres lluny, a l'estadi de fútbol, el Mallorca s'enfrontava a l'Alabes i, tot normal. Nova derrota dels mallorquinistes. La quarta seguida, lo que els coloca a una passa del penyassegat, el que vol dir que, amb un tres i no res, els mallorquinistes es podríen trobar en zona de descens, el  que sería un auténtic desastre per els barralets. De moment, la campanya d'aquets, si es pot valorar d'auténtic fracás. Però es que a més de fracás pot acabar en drama. I d'aixó, diguin els que diguin els seus menjadors de mabre, el gran responsable es Serra Ferrer. Tambè ho podríem fer extensiu a la resta del Consell d'Administracií, però que es sàpiga, ni Terrasa o Claassen, han tingut res a veure amb els fitxatges  altres herbes. D'aixó, mentre no es demostri el contrari, el responsable es en Serra. I d'altres desastres, el pocavergonya de Biel Cerdà, encara que no penseu, no soc dels que penssin que Terrasa i Claseen son Sant Josep i la Verge Maria.
       En poque paraules, que cara i creu per el Palma Air Europa i Real Mallorca a Mendizorroza. El que pot sutceir a partir d'ara, ningú ho sap. Ara, mai -mai- hi serà de més es tengui en compte lo be, amb sort o sense, que fan la feina la gent del bàsquet, i lo molt que deixen a desitjar els del fútbol.

AQUÍ, NO DDIMITEIX NI DEU



Fa anys, molts d'anys, tal vegada tants com uns quaranta, vaig haver de dormir al calabós (brut, amb pudor de pixum i amb un detingut acusat d'haver mort a un policia a Sevilla) de Comisaria. Ara no sé quants n'hi ha a Ciutat. Abans tan sols hi havía el calabós del sotorranis de Govern Civil. ¿El meu crim? haver dit boiano a un municipal situat damunt la trona que hi havía a les Avingudes, confluencia General Riera/Toni Maqués. El sen demà em dugueren devant el jutge quí, després de demanarme la filiació i aquestes coses que es demanen, es va interessar per la traducció de la paraula boiano ¿"que significa, laa palabra boiano"? em va demanar el jutge de guardia, a lo que li vaig contestar que no tenía traducció. Que era una expresió mallorquina, i prou. Una resposta que sembla va convencer al jutge en questió, ja que va ordenar la meva inmediata posada en llibertat.
      Va ser un vespre que no he pogut oblidar mai. Com segurament no podrà oblidar el fillastre del primer tienent de batle de l'Ajuntament de Palma, Alvaro Gijón. Un pollastre de vint anys que sembla es va passar de rosca a la revetla de Sant Sebastià del 2013. Duia una moixa com un piano i va tenir qualque cosa més que paraules amb una parella de la Policia Local. Quan el detingueren el jovençà no es va tallar gens ni mica a l'hora de les amanaces, segons publica avui Diario de Mallorca. "De mí te vas a enterar toda tu vida, que soy el hijo de Alvaro Gijón, y os va a empurar. Os voy a quitar el traje".
       Dos Policies Nacionals ajudaren a reduir al 'hijo de papá' i el traginaren al Quarter de Sant Ferran. Fins aquí, tot be i normal. La normalitat s'acaba quan a Sant Ferran compareix el ara ex cap de la Policia Local, Antonio Vera, i Alvaro Gijón, el padrastre del detingut, al qual posaren en llibertat en questió d'hores després de que el mateix Gijón, abusant de la seva condició de tinent de batle, i es suposa que entre altres coses, accedis a la zona de detinguts de Sant Ferran, cosa totalment prohibida als familiars de els detinguts, fet que reconeix el mateix Gijón.
        En poques paraules, que Alvaro Gijón, un de els polítics més soberbis i estirats de Ciutat, la va cagar, ara be, ell, que jo sápiga, al moment d'escriure aquestes retxes no ha presentat -en mancaria d'altra- la seva dimisió al batle Isern. Fa uns dies va dimitir un ministre a Gran Bretanya per una questió de moralitat. I poques semanes abans ho va fer un d'Alemanya. En poques paraules, que mentre a la resta d'Eurpa sembla normal aixó de dir "adeu, fins un altre día, l'he cagada i m'hen vaig", aquí, com de costum, no dimiteix ni Deu...







dimecres, 23 d’abril del 2014

BAUZA I GOMEZ, HOMOS PRÁCTICS




Tot son crítiques per el nostro estimat president del Govern de les Illes Baleares, José Ramón Bauzá i el seu guardaesquenes, don Antonio Gómez. Tot son crítiques i, ho em de reconeixer, ens passam. Tot el que ells, Bauzá i Gómez, fan es posar tots els medis al nostre abast pèrque tinguem una vida mès fácil. Mès cómoda. Un exemple clar del que dic el tenim, per exemple, en el tema de l'idioma.
      Ells, els nostres estimats Bauzá i Gómez, amb el suport dels clarividents membres de la Asociació Jaume III i el Círculo, fan tot el posible per que entrem al bon cami. Ells, Bauzá, Gómez i les seves quadrilles (¡toreros, toreros!)  tan sols volen que arribem a veure la llum. O sia de que el català es el català i el mallorquí el mallorquí. Son, en Bauzá i Gómez (i la seva tropa) molt bona gent. Tan sols volen que els catalanistes deixem de tocar els collons. Per aixó, per exemple, han decidit posar sal als informatius d'IB3. Eren massa fats i gracies a ells seran més saborosos. No us preocupeu, tan a la Radio com a la televisio, a més de profesionals competents, tambè hi ha els típics llepaculs que contriburan a que els primers passin per el cercol. I be que faran, perque es molt important que els quatre moixos que veim o escoltam IB3, gracies al ben fer de Bauzá i Gómez, a més de els seus escolans i escolanets, arribem a entrar al bon camí idiomatic.
       Son encantadors. Em refereixo a Bauzá i Gómez i a tots els seus escolans i escolanets. Hi ha que veure lo bona gent que son. Com ho prova el fet de que estiguin disposats a compartir amb tots nosaltres els seus cononeixements lingüitics que, en el cas de Bauzá i Gómez, están fora de tot dubta. A partir d'ara, per tant, Presidencia i Vicepresidencia del Govern de les Illes Balears serà una mena de finestreta única per a tots els nostres problemes. ¿Qué vull dir, amb aixó? Senzillament, que si a partir d'ara teniu qualque problema d'idioma, amb una trucada de telefon, Bauzá i Gómez ens treuran de dubtes. Per suposat que abans d'anar a una apotecaría, per tal d'evitar que l'apotecari ens doni gat per llebre, en Bauzá ens dirá quins son els supositoris millors per a baixar l'inflamació d'ousels ous. I pel que fa a Gómez, si teniu necesitar d'ajuda per tallar qualque brot de roser, podem confiar amb els seus coneixaments de garriguer. Aixó va quedar clar el passat estiu en el fot de Tramuntana. Era la primera vegada que a la vicepresidencia del Govern hi havía un garriguer i així i tot es va produir el foc més important de les Illes. Son molt competents...
         Pero aixó no es tot. Bauzá i Gómez, i la seva tropa, son uns fenomens a altres camps. Si teniu qualque pana al cotxe o a la moto, ells ho arreglaran. Les dones ja no importa vagin al ginecoleg. Ells son especalistes en temes d'ovaris. Ni els homes a l'huroleg. Bauzá i Gómez en saben molt de collons inflats. Son molt bona gent. No els mereixem. Perque si tenim problemes de cor, ja no importa anem al cardioleg. Tots a la finestreta del coneixement únic comandada per Bauzá i Gómez. Tambe, m'ha assegurat quí ho sap, saben molt d'ossos. Per tant, fora perdre el temps amb traumatolegs. I així podríem seguir amb totes les carreres o oficis. Ells, Bauzá i Gómez, i tota la seva tropa, a més de renombrats filolegs son gent molt competent en tot el que toquen. Per tant, resem, resem molt i fervorosament perque, com ja va fer amb el Caudillo, Deus els ens guardi molts d'anys. Després de tot ¿qué sería de nosaltres, pobres desgracits, sense ells?



dimarts, 22 d’abril del 2014

UN 1,5, NO UN 15 PER CENT...

Perdonau, l'he cagada. Quan a l'article que segueix em refereixó a l'audiencia d'IB3 Radio parlo d'un 15 per cent. Res més lluny de la realitat. Aquesta, la realitat, es d'un 1,5. O sia, un percentatge molt distint, ja que aixó vol dir que només ¡tres! balears de cada cent, escolta IB3 Radio. Així, son les coses. I encara en presumeixen...



IB3, UNA RADIO/ TV DE PA AMB FONTETA

Quedi clar que el que escriguí no va contra els professionals de base d'IB3, Radio o TV. Els responsables del qué escriurè a partir d'aquí no son mès que els que marquen les pautes. I quedi clar que, al manco avui, no vull parlar de si a partir d'ara l'informació que ens darán serà fada o salada.
      Començarem per la televisió. Respecte a aquest medi avui he arribat a la conclusió, ja ho sospitava, que es una auténtica televisió de poble. De clientelisme. Ja em direu a quina televisió seriosa veureu mès de mija hora a l'informatiu estrella del día (mig dia) dedicat a temes similars com els del pa en caritat ¿Volen dir que avui no hi havía cap tema més important que aixó? Jo ho entenc. Tal vegada sia l'unica manera de fer clientelisme. Jo conec a molta de gent, del mon de l'esport i en general, que sempre ha dit pestes d'IB3 TV. Aixó fins quan ells, aquets suposats detractos, han sigut d'una manera o altra, protagonista de qualque programa. Així, per tant, si avui han parlat de deu pa en caritats, es evident que han fet un grapat de nous clients. I tot per el fet de, no parlar de temes ineteressants, sino de temes que interessen als protagonistes. A ningú més. Així les coses, no es extrany que els responsables de la televisió estiguin més que preocupats per la paulatina perdua d'espectadors per l'Informatius Mig Día, mentre es manten l'audiencia al vespre i al cap de setamana.
       Però aixó no es tot. ¿Fins a quin punt es normal que IB3TV, una televisió pública, dediqui tantes hores com han fet aquesta pasada setmana, a processons i altres parafarnalies d'aquest tipus? I més tenint en compte que estam parlant de un estat -en teoría- aconfesional constitucionalment parlant...
       I de la televisió passam a la radio, organisme respecte al qual, Elena Serra, presentadora de l'informatiu Mig Día d'IB3TV, anunciava amb sintomes de triomfalisme que "IB3 Radio ha augmentat un 45 per cent la seua audiencia". Caramba, he penssat, estam parlant de xifres importants. Peró seguidament l'han cagada. El que ha redactat, o dictat la noticia, s'ha equivocat, oblidant que a vegades es millor callar. Em refereixo a quan Elena Serra ha dit que "a partir d'ara, IB3 Radio te 16.000 escoltants diaris..."
        16.000 escoltants diaris, tenient en compte que Baleares te un parell de milers per damunt el milio de habitants, suposa parlam d'un percentatge que apenes frega el 15 per cent. Un percentatge baix, penso. I més si tenim en compte que Catalunya Radio, amb tot l'odi que tenen molts de balears cap a lo català, està en 25.000 escoltes diaris.
        De totes maneres no es estrany el fracás d'IB3 Radio tenint amb compte algunes de les seves estrelles, com es el cas, per exemple, de la tendenciosa (per a ser suaus) Angela Seguí. En poques paraules, que per fer una radio/televisió de pa amb fonteta, com es el cas de IB3, no importar gastar la milionada que es gasta.

 

diumenge, 20 d’abril del 2014

                                                                          Foto de Diario de Mallorca


ELS REIS I BAUZÁ HAN ANAT A MISA


Els Reis d'Espanya, Juan Carlos i Sofia, acompanyats del fill Felipe, la nora Letizia i la filla, Elena (els altres, els de Palma, no tenen collons ni ovaris de venir per aquí) més les dues netes, han anat avui a Misa. I ho han fet a la Seu de Palma. I aixó, per lo vist, es noticia de primer nivell per a tots els medis informatius.
     La noticia, de totes maneras, al manco baix el meu punt de vista, no estava en si han anat o no a Misa. La noticia, per a mí, es que ses majestats borbóniques hagin arribat en cotxes distints. Ella, la Reina, amb un i el ell, el Rei, amb un altra, acompanyant a la filla Helena. Hem demano si aixó es podría deure a que Juan Carlos ja està fins als nassos de compartir cotxe amb la dona, o perque no es refiava de que la seva filla es pogues perdre... ¡Ah! i en Borbon jove i la seva dona, amb un altre. ¡Visca l'estalvi!
     Però hi ha hagut més detalls curiosos i destacables. I amb aquest cas el protagonista ha estat l'indigne president del Govern de les Illes Balears, el tal Bauzá, que tambè ha anat a Misa amb ses majestats. Sempre he tingut entes que, per questions de protocol es la personalitat de major rang el que te la potestat de decidir els gestos a l'hora de les salutacions. El Rei et dona la ma, tu respons, la Reina, etcétera. Donç be, Bauzá no s'ha tallat gens ni mica en, a més de repondre amb la donada de mans, forçar una -ell- una abraçada amb el Rei o amb l'atreviment de besar a la galta a Letizia, cosa de la que aquesta pasava olimpicament. No puc dir que ha fet amb la Reina, amb Elena i les nines, perque ja no m'hi he fixat. Ara, avui tenc una mica més clara, i es que aquest, en Bauzá, a més d'un mal governant i magnífic alumne del millor dictador, tambè es un auténtic  cap de fava...
MALLORCA I PALMA AIR EUROPA, PINTEN BASTOS


Crec que era a principis d'aquesta setmana quan Claaseen deia que l'oferta feta al seu dia per a comprar les accions de Serra Ferrer i Cerda es quedaven a res, dient que a partir d'ara no donava més que un euro per acció. Per alguns, especialment per els tres o quatre articulistes/periodistes panxa contentes o menjadors de mabre d'en Serra Ferrer, aixó era una auténtica ofensa. Una presa de pel. Un sortida de botador. Una xulada, i tot el que vostes vulguin, de part de l'alemany.
    Pero el temps i els resultats donen la rao a l'accionista alemny. Les accions del Malorca, ens agradi o no ens agradi, no valen res. En absolut. I més després de la derrota d'avui a Palma front al Depor. Quina vergonya... I si Claaseen te rao tambè la te, sens dubta, l'entrenador Lluis Carreras quan no s'amaga i reconeix que "necessitem l'ajut de tots, de qualsesol. No sè de quí, pero necessitem ajud" I necessiten ajut perque l'equip s'en va a Segona B. L'any passat ningú va voler veure, fins a darrera hora, que anaven a Segona. Enguany, encara son pocs, molts pocs, els que juguen en la posibilitat d'un nou descens. Per tant, tambè te rao en Lluis Carreras.
      Un descens que voldriem no es donés. Ara, tampoc convè perdre de vista el detall de que si es produeix, sería el quart -QUART- descens amb Serra Ferrer com a máxim responsable esportiu. Serien dos del segon equip, de Segona B a Tercera, i dos del primer. De Primera a Segona i de Segona a Segona B. I així i tot, ja ho veim, Serra Ferrer segueix sient intocable per a molts de periodistes. No tots. Pero si per a molts. I consti, que amb aixó no volem dir, ni molt manco, que els altres estiguin nets de curpa. Ni molt manco. Pero que Serra es el que, entre una cosa i una altre en te més, aixó ho tenc clarísim.
   I hem parlat de Lluis Carreras. Per a mí no responsable de la situació. Per tant, em demano si Oltra era el culpable. El temps i els resultats demostren que no. I arribats a aquest punt, crec arribat el moment de canviar d'esport i escriure quatre retxes de bàsquet, ja que el Palma Air Europa començava ahir les eliminatories per ascendir a LEB Or. Una eliminatoria que l'equip ciutadà va saldar amb derrota a Palma. Mal assumpte. Se els han posat les coses costa amunt. I una derrota que fa ens demanem, i no es la primera vegada que ho feim, si era necesaria la destitució de Maties Cerdà com entrenador, canviant.lo per Angel Cepeda. I consti, que no tenc res a dir de Angel Cepeda. Em refereixo, única i exclusivament, a uns fets. Una altra historia es si era bo i convenient que Maties Cerdà començès una nova temporada, crec que la setena, a l'equip de la Platja de Palma.
    En poques paraules, que pinten bastos per el Mallorca i el Palma Air Europa. Ara tan sols cal esperar que les coses s'adressin.

divendres, 18 d’abril del 2014

RAFEL NADAL I L'ATLETIC BALEARS



Noooo, tranquils... No es que Rafel Ndal i els seus concos hagin comprat l'Atlétic Balears. La rao de que hagi lligat en Nadal amb el Baleares es una i senzilla. Quan començo a escriure aquestes retxes he sabut que Rafel Nadal ha perdut a Monaco, front a Ferrer. Una derrota que no puc dir que em faci massa pena. Diría mentides. Després de tot, a Rafel no li ve d'una victoria més o manco. A més, a Ferer li anirà de collons aquesta cinquena victoria en vint i cinq partits. A mñes d'aixó, tambè descanssarem tots una mica. Ell, en Rafel de pegar cops a la pilota, i nosaltres de tant de Rafel Nadal...
    I ara anem al que anavem. Parlar de l'Atlétic Balears. Es la segona vegada seguida que parlam d'esports a aquest blog, però que ningú pensi que no ens ocuparem d'altres herbes.
     El Baleares, com suposo sabeu, es lider a Segona B i te tots els numeros de jugar les eliminatories per intentar pujar a Segona Divisió. Tot aixó gracies a una campanya extraordinaria d'un equip comandat per Nico López i composat per un jugadors farcits de vergonya. Mirau la campanya que duen a terme i, a més de no cobrar cap milionada, tan sols han cobrat dues primes. Una de mil euros i una altre de mils doscents. Les dues, no cregueu, a repartir entre tots...
      Donç bè, l'historia es la sigüent, el proper cinq de maig està prevista una asamblea d'accionistes de l'Atlétic Balears. I a aquesta reunió está prevista tambè la dimisió de tot el consell d'Administració, lo que podría conduir a que l'entidat es quedes sense gestor per el día a dia es un moment importantíssim.
      Fa estona que l'entidat està una micona deixada de mans. Les darreres mensualitats han estat abonades una per Tomeu Cursach, una altre per Fernando Crespí i una tercera per l'hoteler Horrach. Pel que fa a quí ha pagat als arbitres, aixó son figues d'un altre paner... El que vull dir amb aixó es que a partir d'ara queden, al manco, dos mesos a l'aire per pagar a la plantilla ¿i quí ho farà? em sembla que de moment s'han acabat els voluntaris...
       A més de tot aixó hi ha una altra historiaa lligada a lo que hem contat. A l'esmentada reunió d'accionistes tambè es podría prendre una altra decisió de extraordinaria magnitut, com seria la disolució de la societat anónima.
      En principi, aixó podría conduir a la desaparició de l'Atlétic Balears. Peró també circula una sortida, per tal d'evitar quen si el Baleares es retires pogues perdre la categoría. Que sería així, però es parla de la solució, amb l'inmediata constitució d'un nou club. El canvi consistiría, en ni més ni manco, que inscriurer.ló en català. O sia, de Club Deportivo Atlético Baleares, a Societat Esportiva Atlétic Balears. ¿Qué es conseguiría amb aixó? Senzillament. Eliminar tots -tots- els deutes. Inclós el del llanterner Gómez -crec que uns 200.000 euros- quí ha demandat al club, i tambè la de Antoñito. A més de totes les que es poguessin trobar, i deixar l'entidat neta de deutes, ja que deixaría d'existir... Així les coses, el nou Atlétic Balears hauría de començar de Tercera Regional, ara be ¿qui diu que el mateix Balears no pogues comprar, amb aquest cas a la Federació Espanyol,a el dret a la categoría que ells mateixos deixaríen, tan a Segona B com a Segona?
    Aquesta es l'historia. Lo únic segur es la junta d'accionistes prevista per el cinq de maig i la dimisió de tot el consell d'administració. La resta, es cert, son especulacions. Ara be, no la perdeu de vista...








dijous, 17 d’abril del 2014

MIRACLE A INCA

El Bàsquet Inca encara dona per escriure i, en base al que em contaren, es podría dir que la Mare de Deu es va aparaixer als darreres avaladors de l'equip d'Inca o que, efectivament, els miracles existeixen. L'historia es la següent. A la temporada 2010-2011, decet directius del Bàsquet Inca, encara que no necessariament tots ho eren, signaren un credit amb Sa Nostra per un montant de 200.000 euros, per tal de poder presentar el pertinent aval devant la Federació Espanyola de Bàsquet. Però aquesta temporada les coses vingueren mal dades per el club d'Inca, els deutes els ofegaren i a final de temporada la Federació va ejecutar l'esmentat aval per pagar deutes. S'havien de tornar al banc, per tant, 200.000 euros. O el que es el mateix, una mica més de trenta tres milions de pesetes. Pero els dies, setmanes, mesos i anys han anat passant i Sa Nostra no recuperava aquets doblers, i així es va arribar a la fusio de Sa Nostra amb altres caixes, fruit de lo que va neixer el banc actual. Per arribar a aquesta situació Sa Nostra va haver de fer net de tots els productes o deutes tóxics que tenía. I aquesta, amb el Bàsquet Inca, ho era. Per tant, decidiren vendre el deute a una empresa espezialitzada amb aquest tipus de negocis. I el va vendre per 6.000 euros. I a partir d'aquí es quan es produeix el miracle, ja que l'esmentada empresa ara ofereix al Bàsquet Inca la posibilitat de saldar -donant de temps fins el proper dia 30- el deute per un total de 20.000 euros ¡un deu per cent! del total, el que vol dir que el 17 avalistes que signaren en Sa Nostra, en lloc d'assumir cada un de ells quasi dotze mil euros (11.764) -uns dos milions de pessetes- ara tan sols haurán d'afrontar un deute de 1.176 euros. Tot un regal.
     De totes maneneres, a l'aire hi queda un altre credit de 350.000 euros, encara que a la vista de els fets, es suposa que haurà seguit el mateix camí que l'anterior, el que vol dir que, si es així, d'haver de pagar, cada un de els decet implicats, més de cinq milions de pesetes, tot es podría arreglar en poc més o manco cinq centes mil. En poques paraules, un regalás...

dimecres, 16 d’abril del 2014

CIUTADANS I CIUTADANES ¡ JA SOC AQUI!

Ha passat molt de temps. Massa, Tenint en compte com està el panorama per aquí, la veritat que ens sobraven temes per posar damunt la taula. Però les coses han vingut com han vingut i ho hem anat deixant de banda, encara que pel que fa a la part política, la veritat, hi ha per a llogar cadiretes. Quina guarda.... Semblen els participants a un concurs de bambols. La veritat que s'hem fa molt dificil dir, de els que actualment ens governen (?), quin d'ells es més in.nutil. Però ja ho anirem tractant amb el dies. Avui, aquestes retxes tan sols son  per a repetir el que va dir el gran Tarradellas. "Ciutadans i ciutadanes ¡ja soc aquí!
       Ara bè, no tan sols es en la part política en la que hi ha molt a tallar. Al mon de l'esport, i especialment pel que fa al Real Mallorca, es per a riure. O plorar. Depen de cada un... I del Baleares, no cregueu. Van primers de Segona B, però per el que m'han comentat, està a punt de que exploti una bomba de extraordinari magnitud. Esperem que no es confirmi. De totes maneres, anirem tenir.vos informats. Encara que sempre ens queda la flama que ens permet mantenir la esperança. Ens referim a que el Palma Air Europa, de bàsquet, el dissabte comença les eliminatories (play off) per intentar accedir a LEB Or. Aquest primer partit es juga, com hem dit, el dissabte, a les nou del vespre al Palau d'Esports. Per tant, anem a Son Moix...
     En poques paraules, ja mig recuperat de la caiguda que vaig patir amb la moto, que em va deixar el regal de tres costelles rompudes, ara em proposo recuperar el contacte, a ser posible dariament, amb tots vosaltres. Al manco reiurem una mica. Salut